Page 16 - Dossier de Ciències socials 3

L’Antic Règim
Trets de l’Antic Règim
Durant l’edat moderna, a l’Europa Occidental es va anar desenvolupant una societat derivada del feudalisme que anomenem Antic Règim. Al llarg del segle xviii aquesta societat va mostrar símptomes d’esgotament i necessi- tat de profundes transformacions que anunciaven una nova era: l’època contemporània.
L’Antic Règim es caracteritzava per:
• Un model demogràfic basat en una població que crei- xia molt lentament i que era sotmesa a contínues crisis demogràfiques.
• Una economia agrària d’estructures feudals, però que anava cedint terreny a l’activitat comercial.
• Una societat estamental dividida entre privilegiats —noblesa i clergat—, exempts de pagar impostos, i no privilegiats —burgesia i classes populars—, que havien de suportar totes les càrregues fiscals.
• Un sistema polític absolutista en què el monarca pre- nia les decisions més importants.
El cicle demogràfic antic
La població del segle xviii participava de les característi- ques pròpies del que es coneix com a règim demogràfic antic, és a dir, una elevada natalitat i una mortalitat tam- bé molt elevada. Es calcula que cada matrimoni tenia una mitjana de sis a vuit fills, la meitat dels quals no arri- bava a l’any de vida. Un 50% dels supervivents tampoc no arribava a l’edat adulta. Les causes principals de l’ele- vada mortalitat eren la manca d’higiene, una alimentació deficient i una medicina molt precària.
Aquesta població tan fràgil rebia, de tant en tant, l’impac- te d’alguna crisi demogràfica provocada per una epidè- mia, la fam o la guerra.
La família de Thomas Cave (1749), d’Arthur Devis
Tanmateix, durant la segona meitat del segle xviii, la població va començar a mostrar símptomes de canvi. Va créixer de manera tímida, però sostinguda, i els sotracs causats per les pandèmies van anar desapareixent. Les millores en la sanitat i en l’alimentació i el progrés en la medicina hi van contribuir.
Camperols a la França del segle xviii
Galeria
LA PRIMERA VACUNA
Desapareguda la pesta i altres pandèmies similars, el gran problema de la població europea del xviii va ser la verola o pigota. Es calcula que uns 50 milions de persones van morir d’aquesta malaltia durant el segle xviii. Molta gent va patir seqüeles com ara ceguesa, sordesa o deformacions. El metge anglès Edward Jenner (1749-1823) va trobar un remei eficaç contra la verola. Jenner va observar que els ramaders que contreien la verola de les vaques restaven immunes a la verola humana. L’any 1796 va extreure pus d’una pústula de verola de vaca i la va inocular amb èxit a un nen de vuit anys. Aquesta mesura preventiva va donar pas a la pràctica de la vacunació.
Edward Jenner
126