Page 30 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 1

Micos intel·ligents
“Només som micos intel·ligents, ni més ni menys”,
diu l’arqueòleg Eudald Carbonell. Els estudis
comparatius sobre el genoma dels éssers humans
i els ximpanzés revelen que compartim gairebé el 99%
de l’ADN i que el nombre de gens és pràcticament el mateix.
L’hominització
Què ens fa humans?
Els éssers humans actuals som el resultat d’un procés evolutiu llarg i lent anomenat hominització. Les causes d’aquesta evolució són la selecció natural* i la selecció tècnica*. L’hominització és la responsable de les carac- terístiques físiques actuals dels humans, que són:
• El bipedisme, és a dir, la posició normal per estar-se dret o desplaçar-se sobre les extremitats inferiors.
• El gran desenvolupament del cervell i de la mà, que permet manipular objectes.
Tots els éssers humans tenim un origen comú perquè som membres d’una família de primats: els homínids. Els homínids, al llarg de la seva evolució, van donar lloc a diferents espècies d’humans, fins a arribar a l’Homo sapiens, la nostra espècie.
* Selecció natural Forma com, en la natura, s’extingeixen, apareixen i evolucionen noves espècies d’éssers vius. Consisteix, bàsicament, en l’adaptació de determinats individus al seu entorn per sobreviure i transmetre les característiques genètiques pròpies als descendents.
* Selecció tècnica Capacitat que tenen els humans de produir instruments. Genera una forta competència entre poblacions diferents a l’hora d’obtenir aliments.
Els primers homínids
L’escenari principal de l’evolució humana ha estat Àfrica. L’homínid més antic que coneixem és un australopitec, que va viure a l’est d’Àfrica fa quatre milions d’anys.
Els australopitecs es van extingir fa un milió i mig d’anys, possiblement a conseqüència d’un canvi climàtic i de la competència dels primers humans, els quals, amb una locomoció ràpida, una dieta omnívora i una intel·ligèn- cia superior, estaven més ben adaptats al medi natural.
La resta humana més antiga que s’ha trobat pertany a un Homo habilis. Els membres d’aquesta espècie fabri- caven eines i vivien en comunitats caçadores i recol- lectores dotades d’una certa divisió del treball, però no coneixien el foc ni el vestit, no practicaven l’art i no enterraven els morts.
1 Quins canvis físics observes en l’evolució dels homínids?
Un jaciment clau per a l’estudi dels primers homí- nids és el de la gorja d’Olduvai, al nord de Tanzània (Àfrica). És una lliçó sobre l’evolució humana, ja que s’hi han trobat restes d’Homo habilis, australopitecs, Homo erectus i Homo sapiens.
EVOLUCIÓ DELS HOMÍNIDS
Australopitec
Fa entre 4.000.000 i 1.500.000 anys
Homo habilis
Fa entre 2.500.000 i 1.600.000 anys
Homo erectus
Fa entre 1.800.000 i 300.000 anys
Home de Neandertal Homo sapiens Fa entre 120.000 Fa 100.000 anys
i 30.000 anys