Page 10 - Dossier de Llengua catalana i literatura 1

RMefmlemximonmem sobre la llengua La síl·laba. Diftongs i hiats
La síl·laba és un o més sons que s’emeten en un cop de veu. La síl·laba tònica d’un mot és la síl·laba que es pronuncia amb més força que les altres. Segons la posició de la síl·laba tònica, els mots poden ser.
Quan hi ha vocals en contacte dins d’una paraula, es poden produir tres tipus de fenòmens:
AGUTS
La síl·laba tònica és l’última.
pa-per, ca-mí, ca-bàs
PLANS
La síl·laba tònica és la penúltima.
prés-sec, po-ma, re-llot-ge
ESDRÚIXOLS
La síl·laba tònica és l’antepenúltima.
far-mà-ci-a, mú-si-ca, ma-te-mà-ti-ques
DIFTONG
Són dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba.
ai-re, qua-drat
TRIFTONG
Són tres vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba.
tra-ieu, guai-tar
HIAT
Són dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents.
po-e-ta, a-e-ro-port
TIPUS DE DIFTONGS
COMPOSICIÓ
EXEMPLES
CREIXENT
i + vocal
io-gurt, no-ia, de-ien
u + vocal
llen-gua, llen-gües, qua-tre, qües-ti-ó
DECREIXENT
vocal + i
ai-re, rei-na, boi-ra
vocal + u
cau-re, veu-re, rou-re, niu
Fixa’t que, quan la i o la u es troben entre consonant i vocal, no pertanyen a la mateixa síl·laba; per tant, formen un hiat: me-mò-ri-a, es-tu-di-es, mú-tu-a.
Un dígraf són dues lletres que representen un sol so. Hi ha dígrafs que se separen al final de ratlla i n’hi ha que no.
DÍGRAFS QUE SE SEPAREN
DÍGRAFS QUE NO SE SEPAREN
ss (os-sos)
rr (car-rer)
gu (gue-pard, vin-guis)
ix* (cai-xa)
tx (cot-xe)
qu (cin-què)
tg (met-ge)
tj (plat-ja)
ny (ba-nya)
dj (ad-jec-tiu)
tz (tret-ze)
ll (u-llal, ca-llar)
l·l (no-vel-la)
sc (pis-ci-na)
ig (sa-fa-reig)
* La i del dígraf ix es pronuncia en els dialectes occidentals.
Per tant, en aquests dialectes el grup de lletres ix no és un dígraf.
14