Page 2 - SEQÜÈNCIES de Llengua catalana i literatura 1

En cada seqüència...
Activa’t
Connectem
Comença la seqüència amb un vídeo i una pregunta que et farà pensar i, després, fes l’activitat proposada per connectar amb el teu dia a dia.
Avança
Activa’t 98 Connectem
Què en sabem?
Avança 100 Llegim
L’assassinat del professor de matemàtiques Escrivim
L’empatia
Reflexionem sobre la llengua
Les grafies g/j, x/ix, tx/ig
Avalua’t 108 Posa’t a prova
Què en sabem, ara? Valora’t
Vols ser perfecte com les mates?
3, 2
Activa’t
5 Et serà fàcil empatitzar-hi perquè segur que hi ha alguna assignatura que tampoc no t’agrada gaire. Saps què és l’empatia?
La capacitat d’endevinar el que sent o pensa la gent a través dels seus gestos. Un sentiment que es produeix únicament quan has viscut exactament la mateixa situació que una altra persona.
La facultat de saber explicar el que sents o penses als altres.
La capacitat de posar-se en el lloc de l’altre per intentar entendre què sent.
6 Per què creus que quan un escriptor escriu una història està fent un exer- cici d’empatia?
Perquè intenta transmetre valors positius a la societat.
Perquè s’ha de posar en la pell d’un personatge i pensar i actuar com ell. Perquè imagina i escriu situacions inventades, però basades en fets reals. Perquè transforma en paraules
les seves pròpies vivències i opinions.
7 L’autor ha escrit moltes altres obres! En quina la lletra destacada no sona com la primera de gelat?
El cas del quadre desaparegut. La generació rock.
Concert en sol major.
Temps de gebre.
8 Amb quines lletres completaries la frase “La fundació Jordi Sierra i Fabra promou pro_ectes culturals per a _oves”?
j-j g-j j-g g-g
7 99
, 1, acció!
Connectem
1, 2, 3, acció!
Hi ha qui detesta les matemàtiques, bàsicament perquè no acaba d’entendre res, i hi ha qui en fa el seu projecte de vida, com el matemàtic John Forbes Nash. Entremig, milions de persones que ni una cosa ni l’altra...
I tu, en quin grup et situes?
• És real, la història de John Forbes Nash que s’explica en la pel·lícula Una ment meravellosa? • Coneixes alguna altra història que parli d’algú
que viu amb passió les matemàtiques?
Què en sabem?
Baròmetre d’aula
1 Ets en una llibreria, a la secció de lite- ratura juvenil. Els llibres estan orde- nats alfabèticament i al prestatge de la S hi ha molts llibres d’un mateix escriptor. Qui pot ser?
Sierra i Fabra, Jordi. Sagarra, Josep Maria de. Burgas, Àngel.
Solà, Irene.
2 A quina subsecció trobaràs les seves obres?
Literatura estrangera. Literatura en català. Literatura llatinoamericana. Literatura traduïda.
3 Hi ha un llibre que t’ha cridat l’atenció: L’assassinat del professor de matemà- tiques. De què creus que va?
De la història d’amor entre dos professors de matemàtiques. D’aventures de criatures fantàstiques que viuen en una realitat paral.lela. D’una colla d’amics que ha de resoldre un crim a través d’enigmes matemàtics. De com perceben la mort d’un professor els adolescents d’un institut.
4 Als protagonistes de la novel·la no els agraden gaire les matemàtiques. Què més creus que tenen en comú?
Són companys de feina en un institut. Han participat en les olimpíades
de matemàtiques de l’institut.
Van al mateix institut i són companys de classe.
Han tret molt bona nota del darrer examen de matemàtiques.
Vídeo
Els primers superherois
Voleu saber qui van ser els avantpassats de Superman i Batman?
Ens comuniquem
La descripció de persones
De persones n’hi ha de molts tipus.
La diversitat tant pel que fa a l’aspecte
físic com a la manera de ser és tan gran que podríem dir que cada un de nosaltres som únics. Passa el mateix amb els personatges de ficció: els protagonistes d’un llibre o
d’una pel·lícula també tenen uns trets físics
i de personalitat que els defineixen. Sovint, però, tenen trets en comú amb altres que els permeten identificar-se com a grup. És el cas dels superherois, que volen protegir i salvar
el món.
Pautes d’anàlisi
Fixa’t en:
• El tipus de descripció:
- Segons el tema: si es descriu un espai,
si es tracta d’un retrat...
- Segons el punt de vista: si és objectiva
o subjectiva.
• La descripció de l’aspecte físic:
- Aspectes generals: edat, constitució, alçada...
- Elements concrets: cabells, cara, boca...
- La manera de vestir.
• La descripció de trets del caràcter:
- La manera de comportar-se.
- Les qualitats morals.
- La professió o ocupació, les aficions...
• L’ordre dels elements que apareixen en la descripció.
• El llenguatge:
- Els adjectius qualificatius.
- Les comparacions.
- La persona en què està escrita: tercera
persona del singular (retrat) o primera persona del singular (autoretrat).
Avança
10 147
1
Qui és qui?
Ja saps com són els primers superherois? Relaciona cada tret amb l’heroi corresponent:
a. Utilitza la hipnosi per combatre els seus enemics. b. És originari del planeta Krypton.
c. El seu nom en japonès és Ogon Batto. d. Porta una bufanda de color vermell. e. És un espadatxí.
f. Va acompanyat d’un cavall i un llop. g. Viu a Gotham City.
El 1929, els Estats Units van caure en una gran crisi econòmica que va deixar moltíssimes famílies sense ni un ral. La vida era molt difícil i la gent volia distreure’s sense gastar-se gaires diners. Per això es van fer molt populars les revistes barates i els còmics que sortien en els diaris. En aquelles històries, herois de fantasia solucionaven tots els problemes del món... i els dolents sempre perdien! Aquests són els avant- passats dels superherois que tots coneixem.
El Zorro
Aquest espadatxí emmascarat, tot vestit de negre i armat amb una es- pasa, protegia els camperols i els in- dígenes de les injustícies que come- tien les autoritats corruptes. Amb la seva identitat secreta, va ser un dels primers herois de ficció moderns.
L’Ombra
En un món ple de criminals, la po- licia no dona l’abast... però no cal patir, l’Ombra està a l’aguait i ho sap tot! És un vigilant justicier tot vestit de negre, amb una llarga bufanda vermella que li tapa part de la cara, que surt de nit i s’enfronta amb ma- fiosos, científics bojos i espies que volen cometre maldats. Només al- guns amics que l’ajuden coneixen la seva identitat secreta.
El Ratpenat Daurat
Ogon Batto (Ratpenat Daurat en ja- ponès) és el primer superheroi amb poders sobrehumans. Pot volar, té una força descomunal i és invulne- rable. Ah, sí, i en lloc de cap té una calavera! El seu enemic principal és el doctor Erich Nazo, un científic ex- traterrestre que vol dominar el món.
Mandrake el mag
Mandrake és un mag que hipnotitza els seus enemics per submergir-los en les il·lusions que ell crea. Aquest poder el fa servir contra gàngsters, extraterrestres i monstres d’altres di- mensions. A més, pot tornar-se invi- sible, canviar de forma, levitar i tele- transportar-se. Això sí que és màgia, i de la bona!
El Fantasma
Al país imaginari de Bangalla, a Àfri- ca, un home emmascarat s’enfronta aésmibmemlsocrrtiaml,ipnearlòs.nMootlétsuppenerspenodqeures i combat amb la força i la intel·li- gència. L’ajuden el seu cavall blanc, l’Heroi, i un llop ensinistrat, en Dia- ble. Va ser el primer heroi de ficció que portava un vestit ajustat de cos sencer, una característica que van copiar gairebé tots els superherois posteriors.
Arriba Superman!
El 1933, amb només dinou anys, Jerry Siegel i Joe Shuster van crear el seu superheroi. Superman venia del planeta Krypton i tenia una pila de superpoders, però s’amagava sota la identitat d’un periodista normal i
corrent, Clark Kent. En Jerry i en Joe van intentar vendre el seu personat- ge a una pila de diaris i editorials, però durant cinc anys no en volia sentir a parlar ningú: “Un home que aixeca cotxes? Quina ximpleria!”, els deien. Finalment, l’empresa DC Co- mics va fer sortir Superman... i se’n van vendre tots els exemplars!
I al darrere... Batman!
El gran èxit de Superman va fer que l’editorial encarregués el naixement d’un nou superheroi. L’escriptor Bob Kane i el dibuixant Bill Finger van idear un personatge que no tenia su- perpoders, però que dominava totes les arts de la lluita. Vestit amb una capa negra i una caputxa de ratpe- nat, Batman sortia cada nit als car- rers de Gotham City per combatre els criminals. Va aparèixer per pri- mer cop el 1939, i va ser rebut amb el mateix entusiasme que Superman. Així va néixer l’edat d’or dels còmics, quan desenes de superherois van sortir de sota les pedres. I la majoria han arribat amb bona salut fins als nostres dies!
Petit Sàpiens, núm. 8, juny del 2018 (adaptació).
Batman
El Fantasma
El Zorro
El Ratpenat Daurat
Superman
Mandrake el mag
L’Ombra
Llegim / Ens comuniquem
Llegeix, comprèn i analitza textos per viure la literatura i per comunicar-te millor!
Escrivim
Avança
7 105
L’assassinat del professor de matemàtiques és una novel·la capaç de fer que fins i tot els que s’entrebanquen amb les matemàtiques les acabin trobant interessants!
Reflexions literàries
Per què és interessant aquest llibre?
• Perquè et farà redescobrir una nova manera d’entendre les matemàtiques.
Si ets dels que pensa que les matemàtiques no són per a tothom o que són massa difícils, potser et convé llegir el llibre sencer. Jordi Sierra i Fabra es proposa fer-nos canviar d’opinió sobre el fet que les matemàtiques poden semblar avorrides i complicades.
• Perquè combina lletres i nombres.
I si ets dels que adoren les matemàtiques, prepara’t! Perquè aquest llibre, a més d’explicar una història, també ensenya petits trucs, enigmes i jocs d’enginy, que demostren la part més divertida de les matemàtiques. Així doncs, quan el comencis a llegir, tingues a punt un bolígraf i un full, perquè et moriràs de ganes de resoldre els enigmes que planteja als protagonistes!
• Perquè és un cant a l’amistat.
Sovint els llibres tenen un protagonista, que és el personatge princi- pal; però, en aquest cas, el protagonista no és un, sinó que són tres, i, a més a més, bons amics: l’Adela, en Nicolau i en Lluc. Tots tres tenen en comú el fet que no suporten les matemàtiques, perquè no entenen de què els poden servir a la vida. El fet que els protagonis- tes siguin tres amics ajuda que la novel·la sigui molt més dinàmica i divertida.
L’empatia
Saps què és l’empatia?
L’empatia és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre per intentar entendre què sent o què pensa. Per exemple, si veus una persona que està sola o seriosa, que té problemes... seràs capaç d’enten- dre que potser se sent trista.
Com podem treballar l’empatia i escriure de manera empàtica?
Prepara
Quin personatge t’agrada més?
Hi tens alguna cosa en comú? Pensa-hi!
Ara, intenta definir una mica el seu perfil. Fes volar la imaginació i deixa pas a la fantasia!
• Quina edat té?
• Com és, físicament?
• Què destacaries de la seva personalitat?
• Quins defectes té? Quines virtuts?
• Li ha passat alguna cosa estranya en el passat?
• Té alguna afició especial?
Escriu
Com seria un dia sencer del personatge que has escollit? Descriu-lo.
Del text que has redactat, podries dir què és ficció i què comparteixes amb el personatge? Subratlla tot allò que comparteixes amb ell.
Revisa
Ara, revisa el text! Que no hi hagi faltes d’ortografia i que estigui ben puntuat i redactat. Per acabar, feu una lectura anònima a la classe de tots els personatges que heu creat. Intenteu
endevinar qui ha creat cadascun dels personatges per algun tret que el delati.
L’escriptura s’assembla molt a fer d’actor en una obra de teatre o en una pel·lícula, ja que en tots dos casos cal posar-se en la pell d’un personatge i pensar, parlar, vestir-se i actuar com ell.
La majoria de vegades el personatge que interpre- tem o sobre el qual escrivim no té res a veure amb la nostra personalitat, i és la capacitat d’entendre’l i de posar-nos en la seva pell el que ens fa empàtics. Un dels trucs clau a l’hora de crear empatia cap a un personatge que no té res a veure amb nosaltres és intentar trobar quina part de nosaltres o quin record de la nostra vida s’assembla al personatge o al moment vital pel qual està passant.
Partir de sensacions i records propis farà que pu- guis entendre molt millor el personatge i que puguis escriure sobre ell de manera més creïble.
En el cas de L’assassinat del professor de matemà- tiques, l’empatia amb els personatges es genera perquè tots nosaltres, en algun moment de la vida, hem fet algun examen i en acabar hem pensat que no ens ha anat gens bé.
Bibliotube
A la vida, s’han de prendre moltes decisions. Per exemple: humanitats o ciències?
Tu quina prens? Ets de ciències o de lletres?
A la colla d’amics protagonistes de L’assassinat del professor de matemàtiques els uneix l’aversió per les matemàtiques. Què us uneix a tu i als teus amics?
Sigues empàtic! Posa’t a la pell d’un personatge
Escriptura creativa
En línia
3, 2, 1, acció!
Escrivim / Parlem
Descobreix per què són interessants alguns llibres i, en els tallers, crea textos originals i ben construïts per expressar-te millor.
Reflexionem sobre la lle Les grafies
g/j, x/ix, tx/ig
És veritat que un so es pot representar amb grafies diferents?
I tant! Per exemple, en els mots gimnàs i jardí! O en les terminacions de les paraules despatx i raig.
Apa, res, és qüestió de recordar alguna norma per saber quina grafia has de fer servir!
ngua
Les grafies g/j
Les grafies g i j representen en alguns casos el mateix so sonor.
g
j
Les grafies x/ix
Les grafies x i ix corresponen al so de la lletra xeix: xinxeta, caixa.
x ix
Pel que fa a la pronúncia, en català occidental, i en algunes zones del català oriental, a principi de mot i després de consonant la x es pronun- cia com la grafia tx de txec o de batxillerat. Una altra remarca del català occidental que cal tenir en compte és que la i del grup ix es pronuncia; per tant, ix en el català occidental no és un dígraf.
Les grafies tx/ig
Les grafies tx i ig tenen el mateix so: despatx, boig.
tx ig ?S
Avança 7 107
1
Com es conjuguen?
Com es conjuga el present d’indicatiu dels verbs menjar i fugir? Escriu-lo.
Després de fixar-te en el que has escrit, quines conclusions treus sobre l’escriptura de g i j davant de vocals?
6 DICTAT PREPARAT
Per escriure sense faltes és important fixar-nos molt bé en les paraules. Llegeix el text següent abans que te’l dictin i fes les activitats:
Àudio
Per demostrar-los què era capaç de fer, em vaig treure la samarreta i em vaig ensorrar de cap al safareig. L’aigua era tan freda que em va fer tremolar com una fulla d’arbre, però no vaig deixar ni un racó del cos, de cintura en amunt, sense que se m’hi clavessin les fines punxes d’aquelles gotes glaçades. Les dents em petaven com unes castanyoles quan em vaig asseure per calçar-me i en Sam em va llançar al vol el mateix tros de manta que havia fet servir ell per eixugar-se. Feia l’olor d’aquella aigua de colònia que l’avi i jo ens escampàvem pel clatell quan anàvem al rodeo de Socorro.
Vam esmorzar tots tres: les mongetes que havien sobrat del sopar i unes bones llenques de cansalada fregida amb unes galetes més dures que una sola de sabata.
Joaquim Carbó, L’home que es va aturar davant de casa. La Galera
2
I en el teu parlar?
Digues si les grafies destacades sonen igual o no, segons el teu parlar:
patge / girar granja / ferotge cuixa / xàfec passeig / caputxa
caixa / xocolata txec / panxa guix / faixa fetge / fitxa
3 Quina és la intrusa? Pronuncia aquestes paraules en veu alta i assenyala la paraula intrusa de cada grup:
xaval • calaix • cotxe injecció • julivert • gat caputxa • fetge • txec • passeig
a. Busca en el text totes les formes verbals en primera persona del singular del passat perifràstic i copia-les.
b. Troba la paraula del text que acaba en -ig i que es refereix al lloc on antigament es rentava la roba.
c. Copia les paraules del text que s’escriuen amb x i indica quines tenen el so de xeix.
d. Copia les paraules del text que s’escriuen
amb ç.
4 Derivats!
Escriu derivats d’aquests mots:
cartutx bateig aireig balanceig empatx capritx
5
Què hi falta?
Completa les oracions amb x, ix, g, j, tx, ig: a. Al restaurant del passe serve en
esque ada.
b. Vi ila no m’esqui is ugant amb
la bro a. c. Tinc el pro a la Garro d. Quin mare la barca!
ecte d’anar a estiue ar a.
quan ve el balance
de
7
COMPAREM LLENGÜES!
Saps què és la che? És el dígraf del castellà (ch) que representa el so [t∫]. Com traduiries aquestes paraules amb ch del castellà al català?
alcachofa flecha peluche enchufe cachalote chupete coche brocheta chimenea
S’ESCRIU
Davant e, i.
Excepte:
• Els grups -jecc- i -ject-.
• El verb jeure.
• Paraules que cal recordar.
EXEMPLES
gest, burgès, gimnàs, màgic...
• injecció, injectar
• jo jec, tu jeus, ell/ella jeu...
• jerarquia, jeroglífic, Jesús, jersei...
Davant a, o, u.
jardí, jove, majúscula...
S’ESCRIU
• A començament de mot.
• Després de consonant.
• Darrere i.
• Darrere u semivocal (diftong).
EXEMPLES
• Xavier, Xina, xuclar... • marxar, punxa...
• Flix, mixeta, guix...
• disbauxa, rauxa...
Darrere a, e, o, u.
caixa, queixal, coix, bruixa...
S’ESCRIU
• A principi i enmig de mot.
• A fi de mot si els derivats tenen el mateix so.
EXEMPLES
• txec; dutxa, fitxa...
• cartutx (cartutxera), despatx (despatxar)...
A fi de mot si els derivats s’escriuen amb g, j, tg o tj.
i el derivat és batejar, el mot primiti
passeig (passejar); lleig (lletja, lletgesa)...
u s’escriu amb tx o amb ig?
En línia
Què en sabem?
En saps més del que et penses!
Esbrina quins són els teus coneixements previs i els dels teus companys i companyes amb el baròmetre d’aula.
Reflexionem sobre la llengua
Observa com funciona la llengua, practica i aplica-ho en les teves produccions.
Vols ser perfecte com les mates?