Page 11 - Catàleg Filosofia

És Aristòtil la resposta al perill sectari de
tots els idealismes?
Que Aristòtil defensa una concepció de l’ètica millor que la de Plató
i que aquesta concepció aristotèlica ens pot encara ajudar a orien-
tar-nos en la nostra actualitat és la tesi que defensa la filòsofa ameri-
cana Martha Nussbaum en el seu llibre La fragilitat del bé, i ho fa a
través de la història d’Antígona tal com l’explica Sòfocles. La lectura
que en fa Nussbaum està molt relacionada amb l’ètica aristotèlica.
Segons Nussbaum, Plató fonamenta l’ètica sobre la idea de Bé, és
a dir, sobre una entitat transcendent i eterna. Per contrast —sempre
segons la lectura de Nussbaum—, l’ètica d’Aristòtil seria una ètica
oberta al món temporal canviant, és a dir, oberta a la contingència.
El bé no és una llei concreta i inapel·lable (com voldria Creont per
a Antígona), sinó l’aplicació de la prudència i la capacitat de tenir
en compte els sentiments i les necessitats humanes. En paraules
de Nussbaum: “La creença que no tots els valors es relacionen amb
la utilitat, la idea que existeixen obligacions l’incompliment de les
quals resulta profundament destructiu de l’harmonia comunitària
i del caràcter dels individus constitueixen un aspecte de la postura
d’Antígona que se salva de la crítica implícita que en l’obra es fa del
caràcter excloent, privatiu, de les seves preocupacions”.
La virtut no és obediència a cap idea o a cap llei, sinó la prudència
com a hàbit d’autoavaluar-se i corregir-se d’acord amb les circums-
tàncies. El capteniment ètic no és un valor ni tampoc una pauta de
comportament que puguem seguir de manera mecànica, sinó una
actitud envers els altres i el món. Com que la ciència es troba en cons-
trucció constant, no ens pot resoldre el coneixement sobre el bé, sinó
que només ens aconsella l’acceptació de la pròpia fragilitat en una
situació de contingència i construcció contínua, una actitud, doncs,
d’obertura i deliberació. Per tot això, Nussbaum conclou que la filo-
sofia d’Aristòtil té els avantatges següents respecte de la de Plató:
1. L’ètica aristotèlica considera que el bé i el fi de l’ésser humà és
l’ús de la racionalitat: això es pot ensenyar i es pot educar. La
formació dels éssers humans en l’argumentació racional crea-
ria persones orientades al bé últim, que és la virtut, i afebliria
el protagonisme que les emocions i les opinions no fonamen-
tades tenen avui dia.
2. Relacionat amb el punt anterior, la concepció del bé com a
pràctica ponderativa disminuiria notablement la tendència a
creure en pseudociències, sectes o espiritualitats danyoses,
que postulen un únic bé suprem i una única forma d’assolir la
vida bona, sempre subjecta a normes simplistes i inamovibles
com les de Creont.
3. Ajudaria a situar de nou el debat polític en el centre d’un exercici
de racionalitat argumentada, a fi de treure’l de la identificació
amb grups o partits. Existiria l’autocrítica i es guanyarien con-
sensos allà on es demostrés que unes propostes determinades
són beneficioses.
4. Una ètica teleològica (orientada als fins) com la d’Aristòtil
crearia individus desitjosos de desenvolupar el seu potencial
humà (racional), milloraria l’autoestima de les persones a par-
tir de valors més rics i profunds que el prestigi o el poder adqui-
sitiu i fomentaria la construcció de vides amb propòsit i sentit.
Fins aquí Nussbaum. És justa o
discutible la seva caracterització
de Plató? I la d’Aristòtil? Pot l’ètica
aristotèlica ajudar-nos a afrontar
els nostres problemes actuals?
[PC/RP]
1
Busca informació sobre la concepció aristotèlica
del coneixement, l’ètica i la política. Compara
cadascun d’aquests aspectes amb el que has
estudiat de Plató. [GCI]
2
La visió que dona Nussbaum de Plató s’assembla
més a la que dona K. Popper o a la que dona
C. Griswold, tal com les hem explicades en la
unitat? Argumenta la teva resposta. [GCI]
3
Estàs d’acord que un plantejament teleològic de
l’ètica és millor que un que no ho sigui? [PC]
4
Com creus que tractaria l’ètica aristotèlica, per
exemple, la qüestió de l’eutanàsia? [RP]
PROBLEMA PER PENSAR
PER ANAR MÉS A FONS
Les virtuts i els drets
Aristòtil defineix la virtut com un terme mitjà supe-
rior entre dos extrems degradats i entén que l’hàbit
de captenir-se dreturerament realitza totes les po-
tencialitats humanes.
Avui dia, quan parlem de problemes ètics, solem
plantejar-los en termes de drets humans. Són dos
plantejaments complementaris o incompatibles? I si
en algun sentit són incompatibles, quin dels dos és
preferible i per què? [PC / RP]
Proposta de recerca
1 Quina diferència hi ha entre una ètica dels drets i
una ètica de les virtuts?
2 Què és una virtut i com s’educa?
3 Què és un dret? S’educa?
4 En quin sentit són compatibles i en quin no ho són?
72 73
QÜESTIONS SUBORDINADES
2
Aprenentatge basat en situacions Aprenentatge basat en situacions
És Aristòtil superior a Plató?
RP: resolució de problemes
GCI: gestió i comunicació de la informació
PC: pensament crític.
Totes les IMATGES ofereixen
un discurs paral·lel i complementen
la informació central.
El COS DEL TEXT tracta els temes
i les obres més rellevants de l’autor.
SÍNTESI de la unitat
presentada amb imatges i
quadres informatius
que els alumnes han
de relacionar.
COMENTARI
DE TEXT resolt.
INFORMACIÓ
PRESENTACIÓ
APRENENTATGE BASAT EN SITUACIONS
SÍNTESI DOSSIER D’ACTIVITATS
Fragments analitzats
dels TEXTOS ORIGINALS
del filòsof estudiat.
TRUCS extres per a
qualsevol comentari de text.
CONSELLS pas
a pas per redactar
el comentari de text.
Presentació d’una
SITUACIÓ ACTUAL
en el marc de la
història de la filosofia. Propostes per fer un
TREBALL DE RECERCA.
PROBLEMA per pensar.
Unitats d’autor*
*
 En cas que s’afegeixin nous autors o autores en el currículum,
comptaràs amb acompanyament i suport amb material nou elaborat pels nostres autors.