Page 27 - Catàleg ESO Llengua catalana i literatura

En les unitats sobre les llengües i els parlants...
es reconeix la diversitat lingüística i dialectal de Catalunya, d’Espanya i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estimació a aquesta diversitat, combatre prejudicis i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística.
MANUALS BAT
Llengua i societat: contacte
de llengües
1 La diversitat lingüística de Catalunya • Llengües pròpies
• Llengües incorporades
• Altres llengües
2 Els fenòmens de contacte entre llengües • El bilingüisme i la diglòssia
• La minorització i la substitució
• L’ecologia lingüística i la normalització
“Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai” POMPEU FABRA
9
1 Llegeix amb atenció aquest text de Carme Junyent:
els parlants
Resol les qüestions següents:
a Explica quines de les dades i informacions contingudes en el desenvolupament teòric d’aquesta unitat i en el text que acabes de llegir de Carme Junyent t’han resultat més sorprenents.
b Valora si la població catalana té un coneixement prou acurat de la diversitat lingüística que existeix a Catalunya. Argumenta la teva resposta.
c Resumeix breument els motius que fan difícil que es pugui precisar amb exactitud el nombre de llengües que es parlen a Catalunya.
2 Informa’t de quines llengües es parlen a la Unió Europea actual i en quins estats es parlen. Quants estats són monolingües? Quins són?
3 Recorda que l’ecolingüística, com a disciplina lingüís- tica inspirada en l’ecologia, intenta explicar els factors d’equilibri lingüístic a l’interior d’una societat entesa com a ecosistema cultural.
Argumenta, des del punt de vista de la sostenibilitat sociocultural i basant-te en el text de Carme Junyent, quina opció de cadascuna de les alternatives següents et sembla més raonable:
a diversitat / homogeneïtzació
b assimilació / integració
c llengua internacional / llengua identitària
4 Explica per què a Catalunya el coneixement i l’ús de la llengua catalana poden garantir la cohesió social.
5 Busca informació a internet sobre la llengua de signes catalana i elabora’n una breu ressenya. Finalment, ex- plica els conceptes següents:
a signar
b alfabet dactilogràfic c quirema
6 Investiga què volen dir i de quin parlar provenen els mots següents:
calé cangueli catipén pirar xaval
Explica a quin grup social pertany aquest parlar i fes-ne una breu ressenya.
ACTIVITATS 9
7 Llegeix atentament aquest text en aranès, extret de la pàgina web del Conselh Generau d’Aran (www.aran. org) al final del 2005:
Resol les qüestions següents:
a Tradueix el text anterior al català o principals que s’hi exposen.
b Cd’oensçuàltdaeell2w0e0b5d, ’hoanasv’ahnaçeaxttrent elal
l’aranès. Quines llengües s’hi fan s c Escolta el programa informatiu en 3/24 (dies feiners al migdia) i val menys difícil entendre l’aranès ora d Digues què creus que passaria si
col·loquial de l’aranès.
8 Explica per quines raons no s’ha g un pidgin català/castellà i, en canvi castellà sobre el català han estat i especialment a la regió metropolita d’aquesta situació.
9 Explica com s’ha d’entendre el mot la pugna entre dues llengües per privat i, sobretot, públic.
Les llengü
que siguin, podem gaudir de les maneres de dir més diferents?
40 Quan diem que a Catalunya es parlen pel cap baix unes 300 llengües, el que volem dir és que el nostre mapa lingüístic és molt més ric i divers que fa 50 anys, que a Catalunya es parlen llengües de gairebé tot el món, i que amb nosaltres hi conviuen perso- 45 nes procedents de més de 300 comunitats lingüís- tiques d’arreu del món. Cal fer visible aquesta rea- litat perquè només amb el coneixement és possible la convivència, i perquè la diversitat fa possible la reciprocitat i la cooperació. El futur del nostre país 50 ja es construeix amb les aportacions d’aquestes llengües, alenades que revitalitzen el nostre llegat i l’enforteixen enfront de l’homogeneïtzació. [...] Estratègies per a la convivència
La por a l’altre pot aconseguir que l’altre es torni 55 com nosaltres —tot minimitzant les seves particu- laritats—, però no que comparteixi la nostra vida, perquè el fem invisible. La història de la diversitat lingüística mostra que les grans llengües dilueixen la identitat, però fomenten la marginació, mentre 60 que les llengües que proporcionen identitat facili-
ten la incorporació al grup.
CARME JUNYENT, “Do de llengües”, dins DIVERSOS AUTORS, Les llengües a Catalunya. Editorial Octaedro
1 constructe: noció resultant d’una elaboració intel·lectual.
Carme Junyent (Masquefa, l’Anoia, 1955), professora de lingüística de la Universitat de Barcelona, ha publicat estudis sobre la diversitat lingüística arreu del món i sobre ecolin- güística. A continuació, llegi- ràs fragments d’un text titulat “Do de llengües”, que Carme Junyent va escriure per a la presentació de l’exposició Les llengües a Catalunya:
Les llengües a Catalunya
1 Quantes llengües es parlen a Catalunya? Vet aquí una pregunta sense resposta possible, i per raons diferents. La primera perquè1 el mateix concepte de llengua és un constructe cultural, que depèn 5 més d’aspectes històrics, culturals i fins i tot psi- cològics que no pas lingüístics. Quan els lingüistes volen arribar al fons de la definició de llengua, o bé conclouen que les llengües no existeixen o bé que
ón senzillament allò que parla o signa tant, per què ens hauríem de perdre de coses l’existència de les quals és le? Una altra raó per la qual no podem s llengües es parlen a casa nostra està a la primera: a moltes cultures del membres de les quals conviuen amb concepte de llengua els és totalment n codi que utilitzen quan parlen amb del seu grup i que modifiquen més o parlen amb membres d’altres grups an plantejat si són poliglots o no, o gües parlen. Senzillament, s’identifi- pten. Per a ells, el continu exterior és or. I encara que podríem afegir molts arem amb el més obvi: no podem sa- lengües es parlen a Catalunya perquè vien contínuament. En el transcurs de erca vam conèixer dos artesans shwar, am voler fer les gravacions ja no els ocalitzar: són encara a Catalunya? O ha altres parlants de shwar? I quants ts de la seva llengua poden conviure es? Quants catalans només poden fer llengua quan telefonen a casa o en els ents? Si algú al nostre país no té inter- a seva llengua, la seva llengua es parla Però no ens aturarem en preguntes ta. Com podríem fer-ho si, siguin les
Aguest serà eth portau
deth Conselh Generau d’Aran
Ací trobaratz tota era informacion relativa ath Conselh Generau, as traspassi de competéncies, ara politica ara- nesa, etc.
Era complexitat des contenguts d’un web d’aguestes caracteristiques, amassa damb era volontat d’aufrir era maxima informacion de toti es departaments deth Conselh Generau, mos a endarrerit entara metuda en marcha definitiva.
Òbviament, trabalharam damb es tres idiòmes. Eth hèt de qu’en aguest moment aguesta auança sigue en cata- lan ei pes logics motius tecnics de coordinacion damb es diferents informatics implicadi ena elaboracion dera estructura dera web.
Pretenem que sigue un web agil, informatiu, dubèrt e participatiu. Demoram d’artenhé’c.
2 Els fenòmens de contacte entre llengües
La sociolingüística és la disciplina que s’ocupa de la variació de la llengua en funció de l’ús que en fan els parlants i, sobretot, de l’ús de llengües diferents en una mateixa societat.
El contacte entre dues llengües produeix una sèrie de fenòmens, entre els quals destaquen l’aparició de varietats lingüístiques mixtes, com, per exemple, els pidgins i els criolls, i les situacions de conflicte lingüístic. Un pidgin és una varietat lingüística sorgida de la necessitat de comuni- cació entre membres de dues comunitats lingüístiques diferents que creen una llengua mixta i, generalment, senzilla. Els pidgins solen produir-se en situacions colonials o d’intercanvis comercials. N’és un exemple la varietat lingüística compartida per xinesos i anglòfons a les costes d’Àsia. Quan els pidgins són transmesos com a llengua materna en una comuni- tat determinada sorgeixen els criolls. Se’n donen exemples a les illes de Jamaica i Haití.
Un conflicte lingüístic és una situació de pugna entre dues llengües per ocupar àmbits d’ús en la societat. Un dels exemples clàssics de conflicte lingüístic és, precisament, el que es produeix entre el català i el caste- llà. Les situacions de conflicte lingüístic es poden estudiar a partir de conceptes com ara bilingüisme, diglòssia, minorització, substitució o nor­ malització.
2.1 El bilingüisme i la diglòssia
El bilingüisme és l’ús alternatiu de dues llengües. Cal distingir:
– El bilingüisme individual, quan l’individu domina, més o menys equi- libradament, dues llengües i tria l’una o l’altra en funció de factors com la pròpia comoditat, el propòsit específic de la comunicació, la voluntat d’integrar-se en una comunitat, etc.
– El bilingüisme territorial, quan un espai polític té dues zones clara- ment diferenciades des del punt de vista lingüístic. És el cas de Bèlgica, on es parla neerlandès a Flandes i francès a Valònia.
– El bilingüisme social, quan dues llengües coexisteixen en el si d’una societat determinada en què una d’aquestes llengües és la pròpia del territori i l’altra, la llengua afegida. El bilingüisme social normalment comporta un conflicte lingüístic i, encara que sovint apareix com un plantejament igualitari entre les dues llengües en conflicte, a la pràctica afavoreix la llengua forta en detriment de la feble. En el cas de Cata- lunya, per exemple, el bilingüisme social sense cap política favora- ble al foment del català acabaria conduint a la imposició pràctica del castellà.
La diglòssia és la situació de dues llengües en contacte en què els parlants en fan servir una per a usos formals (llengua alta o llengua A) i una altra per a usos informals (llengua baixa o llengua B). La República Francesa ha aplicat i aplica una política sistemàtica de foment de la diglòssia com a eina per discriminar les llengües no franceses, considerades com a dialec- tes (patois) no aptes per a l’ús públic.
2.2 La minorització i la substitució
Des del punt de vista de la llengua pròpia o autòctona d’una comunitat assentada en un territori, el conflicte amb una llengua exterior que s’hi instal·la pot provocar fenòmens com la minorització i, a la curta o a la llarga, la substitució.
La minorització d’una llengua és el procés de disminució del seu ús per part de la comunitat que la parla al territori que li és propi. La pèrdua d’àmbits d’ús beneficia la llengua que es vol imposar en aquest territori i pot acabar conduint a la substitució lingüística. Abans de començar el procés de minorització/substitució, la llengua pròpia de la comunitat ocu- pa tots els àmbits d’ús i és l’única llengua utilitzada pels parlants.
Durant el procés, els parlants esdevenen bilingües i la llengua exterior va guanyant àmbits d’ús com a conseqüència d’una pressió demogràfica, política, de prestigi, etc.
Atulaflindael dterlriptroorci éesn, ltaotllsenelgsuàamebxittesr,iodre sm’hanienrsataqlu·leatlacopmobalalcleióngjauanohmabéis- coneix aquesta llengua. Aquesta evolució sol afectar diverses generacions. 2.3 L’ecologia lingüística i la normalització
Dins de la sociolingüística s’ha desenvolupat, les darreres dècades, l’eco- lingüística, que estudia les relacions del llenguatge i l’entorn social.
Per tal d’afavorir l’equilibri lingüístic dins dels estats multilingües, que són la immensa majoria, es propugna la necessitat de respectar els drets dl’heotomteosgleensecïotzmacuiónitlaintsgüliínsgtiücíastdiqeul epslanl seetua,téesrriatodri,r,dleamimanpeorsaicqióueds’uenvietsi comptades llengües majoritàries arreu del món.
En una societat concreta, com ara la catalana, aquest equilibri respec- tuós amb la diversitat lingüística que propugna l’ecolingüística s’acon- segueix amb la normalització de la llengua pròpia, que és el procés de reorganització social que té com a objectiu estendre el coneixement i l’ús de la llengua minoritzada i les actituds favorables envers aquesta per evitar que s’acabi produint la substitució lingüística. La normalització lingüística inclou tres processos simultanis i complementaris:
– La normativització, és a dir, l’establiment i la difusió de la normativa oficial de la llengua. En el cas del català, per exemple, l’Institut d’Estudis Catalans va establint les normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques de la llengua.
– La normalització pròpiament dita, és a dir, la presa de consciència per part de la comunitat i el canvi de les actituds lingüístiques que afavorei- xen la substitució. En el cas del català, els catalanoparlants poden afavo- rir la integració lingüística dels immigrants comunicant-s’hi en català. – La planificació lingüística, és a dir, l’actuació organitzada de l’Admi- nistració pública a favor de la normalització de la llengua. En el cas del català, per exemple, les institucions haurien de programar actuacions favorables a la normalització i haurien de dotar-les econòmicament.
LLENGÜES MINORITZADES I MINORITÀRIES
9
les llengües s 10 la gent; per en còmputs isnadbemr qousatrnatbe 15 moólnt, lalilgaudnas nosaltres, el aliè. Tenen u Czadlad,iqstuinegeirsteàntdriescurinmainllaednaguaal smeuinopemrlioste­-nmyesmqburaens pi territori per la pressió d’una 2l0leniguma ai no s’h dominant, i una llengua minoritària, queantes llen tpéarluantsnopmebròrequrelantoivapmaetenitx lraedpurïetsqsduióen o s’ada de cap altra llengua al seu territori.tmAaixmoítbiués,inatcearbi doncs, no totes les llengües m2i5norbiteàr­ quantes l ries estan minoritzades. Per exemplel,eeslxifres can català, amb sis milions de parlants,laésnostra rec udnaanèlsle,nagmuba cminincomritilziaodnas,dmeepnatrelanqtuse,pneorlò quan v està amenaçat dins de Dinamarca. vam poder l 30 si no ells, hi úamnibcsnpoasrallatnr servir la seva seus pensam 35 locutors en l aseCnsaetarleusnpyoas?
188 Lesllengüesi
Lesllengüesielsparlants 187
Llegua i societat: contacte de llengües
explica les idees
text i valora si, presència de ervir actualment? aranès del canal ora si t’és més o
l que l’escrit. sentissis el registre
Marina Garcés Mas
1973). Filòsofa i a enerafSetasrsaogroCasasdtaealfiuiloanscyotaufial ,lesUinfivluerèsnitactiesObdeertla són tpaunblimcapt oFriltoasnotfísa, i na. PEsocsoala edx’eapmr epnlensts
tres obres. És col·l del diari Ara, en qu concfloimcteaqaupeslitcaaqtuae t ocupar espais d’ús
PROVA
DIY (’Do it yourself’)
La cultura del DIY, del ‘fes-t’ho tu mateix’, triomfa a tot arreu. Des dels mobles que Ikea ens indueix a muntar fins a les cases de labors que pro- porcionen material degudament preparat per a les aprenents de teixido- res, les botigues de disseny amb objectes per recombinar o, sobretot, el món de la joguina. En aquest cas, a les botigues més innovadores, gran part del que ofereixen són joguines que consisteixen a construir la prò- pia joguina. Vivim l’apoteosi del fer amb les nostres mans els objectes de la vida quotidiana. Però cada cop estic més convençuda que tots aquests objectes el que ens ofereixen, en realitat, és una experiència simulada de l’autosuficiència que, paradoxalment, ens fa més dependents. La cultura del DIY és, inseparablement, la cultura del kit. I actualment diria que vivim, cada cop més, la vida en un kit.
Aquesta paradoxa es fa evident i inquietant en la manera com els nens entenen, avui, què és fer manualitats. Quan la meva filla em demana “fem una manualitat”, normalment vol dir “comprem un joc on hi hagi les peces i els materials per fer alguna cosa”, ja sigui una màscara, un titella, una nina o una casa de cartró. La relació directa amb els mate- rials (què puc fer amb el que tinc a casa?) o la relació directa amb la idea (què necessito per realitzar aquesta idea que tinc?) han desaparegut. La mediació del kit i, per tant, de qui l’ha pensat, dissenyat i mercantilitzat, s’imposa i canalitza el coneixement i la imaginació.
Gairebé tots, avui, ens muntem els mobles. Però realment sabríem fer un moble? Sabríem anar a una fusteria, si és que algú sap on en queda alguna, triar i fer tallar el tipus de fusta necessària, fer els encaixos i els forats, a partir d’una idea que haguéssim imaginat?
Fins i tot, avui, ensenyar a l’escola o a la universitat s’ha convertit a con- feccionar i oferir kits d’aprenentatge: dossiers de lectures triades, orde- nades i fotocopiades, guies d’activitats degudament seqüenciades en el temps, instruccions per a cada pas de l’activitat dins i fora de l’aula, objectius i formularis d’autoavaluació. Alguns, d’això, en diuen autofor- mació. Educació sense professors. I arriben a creure que és emancipador de la jerarquia o de l’autoritat.
El discurs de l’autosuficiència és avui el cavall de Troia d’una nova ope- ració de subordinació que ens condemna a la dependència. No ens dei- xem preparar el kit d’experiències de la nostra vida. Anem a trobar els materials, les idees i els problemes. Anem a buscar els sabers que altres ens poden transmetre. Aprenguem a detectar les necessitats que realment tenim, els problemes que veritablement ho són i els elements amb què podem fer un salt més enllà del que mai algú haurà previst per a nosaltres.
MARINA GARCÉS. Ara, 23/01/2016
1 Tria quina d’aquestes afirmacions recull millor la tesi central de l’autora en aquest article d’opinió:
a Les multinacionals ens estan privant
de la creativitat.
b Sota l’aparença d’una pretesa
autosuficiència, cada cop som menys
autònoms.
c El sistema d’ensenyament actual afavoreix
l’autoaprenentatge.
d La cultura del DIY ha facilitat la vida actual.
2 Digues quina llengua diferent de la catalana és present en aquest text. Posa’n dos exemples i digues si aquesta presència respon a alguna realitat social o històrica.
3 Copia l’oració del text que té una metàfora basada en un referent literari i explica què significa aquesta imatge en el context de l’argumentació de l’article.
4 Escriu una paràfrasi del fragment següent canviant tantes paraules i expressions com puguis per altres d’equivalents. Pots canviar també les construccions, però no el sentit del conjunt.
ElllddeisTcruorias de’uln’auntosvuafiocpièenracciaióédseavsuibeolrdcainva-
ció que ens condemna a la dependència.
5 Indica quin és el referent dels pronoms l’ i ho destacats en el text.
Elanpealrparuilmaejrogpuairnàag.raDfigeusefsaesnerqvuirintrsecsavseogsadeses
podria canviar per joguet o per joc i explica per què. Si et cal, consulta primer el diccionari.
Posa’t a prova
Digues quina funció fa el sintagma subratllat en cada oració:
a Però cada cop estic més convençuda que
tots aquests objectes el que ens ofereixen, en realitat, és una experiència simulada de l’autosuficiència [...].
b I actualment diria que vivim, cada cop més, la vida en un kit.
c Fins i tot avui, ensenyar a l’escola o a la universitat s’ha convertit a confeccionar i oferir kits d’aprenentatge [...].
d I arriben a creure que és emancipador de la jerarquia o de l’autoritat.
Escriu un derivat de la paraula que hi ha entre parèntesis:
a Amb els kits esdevenim falsos (aprendre)
de qualsevol ofici.
b La publicitat ens (martell) constantment
amb la cultura del DIY.
c S’està imposant aquesta cultura perquè
els individus cada cop s’ (pacient) i volen tenir-ho tot ràpid?
d És possible que el fet que ens ho donin tot preparat acabi (barat) el total de la despesa.
Conjuga el verb que hi ha entre parèntesis en la forma adient:
a Ens han acostumat a la cultura del DIY perquè
no (poder) defugir aquest sistema.
b Si no existissin els kits potser (ser) més
c Cimaal gqiuneataiulgsú. (denunciar) aquesta pretesa autosuficiència.
d No pot ser que el kit hagi (suplir) la capacitat d’invenció i creació de les persones.
Redacció.
10
esielsparlants 189
192
POSA’T A
careñas (Barcelona, ssagista, va ser pro- a la Universitat de ment ho és de la de Catalunya. Ha nacabada (2015) i (2020), entre d’al- aboradora habitual è publica reflexions ens a continuació.
6
7
8
9
Eràspcirdiu(u1n50brpeauraurtliecsle). d’opinió sobre el menjar
9
193
186 Lesllengüesielsparlants
Inici de la unitat Activitats Informació
En les unitats d’educació literària...
Posa’t a prova
es fomenta l’anàlisi crítica dels diferents períodes, autors i obres més destacats de la nostra literatura i s’afavoreix la lectura comprensiva i interpretativa dels textos literaris.
Inici de la unitat Textos Posa’t a prova i activitats
La comunicació, el llenguatge i el text
“La novel·la és la història dels homes que l’historiador ignorarà i que, sense ella, no deixarien rastre de llur pas pel món.” JOAN PUIG I FERRATER
4
11
TEXTOS I ACTIVITATS 11
TIRANT ÉS ARMAT CAVALLER
Tirant ha pres part en els tornejos i les festes que s’han celebrat
en ocasió de les noces del rei d’Anglaterra. De tornada, ell i els seus
companys van a veure el comte Guillem de Varoic, retirat a fer vida
ermitana, i que li havia donat consells quan encara no era cavaller.
Diafebus explica al comte com Tirant va ser armat cavaller.
1 —Senyor —digué Diafebus—, el primer a qui el Rei donà l’orde de
cavalleria fou Tirant lo Blanc i ell fou el primer que feu armes. Aquell
dia, senyor, convocà tot el seu seguici de gentilhomes i donzelles i
anaren al cadafal1 on el Rei havia ordenat d’armar els cavallers; trobà-
5 rem les portes tancades i trucàrem amb grans cops; després, passada
una bona estona, els reis d’armes aparegueren sobre la porta, dalt del
cadafal, i digueren: “Què és el que voleu?” Digueren les donzelles:
“Tenim un gentilhome que vol rebre l’orde de cavalleria i demana
cavalleria perquè és digne i mereixedor de rebre-la.” Obriren les portes
10 ràpidament i pujaren dalt tots els qui volgueren. Quan foren enmig
d’una gran sala, feren seure el gentilhome en una cadira tota d’argent,
que era coberta de canemàs2 verd, i allí l’examinaren per veure si era
digne de rebre l’orde de cavalleria, pels seus costums, o si era coix o
esguerrat d’algun dels seus membres, cosa que l’impedís d’entrar en
15 batalla; i havent-lo trobat tal com calia, i havent rebuda informació de
testimonis fidedignes, vingué l’arquebisbe d’Anglaterra revestit com a
diaca, amb el missal obert a les mans, i vingué davant del gentilhome
i, en presència del Rei i de tots els altres, li digué aquestes paraules:
—Vós, gentilhome, que rebeu l’orAdeIXdeÍ CcaOvaMlleriCa,EjLurLeuQaUDIéuENi alLsO SOMNI ES DELITA
20 quatre sants Evangelis de no venirEdnelacapprimearnaecraomcopnotsriacieóldm’AoultsiaàlstMi arc podràs observar com el poeta compara l’estat molt excel·lent rei d’Anglaterra? I,qaumeépsr,ojvuorecua punelasmagorarmanetnict,qpueeròheaubsent, amb tot de situacions, la majoria extremes, que fet que amb totes les vostres forceasfemctaentienlsdrdeiuferiednetfsepnesarsroeunadtognesesqui e són presentats en les estrofes successives. donzelles, viudes, òrfenes, desemparades, i encara casades, si socors
11
POSA’T A PROVA
COM PLAERDEMAVIDA POSÀ TIRANT EN EL LLIT
DE LA PRINCESA CARMESINA
Plaerdemavida ha amagat Tirant dins d’una caixa perquè pugui contemplar
la princesa mentre es banya. Després, quan tothom se n’ha anat a dormir, la donzella introdueix Tirant en el llit de Carmesina. Més enllà de la sensualitat de l’escena,
cal observar com Plaerdemavida instrueix els amants inexperts en l’art de l’amor.
1 Plaerdemavida portà Tirant al llit de Carmesina i el feu jeure al costat de la Princesa. I les posts1 del llit no arribaven a la paret per la banda del capçal. Quan Tirant s’hagué ajagut, la donzella li digué que s’estigués quiet i que no es mogués fins que ella li ho digués. Ella es posà dreta al capçal del llit, i posà el seu cap entre Tirant i la Princesa, de cara cap a ella; i com que les 5 mànigues de la camisa li feien nosa, se les tragué. Agafà la mà de Tirant i la posà sobre els pits de la Princesa, i Tirant li tocà les mamelles, el ventre i més avall. La Princesa es despertà i digué: —Valga’m Déu, i que n’ets, de pesada! A veure si em deixes dormir.
Digué Plaerdemavida, que tenia el cap al coixí:
—Oh, sou una donzella ben poc soferta! Ara sortiu del bany i teniu les carns llises i agra- 10 dables: m’agrada molt de tocar-les.
—Toca on vulguis —digué la Princesa—, però no posis la mà tan avall com fas.
—Fareu bé de dormir, i deixeu-me tocar aquest cos que meu és —digué Plaerdemavida—, perquè jo soc aquí en lloc de Tirant. Oh traïdor de Tirant!, i tu on ets? Que si tinguessis la mà allà on jo la tinc, que n’estaries, de content!
rincesa, i Plaerdemavida tenia la seva mà sobre el ncesa s’adormia, afluixava la mà, i aleshores Tirant punt de despertar-se, estrenyia el cap a Tirant i ell durant més d’una hora, i ell sense parar de tocar-la. cesa estava ben adormida, va afluixar del tot la ment de donar fi al seu desig. Però la Princesa es ué:
r dormir? T’has tornat boja, que vols intentar el
s’adonà que allò era més que una dona, i no ho fort. I Plaerdemavida li tancava la boca, i li digué es no ho sentís:
a vostra persona. Tinc molta por que no ho senti st és el vostre cavaller que es deixarà morir per
a—. I no has tingut por de mi ni vergonya del sat en greu dificultat i difamació!
demavida—; poseu-hi remei, per a vós i per a mi, ur i el que més pot servir en aquestes situacions. illor podia. I a la Princesa, que es trobava en una
a l’amor i per l’altra tenia temor, però el temor .
JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc
1
2
3
4
Resumeix breument l’acció que té lloc en el fragment que has llegit.
Identifica en el text passatges que facin referència a les situacions equívoques següents:
a Pdloaremrdireemllav.ida col·loca Tirant en el lloc on sol
b Plaerdemavida dirigeix la mà de Tirant.
c Carmesina pren Tirant per Plaerdemavida.
d Plaerdemavida provoca en Carmesina la
fantasia que és Tirant qui la toca.
Indica amb quina oració del text es desfan narrativament tots aquests equívocs. Observa què succeeix a partir d’aquest moment i comprova si el resum que has fet en la primera activitat reflecteix l’acció d’una mpearnqeurèasp’arejucsistia.mSililocrala,lrreetloacta. ’n la redacció
Apenrasloitnzatsgepsaqraudeaimntenrvtecnaednasecnuanqduelsta escena en una taula com la següent:
Nivell de colantsriotluasocibóre
5 Aplica dos adjectius qualificatius al llenguatge del narrador i dos que caracteritzin les intervencions dels personatges.
Escriu un paràgraf en què facis una valoració geelsnqeruallidfieclaltlieunsgquuaetgheadseel stceoxtllit qi uaelgiunncslogui exemples que els justifiquin.
6 Relaciona cadascun dels passatges següents amb un dels recursos estilístics que hi ha a continuació:
a “Oh traïdor de Tirant!”
b “ulnaaPdrionncae”sa s’adonà que allò era més que c “maleïda siguis!”
– eufemisme
– imprecació
– apòstrofe
7 Fes un comentari de text d’aquest fragment de Tirant lo Blanc seguint els passos següents:
a Redacta la introducció.
b Fes un esquema detallat del desenvolupament
que seguiràs i redacta’l aprofitant l’anàlisi feta en les activitats anteriors.
c Redacta la conclusió i revisa tot el comentari.
La literatura medieval:
els segles xiv i xv
1 Context històric i cultural • Crisi
• Innovació cultural
2 Bernat Metge • L’obra
3 Tradició i renovació
de la lírica als segles xiv i xv • Els poetes dels segles xiv i xv
• Ausiàs Marc
4 La novel·la cavalleresca
• Cavalleria i literatura
• Evolució de la narrativa de ficció de tema ca • Joanot Martorell
• Curial e Güelfa
POSA’T A PROVA
1
5
10
15
L’obra 20
La seva obra poètica té una gran extensió: 127 poemes que sumen uns deu mil versos decasíl·labs clàssics —és a dir, amb cesura a la quarta síl·la- bLa—daqrrueera, aelstsreoufatodrenc, afdoarmcoenmpesotsriocfieós, dpervòu, istovl esersrousnaantoomrneandaadedse cqoubalterse. versos.
Els poemes de Marc són escrits plenament en llengua catalana, tot i que s’hi detecta algun provençalisme ocasional. En realitat, Marc és el primer poeta que escriu poesia en català, fet que respon a la culminació del pro- césprogressiud’emancipaciódelallenguaoccitana,peròtambéal’opció estilística que fa l’autor per una poesia personal i realista. De fet, Marc ini- cia un dels seus poemes més representatius dient explícitament que deixa a part l’estil dels trobadors.
Des del punt de vista temàtic, el gruix dels poemes de Marc s’organitza en diversos cicles de tema amorós i moral. Aquests cicles responen a circumstàncies amatòries diverses que el poeta pateix i analitza, però no necessàriament estan protagonitzats per dones diferents. Es distingeixen pel senyal que inclou la tornada de cada composició: “Llir entre cards”, “Plena de seny”, “Amor, amor” o “Oh foll amor”. Aquests senyals són, de fet, una pervivència de la poesia trobadoresca de la qual declara voler-se allunyar.
Llir entre cards, ja l’hora és arribada
i puc donar la vida per finida:
ejasseennat qdueel stot tml’óensptienrcanl’çàanifmugaida,mnada.
(Versió Climent Forner)
En el cicle anomenat dels Cants de mort, apareix el tema del destí de l’àni- ma i de la relació amorosa després de la mort de la dona. Finalment, tam- bé el tema religiós es fa present en el Cant espiritual, en el qual el poeta s’adreça a Déu exposant-li els seus problemes de consciència.
En conjunt, Marc mostra un jo líric que es té pel més gran dels amadors i que no dubta a teoritzar sobre els aspectes psicològics i morals que provo- ca el sentiment amorós.
Aquesta ciència amorosa se sobreposa, però, a una personalitat plena de contradiccions, que oscil·la de la perfecció espiritual a estats —si més no metafòrics— de desànim, malaltia, follia, naufragi, mort en vida...
CURIAL AL TORNEIG DE MELÚ
Curial participa en el torneig de Melú al costat del rei d’Aragó,
el cavaller de les espases, i quatre cavallers més que defensen
la bellesa superior de la donzella Festa. L’altre bàndol s’organitza
al voltant del duc d’Orleans, que pren partit per Laquesis.
Aleshores, vist l’estendard de les espases i els cavallers dels escuts negres amb ell, tothom corre cap allà a mirar aquells cavallers. Tot seguit, Bon Panser, per manament del cavaller de les espases, amb gran brogit de trompetes, feu crida als quatre angles del camp que tot cavaller que volgués dir que la donzella de l’escut negre no era la més bella de totes les de les llotges que tirés endavant, que hi hauria qui li ho faria conèixer per força d’armes. Festa lluïa aquest dia una cadeneta d’or al coll, amb un petit escut negre penjant, que li venia sobre el pit esquerre, tot al voltant ple de diamants i de perles molt grosses. Tothom s’enretira, i diuen: “Aquí hi haurà una gran batalla, perquè el duc d’Orleans i el comte de Poitiers els faran avui tal joc que se’n recor- daran tota llur vida.” El duc d’Orleans manà a cercar l’herald i li digué: “Digues: qui t’ha manat fer aquesta crida?” L’herald va respondre: “El cavaller de les espases.” El duc va dir: “Digues-li que Orleans diu que mLaolltitmeréastubreallam,esdeinesveapl:uenlst dsegcleosmxpivairaxcvió, és Laq1ues1is, filla del duc de Baviera, i no solament que la de l’escut negre, sinó també que totes les del món, i així es demostrarà avui en aquesta plaça.” Era aquest duc novament pres per l’amor de Laquesis, i estava tan encès que no veia res més que ella, i era noble i molt bon cavaller i ardit. I el comte de Poitiers, que venia amb ell, també era molt bon cavaller i fort.
1 Explica quin és el motiu de dispu- ta entre els cavallers del rei d’Ara- gó i els del duc d’Orleans i en quin bàndol s’arrenglera Curial.
2 Fes una llista dels elements (de- corat, armes, signes, objectes) que intervenen en la creació de l’ambient propi d’un torneig. Digues si aquests elements propis d’un torneig coincideixen amb els que has descobert en altres relats o en pel·lícules.
3 Explica quina diferència estableix el narrador entre un torneig i una batalla mortal. Què creus que vol expressar amb l’afirmació “no començaren un simple torneig, sinó que semblava una batalla mortal”?
1 Resumeix els passos que se se- gueixen en la cerimònia d’armar cavaller i indica els successius elements simbòlics que conté.
2 Fes una llista dels elements reli- giosos presents en la cerimònia i explica la importància dels valors religiosos en la institució de la cavalleria.
3 Busca informació sobre el signifi- cat del bes que el rei fa a Tirant.
4 Digues com qualificaries l’estil d’aquest passatge narratiu.
1 cadafal: plataforma de taulons elevada que es col·loca en un lloc públic per a un espectacle,
un acte solemne, etc.
2 canemàs: teixit groller
i molt clar de fils i de pas-
sades fet amb fil de cànem 3 col·lació: àpat
Ecal rpnoaelt,asinoósa’adarqeuçeallaslsaaqmuaidlo’arms qoureproedteuneeinx suantissfeorfruinmaepnettTieotstmpsierrigatumiate,ln,etil trompeta del rei feu un toc, i cadascun dels cavallers ho fa per oferir-los una lliçó amatòria. Per la mateixa raó, la dporneannloa éllsanunça en la mà i es posa a punt de moure’s. Al segon toc, els
1 Digues sobre quina de les figures retòriques següents és construït el poema d’Ausiàs Marc i argumenta per què:
a metàfora
b anàfora
c hipèrbole
d paradoxa
e comparació
2 Llegeix atentament aquest text i digues quines de les afirmacions següents són certes:
1 El punt de partida del poema “Així com cell qui en lo somni es delita” d’Ausiàs Marc és la comparació entre el seu estat anímic i el d’algú embogit que es refugia en el món dels somnis. 5 La comparació entre els dos termes es fa explí- cita mitjançant les expressions “Així com cell qui” i “ne pren a mi”. Pel que fa al punt de com- paració que fa possible la semblança, es tracta de l’entrada en la consciència d’un element 10 que provoca plaer (el somni en el cas del foll, el passat en el cas del poeta), tot i que entra en conflicte, si més no en el cas del poeta, amb el pol del dolor, relacionat amb el temps futur. En síntesi, el poeta suporta el dolor present i futur 15 gràcies al record del temps passat, encara que és conscient que això no deixa de ser un engany.
a El fragment és una introducció al comentari de text del poema.
b El paràgraf analitza la comparació de la primera estrofa.
c S’han tingut en compte els termes de la comparació, els nexes i el punt de comparació.
d El comentari es basa exclusivament en mots que
apareixen en el text de Marc (imaginar, plaer, dolor, temps futur).
e La interpretació que s’hi fa de la primera estrofa és subjectiva.
f El comentari anterior completa les nocions que apareixen en el text amb altres que ajuden a comprendre’n el sentit.
COMENTARI DE TEXT 11
15 I Tirant tenia la mà sobre el ventre de la P cap de Tirant, i, quan ella advertia que la Pri tocava de gust; i, quan la Princesa estava a s’estava quiet. Estigueren en aquest esbarjo 3 Repartiu-vos,perQgruapns,PlelasearldtremsqavuaidtraeasditvuaerctiíonqsuelaPrin en què el p2o0etma àeastTaibrlaenixt, ui neells vocolgmupéairnacteiontsar pacient humanes, en gencoermalenexçtàreamdeess.pDeretsaprréi,s,meisgcaridviourmida, dig un paràgraf de c—omQeunètafrais,pedresagrcaacdiaduan?aNdoeemlespots deixa
saintutearcioior.ns. Prenequuceomvaacmonodtreal elal ttexvtadenal’taucrtaiv?itat
Però no passà gaire estona que la Princesa 4 Redacta un si2s5è pvaaolr’làoggrureéallfcaqo, unpeseerneqctuiuèrllici aceopl mdéesnleçesàssaeltcnr-eisdadromnzoelltl cial d’aquestes c—incCcaollmeup,arsaecnioynosr.a, i no vulgueu difamar l la senyora Emperadriu. Calleu, que aque
5 Rellegeix el poemvóas.des d’un altre punt de vista:
el dels difere3n0ts—teOmhp!s, ma aqlueèïdal·sliugdueisx! e—l dpiogeutaé.la Princes Localitza les difermenótns !foSremnesse dqeuletejmo pesnpsasbséast,rdees,l m’has po tdeamscpusnpdre’asqeunet sits—detSrletsnemaysoprsea,cfutetlsum;r saiilcjaoarnaevcséte,àrcifoteznta!tr—caasd- igué Plaer
ta’ls i dedica més extensió a aquells que tinguin
més importànciaIeTnirealnpto,emnav.eu baixa, la suplicava com m 35 situació tan difícil, per una part la venci superava l’amor, i decidí callar i no dir res
valleresc
“Llir entre cards” és un dels senyals amb què Ausiàs Marc es referia a la seva dama.
El crític Joan Fuster (1922-1992) va afirmar que Ausiàs Marc patia de megalomania amorosa. Informa’t sobre el sentit del concepte mega- lomania i digues per què Fuster va fer aquesta afirmació.
ésser ideal, com ho era per als trobadors occitans, ni angelicacleasvleasllpmearasense’arecaloqsutaerenl duuncadm’Oicrale.aIn, smheanvtirae dl’iht edreallda dbeilaleasals dceavLalqleuressdise,
damelsbeqsutilnelopvoisetteaseitsaplilanst,ejsainuónaunrealafcigióureanrteearlm,aemshbuemntain2t5ast.epnsiaccoalòbganictalaidarreraparaula,eltrompetadelreivaferunaltretoc.
L’estil de Marc és molt personal i trenca amb la retòrica cEmlsàasmnsieocrauaedqneuellaselesstdeenlsdaersdcsutiscnoemgerensc,etnotas ajutanctasriafmenbt gprianyamaetracvaerlelan, edles poesia de tema amorós. Els seus poemes estan plens d’imatgdesl douricgidn’aOlsr,leans i del comte de Poitiers. [...] Allí hi havia molts crits d’una gran vivesa, extretes de la vida quotidiana i, sovint, hdip’aeqrbuòelilqs uqeuse. jeien entre els peus dels cavalls; i, així, no començaren Perexemple,perexpressarl’agitaciódelavidaamorosacr3e0aulanimsimatpgleedteolrneig,sinóquesemblavaunabatallamortal.
mar bullint com una cassola en el forn i dels peixos que en fugen:
El rei d’Aragó veié que el duc d’Orleans i el comte de Poitiers lluitaven
n anaven, s’esforçaven a fer mal als cavallers dels escuts ,acfroidrtàadlelasneçgauiedna lCa umriàalpie, rjufnertisr, ealndaruecndc’oOnrlteranesll,sp. eI reòl oitiers s’interposà i rebé el cop al seu escut. No li anà ou encontrat de mig a mig tan fort que caigué del cavall t. I el rei, posant la mà a l’espasa, corregué a ferir el duc donà uns cops tan forts i tan contundents sobre el cap el duc anava balancejant-se, que no sabia on era, i el rei erir-lo demanant-li quina de les donzelles era més bella.
us demanen, i que posareu tota1laAevisxoísntcrodameplietcredsleloqnfoualilaepndenilsospasomosmiecnióti vedes’,edlelelist,a
25 i entrareu en camp a tota ultrançansei pternenena rmaói, qaquueellateomapqsupealslseastqmueté us demanaran socors? l’imaginar, que altre bé no hi habita.
Fet el jurament, dos grans senyo5rs,Selnstminatjeosrtsaqr uene algluí aeirtemn,aedl oplroern, gue- ren pels braços i el portaren davantsaebleRnetid. eI ecelrRteqiulei penosàesl’mesapnasshaesodberjeaure,
el cap i digué: “Déu et faci bon cavteamlleprs, id’mavoenisreennyonregSuantbJéoermdi.p”oIteclaure: 30 besà a la boca. aquell passat en mi és lo millor.
Després vingueren set donzelle1s0, vDmeesaltsitdeemesl pdsaespsbraeltas,enqncut,enséiogsnenmiofi-ctrreaosnbetefeailnmsitsa.edtor, goigs de la verge Maria, i li cenyireDn’al’qeuspesatsap;eni sdaerspmreésovjionrgnuereemn dqeulait-, tre cavallers, els majors en dignitatmqausequalalní elsotpreorbda,rse’nes,fosirgçnaimficaadnotleolrs, quatre evangelistes, i li calçaren elsíecsopmeroanqsu;edlleqspuri és vjuintjgaut éa lma oRretina i
35 el prengué d’un braç, i una duquesesad,edleloln’aglttrem, ipesl lpaosratparens’afcinons haournta bella estrada i l’assegueren a la1c5adeircarerueriaele;ldfeasnprqéuseelli Rseriàsestlioratsasegué
a un costat i la Reina a l’altre i totes ellesfadnomnzoerlilreseines lus ncapvuanlltedrse arebcaoirxd,. entorn d’ell. Portaren després unaPlmagoultésaabuDnéduoqsuaecmolo·lnacpieón.3saIrafqous emstort ordrehanfetseguiratotselsquiseóqnufetpsacssaàvsamllearsv.idaendorment!
MalameJOnAtNvOiuTMquAiRTtOéRlEoLLp,eTnirsaanmtloenBtlanc 20 per enemic, fent-li d’enuigs report,
e, com lo vol d’algEudnucpaclaióerlitserràvriar, 243
li’n pren així com dona ab son infant, que si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir.
25 Fora millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui em giten de saber com del passat plaer me cové eixir.
Las! Mon delit dolor se converteix;
30 dobla’s l’afany aprés d’un poc repòs,
sí co el malalt qui, per un plasent mos, tot son menjar en dolor se nodreix.
Com l’ermità qui enyorament no el creix d’aquells amics que tenia en lo món
35 e, essent llong temps que en lo poblat no fon, per fortuit cas un d’ells li apareix,
qui los passats plaers li renovella,
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se’n part, l’és forçat congoixar, 40 lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella. Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la gasta, si fermetat durament no contrasta e creure poc, si l’envejós consella.
AUSIÀS MARC
1 Tfianlscaomemabqougeilrl dq’uili·leúns,saomni ipslas’abdéelita que el temps passat la ment captiva em té: cap altre bé més feliç no l’habita.
5 Sentint que està a l’aguait el meu dolor, sabent del cert que hauré d’anar-hi a raure, amb cap més bé el demà no em pot complaure: en mi aquell temps passat és el millor.
10 Ddell temps paressaent,tqnuoe eéms nsoen-rteos ai mfinanitt., sinó Del seu record en trec goig i delit,
però s’acreix, si el perdo, el meu dolor.
Tal com aquell qui és condemnat a mort
i amb molt de temps sabent-ho s’hi prepara 15 i que en l’indult el facin creure encara,
el fan morir sense deixar record.
Plagués a Déu que el meu pensar fos mort iqueempasséslavidadormitant!
Viu malament qui amb el rosec constant
20 dels seus records té ple d’enuig el cor, i quan li vol algun plaer servir
es troba com la dona amb un infant que, si verí li demana plorant,
té tan poc seny que no el sap contradir. 25 Fora millor el meu dolor sofrir
que no mesclar un pessic de plaer
amb aquells mals que em priven de saber com del passat plaer em puc deseixir.
Ai las! El goig del dol se’m converteix,
30 doble és l’afany després d’un breu repòs com el malalt que havent menjat un tros de pa sucat, sols de dolor es nodreix. Com l’ermità que d’enyor no pateix
dels vells amics que havia abans tractat 35 i que, vivint de temps en despoblat, com per atzar un d’ells se li apareix
i aquells plaers d’antany li renovella, tant que el passat present li fa tornar
i quan parteix, per força el fa angoixar: 40 El bé, quan fuig, cridant el mal s’esgüella. Plena de seny, quan l’amor és molt vella, l’absència és un corc que la desgasta,
si amb una gran fermesa no es contrasta en contra del que l’envejós consella.
(Versió de Climent Forner)
230 Educació literària
Educació literària 231
Veles i vents bé m’hauran d’obeir
tot fent camins dubtosos per la mar. Mestral, ponent en contra veig armar; xaloc, llevant els han de subvenir amb llurs amics el gregal i el migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal perquè en bufar els sigui parcial
i així tots cinc em portin de retorn. Bullirà el mar com la cassola al forn, mudant color i l’estat natural,
i es mostrarà disposat a fer mal atotallòqueseliposientorn.
Els peixos xics i grossos correran
cap a buscar amagatalls secrets: fugint del mar on són criats i fets, sortosament a terra sortiran.
(Versió de Climent Forner)
jnuengtrse,si. Lqluaev,oors
rei prengué un 35 el comte de P gaire bé, que f asprament feri d’Orleans. I li que l’atordí, i 40 no parava de f
242 Educacióliteràri
a
OBRA ANÒNIMA, Curial e Güelfa
i em sembla que callar és el remei més seg
6 Comenta el significat dels versos següents: “Plagués a Déu que mon pensar fos mort,
e que passàs ma vida en dorment!”
“lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella”
244
10 Redacta el teu comentari de text sobre el poema.
7 Digues la teva opinió sobre què interessa més a Ausiàs Marc en el fons: descriure una situació sen- timental (el record d’un amor passat) o investigar svaonbtredu’unncopnreflsiectnet mhosratil)(.eAl rgeufumgei netna-ehlopaesxspalitcdaan-t quin és el pretext del poema i quin n’és el tema.
8 Argumenta si el poema aporta alguna solució sa- tisfactòria a la situació plantejada o si, al contrari, cap de les estrofes ni la tornada no resolen el problema.
9 Elabora l’esquema que seguiries per fer un comen- tari de text d’aquest poema.
Aquest estil serveix a Marc per expressar de manera molt efectiva la tensió moral d’un home escindit entre la concepció literària clàssica de l’amor i la seva experiència biogràfica.
POEMA LXXXVII
Los apetits sensuals l’arma lliguen;
[...]
L’amor que ens ve tota de part de l’arma en les virtuts i en l’entendre s’endreça; aquest voler, simple Déu lo adreça
e pot ser tant que tot altre es desarma. Però, en mi, trobant lloc, tots caigueren, mogut cascú per la sua semblança.
Dos colps sentí, donà’ls cascú sa llança, actes cascú dins en mi cometeren:
u donà llum per si, l’altre, tenebra.
e, tots justats, salut, delit e febra.
AUSIÀS MARC
Els apetits carnals l’ànima lliguen,
[...]
L’amor que ens ve de l’ànima profunda a les virtuts i a la ment s’encamina; aquest voler, simple, Déu el domina,
i els altres venç de forma molt rotunda. En mi, però, a pler tots dos caigueren, cadascun d’ells a la seva semblança. Colpit dos cops per l’una i l’altra llança, actes distints dintre meu cometeren: l’un hi feu llum i l’altre hi feu tenebra,
i, tots dos junts, salut, delit i febre. (versió de Climent Forner)
Ec ax pr nl i ac l a i qe ul sè es f óe nc t l e’ as mq ou r e e t sé p ei r ni t ue al l p i o l e’ at am o r
la convergència dels dos tipus d’amor en la seva persona.
POEMA LXXXVII (fragment)
no sia algú que los meus dits reprove:
dels grans secrets que amor cobre ab sa capa, de tots aquells puc fer apocalipsi.
Jo defallint, amor farà eclipsi.
AUSIÀS MARC
que ningú no em contradigui: jo soc capaç de revelar tots els secrets que l’amor amaga amb la seva capa. Quan jo falti, l’amor s’eclipsarà.
(prosificació i modernització)
232 Educacióliterària
Educació literària 233
Plaerdemavida Tirant Carmesina
Rellegeix les pàgines d’informació dca’araqcutesrtíastiuqnuietastqiudeetse’armtribnuaeqixueineas Tdieralnets lo Blanc poden ser justificades amb aquest fragment. Argumenta-les amb exemples.
1 post: peça de fusta plana i allargada
i rAecatcitcuidosns
11
245
Informació Comentari de text