Page 10 - Dossier de Ciències socials 3

La transformació del paisatge
L’evolució del paisatge rural
L’aparició del neolític va suposar la primera gran trans- formació dels paisatges terrestres. El resultat del mode- latge que han provocat, al llarg del temps, les activitats del sector primari, com l’agricultura, la ramaderia i l’ex- plotació forestal, és el paisatge rural. Aquestes activitats contribueixen decisivament a un desenvolupament més sostenible, alhora que ens proveeixen de béns i aliments per a la societat.
Molta població rural deixa el seu territori, per falta de viabilitat econòmica o per manca de serveis i infraes- tructures, i és absorbida per les ciutats. Això comporta uns grans desequilibris territorials —ciutats cada vega- da més denses i entorns rurals més abandonats—, amb el consegüent augment d’una massa forestal compacta i contínua, molt difícil de defensar davant d’un incendi forestal.
Transformació del paisatge agrari a Espanya
Catalunya i el conjunt de l’Estat també han participat en aquestes transformacions paisatgístiques. Cada cop més, amplis sectors de la Península veuen com els seus habitants abandonen els pobles i se’n van a viure a les zones urbanes. Fins i tot, s’han organitzat moviments a les comunitats i les comarques més afectades per l’èxo- de rural per reivindicar als governs mesures que frenin la despoblació.
Els paisatges urbans
El paisatge urbà és aquell que ha estat configurat pels grans nuclis de població i que gairebé no té elements naturals. Hi predominen les construccions fetes per les persones, com els edificis —ja siguin d’habitatges, de serveis o d’equipaments— i les vies de comunicació.
Les ciutats són l’exemple més clar de paisatge urbà, però també ho són els grans complexos turístics, resi- dencials, comercials, esportius o de lleure.
Els paisatges industrials també són paisatges molt rela- cionats amb els urbans.
Les ciutats del futur
La majoria d’urbanistes creuen que les ciutats del segle xxi han de ser més verdes i sostenibles que les del segle passat. Les ciutats esponjades per parcs i jardins són més beneficioses per a la salut i el benestar. D’una banda, la vegetació ajuda a disminuir la contaminació atmosfèrica, ja que absorbeix partícules contaminants, i redueix el soroll i, de l’altra, estimula el contacte amb la natura i la pràctica de l’esport.
Actualment, es parla d’Urban Greening, un projecte que pretén que els espais urbans siguin verds, com a part de la solució als problemes mediambientals de les ciutats, cosa que també implicaria un progressiu abandó del vehicle privat a favor del transport públic, de la bicicleta o dels desplaçaments a peu.
Un territori amb estructura de mosaic, on s’alternen conreus, pastures i boscos cuidats, és la millor eina per prevenir els incendis forestals i mitigar els efec- tes del canvi climàtic.
Són exemples d’Urban Greening les intervencions a les cobertes dels edificis amb elements vegetals, els jardins verticals, les recuperacions dels interiors d’illes, les superilles i els horts urbans.
44