Page 17 - BAT Literatura catalana

La literatura medieval: dels orígens al segle xiv
120
En general, les seves obres persegueixen una finalitat didàctica, per la qual cosa es val constantment d’exemples (que ell anomena eiximplis). Un exemple és una breu narració simbòlica que ajuda el lector a comprendre un determinat concepte o tesi. Poden estar protagonitzats per persones de diferents estaments o oficis, per animals o per personatges al·legòrics.
L’Art lul·liana
L’Art, el sistema filosòfic de Llull, després de la il·luminació de Randa, va ser objecte de successives formulacions al llarg de la seva vida. Consisteix en un mètode combinatori que pretén organitzar de manera racional tot el coneixement de les diferents ciències. Des d’aquest plantejament sistemà- tic, Llull afronta el debat més profund del pensament medieval: el conflicte que s’estableix entre la raó i la fe, és a dir, entre el coneixement racional que proporciona la filosofia i la veritat revelada directament per la divinitat que recull la teologia.
L’originalitat de Llull consisteix a resoldre aquest dilema en uns termes diferents dels del pensament oficial de l’Església. En concret, Llull no pre- tén defensar la seva fe en tant que és revelada per la divinitat, sinó que vol demostrar-la amb arguments lògics. Aquesta aspiració cobra ple sentit amb la intenció de convertir els creients d’altres religions, els quals no compar- teixen les interpretacions dels textos bíblics que tenen valor d’autoritat per als cristians.
La poesia
A banda de la producció trobadoresca de joventut, escrita en occità i que no ens ha pervingut, l’obra poètica de Llull inclou obres rimades, però tam- bé prosa poètica de temàtica mística, com la que conté l’Arbre de filosofia d’amor o el Llibre d’amic e amat. Aquesta darrera obra, inclosa en el Romanç d’Evast e Blaquerna, és formada per tres-cents seixanta-sis versicles, un per a cada dia de l’any i tots dedicats a la contemplació de Déu.
En vers, destaquen les obres dedicades a la Mare de Déu, com el Plant de la Verge, i sobretot, els poemes de temàtica autobiogràfica, com el Cant de Ramon, Lo desconhort i Lo concili.
Ramon Llull amb el seu esclau musulmà.
Per què l’Art lul·liana havia de perme- tre superar les diferències entre les tres grans religions monoteistes (ju- daisme, cristianisme i islam), que es basen cadascuna en un llibre que con- té la veritat revelada per la divinitat?
LLIBRE D’AMIC E AMAT
(36) Consirós anava l’amic en les carreres de son amat, e encepe- gà, e caec entre espines, les quals li foren semblants que fossen flors, e que son llit fos d’amors.
RAMON LLULL
(36) Pensatiu anava l’amic pels camins del seu amat, quan de sobte ensopegà i caigué entre espines: li semblaren flors, amb un jaç d’amors.
Versió de SEBASTIÀ ALZAMORA.
Si l’amic és la persona humana i l’amat és Déu, com diries que és la seva relació? Per què?
Quins símbols fa servir Llull per expressar líricament aquesta relació?
Educació literària 47