Page 18 - BAT Literatura catalana

La literatura medieval: dels orígens al segle xiv
Representació del Llibre de les bèsties a càrrec del grup teatral Comediants.
Les obres religioses, didàctiques i morals
Alguns dels títols més rellevants que es poden incloure en aquest apartat són la Vida coetània, ja esmentada, el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre de l’orde de cavalleria i el Llibre del gentil e los tres savis.
El Llibre de contemplació és l’obra més extensa de Llull i té un caràcter enci- clopèdic, previ a la sistematització que suposa la redacció de l’Art.
El Llibre de l’orde de cavalleria és un breu tractat destinat a la formació del cavaller cristià i una de les obres que més va influir en la literatura posterior.
El Llibre del gentil e los tres savis presenta el debat entre un savi cristià, un de musulmà i un de jueu davant d’un gentil, és a dir, d’un personatge que no professa cap religió. Tots tres fan una argumentació racional de les seves creences i, si bé el gentil no fa explícita la seva opció final, el lector dedueix que la raó ha de fer que s’inclini per la fe cristiana.
La novel·la
Si l’element aglutinador de tota l’obra de Llull és la intenció que els lec- tors entenguin, estimin i serveixin Déu com a senyor i creador de totes les coses, aquest objectiu queda particularment ben servit amb el gènere novel·lístic, que constitueix una porta d’accés relativament fàcil al pen- sament de l’autor. Dins d’aquest apartat s’hi inclouen el Romanç d’Evast e Blaquerna, escrit a la primera meitat de la dècada de 1280, i el Llibre de meravelles, redactat a finals de la mateixa dècada. Ens trobem davant de dues novel·les, amb dos protagonistes i amb un mateix ideal de reforma social.
Blaquerna és el protagonista del Romanç d’Evast e Blaquerna. Els seus pares, Evast i Aloma, són un ma- trimoni exemplar, i ell, un model de vida religiosa en els diferents estats que va assumint: monjo, abat, bisbe, papa i, després de renunciar al papat, ermità, estadi que considera superior perquè l’acosta més a Déu. En cada etapa de la seva carrera, Blaquerna duu a terme els ideals d’organització i de reforma eclesial defensats per Llull, entre els quals hi ha la demostració de la fe cristiana mitjançant un raona- ment lògic.
Fèlix, el protagonista del Llibre de meravelles, és un jove a qui el seu pare envia a viatjar pel món amb la intenció que aprengui. En aquest procés d’aprenen- tatge l’acompanyen prínceps, cavallers, pastors, ermi- tans i filòsofs, que li van descobrint totes les realitats del món, de les quals Fèlix es va meravellant. El recurs expositiu més utilitzat és la semblança o exemple, breu narració simbòlica que ajuda a la comprensió. Ha tingut una especial transcendència la setena part del Llibre de meravelles, el Llibre de les bèsties, una faula al·legòrica de la societat i la política medievals, vàlida per a tots els temps.
48 Educacióliterària