Page 20 - Dossier de Ciències socials 3

La Il·lustració
Què és la Il·lustració?
La Il·lustració va ser un corrent filosòfic i literari, amb ramificacions en l’àmbit polític i social, que va impreg- nar la manera de pensar i d’actuar durant la major part del segle xviii. Els il·lustrats creien que, mitjançant la raó i la ciència, la humanitat superaria l’obscurantisme i la superstició de la societat de l’època. Per això el segle xviii va ser conegut com el segle de les llums.
De seguida, la Il·lustració va ser acceptada per la bur- gesia, que va veure en aquesta manera de pensar, que fomentava la tolerància i la llibertat de culte, la forma de combatre l’immobilisme de la societat de l’Antic Règim.
La difusió de la Il·lustració
La Il·lustració té l’origen a la Gran Bretanya, des d’on es va difondre a la resta d’Europa i a Amèrica. França va ser el país on va adquirir un pes més gran amb el moviment enciclopedista.
A França, els il·lustrats, encapçalats pel filòsof Denis Diderot (1713-1784), es van proposar recollir tot el saber humà en una gran obra: l’Enciclopèdia. Aquesta obra anava més enllà de ser una suma de coneixements. Al seu darrere hi havia un conjunt de doctrines filosòfiques i polítiques que va portar els seus redactors —els enci- clopedistes— a tenir problemes amb les forces conser- vadores i l’Església.
Característiques de la Il·lustració
Les característiques principals de la Il·lustració són aquestes:
• El racionalisme. Tot s’ha d’explicar mitjançant la raó. Allò que no pot sotmetre’s al judici racional —com ara les supersticions o el que s’imposa sense motiu— s’ha de rebutjar.
• L’educació. La ignorància és la principal enemiga de la raó, per això cal educar la població. L’ensenyament havia d’estendre’s a totes les capes socials i s’havia de deslligar de la religió.
• El progrés. La capacitat d’avançar de la societat és il·limitada. El gènere humà es va perfeccionant a mesura que transcorre la història, d’aquí que la Il·lustració sigui un moviment optimista que creu en el progrés de la humanitat. La ciència i la tècnica asseguren el progrés material; l’educació, el progrés moral.
• La felicitat. L’ésser humà tendeix a buscar la felicitat. Per aconseguir-la, ha de tenir llibertat i igualtat jurídica. La felicitat es basa en el benestar material i es mesura amb les propietats que un té.
• El deisme. La Il·lustració és un moviment laic, però no per això antireligiós. Els il·lustrats creuen en la figura de Déu com a ésser creador del cosmos, principi i causa de l’Univers. La raó necessita la figura de Déu per explicar l’Univers. Déu és el mateix per a tota la humanitat, per això no creuen en les diferents doctrines religioses.
• La bondat. L’ésser humà és considerat bo per naturalesa.
MARY WOLLSTONECRAFT
Mary Wollstonecraft (1759-1797), escriptora i filòsofa anglesa, està consi- derada una de les pioneres del feminisme gràcies a la seva obra Vindicació dels drets de la dona (1792). Wollstonecraft demanava un canvi en l’educació. A diferència de Rousseau, que creia que les dones havien de ser educades de diferent manera que els homes, defensava que l’educació havia de ser igualitària. Per això, demanava la implicació de l’Estat. Segons ella, l’Estat havia de reformar la llei del matrimoni per evitar abusos i maltractaments a les dones. Les lleis havien d’acabar amb la subordinació de la dona i perme- tre que pogués participar en política. Va morir després d’haver donat a llum la seva segona filla, la futura escriptora Mary Shelley, autora de la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu (1818).
130