Page 26 - Dossier de Ciències socials 3

La guerra de Successió
El tractat d’Utrecht
Un seguit de tractats de pau van posar fi a la guerra. El més important va ser el tractat d’Utrecht, signat en aquesta ciutat holandesa el 1713, que va ser completat amb el de Rastatt l’any 1714.
Aquests tractats reconeixien Felip V com a rei d’Espa- nya. A canvi, la monarquia espanyola renunciava a les possessions que tenia a Europa, que quedaven en gran part a mans de l’Imperi. Savoia, Prússia i les Províncies Unides també van guanyar territoris.
La Gran Bretanya va ser la potència que va sortir més afavorida amb els tractats: d’una banda, es quedava amb Gibraltar i Menorca i amb possessions americanes dels francesos i, de l’altra, obtenia molts avantatges per al comerç marítim.
El mapa d’Europa (1720) després dels tractats d’Utrecht i Rastatt
Els tractats de pau assumien que la Corona d’Aragó per- dia els seus antics furs i privilegis i obligava les tropes austriacistes a abandonar els territoris peninsulars.
Catalunya va intentar fer respectar els acords establerts en el pacte de Gènova amb els anglesos, segons els quals es mantindrien les seves institucions, però no ho va aconseguir: Els anglesos van ser els clars beneficia- ris dels tractats d’Utrecht i Rastatt, i no els va interessar allargar cap conflicte.
La resistència
Un cop les tropes austriacistes van evacuar Catalunya, la Junta de Braços* es va reunir per prendre una decisió. Després de forts debats, es va optar per resistir.
L’ocupació del Principat per part de les tropes filipistes va ser ràpida i va anar seguida d’una forta repressió. Final- ment, només Barcelona i Cardona van aconseguir resistir. El setge de Barcelona es va iniciar el 25 de juliol de 1713 i va acabar l’11 de setembre de 1714. Després de més d’un any de resistència heroica, les tropes de Felip V, encapça- lades pel duc de Berwick, van entrar a la ciutat defensada per Antoni de Villarroel i Rafael Casanova.
Els historiadors xifren en unes set mil les persones que van morir defensant la ciutat i el doble entre els atacants. Una tercera part de cases de Barcelona van quedar afec- tades per les trenta mil bombes llançades.
Tot i que Cardona va resistir una setmana més i que Mallorca no va caure fins al 1715, es considera la capitula- ció de Barcelona com la desaparició de la Corona d’Aragó.
* Junta de Braços Institució que la Generalitat convocava en casos d’urgència. La formaven tots els representants de les Corts catalanes que en aquell moment fossin a la ciutat de Barcelona.
Els decrets de Nova Planta
Tan bon punt els regnes de la Corona d’Aragó van anar caient en mans de Felip V, aquest va promulgar una sèrie de lleis mitjançant les quals els diferents regnes perdien les institucions pròpies i passaven a regir-se seguint el model de Castella. Aquest conjunt de dispo- sicions es coneix amb el nom de decrets de Nova Plan- ta. El primer va ser promulgat el 1707 per a València i Aragó i el 1716 es va redactar el decret de Nova Planta de Catalunya.
Es van crear noves figures jurídiques, noves institucions, nous càrrecs, nous impostos —el cadastre*— i una nova organització territorial: les antigues vegueries van ser substituïdes pels corregiments. Les Corts catalanes, la Generalitat i el Consell de Cent van desaparèixer.
* Cadastre Impost que es va implantar el 1715, de la mà del secretari d’Estat de Felip V, que consistia a gravar les propietats i les rendes derivades d’aquestes, els sous i les rendes de les persones i els beneficis obtinguts per les activitats comercials i industrials.
136