Page 3 - SEQÜÈNCIES de Llengua catalana i literatura

Escrivim
Reflexionem sobre la llengua
Informació i activitats
Reflexionem sobre la llengua
Avalua’t
Posa’t a prova
Escrivim
Reflexionem sobre la lle
Els complements verbals. L’atribut, el CPred,
el CR i l’AP
No és el mateix portar ulleres
de sol per anar a la moda que portar ulleres per poder llegir.
I és que els complements, també els gramaticals, a vegades són imprescindibles!
ngua
L’atribut
És el complement que acompanya els verbs copulatius ser, estar, sem- blar... Indica una qualitat o estat del subjecte o la seva localització i, quan conté un nom, un adjectiu o un participi, hi concorda en gènere i nombre:
La pera [subj.] està madura [atribut].
Les peres [subj.] estan madures [atribut].
L’atribut pot ser un sintagma adjectival, un sintagma preposicional, un sintagma nominal o una oració.
El complement predicatiu (CPred)
Com l’atribut, el complement predicatiu expressa una qualitat del subjec- te o del CD, amb els quals concorda en gènere i nombre.
• Complement predicatiu de subjecte:
Ell va coix. / Ella va coixa.
Subj. CPred Subj. CPred
• Complement predicatiu de CD:
Ell troba l’Albert simpàtic. / Ell troba l’Eva simpàtica.
CD CPred CD CPred
Com que el CPred respon a la pregunta “com?”, el podem confondre amb un adjunt del predicat (complement circumstancial) de manera. Cal tenir en compte, però, que el complement predicatiu pot ser un adjectiu, un sintagma preposicional o un sintagma nominal i que l’adjunt equival a un adverbi i no concorda ni amb el subjecte ni amb el CD.
El complement de règim (CR)
El complement de règim sempre va introduït per una preposició i és exigit pel verb (recordar-se de, queixar-se de, renunciar a, pensar en, comptar amb, etc.) perquè l’oració tingui sentit complet:
No us adoneu de res.
La diferència entre aquest complement i el CD és que el CR sempre porta preposició i el CD generalment no en porta.
L’adjunt del predicat (AP)
Aquest complement verbal no és imprescindible perquè una oració tingui sentit, però amplia la informació que expressa el verb: manera (APM), lloc (APL), temps (APT), companyia (APC), instrument (API), quantitat (APQ)...
L’Eva fa els deures a casa amb la seva germana.
APL APC
Avança 10 159
En línia
1
Atribut o CPred?
Els complements destacats són atributs o CPred? Indica-ho en cada cas:
a. Els corredors van arribar cansats.
b. Els corredors estan cansats.
c. En Ramon és tímid.
d. En Ramon s’ha tornat tímid.
e. El document està rebregat.
f. El document arribarà rebregat a Correus.
g. La negociació es presenta complicada. h. La negociació és complicada.
4
Són imprescindibles
On són els CR d’aquestes oracions? Indica-ho:
a. Sempre es queixen de tot.
b. Compto amb el teu ajut!
c. L’han convidat a un granissat. d. Parleu de mi?
5
Fixa-t’hi!
Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. “Vull ser normal”, els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.
Si meSnegregsi PuànmaielSli,m“SoannagsdeeQnsluaeanfdeoersrgntrsanCsyraoentmegsa”,.
a. De quin tipus són els AP destacats del text? Indica-ho.
b. Identifica el CD de “Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta”.
c. Busca en el text els adjectius ocupat, aspra,
separats i normal i digues si fan la funció de complement del nom (CN) o d’atribut.
2
Complements de tot tipus
De quin tipus són aquests complements verbals? Indica-ho:
a. Tots estàvem deprimits.
b. La mare posa tendrament el jersei al seu bebè. c. Han escalat l’Everest amb l’ajut d’un xerpa.
d. Vaig fer una pregunta al policia amb amabilitat. e. L’ajudant estava vermell sempre.
f. El rapsode va cantar una cançó als espectadors. g. L’estudiant no es va recordar de la resposta.
h. El seu germà ha arribat a casa de matinada amb un amic.
3
Cert o fals?
Aquestes afirmacions són certes o falses? Indica-ho i, després, explica quins errors tenen les falses:
a. Una de les característiques gramaticals que
permet distingir el CD d’altres complements és que, en general, no va introduït per cap preposició.
b. Una oració només pot tenir un AP.
c. L’atribut i el CPred poden ser formats per
un adjectiu.
d. El CI no duu mai preposició.
e. El complement predicatiu i l’APM responen
la pregunta “com?” i poden ser un adjectiu.
6 COMPAREM LLENGÜES!
Sabeu conjugar els principals verbs copulatius (ser, estar i semblar) en català i castellà? Demostreu-ho!
Després de fixar-vos en aquestes formes verbals, quins verbs diríeu que són irregulars?
La volta al món en 80 dies és un dels relats més fascinants creats per la imaginació humana i tot un clàssic de la literatura universal.
Reflexions literàries
Per què és interessant aquest llibre?
• Perquè es va avançar al seu temps.
Avui dia tots sabem que és possible fer la volta al món, però l’any 1872 —quan es va publicar la novel·la— aquesta era una història de ficció absoluta, i és que el seu autor, Jules Gabriel Verne, era un autèntic visionari.
• Perquè és tota una lliçó de geografia.
En una època en què gairebé ningú viatjava, i molt menys amb la facilitat amb què es pot fer avui dia, Verne va fer viatjar els seus lectors a llocs tan remots com Londres, Suez, Bombai, Calcuta, Hong Kong, Yokohama, San Francisco i Nova York a través del gran viatge de Phileas Fogg i Passepartout. Els països pels quals viatgen formaven part de l’antic imperi Britànic, amb excepció del Japó, que només hi apareix per donar coherència a la trama.
• Perquè va ser un èxit absolut en el seu temps.
La novel·la es va publicar en 42 entregues durant el 1872 en el diari Le Temps de París, a causa del gran èxit que va tenir. El llibre va arribar a generar tanta polèmica que durant les entregues els fran- cesos feien apostes sobre si en Phileas Fogg aconseguiria fer la volta al món en 80 dies. El més curiós és que la majoria de lectors pensava que no ho aconseguiria, malgrat que aquesta mena de publicacions sempre solien acabar bé per al protagonista.
algun llibre que t’hagi fet viatjar, és a dir, conèixer algun has estat mai físicament? Quin? I on t’ha fet viatjar?
Amb què relaciones avui dia el concepte de novel·la per entregues? I quins fins comercials creus que hi ha darrere el fet de lliurar una obra d’art per entregues?
Viatjar a través de la lectura
Viatgem a la ment dels autors
Avui dia, ja no llegim tant per viatjar en un sentit lhitoe,rpael,rpòesrqí quèuetellneigmimfopremrevsiamtjaérseenfiucnacsesntditemfeérs- abstracte. És a dir, llegim per viatjar a la ment d’altres autors: per veure quins mons han sigut capaços d’inventar i quines són les seves idees i la seva forma particular de veure llocs que potser nosaltres ja coneixem.
En línia
Descobrir món llegint
La lectura és un estat d’ànim que ens permet descobrir paisatges tant reals com imaginaris i deambular-hi.
Potser alguna vegada heu sentit a dir a algun adult que quan era petit s’amagava sota els llençols per llegir històries que passaven a llocs que ni tan sols es podia arribar a imaginar. Avui dia, potser no ens sorprèn gaire una història que passi a l’Antàrtida, a la Selva Negra o a Kamtxatka, perquè amb una cerca ràpida al Google podem veure’n imatges, trobar-ne articles, pel·lícules o documentals o, fins i tot, amb una mica de sort, podrem agafar un avió i anar-hi!
Ara bé, fa quaranta anys, quan encara no hi havia internet, els llibres i les pel·lícules eren el més semblant a agafar un avió, un tren o un bus per viatjar. És per això que molta gent gran recorda els llibres com uns tresors fascinants amb els quals fugien de la seva rutina diària i descobrien llocs fabulosos.
I, si no t’ho creus... fes la prova: pregunta als teus avis o a una persona gran quin és el viatge més llarg que van fer abans dels quaranta anys i, després, fixa’t en la impressionant ruta que va fer en Phileas Fogg el 1872. Sens dubte, aquest llibre va aconse- guir obrir els ulls al món a tota una generació.
Avalua’t
9 147
Posa’t a prova
Prova de competències
Pastís de poma amb xocolata calenta (al microones)
Per què hem de renunciar al caprici d’unes postres dolces? En un tres i no res, podeu preparar un pastís fàcil, ràpid i deliciós.
1 Segons el text, quina és la resposta correcta?
• Quina és la finalitat del text? Aconsellar.
Indicar els passos a seguir per dur a terme una acció.
Argumentar.
Fixar unes normes que cal complir.
• Quins trets dels textos instructius es poden reconèixer en aquest text?
Hi ha connectors que ajuden a ordenar les accions.
S’utilitza el mode imperatiu. S’utilitzen perífrasis d’obligació i verbs en forma impersonal.
S’utilitzen numerals per ordenar els passos. El llenguatge és precís i les dades, concretes.
•
Són certes o falses, les afirmacions següents? Respon:
a. El pastís de poma es menja fred.
b. Només necessitem la mantega per pintar
el motlle.
c. Es poden substituir les pomes per peres.
d. Ens cal una batedora elèctrica i un microones
per fer la recepta.
• Les instruccions per fer la salsa de xocolata... ...estan incloses en la recepta.
...s’han de consultar en una altra recepta.
...no hi són perquè s’entén que hem de comprar la salsa feta.
...no hi són perquè s’han oblidat d’indicar-les.
Ingredients
4 pomes Golden
3 ous
1 llimona
1 culleradeta de canyella 1 polsim de pebre
50 g de farina de blat de moro (Maizena) 50gdemantega
100 g de sucre
farina
salsa de xocolata (vegeu recepta a part)
Elaboració
1. Espremeu el suc de la llimona.
2. Peleu les pomes i talleu-les a trossos.
3. En un recipient apropiat per al microones, coeu les pomes
adme pbeeblrseu, cdudrealnatll1i5mmoninau, ltas,caumlleàrxaidmeatapdoetècnacniyae. lla i el polsim
4. Tritureu les pomes afegint-hi la mantega, fins que aconseguiu un puré fi.
5. Ebanrurengaelutrelsreocuipsiaemntb, aeml sbucl’arejuitladefalrainbatdeedobrlatedlèecmtroicrao,.
76..PBianrtreeugeaumeblmpuarnétedgeapuonmmesoatlmlebapelrsoopuiast.peralmicroones i empolvoreu-lo amb farina.
8. Coeu el pastís durant 20 minuts a màxima potència.
9. Deixeu refredar el pastís, dins el motlle, a la nevera.
10. Desemmotlleu-lo i serviu-lo fred de la nevera, acompanyat
de la salsa de xocolata calenta. Suggeriment: També queda deliciós amb peres.
Mireia Carbó, La cuina que no amoïna. Viena Edicions
2 Indica de quin tipus són els complements verbals destacats:
a. Coeu les pomes amb el suc de la llimona. c. Pinteu amb mantega un motlle.
b. Barregeu els ous amb el sucre. d. Peleu les pomes i talleu-les a trossos.
Substitueix el complement directe destacat de cada oració pel pronom feble adient:
Espremeu el suc de la llimona. Barregeu el pure de pomes amb els ous.
En un tres i no res, podeu preparar un pastís fàcil, ràpid i deliciós.
Peleu les pomes.
3 Ara et toca a tu! A l’institut hi ha problemes de convivència a la sala d’estudi: soroll, material que no es deixa al lloc adequat, restes de menjar a les taules... Redacta el text per a un cartell amb les normes bàsiques que cal respectar. Amb 150 paraule
s en tindràs prou.
Què en sabem, ara?
Recordeu les preguntes del baròmetre d’aula?
Què passaria si les responguéssiu ara?
Segur que heu millorat! Baròmetre d’aula
Valora’t
Ja has arribat al final.
És el moment d’aturar-se i reflexionar. Què contestaries a cada una d’aquestes preguntes?
Què has après?
Que faig servir textos instructius en el meu dia a dia. Que els textos instructius poden ser de diferents tipus.
En línia
En línia
Com ho has après?
He reflexionat sobre textos quotidians del meu dia a dia. He treballat amb concentració, he parat atenció
i no m’he distret.
Com podries millorar?
He d’aprendre a relacionar el que aprenc amb la realitat. He d’evitar distraccions, escoltar el professor,
els companys i les companyes i llegir atentament
els enunciats i la informació.
Per a què et pot servir?
Relacionar els continguts de la seqüència amb la realitat m’ajudarà a valorar la utilitat del que aprenc.
Saber concentrar-me m’ajudarà a desenvolupar qualsevol tasca del meu dia a dia millor i amb menys temps.
Com?
Com?
Què t’ha semblat la seqüència 9?
Per exemple?
Per exemple?
Bibliotube
Recordes lloc on no
Crea... una història per conèixer món!
Escriptura creativa
Escriptura creativa
Tallers d’expressió
Escrivim...
La millor manera de demostrar que coneixes les característiques d’una tipologia textual és... redactant-ne un exemple. Sabries escriure un text predictiu? Posa’t a prova amb aquest taller!
i parlem
Prepara i planifica
Ara et toca a tu!
Recordes en què t’havies de fixar a l’hora de llegir un text predictiu? Torna a llegir les pautes d’anàlisi de la pàgina 11.
Estàs a punt? Escriu el text predictiu sobre el tema que has escollit!
Com ha quedat el text predictiu? Rellegeix-lo i respon sí, no o es pot millorar:
• S’entenen bé les idees que has plantejat?
• Has fet servir adverbis i locucions de probabilitat i temps?
• Has utilitzat temps verbals en futur, condicional o subjuntiu?
• L’estructura del text és correcta?
• Hi ha alguna part que no s’entén?
Si hi ha algun aspecte del text que s’hagi de millorar, revisa’l i canvia el que calgui.
A banda de fer la revisió individual, podeu intercanviar els textos amb un company o companya que hagi escollit el mateix tema. Segur que descobriu noves idees! Finalment, comprova:
El text conté un títol, una introducció,
el cos i una conclusió.
Les idees són coherents, estan ben
explicades i tenen relació amb el tema. Es fan servir temps verbals en futur,
condicional o subjuntiu.
Es fan servir adverbis i locucions de
probabilitat i temps per presentar la informació de manera ordenada.
En línia
1
Què ens depara el futur?
Tot i que el futur és imprevisible, et proposem un exercici d’imaginació per fer previsions sobre com serà la vida d’aquí a deu, vint, trenta anys o els que tu vulguis! Llegeix i tria el tema que et cridi més l’atenció:
2 Comencem a fer previsions...
• Quin tema has triat? Per què? Què te n’ha cridat l’atenció?
Abans de començar a redactar el text, reflexiona sobre les qüestions següents. Pensar-hi t’ajudarà a fer prediccions més interessants i el resultat final serà millor! Et donem algunes idees:
Les ciutats del futur: com viurem d’aquí a cinquanta anys?
• Com seran els habitatges del futur? Com s’hi aplicarà la
tecnologia?
• Creus que la majoria de la població viurà en ciutats o en espais rurals? Per què?
• Com ens mourem per les ciutats? Hi haurà noves formes de transport públic? Es prohibiran els vehicles privats?
• Com seran els parcs i els espais naturals? Què passarà amb els zoològics?
• Com seran els espais culturals i esportius?
• Sabrem com aturar la contaminació a les ciutats? El món digital: renovar-se o morir
• Reflexiona sobre les aplicacions i les xarxes socials que fas servir. Com funcionen? Quina necessitat cobreixen? Són gratuïtes? Per què les fan servir tantes persones?
• Pensa en una necessitat que es podria cobrir mitjançant una aplicació o una xarxa social. Seria per a mòbil o per a ordinador? Com funcionaria? Qui hi estaria interessat? Com seràs quan siguis gran?
• Si poguessis escollir qualsevol professió, quina seria? Per què?
• On t’agradaria viure? En algun país estranger o ben a prop de casa teva? Com imagines que serà el lloc on viuràs?
• Creus que formaràs una família? Com te la imagines?
• Quines aficions tindràs?
Després de reflexionar sobre les preguntes relacionades amb el tema que has triat, és moment de posar fil a l’agulla i escriure les teves prediccions! Som-hi!
3
4
Avança
1 15
Reflexionem sobre la lle
El sintagma verbal. El CD i el CI
Hi ha verbs que no poden aparèixer sols: necessiten un complement
que els acompanyi. En són un exemple els verbs transitius, que necessiten un complement directe per tenir un sentit complet. O creieu que seria correcte dir “La Mireia té”? Necessitem saber què té, i no perquè siguem uns tafaners.
ngua
L’estructura del sintagma verbal
El verb, imprescindible per construir una oració, és el nucli del sintagma verbal (SV). A més del verb, en el SV hi pot haver els complements verbals.
Els complements verbals
Els complements poden ser de dos tipus, obligatoris (completen la infor- mació que dona el verb) o opcionals (afegeixen informació sobre com es produeix l’acció):
El govern convocarà el referèndum (complement obligatori: CD)
al llarg del dia (complement opcional: AP).
El complement directe (CD)
Els verbs transitius demanen un complement directe (CD) perquè l’oració tingui un sentit complet. Fixa-t’hi: diem Per fi he trobat la clau, però no Per fi he trobat, perquè l’oració necessita l’element trobat per tenir un sentit complet. Quan és determinat, el CD es pot substituir pels pronoms el, la, els, les. Això ens pot ajudar a identificar-lo en una oració. Fixa-t’hi:
El Pau mirarà les pel·lícules. x El Pau les mirarà. CD CD
Quan el CD és indeterminat, el nom i els complements, si en porta, es poden substituir pel pronom en:
El Pau mirarà tres pel·lícules de terror. x El Pau en mirarà tres. CD CD
En general, el CD no porta preposició, tant si designa una cosa (He vist el cotxe) com si designa una persona (He vist l’Anna). Però quan designa una persona i és un pronom tònic (mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles) va precedit per la preposició a:
Avisa’m a mi.
També porta preposició quan es pot confondre amb el subjecte:
A la Maria la saludarà demà.
Hi ha verbs transitius que poden prescindir del CD. Podem dir No beu vi (vi és el CD de beu) i No beu [begudes alcohòliques], sense CD.
El complement indirecte (CI)
El complement indirecte indica l’ésser animat (persona o animal) que és el destinatari o l’experimentador del que expressa el verb. Quan és el destinatari, el verb acostuma a portar també un CD (Van dur un regal al malalt) i quan és l’experimentador no (A la Maria li interessa el cinema).
El complement indirecte és introduït per la preposició a. El CI es pot subs- tituir pels pronoms li (singular) o els (plural).
Avança 9 145
En línia
1
Com serien en passiva?
Com serien aquestes oracions actives si les convertissis en passives? Reescriu-les: Quan transformem una oració en passiva, el CD passa a ser el subjecte de l’oració passiva:
Activa: La Mònica ha pintat aquest quadre. Passiva: Aquest quadre ha estat pintat per la
Mònica.
a. Picasso va pintar el Guernica.
b. Els regidors van escollir l’alcaldessa. c. No hem vist l’escultura més bonica.
d. Uns exploradors han descobert un jaciment arqueològic.
5 Fixa-t’hi!
Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació:
Ahir va ser un dia molt important per a mi. Després de l’àpat del migdia, tot es va desenvolupar de manera normal. A les cinc vaig posar a bullir les patates i la mare em va donar un tros de botifarró perquè el portés a en Peter. Al començament no ho volia fer, però després hi vaig anar igualment. Ell no el va voler i vaig tenir l’horrible sensació que encara era per aquella discussió sobre la desconfiança. Va arribar un punt que no vaig poder més, em van venir les llàgrimes als ulls i sense insistir vaig tornar el platet a la mare i me’n vaig anar a plorar al vàter. Aleshores vaig decidir parlar-ne amb en Peter d’una vegada per sempre. Abans de sopar érem quatre a la seva habitació ajudant- lo a resoldre uns encreuats, i aleshores no vaig poder dir res, però just abans d’anar a seure a taula, li vaig dir a cau d’orella:
—Faràs taquigrafia aquesta nit, Peter? —No —va contestar.
—És que després voldria parlar amb tu. Li va semblar bé.
Anne FrAnk, Diari. Rosa dels Vents
2
Falta el CD!
Completa les oracions amb un CD:
a. El públic va aplaudir .
b. Ves a visitar .
c. Adornaré amb garlandes. d. Elles no coneixen .
e. He vist .
3
Falta el CI!
Completa aquestes oracions amb un CI:
a. Va portar un regal
b. Vaig comprar galetes c. He demanat llibres
d. Va escriure una cançó e. He preparat el sopar
.
. .
. .
a. Identifica el CD d’aquestes oracions del text:
• [...] la mare em va donar un tros de botifarró [...]. • [...] vaig tornar el platet a la mare [...].
• [...] vaig tenir l’horrible sensació [...].
b. Els verbs de les oracions anteriors són transitius o intransitius? Justifica la resposta.
c. Busca en el text una oració amb un complement indirecte.
4
CD o CI?
Quin és el CD de les oracions següents? I el CI? Indica’ls, si n’hi ha:
a. Aquest vespre portarem un pastís a l’àvia.
b. A la Rita li han regalat un ordinador pel seu
aniversari.
c. Va agrair als convidats la seva assistència. d. Vaig veure el Biel a l’escola.
6 COMPAREM LLENGÜES!
Com traduiríeu aquestes frases al castellà? Li vaig dir que arribaríem a temps.
El Dídac els va dir una mentida.
Després de fixar-te en aquestes oracions, quina conclusió en treus?
Escriu i revisa
Escriu i revisa
T’agrada estar al dia del que passa al teu voltant?
Les agendes culturals són plenes de textos predictius! Escolta
1 Consulta una agenda cultural en format audiovisual
Què en sabem, ara?
Valora’t
Vídeo
Ara, respon:
• Quants presentadors hi intervenen?
• Com s’il·lustren els esdeveniments?
• Des d’on parlen els presentadors?
• De quants esdeveniments parlen?
LES CIUTATS DEL FUTUR: com viurem d’aquí a cinquanta anys? Com seran els habitatges? Hi haurà edifi- cis intel·ligents? Quins seran els transports més utilitzats? Les ciutats seran cada ve- gada més sostenibles o la contaminació continuarà creixent? Viurem en cases in- dividuals o apareixeran noves maneres de viure conjuntament?
EL MÓN DIGITAL:
renovar-se o morir.
En els últims anys hem vist com han anat apareixent noves aplicacions i xarxes socials que han revolucionat el panorama digital: Glovo, Wallapop, Tik- Tok, Twitch, BeReal... Et sonen? Com creus que evolucionarà el món digital? Series capaç de pensar en una nova aplicació o xarxa social que pogués triomfar en un futur?
Com seràs quan siguis gran?
T’has parat mai a imaginar-te com serà la teva vida d’aquí a uns anys? Escriu pre- visions pensant on t’agradaria viure, de què voldries treballar, si tindràs fills o no... Deixa volar la imaginació, que somiar és gratis!
• Quin tret dels textos predictius hi predomina?
Parla
2 Ara, en format àudio!
T’atreveixes amb un text predictiu en format àudio? Busca alguna activitat que tingui lloc aquest mes i enregistra una gravació d’un minut en què la recomanis a la classe. Després, fes-la arribar al teu professor o professora.
3 Quins plans teniu per a aquest curs?
En grup, comenteu quines expectatives i previsions teniu sobre aquestes activitats: • Anireu de campaments?
• Fareu algun viatge de fi de curs?
• Hi ha alguna sortida prevista?
4 Que comenci el debat! Parleu-ne entre tots:
• Penses que els mitjans de comunicació han de ser responsables quan publiquen prediccions?
• Com poden influir els textos predictius com ara sondejos electorals o previsions econòmiques?
En línia
Escrivim i parlem
Eines d’interès
Activitats interactives
2 31
Com és aquest lloc? Busca imatges que et cridin l’atenció del lloc que has escollit.
Investiga una mica més! Descobreix unes quantes característiques del lloc que has escollit.
Què t’ha cridat més l’atenció? Busca curiositats del lloc que has escollit. Pensa que les curiositats són molt útils per escriure, ja que solen ser molt bon material per inventar escenes originals.
I la gent d’allà, com és? Imagina una persona local i bateja-la amb un nom propi del país.
Escriu
Ara que ja t’has documentat, escriu una escena en què el teu personatge interactuï amb un amic teu que ha anat de viatge al país i, si pots, inclou alguna de les curiositats que has trobat.
Revisa
Ep! No t’oblidis de revisar el que has escrit.
Has expressat les teves idees de manera clara i ordenada?
Has escrit sense faltes d’ortografia?
Prepara
Quin lloc del món t’agradaria descobrir?
Recomanacions del bibliotuber
Test per autoavaluar-te
i molts recursos més per combinar i completar cada seqüència.
Avança
Síntesi de la informació