Page 3 - SEQÜÈNCIES de Llengua catatalana i literatura 4

Reflexionem sobre la llengua
Informació i activitats
Reflexionem sobre la llengua
Avalua’t
Posa’t a prova
Àudio
Àudio
Avança
3 45
En línia
Reflexionem sobre la lle
Discurs directe
i discurs indirecte
En Manel em va preguntar si em preparava per córrer una marató. Concretament, em va dir: “T’estàs preparant per córrer una marató?” Quina de les dues frases et sembla que transmet de manera més directa el que va dir en Manel?
ngua
Les oracions interrogatives
La funció de les oracions interrogatives és obtenir una informació; per això apel·len de manera directa al receptor, li pregunten alguna cosa i n’esperen resposta. Segons el que es pregunta, les oracions interrogati- ves es classifiquen en interrogatives totals (es poden respondre amb sí o no) o parcials.
Fixa’t que, segons com es fa la pregunta, les oracions interrogatives poden ser directes o indirectes:
• Són interrogatives directes si la pregunta es formula explícitament i es marca amb el signe d’interrogació. Cal tenir en compte que poden anar introduïdes o no per un mot interrogatiu (que, què, qui, com, quan...), precedit o no per preposició:
Que ets major d’edat? Quina era la seva professió? No vindreu a l’excursió?
• Són interrogatives indirectes si la pregunta es formula per mitjà d’una oració declarativa, és a dir, quan es reporten de manera no literal, sense cap signe d’interrogació, però sí amb un verb que les introdueix (pregun- tar, demanar, voler, saber...). Per exemple:
El venedor t’ha preguntat si ets major d’edat.
Tots els amics han volgut saber quina era la seva professió. La monitora us demana si vindreu a l’excursió.
Aquestes dues menes d’oracions interrogatives permeten diferenciar entre el discurs directe (o estil directe) i el discurs indirecte (o estil indi- recte).
? Si la resposta és “sí”, de quin tipus és la pregunta, total o parcial?
Discurs directe
El discurs directe reprodueix literalment les paraules pronunciades per l’emissor, que en les narracions se solen introduir amb un guió llarg:
—Onvas,Xavi?
—A classe de natació.
—A quina hora acabaràs?
Quan una altra persona, en el mateix moment o en un altre, i potser tam- bé en un altre lloc, evoca aquestes paraules, ho pot fer de diverses mane- res; per exemple, literalment. Per això, es fan servir els dos punts i les cometes,queinclouenelquehaditl’emissor:
—En Martí va preguntar: “On vas, Xavi?”. En Xavi li va contestar: “A classe de natació.” En Martí va voler saber: “A quina hora acabaràs?”
Discurs indirecte
El discurs indirecte explica de manera més o menys fidel allò que ha dit l’emissor. Per a això, es fan servir oracions subordinades introduïdes per la conjunció que o altres conjuncions. Té l’estructura següent:
subjecte + verb introductori + conjunció + oració subordinada
LES ORACIONS DECLARATIVES EN EL DISCURS INDIRECTE
Avança 5 81 Recorda
• S’anomena discurs directe la re- producció literal dels mots, els pen- saments o els escrits de l’emissor.
• S’anomena discurs indirecte l’ex- plicació no literal del discurs de l’emissor mitjançant una oració subordinada.
1
El saps interpretar?
Respon aquestes preguntes sobre el poema “Cançó de la bella confiança”: a. Qui té les claus de les cambres?
b. Què s’amaga a la cambra del fons?
c. Què passaria si s’hi volgués entrar? d. Quin sentit té el títol?
6
Com podem dir el mateix?
Busca en el poema “Dona’m la mà” les paraules o expressions que són sinònimes de les següents:
observador reservat arran xopar badoc mirada aparença
Amb detall!
2 Amor incipient o madur?
En quin estadi de la relació amorosa situaries el poema d’Arderiu? És una relació que tot just comença o ja està consolidada? Justifica la resposta.
7
T’has fixat com són les estrofes del poema “Dona’m la mà”? Respon:
a. Quantes estrofes té el poema?
b. En quines estrofes es parteixen versos?
c. Quantes síl·labes té cada una d’aquestes parts?
d. Quin patró rítmic segueix el primer vers? e. Com és la rima del poema?
3
Recompte sil·làbic
Quantes síl·labes tenen els versos del poema “Cançó de la bella confiança”? Fes el recompte sil·làbic i respon:
a. Són d’art major o d’art menor?
b. Tenen rima consonant o assonant?
c. Quins tenen rima masculina? I femenina?
d. De quin tipus són les estrofes?
e. Anota dos exemples de sinalefa i dos d’elisió.
87
En veu alta!
Llegint un text en veu
alta podem transmetre
un missatge als que ens Vídeo escolten. Però s’ha de fer amb la projecció de veu i la dicció adequades! Escolta aquests consells.
Ara, prepara la lectura en veu alta del poema “Dona’m la mà” i enregistra’t:
• Fixa’t en les paraules que es repeteixen i en l’emoció
que transmet el poema.
• Practica la pronúncia dels mots difícils.
• Recorda: no tot el text es llegeix amb el mateix ritme i cal tancar les frases amb l’entonació adient.
• Assaja la lectura fins que tinguis prou seguretat.
Ara, escolta la gravació i digues quins aspectes pots millorar. Després, fes-la arribar al professor o la professora.
4
I tu, què en penses?
Quin missatge transmet Clementina Arderiu en el seu poema? Exposa en un text breu si creus que cal saber-ho tot de la parella o si, per contra, cal reservar un espai estrictament privat.
5
Ho has entès?
Contesta les preguntes següents sobre el poema de Joan Salvat-Papasseit:
a. A qui es dirigeix el poeta?
b. Quins mots fan referència al paisatge
costaner?
c. Quins elements del paisatge afavoreixen
l’amor?
d. Què passarà després de la besada?
9 Les etapes de l’amor
En quin estadi de la relació amorosa situaries el poema de Salvat-Papasseit? Justifica la resposta.
Clementina Arderiu
Clementina Arderiu (1884-1976) és
una poetessa que canta en els seus poemes un món influït per Jacint Verdaguer i Josep Carner.
Cançó de la bella confiança
A l’amat he donades
totes les claus;
jo tinc totes les seves
i fem les paus.
Però resta una cambra al fons del fons
on entrar no podríem ni breus segons. Tantes forces ocultes, tants pensaments allà dins són escàpols a tots moments!
Bé seria debades
sotjar-hi un poc:
l’aldarull colpiria
més que no un roc. Contentem-nos d’una ombra o d’un ressò.
Que ell es dugui els seus comptes com me’ls duc jo.
debades En va, sense efecte, inútilment.
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924),
considerat el poeta de l’amodrepbeardaesntEonvoam, sàesniase de la literatura catalana coneftecmtep,oinràúntilam, ent
va destacar per les seves aportacions en l’avantguardisme català.
Dona’m la mà
Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora dbealtmegaarnt,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant. Lperesnbdaraqnuuesnlaluirneyfieds ei leisddisecrlaets,orra
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dona’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar. Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Verbs introductoris
dir, explicar, mafairnmifaers,traerp,ldiceacrl,arar, respondre, contestar, caossnesgtautrarr,, caol·nlefegsasr,ar, etc.
Conjunció
que
Mode verbal
indicatiu
Exemples
EanaXvavaivcaladsisrequde natació.
La Marina em va cvionndtreiastdaersqpureésde treballar.
LES ORACIONS INTERROGATIVES EN EL DISCURS INDIRECTE
Verbs introductoris
dier,mparengaur,nvtoalre, r saber, etc.
Conjunció
si (tointtaelrsr)ogatives
qui, què, quan, on, com, quin, p(ienrteqruroèg..a. tives parcials)
Mode verbal
indicatiu
Exemples
En Martí va preguntar on anava en Xavi. LdairCsiavrolinaaaenmarva amb ella al cinema. La Mònica volia sdainbaerrdqisusi avebnteia. a
Textos i activitats
Tallers d’expressió
Què en sabem, ara?
Valora’t
Escrivim i parlem
Eines d’interès
Activitats interactives
Vídeos didàctics
Test per autoavaluar-te
i molts recursos més per combinar i treballar cada seqüència.
Síntesi de la informació
LES ORACIONS IMPERATIVES EN EL DISCURS INDIRECTE
Verbs introductoris
Conjunció
Mode verbal
Exemples
El mecànic va rReicaormdaqnuaerpaoesnés benzina al dipòsit. La Mireia va aXcaovniesreqlluaer allegnís aquell llibre.
L’Eloi em va suplicar qniunegnúo.hodiguésa
dir, ordenar, manar,
exigir, aconsellar,
rdecmomananr,apr,rseuggagr,erir, que subjuntiu suplicar, etc.
La modalitat exclamativa no es pot expressar per mitjà del discurs indirecte.
Escrivim...
Quan es parla de carta de presentació sovint es pensa en l’àmbit professional, però també s’utilitza en els estudis. Segur que en algun moment hauràs de redactar una carta de motivació acadèmica!
i parlem
Avança
2 31
Reflexionem sobre la lle Modalitat oracional
T’has fixat que no fem servir la mateixa entonació en totes les modalitats oracionals? Per això, quan ens comuniquem per escrit amb algun amic, necessitem els signes de puntuació, els emojis i els gifs perquè no ens mal interpreti!
Avança 4 67
En línia
Analitza i planifica
1 Saps què és el Campus Júnior de
la universitat?
• Llegeix aquesta carta de motivació acadèmica per demanar una beca d’estudis:
• Ara, respon a les qüestions següents sobre el text:
− El motiu de la carta queda clar? Quin és
i en quina part es planteja?
− En quina persona està escrita la carta?
Què transmet?
− Quins són els interessos de la persona que
escriu la carta? Estan relacionats amb el curs que vol estudiar?
2
3
I a tu, què et motiva?
• Tria una d’aquestes situacions per escriure una carta de motivació o pensa’n una tu: Vols fer una estada a l’estranger per millorar un idioma que estàs aprenent. Vols fer un curs d’alguna disciplina artística amb un professional a qui
admires molt.
Vols entrar a formar part d’un club esportiu que t’agrada especialment.
Com els pots convèncer?
• Pensa quins aspectes de la teva vida et poden servir per aconseguir que t’acceptin en la situació que has triat:
− Has estudiat algun curs extracurricular
Escriu i revisa
Escriu i revisa
4 Ara et toca a tu!
Escriu la teva carta de motivació. Aplica l•eLsapcroaprtieathaatsddeeslersbcraerutei s’dhea pdrescentaracrió:
en els aspectes de la teva formació i experiència professional més destacats.
• Has d’explicar amb claredat el motiu.
• Étasnitmpeol rqtaunetfadeastlacfaormelascpióunctosmforts, a l’experiència professional, que et converteixen en el candidat adequat.
• El lèxic ha de ser senzill i comprensible, però també concís i directe.
• Has de tenir cura de la correcció lingüística.
• Hi has d’incloure les dades de contacte.
5 Com ha quedat el text que has escrit? Rellegeix-lo i respon sí, no o es pot millorar:
• El motiu s’expressa amb claredat?
• Fas referència a la formació i experiència?
• La informació sobre la formació i l’experiència professional és coherent i està relacionada amb el que s’està demanant?
• Has tingut cura de la correcció lingüística?
• El text inclou fórmules de salutació
i comiat formals?
Un cop hagis acabat de revisar-lo, fes els chansvdiestneeccteastsqauriesnpoeramcailbloernard’elstarsperocutebséq. ue
Per a què et pot ser útil saber escriure una carta de presentació?
En línia
El format audiovisual permet dotar d’expressivitat alguns textos administratius, com ara la queixa o la denúncia.
Escolta
1 Mireu aquest reportatge en grup
Ara, reflexioneu i comenteu Vídeo en veu alta:
• La queixa la presenten diversos col·lectius. Quins són i quines tasques duen a terme?
• La queixa que s’expressa està fonamentada en arguments concrets?
• La petició que fan els veïns està ben definida? Quina és?
• Quina és la vostra opinió sobre el tema?
Parla
2 Què voleu denunciar?
Trieu una situació del vostre entorn que vulgueu denunciar. Ha d’afectar un grup gran d’alumnes, s’ha de poder argumentar i n’heu de poder plantejar una solució. Feu un reportatge audiovisual seguint aquests passos:
Senyors/senyores,
El motiu d’aquesta carta és sol·licitar una beca d’estudis per parti- cipar en un dels cursos d’estiu del Campus Júnior de la Universitat Pompeu Fabra, concretament sobre la intel·ligència artificial i les seves aplicacions.
L’any que ve cursaré 1r de batxillerat tecnològic a l’Institut Mercè Rodoreda. Tinc molt d’interès en les tècniques relacionades amb la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic i les aplica- cions que pot tenir el Big Data per resoldre problemes de la nostra societat. M’agrada molt la informàtica, i el curs passat vaig fer un curs d’introducció al llenguatge Phyton.
Penso que aquest curs d’estiu és una gran oportunitat per apro- fundir en aquest àmbit que m’apassiona i em pot ajudar a decidir quin grau m’agradaria estudiar un cop acabi el batxillerat.
Quedo a la vostra disposició per a qualsevol qüestió i agraeixo la vostra atenció.
Atentament,
Laia Rialp Castillo
laiarialp@gmail.com
+34626221199
•
•
relacionat amb la matèria?
− Tens alguna afició relacionada amb
el teu objectiu?
− Has participat anteriorment en alguna
experiència similar?
Ara, digues per què t’agradaria que t’hi acceptessin:
Motius personals Motius acadèmics Motius professionals
Explica-ho amb més detall.
•
• • •
Redacteu el guió: expliqueu la situació, plantegeu tres arguments i exposeu una solució factible per resoldre la situació. Busqueu un o dos testimonis.
Repartiu els rols: decidiu qui apareixerà parlant, qui gravarà i qui farà el muntatge. Ja pot començar el rodatge! Quan tingueu els vídeos, editeu la peça (no ha de superar els 5 minuts) i envieu-la al professor o la professora.
Els ciutadans tenim la possibilitat de fer arribar queixes i suggeriments a l’administració pública? Com?
En línia
ngua
La modalitat oracional. Classes
L’objectiu de tota llengua és la comunicació, que ens permet viure en societat i transmetre coneixements, ordres, desitjos, etc. La unitat míni- ma de comunicació completa és l’oració, que el parlant construeix per mitjà dels mots amb una intenció o propòsit que el receptor sap descodi- ficar. En tota oració hi distingim el contingut, el que es diu, i la modalitat oracional, l’actitud del parlant respecte a l’acte comunicatiu.
Se solen distingir quatre tipus de modalitat oracional:
• Declarativa (o enunciativa): l’emissor dona informació al receptor, informa o declara. Són les que fem servir per donar una informació de manera neutra (Un any té dotze mesos). Poden ser afirmatives (Ha plo- gut) o negatives (No ha plogut). El seu caràcter neutre fa que es puguin utilitzar en actes de parla molt diferents i que puguin tenir gran riquesa de matisos. Poden expressar un consell o suggeriment, una ordre, una petició, una promesa, un oferiment o un estat d’ànim. Tenen una ento- nació amb un final descendent, i el verb està en indicatiu.
• Interrogativa: l’emissor demana informació (Has trobat el club?); les oracions acaben amb un signe d’interrogació (?). N’hi ha de dos tipus:
Parcials
Totals
Hi ha un altre tipus d’oracions interrogatives, les retòriques, que poden ser parcials o totals i que, de fet, no pregunten res, sinó que són declara- cions encobertes i no esperen resposta perquè ja hi és implícita (Quan ho farà bé?). Finalment, hi ha les reiteratives, que al·ludeixen a una infor- mació acabada de donar (Que ja has vist la pel·lícula?).
• Imperativa (o exhortativa): l’emissor vol influir en la conducta del recep- tor: demana, ordena, aconsella o suplica (Calla d’una vegada). El mode verbal propi és l’imperatiu, si són afirmatives, i el subjuntiu, si són nega- tives. O bé van sense subjecte explícit o bé, si apareix, acostuma a anar darrere el verb (Vine tu!). Per atenuar una ordre, es pot fer servir el verb impersonal caldre, la perífrasi haver de o oracions formalment interro- gatives o verbs en present i en futur (Ves-te’n immediatament; Cal que te’n vagis; Te’n vas ara mateix; Vols fer el favor de marxar?).
• Exclamativa (o expressiva): permet expressar estats d’ànim i emoci- ons amb èmfasi (Ha arribat l’Anna!). Les oracions acaben amb un signe d’exclamació (!).
Posa’t a prova
Prova de competències
Canto jo i la muntanya balla
Irene Solà
Vamarribaramblespanxesplenes.Doloroses.Elsventresnegres,carregatsd’ai- gua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als be- dolls i als avets. Xssst. I tots plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.
Després de l’arribada, i de la quietud, i de la pressió, i d’arraconar l’aire fi ben avall, vam disparar el primer llamp. Bang! Com un descans. I els cargols cargo- lats van estremir-se dins de les seves solitàries cases, sense cap déu ni cap pre- gària, sabent que si no morien ofegats, sortirien, redimits, a respirar la mullena. I aleshores vam vessar l’aigua a gotes immenses, com monedes sobre la terra i l’herba i les pedres, i el tro escruixidor va ressonar dins les cavitats toràciques de totes les bèsties. Va ser llavors, que l’home va dir cago’n seuna. Ho va dir en veu alta, perquè quan hom està sol no fa falta pensar en silenci. Cago’n seuna, inútil, que t’has deixat atrapar pel temporal. I nosaltres vam riure, uh, uh, uh, mentre li mullàvem el cap, i la nostra aigua se li ficava coll de la camisa endintre, i li resseguia l’espatlla i els lloms, i eren fredes i despertaven el mal humor, les nostres gotes.
L’home venia d’una casa d’allà a la vora, enfilada a mitja carena, sobre un riu que devia ser fred perquè s’amagava sota els arbres. Hi havia deixat dues vaques, un grapat de porcs i de gallines i un gos i dos gats desarrelats, una dona i dues criatures i un vell. Es deia Domènec. I tenia un hort ufanós a mitja muntanya i unes terres mal llaurades vora el riu, perquè l’hort l’hi treballava el vell, que era son pare i que tenia l’esquena plana com una taula, i les terres les llaurava ell. Hi havia vingut a provar versos, en Domènec, cap a aquest voral de muntanya. Per veure quin gust i quin so tenien, i perquè quan hom està sol no fa falta dir versos en veu baixa.
1 Resol a partir del text:
• Quèvoldirelmotllambregareneltext?
2
3
Fixa’t en els sons destacats dels mots següents. Busca en el text una altra paraula que tingui el mateix so, però que estigui representat amb una altra grafia:
zero asserenar arronsar metge
Quin so es correspon amb cada símbol de l’alfabet fonètic internacional? Fixa’t en les grafies destacades:
Caure un llamp. Observar fixament. Veure amb un cop d’ull. Córrer molt ràpid.
Què hi ha anat a fer, en Domènec, a la • muntanya?
• discurs s’hi fa servir?
Avalua’t
•Canviaelpuntdevista!Tornaaescriureel segon paràgraf del fragment fent que el narrador sigui en Domènec.
Fixa’t en el fragment següent. Quin tipus de
1 21
Hesotàvasodlir neon fvaeufaltlta, penrsqaurè eqnuasnilehnocmi. Compondrepoesia. Cpargpoe’nltsemunpao,rianlú.til,quet’hasdeixatatra-
Llaurar la terra. Cuidar l’hort. Ajudar el seu pare.
Quin tipus de narrador utilitza el fragment? Es • correspon amb algun personatge?
El discurs directe.
El discurs indirecte.
El discurs indirecte lliure. El discurs narrativitzat.
[z]
[k] [Ʒ] [s] aleshores panxes vingut salvatgines
[ʃ]
[r]
coll carena
[ʎ] ufanós
gallines
[f] [g] [ɾ] resseguia
arribar
Quines són les parts d’una narració? I en quin ordre es poden presentar? Escriu un text en què expliquis com s’estructura una narració i quines tècniques narratives podem fer servir per introduir canvis en l’ordre dels esdeveniments.
Amb 150 paraules
en tindràs prou.
Què en sabem, ara?
En línia
En el nostre dia a dia expliquem moltes històries, contem als pares què hem fet durant el dia, recor- dem anècdotes amb els amics, expliquem de què va la darrera sèrie a la qual ens hem enganxat... Et pot semblar que tot això no té res a veure amb el que fan els escriptors i les escriptores, però fem servir les mateixes tècniques!
Superresposta
Quan expliques una anècdota,
quines tècniques fas servir?
Prepareu la resposta en grup. Feu una presentació que tingui en compte la qüestió següent:
• Quins elements del discurs et poden ajudar a explicar una història?
Escriu un text d’unes 150 paraules amb una resposta raonada.
Valora’t
Ja has arribat al final. És el moment d’aturar-se i reflexionar. Què contestaries a cada una d’aquestes preguntes?
Què has après? Com ho has après?
Com podries millorar? Per a què et pot servir?
Valoració en línia
Què t’ha semblat la seqüència 1?
1
De quina modalitat són?
Quina és la modalitat d’aquests titulars de diari? Indica-ho:
a. El papa Francesc arriba als Estats Units
en una visita històrica
b. Per què l’equinocci no arriba sempre
el mateix dia?
c. La caça furtiva amenaça greument
el rinoceront
d. Parlem del temps
e. L’estiu de l’any 2015 va ser el més càlid mai
registrat
f. Com serà la tardor?
46
Va de prohibicions
Converteix les ordres següents en prohibicions:
Trepitja’l. x No el trepitgis. • Agafeu aquests diners.
• Crideu!
• Omple’m el got fins dalt.
• Apagueu el llum.
• Tanca la finestra, que fa fred.
• Deixa la porta oberta quan surtis.
Quin canvi de mode verbal s’hi produeix?
Són interrogatives!
2
Modalitat oracional
Les oracions següents són declaratives, interrogatives o imperatives? Indica-ho: a. No em fa por quedar-me sola a la nit.
b. Encara no n’heu tingut prou, de xivarri? c. Avui s’han llevat molt tard, oi?
d. No hem estat mai a Sant Petersburg. e. Fem cas de la professora, sisplau.
f. El seu pintor preferit és Van Gogh.
56
De quin tipus és cadascuna d’aquestes oracions interrogatives? Indica-ho: Recorda els tipus d’oracions interrogatives: • Interrogativa total
• Interrogativa parcial
• Interrogativa total confirmatòria
• Interrogativa total reiterativa
• Interrogativa parcial retòrica
a. Ja has escoltat la darrera cançó de Rosalía? b. Quantes vegades us hauré de dir que calleu? c. Aquesta nit ens quedarem a casa seva?
d. S’han vacunat tots els nens i les nenes de la
classe?
e. Qui ha mentit és la Maria?
f. Que et fa mal la panxa?
g. Oi que vols venir?
h. Què t’ha semblat, el cotxe que s’ha comprat?
Ara, passa les oracions declaratives negatives a afirmatives, i viceversa.
3
I si fossin exclamatives?
Converteix les oracions declaratives següents en oracions exclamatives. Abans, fixa’t en l’exemple:
Veig que sou la pera. x Sou la pera! a. Em dol que abans no m’hagis saludat.
b. Observo que la gent crida al tren.
c. M’alegro que tot hagi acabat en pau entre
vosaltres.
d. Puc dir que soc feliç.
e. Veig que el concert d’aquesta nit ha tingut
molt d’èxit.
f. Crec que has de ser més puntual.
6 COMPAREM LLENGÜES!
Com traduiríeu aquestes frases del castellà
al català?
No fuméis en el interior del recinto.
¡Camina más rápido!
Després d’analitzar aquestes frases, quines conclusions en traieu?
La pregunta no es pot contestar només amb sí o no (afecta una part de l’oració).
Què menges?
La pregunta es pot contestar amb sí
o no (afecta tota l’oració). Un tipus particular són les confirmatòries: l’emissor dona com a probable una resposta, per a la qual vol confirmació. Els mots oi, eh, oi que, veritat ajuden a donar aquest sentit.
Són les cinc?
Oi que vens amb mi?