Page 20 - BAT Literatura catalana
P. 20

                 DEL COMBAT QUE ES FEU DAVANT DELS DOS FILLS DEL REI
En el llibre quart del Llibre de meravelles, dedicat als quatre elements naturals, Fèlix rep els ensenyaments d’un filòsof encarregat d’educar el príncep hereu d’un regne. Llull contraposa l’aprenentatge de les ciències al de les armes, art en el qual es forma el germà petit del príncep.
1 El filòsof acabà la lliçó i entrà en un bell jardí amb el fill del rei i amb altres alumnes, en com- panyia dels quals hi havia en Fèlix. Mentre el filòsof anava pel jardí amb els seus deixebles,
5 observant els arbres i les flors i les aigües i les altres coses que feien goig de veure, el mestre que ensenyava d’armes a l’altre fill del rei vin- gué amb aquest altre fill; i per tal que el fill del rei que estudiava filosofia s’esbargís, davant
10 d’ell, en un bell prat, el fill del rei esgrimí una bona estona amb el seu mestre.
Després de l’art d’esgrima, el fill del rei muntà en un bell cavall, i amb molts companys bor- nà, llançà a taulat i feu armes,1 segons que el
15 seu mestre li ensenyava. Llargament es recreà i usà l’art de les armes el fill del rei davant del seu germà; i mentre el fill del rei així combatia i jugava amb els seus companys, vet aquí que vingueren un gran nombre de cavallers. Entre
20 aquells cavallers n’hi havia un que, falsament i contra veritat, acusava un escuder de traïció. Aquell cavaller era molt orgullós i molt fort i ben acostumat a les armes; l’escuder era un home de poca força, i no era tan corpulent com
25 el cavaller, però tenia raó, i en això confiava. El rei pare dels dos prínceps enviava el cavaller i l’escuder al seu fill perquè combatessin davant d’ell i que en la batalla el seu fill aprengués a combatre.
30 En el camp foren el cavaller i l’escuder, i al començament el cavaller donà molts grans cops a l’escuder; però al final l’escuder tingué força i virtut, per la qual vencé i occí2 el cava- ller. Molt es meravellà el fill del rei que aprenia
35 d’armes de la derrota del cavaller. Per tal com havia començat el combat i per la fortalesa del cavaller i la migradesa de l’escuder, i pel fet que el cavaller estava més avesat a les armes que no pas l’escuder, semblava que el cavaller hagués
3 el fill del rei: el que aprenia armes 50 Educacióliterària
Estant així el fill del rei, el filòsof s’adonà que el fill del rei que aprenia d’armes es meravellava, i digué aquestes paraules, amb les quals el fill del rei comprengués la raó per la qual havia vençut
45 la batalla:
—En un arbre s’estava un gall amb moltes gallines. Sota d’aquell arbre s’acostà una guineu, la qual veié que el gall i les gallines s’estaven en l’arbre. Aquella guineu es mogué tant, corrent
50 i saltant i jugant sota l’arbre, i tant de temps estigué movent-se, que el gall, que mirava sense parar la guineu, es cansà i caigué de l’arbre; i la guineu l’agafà i el matà.
Quan el filòsof hagué exposat el cas de la 55 guineu i del gall, el fill del rei que aprenia filo- sofia exposà les paraules que el filòsof havia dit,
i digué:
—Observant la guineu el gall tenia por, i per
aquesta por s’anava consumint la força del gall a 60 mesura que es mirava la guineu. Tan llargament mirà el gall la guineu amb por, que la seva força
s’adormí i s’afeblí, i caigué de l’arbre.
—Bon germà —digué el fill del rei—,3 quina
semblança amb el combat hi ha en el que heu 65 exposat?
El seu germà respongué i digué que el cava- ller, pensant en la falsedat que cometia contra l’escuder, perdia força i virtut; i que per aquest pensament la consciència el feria i el vencia,
70 mentre que la lleialtat i la veritat confortaven i donaven a l’escuder la seva força i la seva virtut, com més pensava l’escuder en la raó que tenia.
Molt es meravellà en Fèlix de com el fill del rei
que aprenia filosofia entengué millor la raó per 75 la qual fou vençut i mort el cavaller, que no pas el seu germà que aprenia d’armes; i lloà i beneí
la ciència sobre totes les coses.
RAMON LLULL, Llibre de meravelles 1 bornar, llançar a taulat i fer armes: fer exercicis d’armes a cavall en camp clos 2 occir: matar
 40 hagut de vèncer l’escuder.
 




































































   18   19   20   21   22