Page 12 - Quadern de Ciències socials 4

Els serveis
El comerç
• En el conjunt de l’Estat, l’activitat comercial ha estat sempre una activitat econòmica important.
El comerç exterior es produeix majoritàriament amb la Unió Europea, tant pel que fa a les importacions com a les exportacions, gràcies a les facilitats que suposa l’existència de l’euro com a moneda comuna i a la lliu­ re circulació de capitals i mercaderies dins de la Unió.
En el cas de Catalunya, fins al 2009 la major part de l’activitat comercial es feia amb la resta de l’Estat, però en els darrers anys la tendència s’ha invertit i també és la Unió Europea el territori amb més tracte comercial.
Espanya té una balança comercial negativa, ja que el valor de les importacions (amb un pes molt important dels productes energètics) supera el de les exportacions. Aquesta situació, però, queda compensada per altres ingressos, com els procedents del turisme o de les inversions estrangeres, de manera que s’aconsegueix una balança de pagaments positiva.
• En el cas de Catalunya, hi ha una gran tradició de petit comerç de proximitat, que de mica en mica va perdent terreny davant de l’establiment de les fran­ quícies de les empreses multinacionals, dels grans centres comercials, de les grans superfícies i de les plataformes de venda en línia.
Alguns d’aquests centres se situen a la perifèria dels grans nuclis urbans i s’acostumen a vincular amb altres activitats de lleure.
El sector financer
El sistema financer a l’Estat ha conegut un procés de con- centració del negoci en grans entitats financeres com el Banc Santander, el BBVA, CaixaBank o el Banc Sabadell.
Aquesta tendència es va intensificar a partir de la crisi del 2008, que va suposar la desaparició de moltes cai­ xes d’estalvi —entitats de llarga tradició, especialment a Catalunya—, la seva transformació en bancs o l’absorció per part d’altres entitats financeres i que ha anat acom- panyada d’una reducció del nombre d’oficines d’atenció al públic i d’un canvi d’orientació de les entitats.
L’educació i la sanitat
• Al conjunt de l’Estat, en el marc de l’estat del ben- estar, el sector educatiu i el sector sanitari absorbei- xen una quantitat notable dels recursos públics.
La crisi econòmica de l’any 2008 i les retallades pres- supostàries que se’n van derivar, així com la crisi sanitària de 2020, però, han tensionat sensiblement aquest serveis.
La nostra societat disposa d’una xarxa pública d’edu- cació i una d’assistència sanitària, a més d’una àmplia oferta privada, sovint en concert amb les administra- cions públiques.
Així, tota la ciutadania té garantit el dret a l’educació, en el tram obligatori de l’ensenyament, i el dret a l’assis­ tència sanitària, de manera gratuïta, cosa que no passa a molts altres països.
• En el cas de Catalunya, tots els equipaments i els recursos sanitaris, des dels centres d’atenció primària (CAP) fins als grans hospitals de referència o d’alta tec- nologia, estan integrats en el Servei Català de la Salut (CatSalut), que depèn de la Generalitat. El CatSalut s’or- ganitza en set regions sanitàries, amb un total de 71 hospitals.
Regions sanitàries i principals hospitals
64