Page 10 - Quadern Seqüències Llengua catalana 4

Reflexionem sobre la llengua Els sons de la parla
La comunicació humana és fonamentalment parlada, ja que, per entendre’ns amb els altres, en la majoria de casos fem servir el llenguatge oral.
El llenguatge oral, o la parla, consisteix a produir una sèrie de sons que el nostre interlocutor ha d’entendre.
Així doncs, el llenguatge oral és auditiu, ja que el so es crea per les vibracions d’un cos que es propaguen en un medi natural en forma d’ones, les quals provoquen una impressió en l’òrgan de l’oïda.
En són una excepció les llengües de signes, les quals, a diferència de les llengües parlades, comuniquen informació mitjançant gestos i no mitjançant sons. Per aquest motiu, són destinades a facilitar la comu- nicació especialment entre les persones sordes.
So i grafia
Els sons es representen gràficament per mitjà de lle- tres: les grafies.
Cal tenir en compte que:
• Un so pot ser representat per diverses grafies: per exemple, el so de essa sorda [s] està representat per les grafies s, c, ç, ss en paraules com sal, cedre, caça, cassó.
• Una grafia pot representar diversos sons: per exem- ple, la grafia x a les paraules taxi [ks], examen [gz] i peix [ʃ].
L’alfabet fonètic internacional
Els sons es poden transcriure per mitjà de símbols tancats entre claudàtors ([p], [e], [m]), seguint l’alfabet fonètic internacional (AFI), creat el 1886.
Aquest alfabet és un sistema universal, vàlid per a totes les llengües, que assigna un únic símbol a cada so i un únic so a cada símbol. Per exemple, el símbol [ʒ] serveix per representar el so inicial de Joan en cata- là, John en anglès i Jean en francès.
Alguns símbols de l’alfabet fonètic internacional coin- cideixen amb les nostres lletres i, per tant, cal vigilar de no confondre’ls.
Fixa’t en aquests símbols de l’AFI i en els seus exem- ples en català:
SO
EXEMPLE
SO
EXEMPLE
[p]
pota
[s]
sot
[b]
bota
[z]
zero, rosa
[t]
te
[ʃ]
xinès, coixí
[d]
dit
[ʒ]
gerani, Joan
[k]
casa
[j]
iogurt, hiena
[g]
gota
[w]
web, quan
[m]
mel
[ɾ]
cara
[n]
nina
[r]
rata, serra
[f]
farina
[l]
oli, portal
[v]
vaca*
[ʎ]
llapis, cella
* En alguns parlars.
So i fonema
És important distingir entre els conceptes de so i de fonema:
• El so es produeix quan l’aire és empès pels pulmons i troba un o diversos obstacles al seu pas pel tracte vocal, que és la cavitat que va de les cordes vocals fins als llavis. El so és una unitat física i es pot me- surar. Transcrivim els sons lingüístics gràficament entre claudàtors ([p], [z], [w]).
• El fonema, en canvi, és una unitat mínima de la llen- gua, abstracta i “ideal”. Un fonema per si sol no té significat, però sí que té un valor des del punt de vista lingüístic.
Els fonemes es representen gràficament entre bar- res inclinades (/o/, /m/, /s/, /t/).
La prova de la commutació
Per saber si un so té valor de fonema, apliquem la pro- va de la commutació, que consisteix a substituir en una paraula un element fònic per un altre, per compro- var si té la capacitat de canviar-ne el significat.
14