Page 2 - SEQÜÈNCIES de Llengua catatalana i literatura 4

En cada seqüència...
I amb
la llicència digital...
Activa’t
Avança
Història
de la literatura
Informació
Informació i activitats amb textos
Comunicació
1
Tothom n’hauria
de saber
s’explica
una història?
Com s’explica una història?
Activa’t 8 Connectem
Què en sabem?
Avança 10
Les tècniques narratives
El gripau, Quim Monzó Reflexionem sobre la llengua Els sons
Avalua’t 20 Posa’t a prova
Què en sabem, ara? Valora’t
Què en sabem?
Ets capaç de respondre ara mateix la sup Segurament et falten algunes dades, però del que et sembla. Vols comprovar-ho?
• Quin és l’últim llibre que has llegit? De què ana • En general, t’agraden més les històries amb un Pensa en la teva pel·lícula o el teu llibre preferit • I les novel·les de detectius, t’agraden? Si n’has l Sherlock Holmes, veuràs que té una particulari fets no és en Sherlock, sinó el seu ajudant, en creus que l’autor va escollir aquest narrador? Q narrador d’una història?
• Quan expliques una anècdota, acostumes a se dels esdeveniments o fas salts enrere i endava • Qanuèincedsotsaemalbslatenucsesamhiichsaseonbtre elxqpuliceatr’huanpcaosnst setmana?
• Posa’t a la pell d’un escriptor! Si estiguessis es volguessis reproduir la conversa entre el protag personatge, com ho faries? Quins símbols utilit interaccions dels personatges?
• Per tocar un instrument o jugar a un esport, cal Què vol dir? Creus que per escriure també nece
Tseqnü’aèdnocniaesa?cAonmsbegtuoitràesl qreuseojladrsealpassiuapmerb
Com
1, 2, 3, acció!
3, 2, 1, acció!
Connectem
erpregunta? en saps més
Si llegeixes l’expressió tècniques d’escriptura comences a córrer? Pateixes per morir d’avor- riment? O penses que per fi t’explicaran allò que necessites per ser un escriptor o una escriptora d’èxit? Sigui quin sigui el teu perfil, saber els components d’un text hauria de ser matèria obligatòria per a tots els públics!
Superpregunta
Quan expliques una anècdota, quines tècniques fas servir?
Activa’t
va?
final obert o tancat? : com acaba?
legit alguna de
tat: el narrador dels Watson. Per què
ui més pot ser el
guir l’ordre cronològic nt? Per què?
e i explicar una
at aquest cap de
crivint un conte i onista i un altre zaries per indicar les
conèixer la tècnica. ssitem tècnica?
el treball d’aquesta pregunta. Endavant!
1 9
2
Burocràcia! Mantinguem les formes
SEQÜÈNCIES DE LITERATURA
Els gèneres poètics
Diuen que “de músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta”. I tu, has hagut d’escriure mai algun poema? Segur que sí... Com ha de ser un text perquè el considerem poesia? El fons és important, però en poesia la forma és fonamental: versos, estrofes, ritme, rimes...
Alguns dels principals peus mètrics són els següents:
Avança 3 43 Els més conreats en la poesia catalana són els següents:
• L’apariat és l’estrofa de dos versos que, normalment, rimen entre si en rima consonant; popularment s’ano- mena rodolí i en poesia culta rep el nom de dístic.
• El tercet és l’estrofa de tres versos de rima variable.
• La quarteta i el quartet són estrofes de quatre versos d’art menor i d’art major, respectivament. La corranda prové de les cançons folklòriques, habitualment impro- visades, de quatre versos heptasíl·labs de rima encre- uada (abba).
• Lmaeqnuoirnitedt’ariteml qaujoirn,tretsspóencteivsatrmofeenst.de cinc versos d’art
• La sexteta i el sextet són estrofes de sis versos d’art menor i d’art major, respectivament. La sextina és for- mnaaidéaspdeer persotrcoefdeèsndceiaspisrovernsçoasl.decasíl·labs cadascu-
• L’octava (o cobla) és l’estrofa de vuit versos, general- ment de versos decasíl·labs amb cesura. L’octava reial édsecuansaíl·leasbtsro. fEalsds’oisrigperinmietarsliàsofolernmsaedraepncear dveunitavtseriseols dos darrers, apariats (ABABABCC).
• La dècima és una estrofa de deu versos, generalment de menys de vuit síl·labes.
En algunes composicions poètiques es combinen dife- rents tipus d’estrofes. Alguns exemples són aquests:
• El sonet és format per catorze versos combinats en dos qveurasr)t,eitdso, os tdeurecsetqsu. artetes (depenent de la mètrica del
• El romanç és una tirada d’un nombre indeterminat de versos heptasíl·labs amb rima assonant en els parells i sense rima en els senars.
La poesia catalana contemporània ha adoptat composi- cions d’altres literatures, com la japonesa. Són composi- cions d’una estrofa i en el recompte de síl·labes es tenen en compte totes, independentment de si les finals són tòniques o àtones. Així, el haiku és format per tres versos (5-7-5 síl·labes) i la tanka, per cinc (5-7-5-7-7 síl·labes). Els cal·ligrames i la poesia visual són composicions plaolèiteiqrauteusrae.n què s’interrelacionen les arts plàstiques i
Per què ens pot agradar un poema encara que no l’entenguem del tot?
Iambe
(U—)
TAopaTnt-dAecaTp-eAnuT-nAaiTa-ltArasToca
Joan Maragall
La sardana és la dansa més bella dAetAoteTs-lesdAanAseTs-AA T-A AT-A A T
Joan Maragall SToliAdAe-dTol,iaAmbvAe-tTustAagAon-TellAa
Quan es fa el còmput sil·làbic del vers, cal tenir en comp- te els fenòmens de contacte entre la vocal final de mot i la vocal inicial del següent:
Anapest (UU—)
SINALEFA
És la pronúncia en una sola síl·laba de dues vocals.
No/ hi ha/vi/a a/ Va/lèn/ci/a...
ELISIÓ
És la supressió d’una de les dues vocals.
No/ hi ha/vi/a (a)/ Va/lèn/ci/a...
HIAT
Éens slaíl·plarobneúsncia diferents de les dues vocals en contacte.
A A/ra/gó/ n’hi/ ha u/na/ da/ma.
Dàctil
(—UU)
Troqueu (—U)
Amfíbrac (—U—)
És quan ric que em veig gepic T A - T A - T A -T
J. V. Foix
J. V. Foix
LAanTúvAia-trAemTolAac-oAmfTullAa-gAelTadAa
Agustí Esclasans
El vers: la mètrica
Un vers és una paraula o una sèrie de paraules que for- men una ratlla d’un poema. El nombre de síl·labes, pau- ses, accents i rimes determina els diferents tipus de versos. El metre és el nombre de síl·labes d’un vers. En català, només es compta fins a l’última síl·laba tònica:
Alguns versos tenen cesura. La cesura és la pausa que divideix un vers en dues parts. Aquestes dues parts poden ser iguals o diferents i s’anomenen hemistiquis. Quan aquesta pausa està situada darrere d’una paraula plana o esdrúixola, les darreres síl·labes àtones no s’afe- geixen al recompte del vers. Per tant, un hemistiqui es mesura com si fos un vers independent. Fixa’t en aquest vers alexandrí (6 + 6) de Vicent Andrés Estellés:
A més, en poesia hi ha llicències mètriques que afecten el recompte del vers:
Què diferencia la parla normal de la recitació
d’un poema?
La rima és la igualtat o semblança fònica que hi ha entre les paraules finals de vers a partir de l’última síl·laba accentuada. La rima es basa en la pronunciació, per això cal estar atent a les característiques pròpies del dialec- tde’AdgeulstpíoBeatart.raAnixoí, reimlsevneersnoesls1piar4ladrselopccoiedmenataslesg, püernòt sí en els orientals:
Ai, trista l’aura de l’alta llum
si fa ferum
de Minotaure.
Hi ha diferents tipus de rima, com la rima consonant (la repetició de totes les vocals i consonants a partir de la dar- rera vocal tònica) o la rima assonant (la repetició només de les vocals, però no de les consonants, a partir de la darrera vocal tònica). També cal diferenciar entre rima masculina (la dels versos acabats amb mot agut) i rima femenina (la dels que acaben amb mot pla o esdrúixol).
L’estrofa. Tipus d’estrofes i composicions
L’estrofa és una organització de versos enllaçats o no per la rima. Hi ha diversos tipus d’estrofes, segons el nombre de versos que les componen.
DIÈRESI
Consisteix en la destrucció dpr’uonúdnifctoianegn, ésíla·ladbire,sla diferents de les vocals d’un diftong.
ca-u-re (en lloc de cau-re) El ritme i la rima
SINÈRESI
Csíol·nlasbisateuinxinatfdeureusnavoscoalals que no formen diftong.
pà-tria (en lloc de pà-tri-a)
Sé u/na/ no/ia/ que/ ron/da/ pels/ meus/ som/ nis [10] (Miquel Desclot)
Recordes com s’anomenen els versos segons el nombre de síl·labes que tenen?
El ritme s’aconsegueix amb una combinació ordenada de síl·labes tòniques (T) i àtones (A) dins el vers. Aques- tes combinacions s’anomenen clàusules rítmiques. Els tipus principals de clàusules rítmiques són AT (amor), TA (pare), AAT (soledat), TAA (música) i ATA (gavina).
Els orígens: el ritme de la poesia grecollatina
Has de saber que les clàusules rítmiques, anomenades peus mètrics, procedeixen del grec i del llatí, llengües que distingien les síl·labes per la quantitat: síl·labes llargues (—) i síl·labes breus (U). Alguns poetes catalans destacats, com Miquel Costa i Llobera, Joan Maragall i Carles Riba, han adaptat a la nostra llengua aquests metres substituint la quantitat (—,U) per la intensitat (síl·laba tònica i síl·laba àtona; T, A).
Connectem Què en sabem?
No/ hi ha/vi/a a/ Va/lèn/ci/a // dos/ a/mants/ com/ 123456+1234 nos/al/tres.
56
Els textos administratius
Ets una persona que respecta les normes i els protocols? O tens tírria
a les formalitats? Sigui com sigui, per fer gestions de la vida quotidiana hauràs de conèixer com has d’adreçar-te a l’administració,
i més val que en coneguis les normes! T’hi atreveixes? Som-hi!
Què són els textos administratius?
Entenem per documents administratius tots els tex- tos en què l’emissor o el receptor és una persona que s’encarrega d’administrar una entitat pública (govern, diputació, ajuntament, institut, escola, centre sanitari, etc.). A més, hi ha altres documents propis del registre formal que també adopten propietats textuals dels tex- tos administratius, com ara cartes de presentació per a ofertes de feina, cartes per sol·licitar beques d’estudis, per presentar-se a concursos o per obtenir ajudes d’al- gun tipus.
Característiques generals
Els textos de tipus administratiu presenten un seguit de característiques:
• Estructura clara: En tots els casos, per redactar un text administratiu hem de seguir una estructura marcada i respectar el format propi de cada document. En alguns
casos, com els formularis, s’aprecia a simple vista l’es- tructura del document en diferents apartats.
AGRAÏMENT
DISCULPA
CIOCNOCMLUIASTIÓ
Agraeixo l’interès en...
AGgràracieisxoplear vlaosvtorsatarateantceinóc/iaój/uadjau.d..a/per la informació donada...
EUnsspsreaspemntoemlt dlesgnreoustqreuse.d..isculpes per... Quedo a la vostra disposició per a qualsevol aclariment que us convingui. Per tot això, us demanem/sol·licitem... Si necessiteu més informació, quedem a la vostra disposició...
Atentament, BCeonrdciaolrmdieanlmt,ent,
Rebeu una salutació cordial, Una salutació,
SAaplruotfaitcoioanqsuceostradiavlsin, entesa per saludar-vos atentament.
Msaelundtroe beesnpeartoenlatavmosetnrta. resposta, us
Avança 2 27 La carta de presentació
La carta de presentació pot ser en paper o digital i es fa servir per presentar-se a una oferta de feina. S’envia juntament amb el currículum, ja sigui com a resposta a udne faeninuanc(iapuutobcliacnadt iodactoumraa). iÉnsicuiantitvipaupsedrseotneaxtl dqeuereecseprcoat fer servir per a altres situacions, com ara sol·licitar una beca d’estudis o presentar-se a un programa de forma- ció (doctorat, màster, estudis a l’estranger, cursos d’estiu o cursos d’idiomes). Per redactar aquest tipus de carta, cal seguir aquestes pautes:
• La carta ha de ser breu (una pàgina aproximadament) i sè’nhcaiadeprcoefenstrsairoennalemlséassdpesctaecsadtes.la formació i l’experi-
• Squ’heafda’nexdpelilc’eamreislsmoortuiundceanladisdoalt·laicditeuqduiaet.lspuntsforts • S’han d’incloure dades de contacte.
• El lèxic ha de ser senzill i comprensible, però també concís i directe.
• Cal tenir cura de la correcció lingüística.
Els formularis administratius
Els formularis són documents pautats que cal omplir en paper o en format digital per fer moltes gestions, ja sigui amb l’administració pública o amb entitats privades. ÀMBITS DELS FORMULARIS ADMINISTRATIUS
• Registre estàndard: A l’hora d’escriure un text adminis- tCratl iucenoyiér-seadaelqrueagtisfterresesrtvàirnudnarldle, ncgauractgtercitozal·ltopqeurialal. correcció lingüística i per un grau de formalitat mitjà o mitjà-alt.
• Claredat i concisió: Les idees s’han d’expressar de la forma més entenedora possible i la informació ha de ser la que es demana en cada cas.
• Tderatcetxatmosenst’aderel crecneaptl’oardmdeinvisótsraocivóopsútèb:liAcaq,uiepset rtiapiuxòs el tractament que cal fer servir és el de senyor o senyo- ra i el de vós (us comunico) o vostè (li comunico). Fórmules habituals del llenguatge
La carta administrativa
La carta administrativa o instància, ja sigui en paper o a través d’un correu electrònic, s’adreça sempre a una institució pública i pot tenir diversos objectius: demanar informació, queixar-se, expressar gratitud o demanar un certificat, entre d’altres.
A l’hora de redactar-la, cal tenir en compte els punts següents:
• La salutació ha de ser formal (Senyor/a, Benvolgut/ uda...).
• La carta ha de concloure amb una forma de comiat formal, en consonància amb la salutació (Aprofito per saludar-vos, Una salutació, Atentament, Rebeu una salu- tació cordial...).
• Loardiennfoardma:ació de la carta s’ha d’estructurar de manera − S’han d’exposar els motius pels quals s’envia la carta. − S’han de numerar els arguments, les raons o les con-
sideracions que siguin convenients.
− S’ha d’escriure una conclusió (ja sigui especificant la petició que es fa o resumint el que s’ha exposat).
administratiu
SALUTACIÓ INICIAL
INTRODUCCIÓ
Senyor/a,
Senyores i senyors,
Distingit/ida senyor/a, Benvolgut/uda,
Benvolgut/uda senyor/a,
El motiu d’aquesta carta/correu écosndseumltanr-avro-svo...s/informar-vos/
Us escric per comunicar-vos/ iEnnforermspaor-svtoasa/lcvoonstureltarer-qvuoesr..i.ment... Hem rebut la vostra carta amb data de..., us comuniquem que...
El motiu d’aquest correu és sol·licitar la vostra col·laboració...
Educació
Sanitari
Municipal
• Preinscripció i matrícula
• Sol·licitud de beques
• Inscripció a activitats escolars o extraescolars
• Sol·licitud d’un canvi de centre sanitari o d’especialista
• Sol·licitud d’informes mèdics o revisions de salut
• ISnoslc·lricipitcuiód adleppaedrrmóíms du’noibcripesal
• Sol·licitud d’organització d’activitats a la via pública
ePlesrtaexqtuoèsdairdiemsinquisetrsaetriuvse?ixen
SEQÜÈNCIES
DE COMUNICACIÓ
Segons
el context!
Vídeos d’entrada
Superpregunta
Àudios
de les lectures
Informació digitalitzada