Page 21 - Dossier de Ciències socials 3

La Il·lustració 8
Principals filòsofs de la Il·lustració
Locke
Locke i la coberta del Tractat sobre el govern civil
Montesquieu
El filòsof anglès John Locke (1632-1704) està considerat el precursor del moviment il·lustrat. Les seves idees van repercutir en els revolucionaris ameri- cans i van quedar reflectides en la Declaració d’Independència dels Estats Units (1776). Així mateix, els tres grans mestres de la Il·lustració —Montes- quieu, Voltaire i Rousseau— van rebre molta influència del seu pensament.
D’origen nobiliari, Montesquieu (1689-1755) es va donar a conèixer gràcies a les Cartes perses (1721), un llibre epistolar en què satiritzava la societat francesa de l’època i la cort amb molta ironia. La moral, la política i, sobretot, la religió no sortien ben parades, motiu pel qual va tenir problemes amb la censura. La seva obra més coneguda és De l’esperit de les lleis (1748), en què es recull un dels principis bàsics de la democràcia actual: la separació de poders. Segons Montesquieu, el poder no podia estar concentrat en una sola persona o institució, sinó que havia de dividir-se en tres: el poder legislatiu, l’executiu i el judicial.
Voltaire (1694-1778), escriptor i filòsof, és un dels màxims representants del moviment il·lustrat. Polemista, anticlerical, llibertí..., les seves obres no van deixar indiferent ningú. Tan aviat estava tancat a la presó de la Bastilla o refu- giat a l’exili, com se’l podia trobar a la cort del rei de França o de Frederic II de Prússia. El seu estil, cínic i mordaç, és present en les seves obres, entre les quals destaquen les Cartes angleses (1734) i Càndid o l’optimisme (1759). Va ser un ferm col·laborador de l’Enciclopèdia.
El pensament de Rousseau (1712-1778) va influir en la Revolució Francesa i en les ideologies de principis del segle xix, com el liberalisme i el naciona- lisme. La seva màxima “L’home neix lliure, però arreu es troba encadenat” va fer fortuna i va ser adoptada per molts pensadors posteriors. Les seves obres més importants, Emili i El contracte social, van publicar-se juntes l’any 1762. En Emili, Rousseau va teoritzar sobre l’educació. En El contracte soci- al, s’estableix un altre dels principis de la democràcia actual: el de sobirania nacional.
Montesquieu i la coberta de De l’esperit de les lleis
Voltaire
Voltaire i la coberta de les Cartes angleses
Rousseau
Rousseau i la coberta d’Emili
131