Page 5 - Quadern Seqüències Llengua catalana 4
P. 5

                 Les tècniques narratives 1
 Estil indirecte lliure
Discurs narrativitzat
 El narrador reprodueix les paraules del personatge sense verbs de dicció, però conservant les marques lingüístiques.
Llavors va entrar en Jofre. No ho podré aconseguir!
 El narrador transmet les
paraules dels personatges.
En Jofre va confessar que no ho aconseguiria.
  El punt de vista i les veus de la narració
A l’hora de narrar una història, l’autor decideix des de quina perspectiva ho farà. És com el director de cinema, que decideix on posa la càmera. La història pot ser narra- da de maneres diferents segons el punt de vista des del qual es relaten els fets:
Punt de vista intern
• El narrador se situa dins de la història, és a dir, és un dels personatges de la narració.
• Narra la seva visió particular dels fets, és a dir, els explica de manera subjectiva.
• Narra els fets en primera persona.
• Hi ha dos tipus de narrador intern:
- Protagonista: la història és narrada per un personatge protagonista. És el tipus de narrador intern més habitual.
- Personatge secundari: la història és narrada per
un personatge que no és el principal, però que és testimoni dels fets. Per això, aquest tipus de narrador també es coneix amb el nom de narrador testimoni.
Punt de vista extern
• El narrador no participa en l’acció, és a dir, no és cap dels personatges de la narració.
• Relata els fets des de fora.
• Narra els fets en tercera persona.
• Hi ha dos tipus principals de narrador extern:
- Objectiu: El narrador presenta estrictament el que percep del món exterior i no té accés al món interior dels personatges.
- Omniscient: El narrador actua sense cap limitació, ja que té un coneixement complet de tot el que fan i el que pensen els personatges. Per tant, tot i ser un narrador extern, pot aportar subjectivitat.
Pel que fa al discurs, pot ser de diferents tipus:
Dins d’una narració, la reproducció fidel de les paraules dels personatges pot presentar diferents formes d’ex- pressió, segons si es tracta de paraules que els perso- natges diuen (àmbit oral), paraules que pensen (àmbit mental) o que escriuen (àmbit escrit):
  Àmbit oral
    diàleg
Intercanvi de paraules entre dos o més personatges.
  monòleg o soliloqui Reproducció del discurs d’un sol personatge amb si mateix o adreçat a una audiència.
   Àmbit mental
    monòleg interior
Exposició de manera directa dels pensaments d’un personatge, com si pensés en veu alta, amb un cert desordre.
   Àmbit escrit
  dietari o diari Equivalent al soliloqui escrit.
  epístola o carta Adreçada a una o més persones.
   memòries
        Estil directe
Estil indirecte
 El narrador cedeix la paraula als personatges
i pot marcar les intervencions amb un verb de dicció (cridar, dir, preguntar, assegurar...). —No ho podré aconseguir! —va dir en Jofre.
 El discurs del narrador integra les paraules dels personatges mitjançant verbs de dicció, conjuncions o altres recursos.
En Jofre va dir que no ho podria aconseguir.
  9
Els trets lingüístics propis d’un text narratiu són els següents:
• L’ús de connectors que expressen temps i causa.
• La utilització preferent del passat d’indicatiu, sense excloure’n cap altre.
• El predomini d’adverbis i locucions adverbials de temps.
• La preferència per recursos com la repetició lèxica, la sinonímia, l’el·lipsi, etc.
     Quins elements del discurs et poden ajudar a explicar una història?
















































   3   4   5   6   7