Page 30 - SEQÜÈNCIES de Llengua catalana i literatura 1

Reflexionem sobre la llengua
L’accentuació i la dièresi
L’accentuació
L’accent gràfic és el signe que es fa servir per marcar la vocal tònica d’una paraula sempre que les normes ortogràfiques ho permetin.
En català hi ha dos tipus d’accent gràfic segons l’obertura de les vocals: • L’accent obert o greu (`) per a aquestes vocals: a (català, àlbum),
e (pèsol), o (això).
• L’accent tancat o agut (´) per a aquestes vocals: i (pastís, ídol), u (núvol),
e (préssec), o (presó).
Normes d’accentuació
Porten accent gràfic:
• Les paraules agudes quan acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Per exemple: demà, perquè, camí, camió, cautxú.
• Les paraules planes quan no acaben en cap de les terminacions ante- riors i quan acaben en diftong. Per exemple: fàcil, fenòmens, miràveu, dèieu.
• Les paraules esdrúixoles, sempre. Per exemple: fàbrica, justícia, número, harmònica, interferència.
? Si una paraula aguda acaba en vocal l’accentues? I si és plana? L’accent diacrític
Hi ha una sèrie de paraules que porten accent per distingir-se d’altres que tenen significats diferents però amb les quals es poden confondre (be, bé; son, són; etc.). Aquest tipus d’accent no segueix les normes anteriors i s’anomena accent diacrític.
Ai, els accents! Ja els vas estudiar a primària, però sempre fas alguna pífia, oi? I no parlem de la dièresi! Penses que la van inventar només per molestar? No n’hi ha per a tant!
bé (adverbi), béns (propietats)
be, bes; be, bens (lletra; ovella, corder)
déu, déus (ésser sobrehumà)
deu, deus (9 + 1; del verb deure)
és (del verb ser)
es (pronom)
mà (part del cos)
ma (possessiu)
més (quantitatiu)
mes (període de l’any; conjunció)
món (Terra)
mon (possessiu)
pèl, pèls (filament de la pell)
pel (contracció: per + el)
què (pronom)
que (conjunció)
sé (del verb saber)
se (pronom reflexiu)
sí (afirmació)
si (conjunció; nota musical)
sòl (terra)
sol (estrella)