Page 54 - BAT Llengua catalana i literatura 2

17 La poesia a partir dels anys setanta 17.1 Joan Vinyoli
Joan Vinyoli i Pladevall (1914-1984) va començar a escriure, sota el mes- tratge de Carles Riba i la influència de Rilke, ja l’any 1937. En aquesta pri- mera etapa, que es va allargar fins al 1963, Vinyoli concebia la poesia com un instrument de coneixement personal i del món que l’envoltava, així com una forma de realització espiritual. El Callat (1956) és el volum més reeixit d’aquesta època.
Però va ser a partir dels anys setanta que la poesia de Vinyoli va assolir la màxima maduresa i plenitud. Fou el moment en què va aconseguir el reco- neixement per part de la crítica i del públic i també el període més fecund, amb obres com Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Vent d’aram (1976), Llibre d’amic (1977), Cercles (1979), Domini màgic (1984) i Passeig d’aniversari (1984), entre d’altres.
Vinyoli destaca també com a traductor de Rilke, Hölderlin, Rimbaud i Shakespeare.
17.2 Joan Margarit
Joan Margarit i Consarnau (1938-2021) va ser arquitecte i poeta. La seva obra poètica es va iniciar en castellà, però a partir de L’ombra de l’altra mar (1981) i Vell malentès (1981) va passar a publicar en català. Des d’aleshores l’aparició de poemaris ha estat constant: El passat i la joia (1982), Raquel (1983), Mar d’hivern (1986), Llum de pluja (1986), Edat roja (1991), Els motius del llop (1993), Aiguaforts (1995), Joana (2002), Càlcul d’estructures (2005), Casa de misericòrdia (2007), No era lluny ni difícil (2010), Des d’on tornar a estimar (2015) i Un hivern fascinant (2017).
La poesia de Margarit és intimista i beu de la seva experiència personal i cultural. Utilitza un llenguatge directe, despullat d’artificis i sovint dur, per elaborar uns versos que arriben al lector amb tota la força dels temes sobre els quals el poeta reflexiona: el pas del temps, la mort, l’amor i els interrogants de l’existència humana.
17.3 Marta Pessarrodona
Marta Pessarrodona i Artigues (1941) ha publicat, en el camp de la ficció, alguns llibres de relats breus i, pel que fa al memorialisme, destaquen els seus estudis sobre la biografia de Mercè Rodoreda, sobre altres escriptores catalanes i sobre el grup de Bloomsbury, un conjunt d’artistes i intel·lec- tuals anglesos del primer terç del segle xx.
També ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques. Tanmateix, s’ha dedicat, sobretot, a la creació poètica, en la qual mostra el seu com- promís feminista. Algunes de les seves obres són Setembre 30 (1969), Vida privada (1972), Berlin Suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1989), L’amor a Barcelona (1998) i Animals i plantes (2010).
En conjunt, la seva poesia, irònica, a vegades càustica, realista i lliure d’ar- tificis retòrics, parteix de la meditació moral i intel·lectual i del record per- sonal i històric.
No vam saltar ni l’última foguera.
Nit sense sorolls ni xiuxiueig de brases. Nit de somnífer, letífera remor.
(¿Quant de temps ha calgut per saber cobejar el corb —aquest literari animalot de color d’ala de mosca?)
Nit per no viure-la: dolor adeu, adeu amor. Ho havíem cremat ja tot.
270 Educacióliterària