Page 10 - BAT Llengua catalana i literatura

El gènere en els noms d’animals
En el cas dels animals domèstics, de granja o salvatges que ens resulten més familiars, hi sol haver oposició de gènere sigui amb el morfema -a (gat/gata, gos/gossa, lleó/lleona, llop/lloba), sigui amb radicals (o lexemes) diferenciats per a cada sexe (ase/somera, cavall/euga, porc/truja).
En canvi, en la resta d’animals hi ha un sol nom per referir-nos tant al mascle com a la femella. Aquest nom és masculí o femení segons els casos (lluç és masculí, mosca és femení). Quan volem indicar el sexe d’aquests animals, afegim les paraules mascle o femella darrere del nom: un talp mas- cle / un talp femella, una pantera mascle / una pantera femella.
El gènere en els noms d’éssers humans
En el cas dels noms dels éssers humans, el gènere gramatical es relaciona amb el sexe però també amb el gènere entès com un tret d’identitat de les persones. En aquest cas, l’estructura i l’ús de la llengua estan condicionats per criteris socials i ètics.
Pel que fa al gènere dels noms, hi ha diversos aspectes gramaticals que cal conèixer:
1 Noms amb una sola forma per al masculí i el femení. La distinció de gènere es fa en aquests casos amb l’article masculí o femení: el cantant / la cantant.
NOMS D’ÉSSERS HUMANS INVARIABLES RESPECTE AL GÈNERE
Terminació
Exemples
-a
-ta
astronauta, celta
-ista
artista, excursionista
-cida
homicida, suïcida
-arca
jerarca, monarca
-cola
arborícola, cavernícola
-latra
egòlatra, idòlatra
altres
asteca, espia
-e
cònjuge, conserge
consonant
-nt
delinqüent, terratinent (però: client/clienta)
altres
àrab, miop
12 Reflexiósobrelallengua
La seva jove és mestra.
2 Noms amb radicals diferents per als dos sexes: home/dona, pare/mare, gendre/nora (o gendre/jove). També es consideren radicals diferents casos com avi/àvia, fill/filla, mestre/mestra.