Page 25 - Dossier de Ciències socials 3

La guerra de Successió 8
Bàndols de la guerra de Successió
• A la península Ibèrica hi va haver una gran divisió entre els partidaris de Felip V i de l’arxiduc Carles. En línies generals, la corona de Castella va decantar-se pel pretendent borbònic, tot i que l’arxiduc també hi tenia partidaris. La visió centralista i reformadora dels Bor- bons va arrelar entre les classes dirigents castellanes.
A la Corona d’Aragó, en canvi, l’arxiduc Carles desper- tava més simpaties, ja que simbolitzava la continuïtat amb la tradició de respecte a les institucions que els Habsburg havien mostrat envers els regnes de la Coro- na d’Aragó. Les classes dirigents catalanes, sobretot la petita noblesa interior, aviat van inclinar-se per l’arxi- duc i van signar el pacte de Gènova (1705) amb la Gran Bretanya, pel qual es comprometien a facilitar-los el desembarcament a Catalunya per enfrontar-se als Bor- bons. Tanmateix, dins dels regnes de la Corona d’Aragó també hi havia persones a favor del bàndol filipista.
El desenvolupament de la guerra
La guerra de Successió va tenir molts escenaris diferents i es va decantar de manera desigual cap a un bàndol o l’altre depenent de les zones. En línies generals, es pot dir que:
• A la península Ibèrica la balança es va inclinar a favor de les tropes francoespanyoles.
• A la resta d’Europa —Itàlia, els Països Baixos, Alema- nya— la Gran Aliança de la Haia va obtenir la majoria de triomfs.
Entre els episodis de la guerra destaca la destrucció de la flota de Castella a Vigo (1702), gràcies a la qual els aliats van aconseguir les riqueses que provenien d’Amè- rica. Com a conseqüència, les tropes de l’arxiduc van desembarcar a Portugal i les tropes angleses, a Gibraltar el 1704.
L’any 1705 les tropes de l’arxiduc van entrar triomfants al regne de València i a Catalunya, però l’any 1707 va tenir lloc a Almansa una de les batalles més decisives del conflicte bèl·lic. Les tropes filipistes van vèncer i el País Valencià i Aragó van caure en poder de Felip V. Tan- mateix, els britànics van poder ocupar l’illa de Menorca.
L’any 1711, però, un fet va capgirar el desenvolupament de la guerra: Josep I, emperador d’Àustria, va morir sense descendència i l’arxiduc Carles va ser proclamat empera- dor. Els aliats, que temien una aliança francoespanyola, es mostraven ara preocupats pel desequilibri que podia comportar una mateixa dinastia a Europa, com ja havia passat en temps dels Habsburg. És per això que es van iniciar converses per buscar la pau.
Batalla d’Almansa (1707)
135