Page 40 - Dossier de Ciències socials 2

La ciència moderna
Causes dels avenços científics
El canvi de mentalitat que es va produir durant l’època renaixentista havia de traduir-se per força en un gran desenvolupament de les activitats científiques, com ara la medicina, l’astronomia, la física i les ciències de la naturalesa. Molts factors ho van fer possible:
• L’ésser humà havia esdevingut el centre d’atenció i el seu estudi passava a ser una prioritat per als científics.
• L’observació de la naturalesa també s’havia conver- tit en un dels objectius dels científics renaixentistes ja que l’home en forma part.
• La raó havia substituït la fe a l’hora d’estudiar i com- prendre el món.
• Els descobriments geogràfics havien ofert als ulls dels europeus noves terres i noves espècies vegetals i animals. Hi havia curiositat per conèixer-les i estudiar-les.
L’astronomia
L’astronomia va ser una de les ciències que més va pro- gressar. Entre els màxims representants trobem Nicolau Copèrnic, Galileu i Johannes Kepler.
Nicolau Copèrnic. L’astrònom polonès Copèrnic (1473- 1543) va abandonar la concepció geocèntrica de Ptole- meu de l’Univers —segons la qual la Terra era el centre d’un Univers finit— i va establir les bases definitives de la teoria heliocèntrica. Segons la teoria heliocèntrica, el Sol era el centre de l’Univers i la Terra i els altres planetes giraven al seu voltant.
Copèrnic també va definir el moviment de rotació de la Terra. Les teories de Copèrnic van capgirar la ciència. Per aquest motiu, es parla de revolució copernicana o de gir copernicà.
Sistema solar geocèntric segons Sistema solar heliocèntric segons Ptolemeu Copèrnic
Galileo Galilei. L’italià Galileu (1564-1642) va ser la gran figura de l’astronomia de l’edat moderna. Els seus desco- briments van permetre corroborar la teoria heliocèntrica. Va perfeccionar el telescopi i, gràcies a això, va descobrir els cràters de la Lluna, les fases de Venus i quatre satèl- lits del planeta Júpiter.
Va fer aportacions en l’estudi de la gravetat, de la llei del pèndol i del càlcul de la longitud en alta mar. Els seus estudis el van portar a tenir seriosos problemes amb la Inquisició.
Johannes Kepler. La principal aportació de l’alemany Kepler (1571-1630) va ser descobrir que l’òrbita dels pla- netes al voltant del Sol no era circular, com es creia des d’antic, sinó que traçava una el·lipse.
La medicina
Els avenços en el camp de la medicina van ser fruit dels estudis de molts metges i científics i d’un entorn intel- lectual —el de l’humanisme— que van possibilitar moltes de les investigacions.
Les disseccions de cadàvers i els experiments anatò- mics, tot i l’oposició de l’Església, van ser una peça clau per al coneixement de l’anatomia humana. Gràcies a això es van fer descripcions molt acurades del cos humà, es va descobrir la circulació de la sang i va començar l’estu- di dels embrions humans.
Document “Lliçó d’anatomia del doctor Tulp”
Lliçó d’anatomia del doctor Tulp (1632), de Rembrandt 176