Page 9 - Quadern Seqüències Llengua catalana 4
P. 9
Les tècniques narratives 1
7 Són descriptius?
Quins fragments són descriptius? Indica-ho:
“Què rumia, el príncep? Rumia què farà en el futur, quan hereti el regne, com governarà, quines innovacions introduirà i quina dona triarà perquè s’assegui al seu costat, al tron.”
“De color blau, el príncep només du els pantalons, arrapats, que li marquen les natges, unes natges estretes i dures que fan que les noies i els pederastes girin la vista quan passa i es mosseguin el llavi inferior. També du un gipó de coloraines, una capa curta i vermella, una gorra ampla, grisa i amb una ploma verda, i unes botes de mitja canya, per damunt dels pantalons blaus i arrapats.”
“un gripau lluent, gras, entre verdós i morat”
“El príncep doblega el cos i avança la cara. El gripau és just al seu davant. El pap se li infla i se li desinfla, sense parar. Ara que el veu de tan a prop l’envaeix el fàstic; però se’n desfà de seguida [...].”
“[...] una noia preciosa, amb cabells d’or. I una corona al damunt que demostra la noblesa del seu llinatge.”
Ara, contesta:
En quin fragment hi ha una metàfora?
En quins aspectes es fixa el narrador a l’hora presentar els personatges?
Príncep Gripau Noia
I tu, què en penses?
9 Identifica-les!
Quina forma d’expressió de la veu dels personatges correspon a cada fragment? Justifica la resposta:
1. monòleg
2. monòleg interior
3. dietari
8
Òndia si me’n recordo del primer dia, tu; i tant! Com si fos ara. Encara no havia tocat la sirena grossa, que ja era a la porteria, jo, escolta! No es veia ni una ànima. Dos quarts de cinc amb prou feines, devien ser. La mare ja m’ho deia: “No veus que encara és d’hora?” Però jo, res. Ni una ànima, tu. Només una rata grossa com un conill, vaig veure. Òndia, tu, quina por!
Miquel Martí i Pol, La primera vegada
23 d’abril i 24 d’abril
Horrorosos combats cos a cos. Els trets a bo- ca de canó escampen vísceres, matèria grisa i sang de color blau per la balconada. Els monstres, en dues nits consecutives, s’han enfilat tan amunt de les estaques que els hem hagut de repel·lir a puntades de peu, ganivetades i cops de destral. En aquestes situacions en Batís mostra la seva faceta més salvatge.
albert Sánchez Piñol, La pell freda
Fa calor al llit... si gosés entreobriria la finestra... No; més que res són els nervis... Estic molt nerviosa. De segur que ja són quarts d’una. No vull encendre el llum, perquè la claror acabarà per desvetllar-me... Ai, ara m’adono que no m’he fet el massatge facial abans de ficar-me al llit... Si no sé on tinc el cap... Com més em convindria cuidar-me... És horrible; ja tinc quaranta-tres anys... Eusebi, quaranta-cinc... Però, un home, rai! M’he de cuidar, m’he de cuidar... costi el que costi... Demà, gimnàstica un altre cop...
carleS Soldevila, Valentina
Els companys del príncep tenen una actitud molt despectiva cap a les dones (les anomenen verres). I potser també has sentit afirmacions del mateix estil referides als homes (considerats porcs). Pensa-hi i, després, poseu en comú les respostes:
• Creus que es pot generalitzar?
• Com definiries la personalitat dels companys del príncep? Què els diries?
13
