Page 2 - SEQÜÈNCIES de Llengua catalana i literatura

En cada seqüència...
I amb
la llicència digital...
Activa’t
Avança
Llegim
2
Quin món més petit!
T’interessa T’agrada viatjar? saber què passarà
en el futur?
Activa’t 8 Connectem
Què en sabem?
Avança 10 Ens comuniquem
El text predictiu Escrivim
Parlem
Reflexionem sobre la llengua Les vocals en contacte
Avalua’t 20 Posa’t a prova
Què en sabem, ara? Valora’t
Activa’t
5 En quina altra secció del diari pots trobar una predicció?
En l’editorial.
En l’horòscop.
En la contraportada. En els passatemps.
6 De textos predictius, no només en tro- bem en els diaris: en el teu dia a dia també n’hi ha! Quin n’és un exemple?
Els resultats de la darrera jornada de lliga.
Les notes de l’últim trimestre.
Quin temps farà el cap de setmana. Les anècdotes del teu darrer viatge.
7 Fixa’t en la paraula predictiu. Quin tipus de paraula és segons on recau la síl·laba tònica?
Aguda.
Plana. Esdrúixola. Sobreesdrúixola.
8 I quin fenomen de contacte vocàlic té? Un hiat.
Un diftong creixent. Un diftong decreixent. Un triftong.
1 9
3, 2, 1, acció!
Connectem
1, 2, 3, acció!
“Ja et vaig dir que passaria!” Has dit o t’han dit alguna vegada aquesta frase? Segur que sí! I com ens agrada poder-la dir: predir el que passarà, intuir el futur. Per què tenim aquesta fascinació per saber què passarà? De vegades es tracta de sentit comú, d’examinar l’evidència i treure’n conclusions. Ep, predir el futur pot ser un ofici! Estic veient el futur... i teniu molta feina per fer!
I tu, has predit algun fet del futur?
Aquest és un test que ha estat viral a les xarxes socials. Ja l’has fet? Torna-hi! No l’has fet? Ara és el moment. Connecta’t a l’espai digital i tria una bola de vidre per saber com serà el teu futur! Això sí, com a bona previsió, pot fallar... i molt!
Què en sabem?
Baròmetre d’aula
1 Avui, en el diari, hi ha un article pre- dictiu sobre un tema molt important. Sobre què creus que podria parlar?
Selocbarnevlai cmlimanàetrica.com ens afectarà
Sobre la manera com vivien a l’antic Egipte.
Sobre la construcció dels primers gratacels.
Sdeolbsregelelsxcxi.entífics més importants
En quin espai temporal se centrarà 2 l’article?
En el present. En el passat.
En el futur. En qualsevol.
3 Quina d’aquestes expressions creus que no encaixaria en el text predictiu del diari?
L’any 2000 es van produir més huracans que l’any anterior.
Cada vegada hi haurà més fenòmens meteorològics extrems.
És probable que cada vegada hi hagi més sequera i més inundacions.
En deu anys es preveu que el nivell del mar hagi augmentat.
4 Una vegada llegit l’article, el dia- ri digital et recomana altres textos predictius que potser també et poden isnotretriresesnalra. lQlisutina de’arqeuceosmtsannaotsp?odria
Com serà l’economia de la dècada que ve?
Imaginem la ciutat del futur. L’atur baixa el mes de juny.
10 plans per a aquest cap de setmana.
1
Previsibles T’interessa saber què passarà en el futur?
SEQÜÈNCIES DE LITERATURA
En Passepartout treballa per a en Phileas Fogg, un ric senyor de Londres que ha fet una aposta: farà la volta el món en
80 dies. El mateix dia que en Phileas Fogg i en Passepartout comencen la seva aventura, algú roba cinquanta mil lliures del Banc d’Anglaterra. L’estrany viatge d’en Phileas Fogg
i en Passepartout despertarà les sospites de la policia...
—Teniu temps —va respondre en Fix—. Tot just és migdia!
En Passepartout va treure el seu enorme rellotge.
—Migdia —va dir—. No pot ser! Són les nou i cinquanta-dos minuts!
—El vostre rellotge es retarda —va observar en Fix.
—El meu rellotge? Un rellotge de família, que ve del meu besavi! No varia més de cinc minuts l’any. És un veritable cronòmetre!
—Ja veig què és —va replicar en Fix—. Heu mantingut l’hora de Londres, que es retarda dues hores aproximadament respecte a Suez. Heu de tenir cura de posar en hora el vostre rellotge segons el migdia de cada país.
—Jo? Tocar el meu rellotge? —va exclamar en Passepartout—. Ni parlar-ne! —Doncs aleshores no estarà d’acord amb el sol.
—Pitjor per al sol, senyor! Serà ell qui s’equivocarà!
I el bon minyó es va guardar el rellotge a la butxaca amb un gest arrogant.
Al cap d’una estona, en Fix li va dir:
—Així doncs, heu sortit de Londres precipitadament?
—Ja ho crec! Dimecres passat, a les vuit del vespre, el senyor Fogg, contra tots els seus costums, va tornar del seu cercle, i tres quarts d’hora més tard vam sortir.
—Però, on va, el vostre amo?
—Sempre endavant! Fa la volta al món!
—La volta al món? —va exclamar en Fix.
—Sí, en vuitanta dies! Una aposta, segons ell, però, entre nosaltres, no m’ho crec. No tindria sentit comú. Hi ha una altra cosa.
—Ah! És un home original, el senyor Fogg?
—Ja ho crec.
—És ric, doncs?
—Evidentment, i porta una bonica suma al damunt, en bank notes tots nous! ImnaoqeusincaisttiamdaeellMsdoingeorslipaeslicaarmribí!eSmabaeBuo?,mhbaapiraombèusnunbaonmavgannífiçacmapernitm! aal —I fa gaire que el coneixeu, el vostre amo?
—Jo? —va replicar en Passepartout—. Vaig entrar al seu servei el mateix dia de la nostra partença.
És fàcil d’imaginar l’efecte que aquestes respostes devien produir en l’esperit ja sobreexcitat de l’inspector de policia. Allaqueenlolarmsoertisduampareecmippitoardtadae,Laoqnuderlelas,proecssteamppesrdaersripbraérsdaeplaroïsboastollrui,nayqaunes-, aquell pretext d’una aposta excèntrica, tot confirmava i devia confirmar en Fix en les seves idees. Va fer parlar encara més el francès i va adquirir la certe- sa que aquell xicot no coneixia gens el seu amo, que aquest vivia aïllat a Lon-
dres, que passava per ric sense que se sabés l’origen de la seva fortuna, que era un home impenetrable, etc.
Llegim
Visar el passaport vol dir presentar
el passaport a les autoritats duaneres d’un país estranger.
Un fiacre és un carruatge de lloguer, un cotxe de cavalls que portava la gent d’un lloc a l’altre, d’una manera semblant a com fan ara els taxis. Com es diu l’inspector de policia?
Per què en Passepartout diu a en Fix que és molt complaent?
La volta al món en 80 dies
Jules Verne
En què en Passepartout parla potser una mica més del que convindria
En poca estona, en Fix havia tornat a trobar al moll en Passepartout, que pas- sejava i observava.
—Bé, amic meu —li va dir en Fix, abordant-lo—, ja heu visat el vostre passa- port?
—Ah! Sou vós, senyor —va respondre el francès—. Moltes gràcies. Estem per- fectament en regla.
—I ara observeu el país?
—Sí, però anem tan de pressa que em sembla viatjar en somni. Som a Suez de debò?
—A Suez.
—A Egipte?
—A Egipte, en efecte.
—I a l’Àfrica?
—A l’Àfrica.
—A l’Àfrica! —va repetir en Passepartout—. No m’ho puc creure. Figureu-vos, senyor, que m’imaginava que no aniria més lluny de París, i aquesta famosa capital, l’he tornada a veure tot just des de les set i vint del matí fins a les vuit i quaranta, entre l’estació del Nord i l’estació de Lió, a través dels vidres d’un fiacre i plovent a bots i barrals! Em sap greu! M’hauria agradat tornar a veure el Père-Lachaise i el circ dels Camps Elisis!
—Tanta pressa teniu? —va preguntar l’inspector de policia.
—Jo, no. És el meu amo. A propòsit, he de comprar mitjons i camises! Vam sortir sense maletes, amb un sac de viatge solament.
—Us portaré a un basar on trobareu tot allò que necessiteu.
—Senyor —va respondre en Passepartout—, sou realment molt complaent!
I tots dos es van posar en camí. En Passepartout no parava de xerrar. —Sobretot —va dir—, he de procurar no perdre el vaixell!
Què vol dir en Passepartout qésuaundvieuriqtuaeblelcsreounròemlloetgre?
El cercle és un club, un grup
de persones que es troben etenmuenslodcivaelrpseors:cloitnevraetrsuarar,sobre ciència, política, etc.
Els bank notes són bitllets. Udinaerpsrqimuea eés puangaupernopainaalg, ú per
incentivar que faci alguna cosa. Mongolia és el nom del vaixell amb què viatjarà en Passepartout.
A quin personatge es refereix la paraula aquest?
Àudio de la lectura
Avança
2 27
Connectem Què en sabem?
Textos literaris
Textos comunicatius
Hi ha impactes de la crisi climàtica que ja són irreversibles per “segles i mil·lennis” “El món superarà segur els 1,5 °C d’escalfament global”, alerta un nou informe dels científics de l’ONU
Sònia Sánchez
Si algú encara tenia dubtes que el canvi climàtic és real i que ha estat causat per l’acció humana, que sàpi- ga que la ciència ho dona ja com un “fet establert”. I no només això, sinó que veu provat que alguns dels can- vis en el clima provocats per l’ésser humà, com l’augment del nivell del mar, ja són “irreversibles durant se- gles o mil·lennis”. Un nou informe publicat avui del cos de científics climàtics de l’ONU, el més impor- tant del món, així ho constata i tam- bé alerta que el llindar dels 1,5 °C d’escalfament global se superarà possiblement abans del 2040, amb els greus impactes que ja havien ad- vertit que això tindria sobre els eco- sistemes.
“Ningú no està segur i hem d’ac- tuar ja”, ha alertat de manera con- tundent la directora del Programa Mediambiental de l’ONU (UNEP), Inger Anderson, en la roda de prem- sa d’aquest matí per presentar l’in- forme, i després ha afegit: “Ens hem de posar seriosos de seguida perquè cada tona de CO2 compta.” “L’infor- me és molt clar quan diu que, com més escalfament global hi hagi, veu- rem més fenòmens extrems que no han tingut mai precedents en mag- nitud o freqüència al lloc on passen”, assegura la codirectora de l’informe, Valérie Masson-Delmotte.
Però no tot és negre, també apun- ten vies de lluita, tot i que cada cop són més difícils: si reduïm les emis- sions de gasos d’efecte hivernacle a zero com més aviat millor i, a més, capturem CO2 de l’atmosfera, acon- seguirem que els termòmetres glo- bals, després de pujar per sobre dels 1,5 °C tornin a baixar a poc a poc
pnearlsedsetasbeilgiltez.aAr-rsae beén, esil,s p1e,4r °cConatrfia-, seguim emetent CO2 i altres gasos diàriament al ritme actual, la tempe- ratura mitjana del planeta pot pujar 4,4 °C o fins i tot, en el pitjor dels ca- sos, fins a 5,7 °C. Aquest és l’escenari més pessimista dels cinc que plante- gen els científics.
La diferència és molt important, per- què cada mig grau més de tempera- tura al planeta “incrementa la inten- sitat i la freqüència de les onades de calor, les inundacions i les sequeres”, apunta l’informe. Fins i tot només amb els 1,5 °C més, “segurament hi haurà cada cop més casos d’esdeve- niments extrems que no tinguin cap precedent observat”, mai a la his- tòria. Aiguats que només passaven un cop cada deu anys duplicaran la freqüència un cop passem el llindar dels 1,5 °C i passarien a ocórrer tres cops cada dècada amb 4 °C més de temperatura global. Però les onades
de calor, com les que aquest estiu estan provocant intensos incendis a l’est de la Mediterrània, són el que més creixerà en freqüència: onades que passaven cada deu anys passa- ran almenys quatre cops per dècada a partir dels 1,5 °C i cada any amb 4°C més. I calorades més històri- ques, les que només passen ara un cop cada cinquanta anys, passaran almenys nou cops a partir dels 1,5 °C i fins a trenta-nou cops cada mig se- gle amb els 4 °C.
Una bona notícia, però, és que els científics consideren que si s’actua per reduir altres gasos que tenen efectes de més curta durada, com el metà o l’ozó troposfèric, a més de reduir la pol·lució nociva per a la sa- lut, probablement també es podria reduir a curt termini l’escalfament.
Ara
Ens comuniquem
El text predictiu
Viure el moment està molt bé, però sovint hem de mirar cap al futur per poder encaminar els nostres actes, no trobes? Si no pensem en el futur, com afrontarem la crisi climàtica?
Pautes d’anàlisi
Fixa’t en:
• La intenció del text:
- Relacionar una acció amb una
conseqüència possible.
- Explicar que un fet és probable o possible
que succeeixi.
- Fer prediccions futures basades o no en
evidències científiques.
• El llenguatge predictiu:
- Formes verbals en futur i condicional - Oracions en mode subjuntiu
- Conjuncions condicionals
- Perífrasis de probabilitat
- Adverbis i locucions de probabilitat - Adverbis de temps
• Els elements gràfics: - Mapes
-Taules
- Dibuixos
- Infografies
Avança
1 11
1
Ho has entès?
Després de llegir l’article sobre el canvi climàtic, respon les preguntes següents:
a. Quina és la notícia que recull aquest article?
b. Es tracta d’un text predictiu amb base científica
o amb base no científica i fantàstica?
c. El primer paràgraf de l’article parla d’un “fet
establert”. De quin fet parla?
d. A partir del que s’explica en l’article, sabries definir
què és el canvi climàtic?
e. L’article recull declaracions de dues persones.
Qui són? Com es diferencien aquestes frases de la resta del text?
2
Vertader o fals?
D’acord amb el text que has llegit, les afirmacions següents són certes o falses? Indica-ho i, després, corregeix les falses:
a. El cos de científics climàtics de l’ONU
(Organització de les Nacions Unides) és el més important del món.
b. Cada mig grau més de temperatura fa augmentar la possibilitat que hi hagi onades de calor, inundacions i sequeres.
c. Els canvis en el clima provocats per l’ésser humà són irreversibles.
d. Alguns dels fenòmens extrems que poden tenir
lloc degut a la pujada de temperatures són temporals de neu, tsunamis o bancs de boira.
e. Reduir les emissions
de gasos d’efecte hivernacle i capturar el CO2 de l’atmosfera pot ajudar
a frenar el canvi climàtic.
f. En les previsions més pessimistes la temperatura podria pujar entre 2,5 °C
i 3 °C.
SEQÜÈNCIES
DE COMUNICACIÓ
Ens comuniquem
T’interessa saber què passarà
en el futur?
Vídeos d’entrada
Baròmetre d’aula
Àudios
de les lectures
Informació digitalitzada