Page 58 - BAT Llengua catalana i literatura 2

18.4 Lluïsa Cunillé
Lluïsa Cunillé i Salgado (1961) és una de les veus més significatives del teatre català actual. La seva producció, que s’ha desenvolupat tant en català com en castellà, es va iniciar el 1991 amb l’obra Berna, accèssit del premi Ignasi Iglésias. La seguiren La festa (1994), Accident (1996), L’afer (1998), L’aniversari (2000), Deu peces (2008), Islàndia (2017) i L’Emperadriu del Paral·lel (2021), entre d’altres. La seva extensa obra presenta un estil propi marcat per l’aus- teritat, per diàlegs intensos i poètics i per la construcció d’un univers mini- malista, enigmàtic i indeterminat que gira de manera obsessiva sobre la incomunicació, la solitud o la vulnerabilitat de les relacions humanes.
18.5 Sergi Belbel
Sergi Belbel i Coslado (1964) és dramaturg i director teatral. Es va donar a conèixer amb Caleidoscopis i fars d’avui (1986), Minim-mal Show (1987) i Elsa Schneider (1988), peces que aprofundeixen en el tema de les relaci- ons humanes. L’estrena l’any 1992 de Carícies el va projectar als teatres europeus. L’obra, estructurada en deu escenes en cadascuna de les quals entra un personatge i en surt un altre, aborda la qüestió de la pèrdua de la comunicació entre les persones a través de temes diversos: l’incest, l’ho- mosexualitat, la indigència, la vellesa, la soledat, els maltractaments o la mort. Sovint les obres de Belbel estan construïdes damunt de l’ambigüitat i afronten aspectes quotidians des d’un punt de vista irònic. La van seguir, amb èxit, Després de la pluja (1993), Morir (1995), La sang (1999), Forasters (2005) i A la Toscana (2007). Com a director ha dut a escena textos propis i d’altres dramaturgs, catalans o estrangers. Recentment, ha guanyat el pre- mi Sant Jordi de novel·la amb Morir-ne disset.
FORASTERS
neta: Tenia tantes ganes de coneixe-us...
Filla: Ah, sí? (Pausa) Jo a tu també.
neta: Quan sorties a la conversa del pare o de l’avi, eres tema tabú.
Filla: Ja.
neta: I jo pensava, segur que no deu ser tan mala persona com la pinten.
Filla: Parlaven malament de mi?
neta: Bé, malament, malament... no ben bé. Però sí amb una mena de ressentiment. Això quan en
parlaven, eh?
18.6 Jordi Galceran
Jordi Galceran i Ferrer (1964) va començar la seva trajectòria com a drama- turg el 1996 amb dues obres, Paraules encadenades i Dakota, que van rebre diversos premis. Les van seguir, el 1998, Surf i Fuita, però va ser amb la comè- dia El mètode Grönholm (2003), una crítica a la competitivitat exagerada pro- moguda per les empreses de selecció de personal, que va aconseguir un gran èxit dins i fora de Catalunya, ja que va estar en cartellera durant tres tempo- rades seguides i va ser traduïda a diverses llengües. Posteriorment ha publi- cat Carnaval (2006), que presenta l’acció terrorista a escena, i El crèdit (2014), en què, amb un humor intel·ligent, descriu la vulnerabilitat de l’individu.
274 Educacióliterària