Page 24 - Dossier de Ciències socials 2

L’humanisme renaixentista
L’època del Renaixement
El Renaixement és un moviment cultural i artístic que es va desenvolupar a Itàlia al segle xv i que es va difondre per tot Europa durant el segle xvi. Aquest moviment va suposar una nova visió de l’ésser humà i del món que contrastava amb la tradició medieval.
El món clàssic —Grècia i Roma— va passar a ser un refe- rent. La caiguda de Constantinoble a mans dels turcs l’any 1453 i la fugida de molts savis grecs cap a Itàlia van contribuir a l’interès per l’antiguitat clàssica.
Si bé la religió continuava sent una peça clau per a la societat, les activitats relacionades amb l’ésser humà —la cultura, l’art, la ciència...— van adquirir a l’època del Renaixement una importància cabdal.
Leonardo da Vinci, model d’home renaixentista
L’humanisme
Molt relacionat amb el Renaixement, trobem l’humanis- me. L’humanisme és el moviment intel·lectual que, inspi- rat en el món clàssic, donarà importància a l’estudi de les ciències humanes, sobretot a la filosofia i la literatura. Les seves característiques són aquestes:
• L’antropocentrisme. L’ésser humà és el centre d’atenció i el motiu d’estudi principal, a diferència del que passava en el teocentrisme medieval, en què ho era Déu.
• El racionalisme. Tot s’ha d’explicar mitjançant la raó. • L’interès per la natura. L’home forma part de la natu-
ralesa, per això cal observar-la, estudiar-la i estimar-la.
• L’estudi del grec i el llatí. El món clàssic és un refe- rent i, per tant, l’home culte ha de dominar el llatí i el grec.
• L’individualisme. L’home del Renaixement vol deixar petja del seu pas pel món.
• El polifacetisme. El bon humanista ha de dominar el màxim possible de branques del saber i ha de tenir habilitats tant artístiques com físiques.
La impremta
Un dels invents clau per a la difusió de les idees huma- nistes va ser la impremta moderna.
S’atribueix a l’alemany Gutenberg la invenció d’aquest sistema fet a base de lletres mòbils de metall que, col·lo- cades sobre un suport de fusta, permetien la composició d’una pàgina. En poc temps, es podia imprimir el que un monjo copista necessitava anys per fer.
Des d’Alemanya, la impremta es va anar difonent per Europa. Alguns impressors es van convertir també en editors i van començar a publicar llibres religiosos i obres dels autors humanistes.
SAPS QUIN ÉS L’ORIGEN DEL PAPER?
L’origen del paper es remunta a la Xina del segle ii dC. Sembla que Ts’ai Lun, ministre d’Agricultura, va pro- posar la utilització de fibres de lli, cànem i rami com a matèries primeres per elaborar un suport per escriure. Els egipcis, però, molts segles abans, ja havien fet servir les fibres vegetals d’una planta, el papir, amb el mateix propòsit.
El paper no es va conèixer fora de la Xina fins al segle viii dC. Els àrabs van aprendre la tècnica d’uns artesans de paper xinesos que havien fet presoners i la van estendre per Àsia fins a arribar a la Mediter- rània. A través de la península
Ibèrica, va arribar a Europa. Amb la invenció de la
impremta de Gutenberg, la demanda de paper es va disparar.
160