Page 5 - BAT Llengua catalana i literatura 2

“El món és un mosaic de visions,
i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món.”
DAVID CRYSTAL
La variació lingüística
1 2
3
4

Llengua i variació
Les varietats geogràfiques • Els dialectes occidentals
• Els dialectes orientals
Les varietats socials
• Varietats castellanitzants
• Varietats d’edat
Les varietats funcionals
• Varietats informals
• Varietats formals
POSA’T A PROVA
7
Les llengües i els parlants • Inici de la unitat
• Exposició del tema
• Activitats
• Posa’t a prova
La comunicació, el llenguatge i el text
1 Llengua i variació
La llengua és un sistema de signes utilitzat per persones molt diverses en situacions molt diferents. Segons les característiques personals dels usua- ris de la llengua (edat, grup social, origen geogràfic) i les condicions con- cretes de cada situació de comunicació (contextos formals o informals), el català que s’escriu i, encara més, el que es parla varien notablement. Aquest fenomen s’anomena variació lingüística. Des del punt de vista de la variació lingüística, es distingeixen diferents varietats de la llengua:
• Les varietats geogràfiques. Se solen anomenar dialectes i són les variants de la llengua comuna als diferents territoris que integren el domini lin- güístic.
• Les varietats socials. Certs grups socials adapten la llengua general a la seva particular manera de ser i a les seves necessitats expressives, sigui per diferenciació de classe, generacional, professional, etc.
• Les varietats funcionals. Aquestes varietats, també anomenades regis- tres, reflecteixen la capacitat de la llengua per adequar-se al nivell de for- malitat que cada context concret requereix.
2 Les varietats geogràfiques
La llengua catalana presenta un cert nombre de varietats geogràfiques dins el domini lingüístic. Aquestes varietats queden agrupades en dos grans blocs dialectals, el català occidental i el català oriental, d’acord amb uns criteris, els més rellevants dels quals figuren en el quadre següent:
2.1 Els dialectes occidentals
El bloc occidental comprèn la part occidental del Principat de Catalunya, les comarques de la Franja d’Aragó, les comarques catalanoparlants del País Valencià i el Principat d’Andorra.
• El català nord-occidental
Aquesta varietat geogràfica s’estén a l’oest i el sud de Catalunya, Andorra i la Franja d’Aragó i es caracteritza pels trets següents:
fonètica morfologia lèxic
Arèds,inqus edesl’càarreacnteorritdz-eonccsiodveintapl,ecl asel udecsatraàcatrerealsrcpaircl.aErsnreilbcagsodreçlàpiapllalrlèas-, criden l’atenció els demostratius aguest i aguell, l’article plural masculí les (les hòmens) i els imperfets en -iva, -eva (voliva, bateva). Al sud, es diferencia el tortosí, la varietat de les terres de l’Ebre, el Matarranya i el nord de la província de Castelló, que combina trets nord-occidentals amb elements pforroçpaevrsigaolrv,acloemncilàaic,osionbcriedtèont,caiamdbetlraet1saesipleac2ífaicpseqrusoeneessmdaenltperneesnenatmdbe subjuntiu amb les de l’imperfet (Que tinguésseu bon dia! ).
• El valencià
És el segon gran dialecte català en extensió territorial i en població. Algu- nes de
La variació lingüística 47
• Ets capaç de distingir el català oriental i l’occidental?
• I dins de cada bloc, ets capaç
d’identificar diferents dialectes o parlars?
L’articulació de la e àtona inicial de mots que comencen per en- o es- com una a (astalviar, antendre).
La desinència de la primera persona del singular del present d’indicatiu pronunciada [o]: canto, dormo.
La conservació dels articles lo i los davant dels substantius masculins.
Mots específics, com ara canella (aixeta), maçana (poma) o trebol (sostre), i mots compartits amb altres dialectes, com ara romer (romaní) o timó (farigola), que es diuen igual en valencià.
Criteri
Vocals a, e oberta
i e tancada en síl·laba àtona
Vocals u, o oberta
i o tancada en síl·laba àtona
Pronunciació de -ix- Verbs incoatius
de la tercera conjugació Plurals antics esdrúixols Lèxic diferenciat
Els dos grans blocs dialectals presenten diferències lèxiques, com ara el cas de dacsa o panís en català occidental i blat de moro o moresc en català oriental.
140 Lesllengüesielsparlants
Català occidental
La a es manté
i les es es redueixen
a e tancada
La u es manté
i les os es redueixen
a o tancada
Amb la i: caixa Increment -ix-: podrix Mantenen la n: hòmens espill, melic, moixó
Català oriental
Les tres vocals
es redueixen a vocal neutra
Les tres vocals
es redueixen a u
Sense la i: ca(i)xa Increment -eix-: podreix Perden la n: homes mirall, llombrígol, ocell
les característiques més rellevants són les següents:
ACTIVITATS 47
17 Digues expressions de l’argot juvenil actual equiva- lents a les expressions següents:
a Fracassat.
b Quillo.
c Quilla.
d Difícil, delicat, complicat, fins i tot negatiu o agressiu. e Amb calma.
f Carregar-se-la.
g Extravagant, excèntric, enderiat per una cosa.
h Hostil, negatiu, destructiu.
Lean perlsonmuontcsiaciaóbdaetslaenr f-inta, l-(ltf,e-rnregr,)eitdc.e(tsotleasmdeunets, scaolnt,sosannagn)ts. Co
La terminació e o Ø de la primera persona del singular del present d’indicatiu segons les conjugacions (cante, dorm); les terminacions
ira
o-
fonètica morfologia sintaxi lèxic
Dins del valencià destaca, a les comarques centrals, l’apitxat, que es carac- teritzaperl’africacióil’ensordimentdecertesconsonants(txermà,quinse).mot equivalent de l’argot juvenil com es poden cercar
en -ara, -era
“Com ho diria”, un projecte en línia
de l’
tde
subju
s co
imperfe
era
ma
ra l’
ord
re co
ntiu
(c
mpl
eme
an
n
ta
ti
ra, p
ndir
erd
o dormira), i moltes altres peculiaritats (ací, eixe, açò, uit, dèsset,
diuit, dèneu). sobre el llenguatge dels joves
ecte
Algunes particularitat
+ complement directe en les combinacions de pronoms febles
(li’l portEanré pXear lv’hiieprorMtaraé)s. Craviotto, la Clara Soler Mañé i en Gerard Viladomat Monterde són Abundantsremsotjsoevspeescífgicrsa, cdomuaàtusia e(aniguFai)lo, vleospgriaadaC(tatrdaal)a, na que mantenen el web comhodiria.cat, creïllad(epdatiacta)t, eatcl.,lliexnpgreussaiotngsecodmealspojqouveteasn,itc, roenfecridrea tament a l’argot que fan servir habitualment. al començament de fer-se fosc.
Clara Soler Mañé
Xavier Mas Craviotto
paraules i expressions argòtiques i col·loquials per obte- nir-ne el significatLoesulnlensginüòesnimelsgpeanrlearnatcsio1n4a1lment menys marcat. Quan vam crear Com ho diria vam pensar que tant pot ser útil per aquells joves que, avesats a utilitzar aquest argot, necessitin trobar varietats més neutres en un mo- ment determinat (treballs acadèmics, correus electrònics formals...), com per aquella gent aliena a l’entorn juvenil que necessiti conèixer el significat puntual d’una paraula que ha sentit o llegit. També pot ser útil, per exemple, a guionistes que hagin d’escriure diàlegs entre joves per a sèries o pel·lícules o a escriptors que vulguin caracteritzar els seus personatges joves de manera versemblant.
Per què penseu que és interessant o útil recollir i estudiar l’argot juvenil?
X. M.: És interessant per moltes raons. D’una banda, és una font d’innovació lèxica i semàntica que demostra el potencial creatiu que té el català. De l’altra, permet veure com interaccionen les llengües entre elles i com s’adap- ten els mots i les expressions d’altres llengües a partir de recursos propis. A més, el fet que l’argot juvenil i el català col·loquial en general funcionin al marge de la normativa permet veure cap a on va la llengua de forma natural quan no se li posen cotilles. La manera com parlen els joves és un indicador de canvis lingüístics.
C. S.: Les paraules que formen part d’aquest argot canvien a una velocitat vertiginosa. Hi ha expressions que fa quatre anys es feien servir moltíssim i, en canvi, ara ja han quedat en desús, com per exemple fer la pua. Hi ha paraules que caduquen ràpidament i d’altres que acaben passant al re- gistre col·loquial d’ús més general: aquest seria el cas, per exemple, de guai o molar, que, encara que no les diria una persona de 90 anys, són molt transversals i sí que les farien servir els nostres pares.
Com es va originar aquesta recerca en el camp del llen- guatge dels joves?
X. M.: En una assignatura del grau de Filologia Catalana a la UB se’ns va demanar com a treball final de crear un recurs lingüístic en línia que fos útil als parlants del català. De seguida se’ns va acudir crear aquesta plataforma, per- què l’argot juvenil estava molt poc estudiat i crèiem que era interessant tenir una base de dades on es recollissin tots aquests mots i expressions que diuen els adolescents i els joves. Teníem 21 anys i, per tant, l’argot juvenil era un tema que ens tocava de prop. Es tractava d’estudiar una cosa del nostre dia a dia: ens havíem de fixar en com parlàvem nosaltres mateixos, i també amics i coneguts de la nostra edat. A més, vam començar a analitzar com les sèries o novel·les amb personatges joves utilitzaven aquest argot, per exemple. La veritat és que tot això va fer que el projecte ens motivés molt i que desenvolupéssim un re- curs del qual estem molt satisfets.
C. S.: La web consisteix en un cercador bidireccional: tant es pot buscar un mot del català estàndard per obtenir un
154 Lesllengüesielsparlants
m veieu la salut del registre col·loquial del català dels joves?
C. S.: És cert que la majoria de paraules d’aquest català col- loquial dels joves provenen d’altres llengües. Però això no té per què ser dolent si els parlants són conscients de què diuen i en quins contextos ho diuen. Creiem que cal evitar pensar tota l’estona en termes de correcte o incorrecte. Dir bro a un professor o escriure-ho en un treball formal és inadequat, però fer servir aquesta paraula en un missatge a un amic és perfectament vàlid! Tot és qüestió de registres. X. M.: Des de Com ho diria, tendim a allunyar-nos dels ca- tastrofismes: la llengua catalana és molt creativa, amb molts recursos i perfectament apta per a qualsevol context i regis- tre. Però sí que és cert que, pel que fa a l’argot, cada vegada es va tornant més subsidiària del castellà i últimament fins i tot encara més de l’anglès, però això no només passa en ar- got juvenil, sinó en el conjunt de la llengua. De vegades fem servir termes que venen del castellà o de l’anglès quan en català hi ha un mot col·loquial que faria la mateixa funció.
Quins reptes creieu que tenim per endavant en aquest terreny?
C. S.: Penso que és important que tots tinguem més consciència lingüística. Que no estiguem constantment estressats per si això es pot dir o no es pot dir. El català, com qualsevol llengua, és un idioma viu, canviant, flexible i amb registres. Tant des de les institucions com des de qualsevol de nosaltres, s’ha d’intentar difondre i potenciar aquesta idea.
X. M.: A banda del que ha dit la Clara, també crec que des de l’acadèmia sovint s’ha deixat de banda l’argot i el català col·loquial i s’ha considerat un registre de segona. Crec que és clau que hi hagi més recerca sobre aquestes varietats per entendre millor com funcionen. També seria interessant crear una mena d’Urban Dictionary en català, és a dir, un diccionari col·laboratiu on els usuaris creessin entrades i la resta de gent les anés validant.
15 Llegeix aquesta entrevista i resol les qüestions:
a Explica per què es dona aquesta dedicació
al llenguatge dels joves per part d’uns graduats
en Filologia Catalana.
b Valora en quin grau és present l’argot juvenil català
en aquests àmbits:
La teva vida quotidiana.
Els productes culturals (còmics, sèries, pel·lícules...). Les xarxes socials.
16 Consulta la pàgina web hPttpO://SwwAw’.uTb.eAdu/PcoRmhOo VA
diria/ i resol les qüestio
a Repassa les paraules de “Corpus” i valora si con l’argot juvenil que conté
o poques.
b Si fas servir o has sentit
de l’argot juvenil que no suggereix-la.
c Valorasialgunadeles del corpus ja ha passat
d Escolta l’entrevista al g que hi ha en l’apartat “ sobre el registre col·loq catalanes et sembla aju Claudi Mans i T 1948) és catedràt mica de la Univer actualment emèri bé a la divulgac cialment en tem bé no exclusivam seu blog a https:/ com.
156
nssegüents:
l’opció del menú titulada eixes totes les entrades de aquesta pàgina, la majoria
alguna paraula o expressió figura en el corpus,
paraules o expressions
de moda.
uionista Enric Gomà
Blog” i digues si el que explica uial i l’argot en les sèries
stat a la teva percepció.
eixidó (Badalona, ic d’Enginyeria quí- sitat de Barcelona, t. S’ha dedicat tam- ió científica, espe- es d’alimentació, si ent. Podeu llegir el /cmans.wordpress.
i Quinriure!
j Excessivamententusiasta.
Per què s’equivoquen tant els futuròlegs?
• De quines dues llengües s’agafen moltes
La prospecdteivleaséesxupnreasseionnaspderl’alr’gaontàjulivseindiel alectsutaeln?dències observades en el passat i e•lDpersetsaecnat,unaapdaertliersddeeluerseqspuoasltseessepnoladeqnuaelxetlrmapoot lar diferents esce- naris de fuptruorp,iidaeqlu’aersgtostejsucvenailrcisomsepraonrtituanavaemrspelmiabcilóants com ho siguin les estimacionosedspeelscipaalirtàzamcieótrdeeslusisgantisfipcaert oalrsigcinàalcrui.lEsx. pUlincab-ohno.exemple d’activi- tat prospectiva és l’exposició recent al CosmoCaixa Barcelona Experiment any 21800F.eQsuènenesqeuspeemraaqulaeTrercrauldlielefsutvuarr?i,eqtautes sd’healapollegun-t veure fins al gener delgm2uí0na1im6ca.atmaleantae. xCeamdpalifviacarideata. t ha d’estar definida i
En la pel·lícula Back to the future 2, que aquí es va dir Retorn al futur 2, un científic i un jove viatgen en el temps, des del 1985 fins al 2015. Els guio- nistes van imaginar cotxes voladors, monopatins que flotarien a l’aire i pizzes liofilitzades que s’hidratarien en un electrodomèstic casolà. La van encertar molt poc, com tampoc no van caure a predir l’existència de telèfons mòbils ni internet. Per què els futuròlegs s’equivoquen? No hi ha cap motiu perquè el que avui pensemLesqllueengéüsesteicenlsopalòrlgainctsam15e5nt possible en un futur acabi passant, i per diverses raons. La primera, perquè no hi ha diners per a tot, i cal prioritzar; és a dir, no es poden aplicar totes les nove- tats alhora.
Una altra raó és que els usuaris avançats són una minoria, i hi ha una majoria que no pot assimilar les novetats: al costat dels telèfons de paga- ment amb tecnologia NCF, hi ha cues a les oficines dels bancs per pagar en metàl·lic els rebuts de l’aigua. A més, hi ha novetats factibles, però que no s’adapten als problemes reals de la majoria de la població: ningú no es refia de la famosa nevera que fa la compra per internet si el que vols és comprar tomàquets. I, finalment, la limitació de recursos mediambientals o de primeres matèries no sempre es considera, com es pot constatar quan assistim a les discussions sobre el canvi climàtic o sobre el pas a vehicles elèctrics. I no cal dir que el factor humà no es té mai present en la futurolo- gia: molt poca gent va preveure l’emergència de personatges com Monica Lewinsky, Bin Laden o els líders de l’Estat Islàmic, que han determinat el futur de manera considerable. Niels Bohr ja ho va avisar: predir és molt difícil, sobretot si es tracta de predir el futur.
CLAUDI MANS, “Per què s’equivoquen tant els futuròlegs?”, Ara diumenge. 27 de desembre de 2015
1 Digues quina d’aquestes possibilitats resumeix millor el sentit general del text:
a Critica els futuròlegs perquè no l’encerten mai. b Considera que la societat no està preparada
per a la majoria d’innovacions.
c Creu que hi ha molts factors que dificulten d lParepdroirseplefcuttiuvar.és impossible.
2 Tria la parella de sinònims que podria substituir la paraula versemblant:
• possible, probable
• vertader, autèntic
• cert, realista • real, veritable
3 Busca en el text exemples dels elements següents:
• Unaexdemfinpilcei.ó.
• Un aforisme.
• Qelusadtirferexnptrseeslseiomnesnqtsued’iunntraodenuueimxenració.
4 Argumenta per què les paraules destacades estan escrites correctament:
• Per què s’equivoquen tant els futuròlegs?
• aquests escenaris seran tan versemblants com ho siguin les estimacions dels paràmetres usats per als càlculs
• Per què els futuròlegs s’equivoquen?
• La primera, perquè no hi ha diners per a tot.
5 Sauqbureastlelas olersacpieornífsrai dsisguversbdaelsqquuine tciopnutsesnóen: aNohihacapmotiuperquèelqueavuipensem que és tecnològicament possible en un futur
acabi passant, i per diverses raons.
b no hi ha diners per a tot, i cal prioritzar.
6 Digues quina funció fan els sintagmes
si usubbrastliltautesixe-nloeslspefrapgrmoneonmtsssfeegbülesn:ts
a heni hmaectuàel·slica elels roefbicuitnsedsedel’alsigbuaancs per pagar b no s’adapten als problemes reals de la majoria
7
157
de la població
c ningú no es refia de la famosa nevera d el factor humà no es té mai present
en la futurologia
Digues si el text de Claudi Mans, que parla de la predicció, és un text predictiu o correspon a alguna altra tipologia. Justifica la teva resposta.
8 Indica de quin tipus d’oració es tracta en cada cas, segons les característiques del verb:
a Ldae plersostepnedctèivnaciées uonbaseerivnaadepserean le’al pnaàslisai t
i el present.
b Un científic i un jove viatgen en el temps. c Hi ha novetats factibles.
d Molt poca gent va preveure l’emergència
de personatges com Monica Lewinsky.
9 Analitza l’estructura lèxica d’aquestes paraules:
• extrapolar
• monopatins
• electrodomèstic • casolà
• mediambientals • climàtic
10 Redacció.
Imagina un cotxe volador i fes-ne la descripció, primer, tal com la faria un científic (com el de Retorn al futur 2) i, després, tal com la faria un jove (el noi que l’acompanya). Cada descripció ha de tenir unes 100 paraules.
7
ELS DIES DE L’EDÈN
Camí de sirga (1988), la primera novel·la que va publicar Jesús Moncada, és una elegia per un temps i un lloc perduts –l’antiga Mequinensa, colgada per les aigües arran de la construcció d’un pantà– i pels seus personatges i costums més ancestrals. En aquest fragment, poc abans de la desaparició del poble, la senyora Carlota Torres recorda, davant d’un retrat del seu pare que presideix el saló, un episodi de la seva infantesa que amb el temps va esdevenir llegendari.
1 Cap al migdia del 12 de juny del 1914, el Ràpid, llaüt1 de la casa Torres i Camps, car- regat de farina, havia naufragat a l’Ebre, al Pas de la Lliberola. Dos peons es salvaren nedant i el tercer, que surava com els codissos,2 va agafar-se a la palanca de la nau amb la qual havia topat en el moment de sotsobrar3 i arribà a la vora, estamordit i 5 mig boig de por, uns quants quilòmetres avall, gairebé a les envistes de la vila. Mai no es va saber res del patró, el Josep Ibars, de la nau ni de Gatell, el gos de la tripula- ció. Barquers, pescadors i llaüters guaitaven les aigües sense descans, donaven veus pertot arreu a la ribera, de la vila fins a mar, però aquella vegada l’Ebre no amollà la presa,4 mai no trobaren altres restes del naufragi. Així començà la llegenda que la
10 Verònica contà un dia en secret a la senyoreta de Torres en un racó de la cuina, on la petita s’esquitllava sovint a tafanejar malgrat la prohibició de la mare. La Carlota s’assabentà que el patró, tal com passava sempre amb els difunts que no trobaven el repòs del sepulcre, s’havia tornat una ànima en pena. Allò no era cap invenció; al contrari, es sabia de bona font. No assegurava Pere del Pla, i ell no contava mai
15 mentides, haver trobat la nau perduda en el recte de la vall de la Canota? Ni Pere del Pla ni la seva tripulació aconseguien treure’s del cap la imatge esborronado- ra d’aquell Ràpid espectral, com de boira, els rems del qual es movien sols sense peons que voguessin.5 Encara els obsessionava més la figura del patró, Josep Ibars en persona, amb la boina un pèl caiguda damunt l’orella esquerra, que servava6 en
20 silenci. Si no la carcassa del gos Gatell, què era la bèstia terrorífica que una nit va entrar a casa de la vídua del llaüter i va sortir-ne com un llamp cap als molls endu- ent-se a la boca les ulleres de vista cansada del desaparegut, a qui devien fer falta en el transmon?
De vegades, sobretot en temps d’hivern i de boires —precisava la Verònica—, quan 25 es feia fosc, el Ràpid atracava als molls de la vila i el patró difunt, diu que per treure’s del cos la gelor de la mort, voltava per cafès i tavernes on s’empassava les begudes servides al taulell i als vetlladors7 de marbre. Els parroquians veien com els gots s’enlairaven i es buidaven sols igual que si l’alcohol s’evaporés de sobte. Allò, si més no, li passava contínuament a Robert de Tàpies, de manera que la set insaciable de 30 l’espectre l’obligava a demanar una copa de rom darrere l’altra a fi de compensar el que se li bevia l’Ibars. La història havia engrescat la Carlota i la noia volgué escla- rir si el patró en pena s’havia begut alguna vegada el cafè o el licor del seu pare, el senyor Jaume de Torres. La minyona deixà de plomar la gallina decapitada feia una estona amb un dels sabres de la generala difunta, el qual sempre prenia d’amagot8 35 de la panòplia9 del rebedor per immolar la volateria10 malgrat la prohibició de la senyora Adelina, i mirà escandalitzada la Carlota a través del borrissol de l’au, una neu indecisa en l’atmosfera tranquil·la de la cuina. S’havia tornat boja, amb perdó, la senyoreta? Com podia ni tan sols pensar —va etzibar-li, severa— que un pobre, encara que fos un patró de la categoria de l’Ibars, gosés, ni després de la mort, posar
40 els peus al Casino de la Roda, el cafè dels senyors?
264 Educacióliterària
JESÚS MONCADA, Camí de sirga.
1 Fes una llista dels elements de la realitat de Mequinensa d’abans de la construcció de l’em- bassament que apareixen en aquest fragment.
2 Explica succintament el fet real del naufragi del Ràpid.
3 Explica la llegenda que es deriva d’aquest suc- cés.
Digues si aquesta llegenda, respecte als fets reals, els contradiu, els recorda, els complementa, els re- força o si es donen diverses d’aquestes possibilitats.
4 Analitza el paper de la Carlota de Torres en els diferents moments del relat:
a Quan descobreix la llegenda.
b Quan s’engresca i fa una pregunta.
5 Contrasta les reaccions de la Carlota amb la reacció final de la Verònica, minyona de casa els Torres.
Explica què ens diu aquesta reacció de les diferèn- cies socials a la vila de Mequinensa.
COMENTARI DE TEXT 13
6 Explica quin recurs expressiu tenen en comú aquests quatre passatges del text:
Allò no era cap invenció; al contrari, es sabia de bona font.
1 llaüt: llagut, embarcació destinada a la pesca i al transport
2 codís: palet de riera
3 sotsobrar: una nau, tombar-se de costat fent mitja volta
4 amollar la presa: tornar el cadàver
5 vogar: remar
6 servar: aguantar fort
7 vetllador: tauleta per suportar un llum
durant una vetlla, per al treball nocturn de certs artesans o, en aquest cas,
per servir les consumicions en un cafè
8 d’amagot: d’amagatotis
9 panòplia: espècie d’escut sobre el qual
es disposen ordenadament armes diverses 10 volateria: aviram
8
Rde an l a C p
ati
vs
7
Si no la carcassa del gos Gatell, què era la bèstia tderlrollraífüictearqiuveaunsoarntirt-vnaeecnotmraruancalslamdpe lcaavpídaulas molls enduent-se’n les ulleres de vista cansada dmeolnd?esaparegut,aquidevienferfaltaeneltrans- Allò, si més no, li passava contínuament a Robert de Tàpies, de manera que la set insaciable de l’espectre l’obligava a demanar una copa de rom darrere l’altra a fi de compensar el que se li bevia l’Ibars.
La minyona deixà de plomar la gallina decapitada feia una estona amb un dels sabres de la generala dniòfpulniatad, ellrqeubaeldsoermppereimtemnioaladr’alamvaogloatedrieal[a...p].a-
Aderals, peaxpssliactageqsu.è vol expressar l’autor en cadascun
Investiga a quin mite bíblic fa referència el títol “Els dies de l’Edèn”, que correspon a la primera part de la novel·la Camí de sirga.
E ds
lT
cL
e
E
s.
oc
oem
nt
rli’
ie
tl
da
-
r
n
m
r
n
e
n
ic
s
bt
nu
n
a
xit
rsa
io
ix
t
a
r
r
a
tE
p
mM
gn
cd
ee
tl
di
d’aquest fragment.
s
descriu una tro-
p
e
s
i
ts
Ps
Sd
Es
Sr
9R
d
s
e
(1I
So
D
E
C
à
l
r
e
t
a
e
a
it
n
35 Era tan orgullós, en Mateu, d’haver arribat tan amunt, directiu de la Roca, un Seat 431, casa a Pineda, qui podia reconèixer, ara, un fill de xofer? És que els cotxes anglesos són molt senyors,3 deia en Lluís, foren els primers, els de la casa Jensen, a arribar a la velocitat de 180 a l’hora.
40 Tot un prodigi. La Dolors explicava a la Sílvia, saps què em regalarà l’Albert pel nostre aniversari? No... Un creuer, tu, un creuer per les illes gregues, no és un somni? Fantàstic, digué la Sílvia, coneixeràs Grècia. Trucaren a la porta, eren la Merche i en Ramon amb la Teresa, que venia sola. En
45 Tomàs és a Màlaga, sabeu, sembla que hi va com a director de la Caixa.
Els homes s’havien escarxofat a les butaques de cuir del des- patx, prenien cafè amb Torres deu anys. Fumaven havans. Parlaven de la crisi d’energia, de la jugada que els moros
50 feien al món del capital. Com ens ho farem, sense petro- li?, a mi que no em vinguin amb que ens hem d’estrènyer el cinturó. No us preocupeu, deia en Mateu, hi ha reserves de sobres. Tenim el petroli de Veneçuela, feia en Lluís, sí, contestava en Mateu, però nacionalitzat. Voleu dir que tot
e
e
)
r
m
s
b V
1 Aquell dissabte [...] havien de venir les amigues amb els
a
d
c V m a
.
a
e
tzació dels elements fantàstics
al
i
.
l
o
s
l
ir
r
q
ts
.
E
i
la
u
s
ne
el
n
la classe mitjana barcelonina, concretament la del barri de
t
’
o
e
t
M
r
tot, amb en Ramon, el marit de la Merche. Feien un partit de futbol del Barça contra el Bilbao i havien quedat de tro- bar-se a casa dels Miralpeix per anar-hi plegats. Les dones, mentrestant, farien una sessió de Tupperware. La Merche,
quina sort, havia aconsegui
E
i
o
a
u
i
lp
na
é
n
L
e
i
li
ra
serveix per fer entrar en crisi la realitat o bé per mitificar-la.
x
lu
s
l
í
a
f
s
s
’
u
n
av
ci
e
ó
de
la
i
n
ia
m
ol
ro
t
t
a
n
E7
ia
e
m
R,
ge
na
n
es
7
ple, a través d’una nissaga familiar i posant el focus en
o
e
s
s
ls
o
a
e
a
le
t
m
g
e
s
n
fe
t
s
ea
e
l
in
t
s
n
is
.
bada amistosa de matrimonis d’aquesta classe social a casa
E
n
a
q
u
e
st
f
r
b
e
T
q
ME
t
i
e
e
g
n
e
o
u
s
d
e
uc
m
n
m
e
tc
ei
r
l
r
s
a
a
fa
tà
e
l
te
à
el
u
n
s
s
t
e
t
xt
t
Roig retrata
s Renau i, sobre-
TEXT
I ACTIVITATS 13
1 Fes una fitxa de cadascun dels personatges que apareixen o són esmentats en aquest fragment: nom, cognom, parella, ocupació, altres dades (orígens, gustos per- sonals).
Digues quines diferències observes entre els personatges masculins i femenins, pel que fa a aquestes dades, i a què poden respondre.
2 Explica detalladament com es concreten les diferències de gè- nere en aquest passatge de la novel·la. Comenta les diferències més superficials (activitats dels homes i les dones) i les més pro- fundes (actituds de fons i rol d’uns i altres).
3 Busca informació sobre aquests tres fets històrics i explica com es reflecteixen en el text:
a crisi del petroli
b guerra freda
c desarrollismo
Amb les dades que has obtingut,
Explica com es pot aplicar al fet narrat en aquest passatge.
L
a
u
E
5
sentar Tupperware per les cases, les famoses fiambreres que
no es venien a les botigues. La Merche havia dit a la Sílvia, 10 ho podem fer a casa teva, és tan còmoda! Tu prepares el berenar i, si les altres compren, la casa Tupperware et farà un regal. La Sílvia li va dir que sí però quan ho digué a en Lluís aquest contestà, quina ximpleria, les dones no sabeu què inventar per a distreure-us. De tota manera, com que 15 tocava futbol i vindrien en Ramon i els altres, acabà per fer,
tu mateixa.
Primer arribaren la Dolors i el seu home, l’Albert Mateu, un directiu de la Roca. La Sílvia ensenyà a la Dolors una peça de llenceria que s’havia comprat per no res a les rebaixes,
55 plegat no és una jugada dels ru4ssos?, segur que s’han entès amb els moros per fer l’arquet als americans, comentà en Rleasmfioamn.bTroerteps oi dlersiacoéls·sloerc.a..vaLadaMmeurcnht edehlavtiaudletsaemdebvoildicraet,
a
r
t li deixés pre-
5
m
ció
a
lit
2
i
e
àri
a
6
r
20 la Dolors la tocà, palpà amb la mà el llenç,1 l’acaricià amb
els dits, per fi va dir, roba fina, i no m’ha costat gens cara,
va concloure la Sílvia tota orgullosa. En acabat, la Sílvia
menà2 la Dolors a la cuina, li feu olorar els pastissets de cre-
ma que es coïen al forn, com m’agrada l’olor de sucre cre- 65
25 mat, digué la Dolors, mentrestant, en Lluís enraonava amb en Mateu, li ensenyava el darrer catàleg d’esportius, què et sembla el Jensen Healey, eh? En Mateu no s’ho pensà gai- re, motor potent, suspensió correcta, cilindratge raonable, excel·lent adquisició, xicot!, i en Mateu li donà un copet a
30 l’espatlla, el meu pare, continuà en Mateu, havia tingut un Jensen 541, amb carrosseria de fibra de vidre. Aleshores tot un luxe. El que no deia en Mateu, però en Lluís no ho obli- dava mai, és que el seu pare havia estat xofer i el Jensen 541 pertanyia, en realitat, a un conegut industrial de la ciutat.
60 el
demanà amb llet d Sílvia als homes, vole testaren els altres. I u d’un calaix de la taul to. La Sílvia, mentre s ran portaré els pastiss còmplices. De què ri que la porta havia qu
13
1 llenç:tela
2 menar: conduir
3 senyor: distingit, elegant
4 fer l’arquet: contrariar, f
282
POSA’T A PROVA
al living room. Prenien te amb llimona, tret de la Dolors, que
escremada. Voleu te o cafè, demanà la
m cafè, digué en Lluís, i copa, tu!, pro-
n puro, no?, feu en Lluís, i va treure
a de noguera una capsa de Montecris-Súplica
ervia el te, xiuxiuejà quan ells marxa-“Súplica” és un delisdtirgeunetsa-ssieptopdoeenmmeosstrar alguna ets. Totes van riure, contentes d’ésserdel recull Joana a(c2ti0tu0d2d),e fqounes deJola’anutora:
eu, feu en Ramon des del despatx, jaMargarit va escriur“eLaenMreerchoer,dqdueinalasort, havia edat oberta. No res, coses de dones... seva filla, afectadacodnesegduisitcaqpuaecietlatseu marit li física i mental i mordteaixaélsptresnetnataarnTyusp,perware per
MONTSERRAT ROIG, El temps de les cireres.després de vuit mesoles dcaesmesa[l.a..]l.t”ia.
“Totes van riure, contentes d’és-
1
2
3
4
Analitza aquest poema com a acte comunicatiu:
a Qui fa la súplica?
b A qui l’adreça?
c Què li demana?
Lqouceailnitzeanisiefixqpuliecna laesúfipgluicraesdreltpòorieqtuae: s – La repetició.
– La sinècdoque particularitzant (expressió d’una part per significar el tot).
Analitza la mètrica del poema seguint aquests passos:
a Quantitat sil·làbica: mesura general i excepcions.
b Versos masculins i versos femenins: tipus predominant.
Després, explica si les formes que en tots dos casos es distingeixen del que és majoritari serveixen per destacar algun aspecte de fons.
Identifica i interpreta les figures retòriques següents amb relació al sentit general del poema:
– Comparació
– Epítet (3 casos)
– Metàfora impura (2 casos) – Símbol
– Paradoxa
5 Analitza la comunicació que es produeix entre el poeta i la seva filla malalta al llarg del poema.
Indica si hi ha alguna progressió i on se
situa el moment de màxima comunió entre tots dos.
6 L’expressió mai més és una al·lusió al poema “El corb” d’Edgar Allan Poe, traduït al català per Xavier Benguerel. En aquest poema,
el poeta, que ha perdut definitivament la sceovnateessttaiminavdaari,arbelpemlaevnisti“taNedv’uenrmcorbe”qaue totes les preguntes que ell li planteja.
Busca el poema de Poe i compara les dues composicions.
7 Redacta un comentari de text amb dades extretes de les activitats anteriors.
er la guitza
1
5
10
15
20
25
D’aquest matí d’hiversdner, dacomònmaebps.l.ei.”cietse. b[.i.,.] No res, coses per favor, no te’n vagis
i queda’t submergida en aquest pati,
com un naufragi, dins la nostra vida.
Entre el llorer i els testos d’aspidistres
de fulles verdes, amples i romàntiques,
per favor, no te’n vagis, no te’n vagEisd.ucació literària 267 Tot està preparat perquè tu hi siguis,
doncs, queda’t, per favor, i no te’n vagis.
Digue’m si te’n recordes: necessito
unes paraules amb la clara i fonda
veu de l’absència per preguntar-te
pel teu fugaç triomf sobre el mai més.
Però calles, descanses al passat,
aquest llit de tristesa fulgurant.
I així has anat tancant-te en la poncella
de la fosca durant aquests vuit mesos,
fins que ara, horroritzada per la llum,
sorgeix aletejant la papallona
pàl·lida, furiosa, de la mort.
Però, si estàs morint-te, encara vius,
i faig esclatar l’última alegria
del teu rostre cansat
amb les petites mans entre les meves.
Morir-se encara és viure, em repeteixo.
D’aquest matí d’hivern, amable i tebi,
per favor, no te’n vagis, no te’n vagis.
JOAN MARGARIT
en quins anys situaries l’acció?
4 Comenta el rerefons de cadascun d’aquests dos fragments del text
13
283
• Textos i activitats • Comentari de text • Posa’t a prova