Page 17 - Dossier de Ciències socials 3

L’Antic Règim 8
L’economia de l’Antic Règim
L’economia de l’Antic Règim era bàsicament rural i tenia com a principal font de riquesa la propietat de la terra. La societat es basava encara en l’estructura feu- dal i, per tant, la terra estava majoritàriament en mans dels nobles i de l’Església.
• L’agricultura era de subsistència, amb predomini del policonreu, és a dir, que es conreaven productes diversos. Els pocs excedents anaven destinats als mercats locals.
• La indústria era de caire artesanal i estava controlada pels gremis urbans d’origen medieval. Per escapar-se del control dels gremis, a les zones rurals es va desen- volupar el que s’anomenava putting out system. Gràcies a aquest sistema, moltes famílies pageses comple- mentaven les activitats agràries amb les tèxtils, i així augmentaven els ingressos. Al segle xviii, es van gene- ralitzar les manufactures. Eren tallers grans que con- centraven un nombre considerable de treballadors i que es dedicaven a productes de luxe (porcellana, tapissos, rellotges...). Normalment, estaven sota control estatal.
• Les activitats comercials —sobretot el comerç exte- rior amb les colònies— van adquirir una forta volada, fet que va donar lloc a la formació d’una poderosa bur- gesia comercial, enriquida gràcies a la demanda de productes artesanals i industrials i al comerç d’aquests, que aviat va disputar el poder als privilegiats. Aquesta burgesia va anar establint les bases d’un nou sistema econòmic: el capitalisme.
La societat estamental
La societat de l’Antic Règim estava organitzada en esta- ments, és a dir, en grups tancats en què el pas d’un a l’altre era molt difícil. Es pertanyia a un estament o altre per naixement. Es distingeix entre estaments privilegiats i estaments no privilegiats.
• Els privilegiats. Aquest grup el formaven el clergat i la noblesa. Els privilegiats no pagaven impostos directes, tenien càrrecs exclusius a l’Administració i lleis i tribu- nals propis.
• El clergat era el primer estament. Es dividia entre l’alt clergat —arquebisbes, bisbes, cardenals, abats—, que vivia enmig de grans luxes i privilegis i que procedia de famílies nobles i benestants, i el baix clergat —mon- jos, sacerdots, vicaris—, que tenia una procedència més humil i era més pròxim a les classes populars.
• La noblesa era el segon estament. Era la propietària de la majoria de les terres. Es dividia també en alta noblesa i baixa noblesa. Monopolitzava els càrrecs de la cort.
• Els no privilegiats o tercer estat. Era el grup més nombrós. El formaven els burgesos, els sectors popu- lars de les ciutats, els pagesos i la població marginal. Eren les forces productives i els que amb el seu tre- ball i els impostos sostenien els estaments privilegi- ats. Dins del grup, la burgesia va anar adquirint més importància.
El despotisme il·lustrat
Durant el segle xviii, l’absolutisme polític va adoptar una nova fórmula: el despotisme il·lustrat. Influïts pel moviment de la Il·lustració, els monarques van veure la necessitat de preocupar-se més pels seus súbdits i de reformar les estructures de l’estat.
El lema “Tot per al poble, però sense el poble” resumeix la manera de fer dels dèspotes il·lustrats. S’intenta millo- rar les condicions de vida dels ciutadans, modernitzar la societat i fer-la progressar. Amb aquesta intenció es va centralitzar l’administració, es va estendre l’educació, es va modernitzar l’economia i es van promoure grans plans urbanístics a les capitals europees. Aquest tipus de política va fracassar perquè intentar reformar l’estat sense canviar la societat estamental era impossible.
COM FUNCIONAVA EL PUTTING OUT SYSTEM?
Els comerciants subministraven la matèria primera i els estris als pagesos i aquests filaven i teixien a casa. Un cop acabades les peces, el comerciant s’encarregava de recollir-les i comercialitzar-les.
127