Page 4 - Quadern Seqüències Llengua catalana 4

Les tècniques narratives
Així com per saber pintar necessitem aprendre com fer el traç, com aplicar el color, com distribuir les formes...
per escriure una història hem d’ordenar els fets, construir una veu narrativa,
Història i discurs
Narrar una història és un acte de comunicació. L’acció de narrar estableix la interconnexió de diversos actors dins d’aquesta situació comunicativa: un emissor (el narra- dor), que s’adreça a un receptor (el narratari) i li transmet un missatge (la història que narra).
Ara bé, perquè hi hagi una història (trama o argument), a algú (els personatges) li ha de passar alguna cosa (els esdeveniments) en unes determinades circumstàncies (espai, temps).
La història és, doncs, la successió d’esdeveniments que duen a terme o que experimenten uns personatges en un temps i en un espai determinats.
Cal tenir en compte que aquesta història pot ser presen- tada de maneres diverses:
• Des de diferents punts de vista.
• En ordre cronològic o fent salts enrere o retrospeccions.
• Cedint la paraula als personatges o resumint el que diuen o pensen.
• Mitjançant el diàleg o la descripció, etc.
Tots aquests elements són aspectes del discurs. La his- tòria i el discurs vertebren una narració.
És important no confondre el narrador amb l’autor real, ni el narratari amb el lector real. El narrador i el narratari existeixen només dins de la narració, i no tenen res a veu- re amb la realitat física de la persona que escriu el text ni de qui el llegeix!
Per altra banda, la història, trama o argument (és a dir, els fets que passen) no s’ha de confondre amb la narració, que és la manera com es presenta la història, ni amb el tema, que és la idea bàsica d’allò que ens expliquen.
Estructura i ordre narratius
L’estructura bàsica del text narratiu té tres parts:
• Plantejament de l’acció: part en què s’exposen l’espai, el temps, el protagonista i l’inici de l’acció.
• Nus o desenvolupament: part en què s’esdevenen els fets principals que viu el protagonista.
• Desenllaç de la història: part en què es resol el conflicte argumental. Aquest pot ser obert, si el lector pot imagi- nar la continuació de la història, o tancat, quan els fets narrats no tenen continuïtat.
definir els personatges... I és que l’escriptura té les seves tècniques!
Canvis en l’ordre cronològic
En el transcurs de la narració cronològica dels fets, es pot produir una retrospecció (en anglès, flashback), que consisteix a narrar fets anteriors al moment en què comença la narració, o una anticipació o premonició (en anglès, flashforward), que consisteix a projectar la mira- da envers el futur i anunciar possibles esdeveniments.
Et sona “la magdalena de Proust”? Té a veure amb la retrospecció. En la primera de les set novel·les de la sèrie A la recerca del temps perdut, el gust de la magdalena sucada a la tassa de te provoca en el narrador un flux de records del passat, que van apareixent fragmentària- ment en la novel·la.
Tot i que el text narratiu respon a l’estructura lineal de marc – complicació – resolució (l’ordre real i lògic), els fets també es poden presentar de manera discontínua, començant directament amb el conflicte (in media res) o amb la seva resolució (invertint l’ordre cronològic).
Aquestes tècniques aconsegueixen crear intriga en el receptor, ja que aquest voldrà saber com els personatges han arribat a la situació plantejada.
8