Page 26 - Catàleg ESO Llengua catalana i literatura

MANUALS BAT
En les unitats de reflexió sobre la llengua...
s’aborda l’aprenentatge sistemàtic de la gramàtica a través de processos d’indagació i establint una relació entre el coneixement gramatical explícit i l’ús de la llengua.
Els determinants, els quantificadors i els pronoms
1 Els determinants • Els articles
• Els demostratius
• Els possessius
2 Els quantificadors • Els numerals
• Els quantitatius
• Els indefinits
3 Els pronoms
• Els pronoms demostratius, possessius, quantificadors i interrogatius
• Els pronoms personals forts
• Els pronoms febles
• Els pronoms relatius NORMES D’ÚS
• L’apostrofació i la contracció
• Alternatives a lo
• El guionet i l’apòstrof en les combinacions de verbs i pronoms febles
POSA’T A PROVA
La comu
2
nicació, el llenguatge i e
a b c d e f g h
sopar de l’hotel era molt abundant.
Els dietistes desaconsellen picar entre hores. Seneimgmpràetisc’.ha dit que somriure de la Gioconda és
fumar perjudica greument la salut.
Va compartir esmorzar amb la seva companya. dinar cada dia fora de casa no afavoreix que
s’aprimi.
somriure constantment és una estratègia
per posar-se tothom a la butxaca. ignorar els fets no porta enlloc.
4
5
e cNonmfiéasnçhao. vaig explicar a
àvia: li tinc molta
David Bueno i
1965) És doctor sor de Genètica Barcelona. La sev sional s’ha centra genètica del dese neurociència i en el comportament apassionat de la la cultura human
Torrens (Barcelona,
en Biologia i profes-
a la Universitat de
a trajectòria profes-
t en la biologia i la nvolupament, en la
la seva relació amb
humà. És un gran ciència, la naturaNiorma d a en tots els seus
2
47
Els deteErmlsidniaesntdse,lealseqtmuannatinfoicpaodrtoernsairteiclslepqruoanoems srefereixen a
42
LNaorcmoma udn’úicsa1ció, el llenguatge i
Contesta: ALTERNANCES VOCÀLIQUES EN EL RADIC Has trobat algun cas en què la pronunciació no coinci-
dEenixeilsamvebrblsa rgergaufila?rs, com a norma general, totes les formes compar- teixen un mateix radical i varien pel que fa a les terminacions:
Davanpteds-eo quin nom femení no es fa servir una forma femenpiensa-edsel possessiu? Per què?
pes-aves
7 Indicapeqsu-ianrísemd.e..ls possessius llur i llurs d’aquestes
oracions són correctes i corregeix els que no ho siguin:
a Vam visitar el poblat ibèric i el museu amb llurs
AL DE CERTS VERBS
Aquesta norma no es compleix en els verbs irregulars i, concretament, en verbs que presen- ten una alternança en una vocal del radical.
troballes arqueològiques b Els pares i llur fill van o Erlessvtearubrsajnetu.re, ctirEelustrueqt,uoneréeixnlelurd,respréiaviexluenrmnes telensenvídcotismreasd.icals.
d Els infants jugaven tran
llurs pares xerraven al s
ALTERNANÇA A/E
. El radical tònic es pot escriure amb a, que és la grafia eti- cumaplgoaulròngusincpairtlaqaurselaoecasclcidfoernrestsapdlsoe.nl amb la pronúncia conservada en Tanmateix, també es pot escriure amb la grafia e, que respon vaanlefesrpuronnmúnucriaesl e[ɛn] roe[ceo]rdedlea resta de varietats geogràfiques.
nàixer, naix (o néixer, neix) jaure, jau (o jeure, jeu, jeia) traure, trau (o treure, tregui...)
quEil·rladmiceanltàatol npas’recscmrieunatrmeb a. ol.
naixia, naixerà jauràs, jaurem traguessin...
Altres verbs
Presenten una alternança homogènia en totes les varietats geogràfiques. És el cas de verbs com fer, caure i els que en deriven, que tenen dos radicals tònics, amb a i amb e, pronunciats de manera ben diferenciada (fas/fes; cau/queien) i un sol radical àton, que s’escriu amb a (farem, faríeu, caiem, caigués...).
ALTERNANÇA O/U
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i els que en deriven tenen dos radicals.
Reflexió sobre la llengua 33
– Un radical tònic, pronunciat amb [u] i escrit amb u.
– Un radical àton, escrit amb o i pronunciat amb [o] en català occidental i amb [u] en català oriental.
cuso, cuses, cus reculls, reculls, recull surto, surts, surten...
cosim, cosiu, cosia, cosiré recollim, recolliu, recollia sortim, sortiu, sortiràs...
Els verbs poder
i voler, d’ús molt freqüent, tenen dos radicals.
– S’escriuen amb o les formes tòniques pronunciades amb [ɔ] i la majoria de formes àtones.
– S’escriuen amb u les formes tòniques pronunciades amb [u] i les formes àtones, tant si són del present de subjuntiu com de l’imperatiu.
– pot, vols, volies
podries, poguessis, volguessis, voldràs...
– Formes tòniques: puc, vull, pugui.
– Formes àtones: puguem, pugueu, vulguem i vulgueu.
“En cada mot, m’hi jugo l’existència.” MIQUEL MARTÍ I POL
D el – – – A l’ 1
L’ARTICLE SALAT E És característic dels parlars balears l’ús a de l’article dit salat: es/so, sa, es/sos, b ses. Però no és exclusiu de les Illes: p encara actualment es conserva en de- terminades àrees de la costa gironina
(de Blanes a Begur, i a Cadaqués) i a Tàrbena (al País Valencià). I, de fet, en els orígens de la llengua devia ser un article relativament estès pel territori, com ho testimonien topònims com Sant Joan Despí (“del pi”) o Sant Martí Sarroca (“la roca”).
HO ENTENC
1 Analitza aquests sintagmes nominals. Indica’n el nucli nominal, els determinants i els adjectius:
a aquelles tardes divertides
b tres amigues adolescents
c el meu amic alemany
d roba bruta
e uns navegants intrèpids
Quina relació gramatical observes entre les diferents parts de cada sintagma?
HO PRACTICO
2 Llegeix aquesta nota gramatical i, després, escriu l’arti- cle definit davant dels dies de la setmana, quan calgui:
3
Llegeix aquesta nota gramatical i, després, escriu l’arti- cle davant de l’infinitiu, si escau:
L’article definit només pot acompanyar l’infinitiu si equival a un nom.
HO ENTENC
Relaciona cadascuna de les oracions següents amb un dels valors o significats del possessiu:
a Tasta aquest tortell, que és fet nostre.
b Vols venir a casa meva aquesta tarda?
c Aquest fill teu és un cas com un cabàs! 1 Domicili d’algú.
2 Sentit emfàtic amb un nom de parentiu. 3 Autor d’alguna cosa.
Escriu tres oracions en què els possessius tinguin aquests mateixos significats d’autor, de domicili i emfàtic.
HO PRACTICO
Llegeix la nota gramatical i, després, reescriu les ora- cions eliminant o substituint els possessius que calgui:
Sovint els possessius s’usen en excés. A vegades, cal simple- ment eliminar-los i, en altres casos, s’han de substituir per un pronom feble o per una altra construcció:
• Analitzem el problema i trobem la seva solució.
x Analitzem el problema i trobem-hi la solució.
• Es cuida molt del seu fill per afavorir la seva recuperació. x Es cuida molt del seu fill per afavorir que es recuperi.
a S’ha tallat un dit de la seva mà dreta.
b L’Elvira i el seu fill es fan companyia l’un a l’altra.
c Quan arribis a casa treu-te la roba nova per evitar
el seu desgast.
d Ensenyi’m la seva documentació i la del cotxe.
e S’ha fregat tant els seus ulls que ara els té ben
irritats.
f Hi poso una mica de concentrat de carn per realçar
el seu gust.
g Passi la seva targeta pel datàfon.
h M’agrada molt aquest actor però ara no recordo
el seu nom.
ACTIVITATS 42
6 Copia aquestes oracions i completa-les amb el posses- siu àton adequat:
a He de parlar amb cosina perquè em deixi la
planxa de surf.
b pares han marxat de viatge a Dinamarca i jo
m’he quedat sol.
c S’estimava molt oncle, perquè, a més, li era padrí
de bateig.
d No pot veure germanes: n’està gelós, de fet.
Primera persona
Un posseïdor
meu
meva/meua
meus
meves/meues
Diversos posseïdors
nostre
nostra
nostres
nostres
Segona persona
Un posseïdor
teu
teva/teua
teus
teves/teues
Diversos posseïdors
vostre
vostra
vostres
vostres
Tercera persona
Un posseïdor
seu
seva/seua
seus
seves/seues
Diversos posseïdors
seu
seva/seua
seus 32
Rsefvlesx/iósesuoebsre la l
llur
llurs
POSA’T A PROVA
Per què es va originar el cervell?
El cervell humà prové d’un llarg procés evolutiu, que es va iniciar amb els primers animals. De fet, els animals som els únics éssers vivents que tenim un sistema nerviós raonablement organitzat. Tanmateix, per què els ani- mals tenim sistema nerviós i les plantes i els fongs, per exemple, no en tenen? Per un motiu molt simple: els animals ens desplacem, i això fa neces- sari un sistema que no només ens permeti respondre amb rapidesa als can- vis ambientals, sinó molt especialment anticipar-los. Aquesta anticipació és crucial per buscar aliments i fugir dels perills. Malgrat que les persones som els únics animals que podem imaginar conscientment el futur, el cervell de tota la resta els permet instintivament anticipar-s’hi.
Uns dels animals més primitius des de la perspectiva evolutiva, i, per tant, amb una morfologia més senzilla, són les hidres. Passen bona part de la seva vida enganxades al fons marí, i per això no els cal un cervell pròpiament dit. En tenen prou amb un sistema nerviós difús, escampat per tot el cos en forma de xarxa.
1 Digues si les afirmacions següents són certes o falses:
a La capacitat de moure’s dels animals fa que desenvolupin un sistema nerviós.
b Els cucs són els animals més senzills dotats de cervell.
c Els òrgans sensorials s’acumulen al cap
a causa de la seva funció anticipatòria.
d La selecció natural va afavorir que els òrgans
sheunmsàoreiavloslusc’aiocnuémsu. lessin al cap i que el cervell
2 Copia les tres oracions interrogatives que hi ha en el text, a part del títol, i explica la funció que fan en els tres casos.
La funció que fa la interrogació en el títol,
és la mateixa o una altra? Explica-ho.
3 Busca en la primera oració del text els determinants següents i digues de quin tipus són en cada cas:
Tres articles Un numeral
4 Idnedsitcacaqtusinenéseletlerxetf.erent dels pronoms los i hi
5 Reescriu aquest fragment de manera que evitis l’ús de la primera persona gramatical:
T n a e n r v m i ó a s t e i i x l e , s p e p r l a q n u t è e s e l i s e a l s n i f mo n a g l s s , t e p n e i r m e x s e i s m t e p m l e a , no en tenen, malgrat que disposen d’altres mecanismes que també els permeten respon- dre ràpidament als canvis ambientals? Per upnlacmemot,iui amixoòltfasnimecpeless:aerlisuannsimistaelms aenqsuedenso- només ens permeti respondre amb rapidesa alnsticcainpvairs-laoms.bAieqnuteaslsta, sianótimcipolatceióspéesciaclrmuceinatl per buscar aliments i fugir dels perills. Malgrat que les persones som els únics animals que pcmeoerdvnetmlal ndateinctiipoctaiapr-alsar’hrcie.osntasceielsntpmeremnteteilnfsutitnutri,vae-l
6 Busca en el text un sinònim de cadascuna de les paraules següents:
celeritat òptica regular
s’adreçaven eventualitats
7 Escriu un derivat de la paraula que hi ha entre parèntesis:
a El nostre cervell té capacitat per (magatzem) milions de dades.
b Uconma lleasipóèradlucaerdvelml peomtòcraiausoarlaafecta(csiornds).
c L’autor del text divulga els seus coneixements sobre el cervell amb (clar).
d Comparat amb les larves, les hidres adultes nperersveionstesn amléaspart a(netsecràiosr) del cèols·l.ules
8 Tria la paraula correcta en cada cas:
a Edletleaxtseitxupalcicióa deel l cerv(eplel reqnuèel/cpoes.r què)
b La neurologia és la branca de la
c (Eml lelidbirceinéas/elmresduelctaintad)’uqnuesetsutduidpiareevli cmeorvltell. (complert / complet).
d No tenim cap altre (orgue / òrgan) tan complex com el cervell.
9 Digues quina funció fa el sintagma subratllat en cada oració:
a El cervell humà prové d’un llarg procés
evolutiu.
b Passen bona part de la seva vida enganxades
al fons marí.
c Eolrgsaenuitzsaistt.ema nerviós ja està clarament
d Una vegada van sorgir, per evolució, animals capaços de desplaçar-se cap a llocs concrets predeterminats pel seu comportament.
10 Redacció.
Escriu un text argumentatiu en què defensis la necessitat que la població tingui uns cdoensenixveomluepnatrs ecnielnatívfiicdsam(1ín5im0 spaprearupleosd)e. r-se
Una mica més complexos són els cnidaris, com les meduses. Aquests animals ja neden de manera molt més controlada i precisa. El seu sistema nerviós ja no és difús, sinó que es troba més organitzat. Més complexos encara des del
l text
1 Els determinants
Els determinants es poden caracteritzar a tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, varien en gènere i nombre i tenen quatre formes (aquell, aquella, aquells, aquelles).
Des del punt de vista sintàctic, normalment van davant d’un nom amb el qual concorden en gènere i nombre (el far). Dins d’un sintagma nomi- nal pot haver-hi dos determinants (el vostre amic). Funcionen com a espe- cificadors del nom.
es del punt de vista semàntic, delimiten concretament a què es refereix
nom tot indicant nocions concretes:
Els articles: indiquen si és un element conegut o no conegut (el, una). Els demostratius: expressen el grau de proximitat (aquest).
Els possessius: indiquen la propietat o la relació (meu).
diferència dels noms i els adjectius, que hem vist en la unitat anterior, inventari de determinants és una llista tancada.
.1 Els articles
ls articles introdueixen el nom amb un significat mínim. Distingim tres rticles: el definit, que especifica un nom conegut i clarament identifica- le, l’indefinit, que especifica un nom no conegut per l’interlocutor, i el ersonal, que especifica un nom propi de persona.
el text
43
mqueennt orpgaondietnzaste.rAcdoinssideelrcaatps ehnicparreaseuntecnerevleslglapnrgòlpisiacmefeànlitcsd,iqt,ute,nmenalgurnaat tasca de gestió i de control corporal i del comportament importantíssima.
’úsp1unt de vis
ta morfològic són els cucs. El seu sistema nerviós ja està clara-
a Ai quesdtivceunrsdrfeasig. anglès dilluns, dimecres
Els possessius expressen el posseïdor (el nostre pis), però tabmL’bAénnnaosceimonpsre em veUaNSveDuErMe OSTRdATisIUsaSbMteÉ.S MATISATS
cSoegmonlsal’daecpcendt,èensccialasosiflaiqurelnaceiónt(òlanimcsev(aeldmireuctgoerram,àle)sinàotcostFnraessa(nmclyiosenqtugeesr)-l.’àviavaEanlalgpuenrsruqpaurelarirasnord-doicvecinddernetasl.s,en mà). L’inventari de formes s’ordena segons la persona gramdaticalddime arretfsei- dijovualsencoiàpiuecnvenivirsspeenrcqunèo vhai ihga només
Completa amb a o e les formes verbals següents. Quan hgei ohgargàifidcuae: s opcions, tria la pròpia de la teva varietat
Completa aquestes oracions amb unPtedenerreqinvuaètelnacloemcravipnea,llpoeròel,signaongalilsaceufaàloicsalaml ciagpd.eEllcmoso?tDiueéfsetm, toltsleòlgsica,nimtéalas adeEllvserb néhiaxnerd:isminuït durant el darrerveaunyr.e amb la gènesi mateixa del cervell. Una vegada van sorgir, per evolució, b Al segle xix, Catalunya viu un període adneimrecaulspecrapcaióços de desplaçar-se cap a llocs concrets predeterminats pel seu literària i cultural anomenat . comportament, la selecció natural va afavorir aquells que podien conèixer
més ràpidament l’entorn cap al qual es dirigien, per poder-se anticipar i c Da Vinci i Botticelli són alguns dels greaesnapscecmioaenlsitarzreasatms abdreatpeicdteasral’aenletsorcnonsótin,gpèrneciessamqueenht,ieplsoòdrigenantsrodbealsr.sEenlstòitrsg.aPnesr del italià. tant, si es volien anticipar a allò que trobarien i es desplaçaven sempre amb el cap per davant, el més útil i avantatjós des del punt de vista de la selecció Completalesoracionssegüentsambfonramtuersadlelrsavceornbscentrar-losalapuntaanteriordelcos,alcap.Éselmateixque sortir, cosir, escopir, tossir, collir o delsfesmeusnodsearilvtraets:quan conduïm un automòbil: no n’hi ha cap que tingui els
a Li vaig dir que quan del metge li ctroumcaarníedma.ments als seients del darrere, tots els tenen als del davant.
1.3
Els possessius
1
2
3
4
5
6
7
46
8
un dia concret immediatament anterior o posterior al present.
vessants.
rència i el nombre de posseïdors a què al·ludeixen.
a dansa. dos graus de demostratius (proximitat i dimecres, excepclilounyaalnmiae)nst,inló’etnretrse:nament serà
a les sis. • Àmbit de l’emissor: aquest, aquesta, Plural aquests, aquestes / este, esta, estos, f L’examend’històriaés•eÀsmtebsit.didlleulnsre.ceptor: aqueix, aqueixa,
ixeran. guessin.
ELS POSSESSIUS TÒNICS Singular
e
treure: tr
néixer: n
jeure: j
fer:f ci,f ies,f rien,f ràs,f ran.
Busca una forma del verb distreure en què el radical s’escrigui amb e i una altra en què s’escrigui amb a. Digues a què es deu aquesta variació
Completa amb o o u aquestes formes verbals:
iem, tr ixen, n us, j ia, j
uràs, tr ixien, n urem, j
gui, tr
ixi, n guem, j
guessis.
ien, tr ixem, n
Masculí
Femení
Masculí
Femení
Femení
mtess
ses
aqueixos, aqueixes / eixe, eixa, eixos, eixes.
• Àmbit extern als interlocutors: aquell, aquella, aquells, aquelles.
OBSERVACIONS
- Les formes meua, teua, seua i els plurals corresponents es fan servir sobretot en nord-occidental, valencià, eivissenc i
lengua septentrional. -Ltreinsgifdoermseasullsuorsimlluorltsfhoarmnaqlsueidaltsreps- tentrional.
Els possessius àtons van ser molt ualtislietgzlaetsxiex,ncolems eonbraeqsuleitsetràfraiegsmfeinst de La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau: “Adeu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau...”
Reflexió sobre la llengua 31
collir: c
sortir: s
tossir: t
cosir: c
Completa aquestes formes dels verbs poder i voler:
c És altíssim: el seu cap els altres.
lliré, c rties, s sso, t sirà, c
llis, c rto, s ssit, t sin, c
llim, c llen. rtin, s rtís. s, t ssíem. sint, c ses.
poder: p
voler: v
Contesta:
Edse pl’oextearpcilciciaarnltaermioar?teixa norma que en els verbs Quina norma regeix en uns i altres? Cinodmicpaldeataenlescaodraciaosn:s següents amb la forma verbal a No li (retreure, present de subjuntiu) més una
b cMoesnatrqeulea vinafepramssearar flai anys(.extreure, imperfet dve’iunrdei-chaoti.u) la sang, ell va tancar els ulls per no
c Edl’ingodsicadteiul)aavel’ïensatora d(eajleaunreo’s,trpalupsoqruta.mperfet
lanit .
f No les closques de les pipes per terra.
g Una tocava l’acordió i l’altra passava a
que la gent els donava.
DAVID BUENO I TORRENS, 100 cosCeossqsueetàcnaial sEadbiecriosnosbr(eadealpctearcvieól)l.
c, p díeu, p
gueu, p dem, p
guem. ldran.
els diners
b Jugant a futbol al pati se li dels pantalons.
la cosAtuqruaesta acumulació d’òrgans dels sentits —fotoreceptors, quimioreceptors, etcètera— no és senzilla de gestionar, atès que cal integrar totes les infor- per damumntadceiotontsentrants i donar respostes concretes i ràpides. Per això cal tenir un nombre elevat de cèl·lules nervioses ben interconnectades, molt superior
d aHqeumespteenstaiut.que estaria bé que uaLn’aqncueuanmlseuavlhaorcaliuóaíltdrealspòartgadnesl cdoesls. Isenotités ajul sctapmveantanaiaxròaceol mqupeanésyaudna cinerdveflul?-
e He portat la nena al pediatre perquè gsi’hbalepmaesnsattde la gènesi evolutiva del cervell. Era una necessitat, i la selecció
natural ho va afavorir.
Classes Masculí
Definit el Indefinit un Personal en
Femení Masculí
la els una uns na —
Femení
les unes —
ELS POSSESSIUS ÀTONS Singular
Masculí Femení Masculí
Completa les oracions següents amb formes dels verbs poder i voler i indica el temps i el mode en què estan conjugades:
a Tant de bo que arribar a temps de veure l’avi.
bc SQiuan , noelttsee,raiavistaenu-dmifeíc.il demanar-li perdó. d Si fer-ho jo personalment, no hi hauria tants e Hmoalseenntetos,ons.o hi fer res.
Singular
Plural
lguem, v
lia, v
ll, v
lgueu, v
Inici de la unitat
1.2 Els demostratius
Els demostratius expressen relacions de proximitat o llunyania prenent c d o o ms d a e mr e o f e s t r r è a n t c i u i a s : l e ’ e l s d p e a i p d r o e l x s i mi n i t t e a r l t o , c q u u t e o e r s s . r De f e e r me i a x n a e l r ’ a e s g p e a n i e d r e a l l s , i d n i t s e t i r n l o g c i mu - tors, i el de llunyania, que se situa fora d’aquest àmbit.
Plural
Activitats
Posa’t a prova
CERT o FALS?
a Le’narbtiacleafer.mení na es fa servir sobretot
b Els articles en i na tenen formes de plural.
c L’ús de en o el per als noms masculins és indistint.
d En els textos periodístics es prescin- deix de l’article personal.
e Dins d’un mateix text és recomanable alternar l’ús dels articles en i el.
f Les formes cal i can inclouen un article
personal.
30 Reflexió sobre la llengua
PSreimgoenra persona mton Tercera persona son
mta mtoss
sa sos
f No
admetre que s’havia equivocat.
Reflexió sobre la llengua 61
Informació
Norma d’ús
Classes
Proximitat Llunyania
Masculí
aquest
aquell
Femení
aquesta
aquella
Masculí
aquests
aquells
Femení
aquestes
aquelles
d lEastlilcistnaerdv’iaodsma epseorsquaèl cnuorséd’qaunagnlès.
(treure, futur)
Singular
Plural
Sovint els demostratius també són utilitzats amb elisió del nom al qual determinen:
Si no et va bé la teva impressora, agafa la meva Ø.
demostratiu N demostratiu (elisió de impressora N)
Actualment, els possessius àtons es fan servir només davant de noms de c p a a s r a e n ( m t i u a ( c m a s a a m ) . a P r e e r , t r o a n o n g e s r m e u à f , ò s n o n i q a u v e i s ) , i , d e a n v a e n l c t a d s ’ u d n e l n v o a l m e n f c e i mà , e d n a v í a q n u t e d c e o l m n o e n m - ça amb vocal es fa servir la forma masculina del possessiu àton: ton àvia.
Sovint els demostratius són usats amb elisió del nom al qual determinen:
Si no vols agafar aquesta bicicleta, agafa aquella Ø.
demostratiu N
demostratiu (elisió de bicicleta N)
60 Reflexió sobre la llengua
En les unitats de comunicació...
s’apliquen estratègies de planificació, producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits.
“No existeixen més que dues regles per escriure: tenir alguna cosa a dir i dir-la.”
OSCAR WILDE
Els tipus de text
1 El text conversacional
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Exemples de textos conversacionals
2 El text narratiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals • Exemples de textos narratius
3 El text descriptiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Exemples de textos descriptius
4 El text expositiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Classificació dels textos expositius
5 El text argumentatiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Classificació dels textos argumentatius
6 El text instructiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Exemples de textos instructius
7 El text predictiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals • Exemples de textos predictius
7
5 El text argumentatiu
Un text argumentatiu planteja les idees de l’emissor sobre un tema de manera raonada. L’argumentació té una intenció persuasiva, és a dir, pre- tén justificar sistemàticament les idees proposades perquè resultin con- vincents. Aquesta intenció pot ser explícita, quan s’esmenta i s’intenta implicar el receptor, o implícita, quan el text s’atura en el raonament i deixa la iniciativa al receptor. Per exemple, davant d’un estat de coses, podem fer una crítica o una denúncia. Mentre que la crítica justifica per què determinats aspectes són negatius, la denúncia es limita a fer-los evi- dents perquè el receptor tregui les seves pròpies conclusions.
En el cas dels articles d’opinió que apareixen en els mitjans de comunica- ció, més enllà de l’argumentació pròpiament dita, sol haver-hi un ús retò- ric o, si més no, creatiu del llenguatge. Per això alguns reculls d’articles d’opinió s’assemblen a llibres d’assaig, tot i la major brevetat dels textos que els conformen.
5.1 Característiques textuals
El tema sobre el qual s’argumenta poden ser situacions quotidianes o con- cretes o qüestions més abstractes o generals. Amb relació al tema, l’emis- sor adopta una posició o tesi. Si la tesi és expressada al principi del text com a punt de partida i posteriorment es desenvolupa, parlem d’estruc- tura deductiva. Si, en canvi, es produeix una acumulació de raons que porten a l’enunciació final de la tesi, ens trobem davant d’una estructura inductiva.
Els arguments són les raons de l’autor, que poden ser presentades seguint ordres diversos. Algunes de les estructures argumentatives més freqüents són les següents:
De menys a més evidència dels arguments, o a la inversa.
De menys a més importància dels arguments, o a la inversa. CRerolancoiólòdgeiccaa,upsearieexfemctpe.le, en el cas d’argumentacions històriques.
Relació de problema i solució.
De fet, l’ordre dels arguments acaba de perfilar l’estructura del text en blocs i, en el cas dels textos escrits, en paràgrafs.
També es poden incorporar al text argumentatiu certs contraarguments, és a dir, uns arguments contraris a la tesi de l’autor i que són rebatuts des del mateix text per tal de reforçar aquesta tesi.
L’emissor també pot recórrer a altres textos per afegir un argument d’au- toritat a la pròpia argumentació, sigui en forma de citació textual o de referència genèrica a altres autors que hagin desenvolupat anteriorment aquell mateix tema o idea.
La conclusió és l’explicitació de la tesi després del raonament. Segons els casos, apareix com un punt d’arribada o com una reafirmació del punt de partida.
5.2 Característiques gramaticals
Des del punt de vista gramatical, el text argumentatiu es caracteritza per: L’ús de verbs que introdueixen opinions (creure, pensar, considerar, opi- nar, etc.).
L’ús d’oracions subordinades que expressen relacions lògiques entre les diferents idees (causa, conseqüència, comparació, condició, concessió, etc.).
L’abundància de connectors amb funcions diverses: introduir les oracions esmentades (perquè, per tant, si, encara que...), introduir arguments (això é(fsinasixaíqpueír.q..uaèr,afivxeur-evmos...q,udee,idxa’anltrdaebbaannddaa...)., ifepralsessantrtaan..s.i)c,ieotncs. entre blocs La utilització de fórmules d’implicació del receptor, com ara la segona persona gramatical, l’opció per un determinat tractament, la interpel·lació
directa o l’ús de l’imperatiu. Per exemple, una expressió com Jutgin vostès mateixos si... combina aquests diversos recursos.
Els tipus de text 47
POSA-HO EN PRÀCTICA
Comunicació 153
POSA’T A PROVA
La informació i la praxi social
La necessitat d’informació és bàsica en un medi humà en el qual el treball i la interrelació canvien constantment. Sistemes digitals, sèries numèriques, transaccions econòmiques i culturals formen part de la quotidianitat. La informació circula i s’incorpora als circuits del cervell de la mateixa manera que ho fa la menja quan passa per l’es- tómac per ser digerida i fixada pels budells. El cos humà ha de meta- bolitzar grans quantitats d’informació si es vol adaptar a les diferents realitats que s’estan formant al nostre voltant.
La manera com la informació passa al cervell i com aquest construeix entorns socials és el que m’interessa per poder fomentar una praxi social i crítica. La capacitat, progressivament creixent, per transfor- mar informació i acumular-la sovint no es correspon amb la facilitat per discriminar-la i utilitzar-la; per aquest motiu, cal una autèntica posada a punt de les formulacions i les metodologies acadèmiques i socials per exercir un coneixement consistent i jerarquitzant de la informació.
La manera com les descobertes s’incorporen a la societat és la matei- xa que els humans hem de tenir en compte per estructurar el progrés col·lectiu. Una mala praxi en l’execució d’aquesta realitat ens ha con- duït a situacions de desigualtat i de desequilibri.
La contínua renovació del que sabem, conseqüència de la recerca sistemàtica, i els nous sistemes tècnics que es fan servir per transme- tre-ho construeixen ràpides avingudes de coneixement i d’informa- ció que sovint no poden ser assumides ni per una comunitat humana que camina i s’adapta als canvis a gran velocitat. Cal una argumenta- ció científica del que som, del que volem conèixer del passat i de què volem ser en el present per estructurar un temps de socialització que faciliti els mecanismes d’adaptació a aquesta acceleració del conei- xement humà, si no volem embogir durant aquests processos que tenen rangs exponencials.
EUDALD CARBONELL, El naixement d’una nova consciència. Ara llibres
Posa’t a prova
1 Escriu la tesi que defensa Eudald Carbonell en aquest text.
Posa’t a prova
8 Tria la paraula correcta en cada cas:
Eudald Carbonell
Freser, 1953) Ar de prehistòria de l i Virgili, impulsà ca interdisciplinar zà en la creació de Paleoecologia Social (IPHES) l’a terme nombroses ciments europeus quals destaquen l juntament amb Jo de Castro i Juan autor d’un gran n un investigador de
a argumenta-ho. b
Cada cop és més gran la quantitat d’informació que rebem, per això costa (tan / tant) jerarquitzar-la.
No es pot preveure (quan / quant) trigarem a actualitzar els plantejaments
acadèmics.
Eudald Carbonell escriu aquest assaig
saombbre el p(aepl efir /delalafi)indfoermfera-cnioósarelaflesxoiocnieatrat. Tanta informació no és (accessible / assequible) per al ciutadà mitjà.
2 Digues de quin tipus és aquest text i
Lmoectaàlfiotzra eqnuelseterxvteiuxnean caolm’apuatorar cpióerieuxnpalicar millor les seves idees.
4 Indica quin és el referent dels pronoms destacats en el text.
5 Tmoarnaera eqsucerilu’erexparqeusseisótasiogruaicmióédsesletnezxitllda:e [...] cal una autèntica posada a punt de les for- mulacions i les metodologies acadèmiques i si ojecriarlsqupietrzaenxterdceirlaunincfornmeiaxceimó.ent consistent
Pserogpüoesnatsudnesl itneòxnt:im per a cadascun dels mots
6
metabolitzar discriminar praxi rang
7 Conjuga el verb que hi ha entre parèntesis en la forma adient:
a Els mitjans de comunicació han (difondre)
lanotíciadelapublicaciód’aquestaobra.
b Cal que les metodologies acadèmiques s’ (adequar) a la necessitat de gestionar la gran
quantitat d’informació que rebem.
c La nostra capacitat de processar informació qnouaenstitat q(uceorernesrpeobnedmr.e) amb la gran
d M’interessa la sociologia, però
(reconèixer) que l’antropologia és una ciència que no he explorat.
3
9
Digues quina funció fa el sintagma subratllat en cada oració:
a La informació circula i s’incorpora als circuits
del cervell de la mateixa manera que ho fa ldaigmereidnajaiqfiuxandapapseslsabpuedrel’lels.tómac per ser
b El cos humà ha de metabolitzar grans quantitats d’informació [...].
c [...] cal una autèntica posada a punt de les formulacions i les metodologies acadèmiques i socials [...].
d Una mala praxi en l’execució d’aquesta realitat ens ha conduït a situacions de desigualtat i de desequilibri.
c
d
COM ES POT COMENÇAR UN TEXT ARGUMENTATIU?
En la introducció, fins i tot abans de la formulació de la tesi, es poden fer ser- vir recursos diversos, com ara fer palesa una opinió comunament acceptada so- bre el tema, amb fórmules adients (per exemple, Hi ha un gran consens a reco- nèixer que...), o reportar una anècdota, real o inventada, que es consideri d’algu- na manera significativa sobre el tema o que, en tot cas, permeti desenvolupar-lo (per exemple, explicar el cas d’un gra- duat universitari que ha de treballar en una feina no qualificada, per introduir el tema de la dificultat de molts joves del nostre país per obrir-se camí en la vida laboral).
152 Comunicació
1
2
Escriu un article d’opinió. Per fer-ho, segueix aquests passos:
a Tria un d’aquests temes o pensa’n un que t’interessi més: La sinceritat o el màrqueting en el discurs dels polítics. La lectura d’obres literàries entre els joves.
La pirateria a internet.
b Formula la tesi que has de defensar.
c Fes una llista d’arguments, casos, exemples, que suportin aquesta tesi.
d Fi evaslournaslilisnt’ahidhealsccaopnqtruaeartguumeantetsixpruingcuiipsailnscqourpeosrae’rtiproedbeantreobejneclatatreva
argumentació.
e Elabora un guió per a la teva argumentació:
Com introduiràs el tema? Pots començar amb una anècdota, amb una afirmació comunament admesa sobre el tema, etc.
En quin ordre aniràs desenvolupant els teus arguments?
A quina conclusió arribaràs?
f Fes una primera redacció de l’article.
g Revisa-la (rellegint-la a poc a poc, en veu baixa, etc.).
h Edita la redacció definitiva.
Busca, en la premsa diària, exemples dels gèneres d’opinió que tens
a continuació. Després, decideix el tema amb què estàs més en desacord i elabora una contraargumentació fent servir el mateix gènere.
Editorial, article de fons, columna, crítica literària o artística, vinyeta, tira còmica, carta al director.
160
i Roura (Ribes de queòleg. Catedràtic a Universitat Rovira un equip de recer- i que es materialit- de l’Institut Català Humana i Evolució ny 2004. Ha dut a excavacions en ja- i africans, entre les es d’Atapuerca, con- sé María Bermúdez Luis Arsuaga. És ombre de treballs i prestigi mundial.
10 Redacció.
Explica un cas de la vida quotidiana en el qual upnerseoxcnéasl od’dinefolramsaitcuióacpióro(v1o5q0uipuanrabuloleqsu).eig
47
Inici de la unitat
Activitats
161