Page 14 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

Cap a la Unió Europea La unió monetària
El camí cap a la unió monetària es va iniciar l’any 1979, amb l’establiment, per part del Consell Europeu, d’un sis- tema monetari europeu que volia facilitar la cooperació financera i l’estabilitat monetària de la UE.
El tractat de Maastricht de 1992 establia els anome- nats criteris de convergència, on es marcaven uns requisits que els estats de la UE havien de complir per ser admesos dins l’eurozona, amb l’objectiu d’harmo- nitzar les seves polítiques econòmiques, financeres i monetàries.
Una de les grans fites de la Unió Europea va ser aconse- guir una moneda única: l’euro. L’euro es va establir com a patró monetari en els mercats internacionals, a efectes comptables, l’any 1999 i des de l’any 2002 és la moneda de curs legal dels estats que formen l’eurozona.
El Banc Central Europeu (BCE) és el responsable de l’estabilitat de l’euro i dirigeix i supervisa la políti- ca monetària dels estats de l’eurozona: emissió de moneda, operacions de canvi, reserves de divises, situació financera, etc.
L’objectiu principal del BCE és aconseguir l’estabili­ tat en els preus i, específicament, mantenir un baix nivell d’inflació (sempre inferior al 2%) per assegurar el poder adquisitiu de la moneda europea.
15 Tots els estats de la UE pertanyen a l’eurozona? Per què?
16 Hi ha estats que no formen part
de la UE i que utilitzen l’euro com a moneda? Quina característica tenen?
No tots els estats de la Unió van optar per acollir­se a la moneda única. Dinamarca va decidir quedar­ne fora i man­ tenir la seva pròpia moneda i altres estats s’hi incorporaran quan assoleixin les condicions necessàries. Els estats integrats en la unitat monetària europea formen el que es coneix com a zona euro o eurozona i actualment en són 20, però també hi ha estats que no formen part de la Unió i s’han acollit a l’euro; es tracta de petits estats sense moneda pròpia i que utilitzaven la d’altres estats.
L’eurozona