Page 30 - SEQÜÈNCIES de Llengua catalana i literatura

Reflexionem sobre la llengua
L’accentuació gràfica i la dièresi
L’accentuació gràfica
Com ja saps, en els mots que tenen més d’una síl·laba n’hi ha una que pronunciem amb un cop de veu més fort. És la síl·laba tònica (fa-bri- cant); les altres són les anomenades síl·labes àtones (fa-bri-cant).
Quan escrivim una paraula, per indicar-ne gràficament la síl·laba tònica utilitzem l’accent gràfic o, com veurem més endavant, la dièresi. Abans d’aplicar les normes d’accentuació gràfica de les paraules, cal tenir en compte algunes coses:
Nombre de síl·labes
monosíl·lab
Té una síl·laba.
suc
polisíl·lab
Té més d’una síl·laba.
tor-na-vís
Posició de la síl·laba tònica dins
el mot
agut
La síl·laba tònica és l’última.
a-vi-ó
pla
La síl·laba tònica és la penúltima.
di-fí-cil
esdrúixol
La síl·laba tònica és l’antepenúltima.
his-tò-ri-a
Tipus d’accent gràfic
tancat (´)
Sobre la i i la u, sempre és tancat.
destí, últim
Les vocals e i o poden portar accent tancat segons com es pronunciïn.
ésser, camió
obert (`)
Sobre la a, sempre és obert.
àvia, envàs
Les vocals e i o poden portar accent obert segons com es pronunciïn.
èxit, còmic
No és el mateix dir “El pastís ja el menjàrem” que dir “El pastís ja el menjarem”, oi? Fixa-t’hi: un accent pot marcar la diferència entre el passat i el futur!
Normes d’accentuació gràfica
A l’hora d’accentuar gràficament cal seguir aquestes normes:
Mots aguts
S’accentuen gràficament quan acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Si acaben en diftong decreixent no porten accent gràfic.
allà, oboè, patí, barnús, entén...
pintareu
Mots plans
S’accentuen gràficament quan no acaben en cap d’aquestes terminacions: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Si acaben en diftong decreixent sí que porten accent gràfic.
fàcil, exàmens, càrrec...
podíeu
Mots esdrúixols
S’accentuen gràficament sempre.
tómbola, indústria