Page 4 - BAT Llengua catalana i literatura 2

COM ÉS AQUEST LLIBRE?
Les unitats s’organitzen en:
Reflexió
sobre la llengua
• Inici de la unitat
• Exposició informativa del tema
• Activitats graduades
en tres blocs:
- Ho entenc
- Ho practico
- Ho faig servir
• Normes d’ús
• Posa’t a prova
“Una llengua diferent
és una visió diferent de la vida.” FEDERICO FELLINI
La formació
de paraules,
la lexicalització i els manlleus
1 2
3
4

El lèxic de la llengua
La formació de paraules
• La derivació
• La composició
• La conversió
• La truncació
• L’onomatopeia
• La reduplicació
La lexicalització
• Les locucions
• Les frases fetes
Els manlleus
NORMES D’ÚS
• El guionet en mots derivats i compostos POSA’T A PROVA
4
La comunicació, el llenguatge i el text
La formació de paraules, la lexicalització i els manlleus 4
1 El lèxic de la llengua
El lèxic és el conjunt de mots d’una llengua. Com que els parlants d’una llengua necessiten constantment paraules noves per designar realitats noves i conceptes nous, són diversos els procediments de creació de parau- les que permeten ampliar el cabal lèxic. En el cas de la llengua catalana, els procediments d’ampliació lèxica són els següents:
• La formació de paraules, que és la producció de noves unitats lèxiques a partir de recursos propis, bàsicament radicals (que també s’anomenen lexemes o arrels), sufixos i prefixos. Exemple: a partir del radical animal i el sufix -ista es forma la paraula animalista.
• La lexicalització, que és l’assignació d’un significat unitari a un seguit de mots independents. Exemple: a partir de l’adverbi no i el quantificador més s’ha format només, que significa ‘solament’.
• El manlleu, que és l’adopció d’una paraula d’una altra llengua. Exemple: la paraula xat és un manlleu de la paraula anglesa chat.
Quan una paraula és nova en el lèxic, diem que és un neologisme. Els neologismes són observats i estudiats pels lingüistes i, en molts casos, aca- ben sent incorporats en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i en altres diccionaris prescriptius.
2 La formació de paraules
Per formar paraules convé conèixer l’estructura lèxica del mot. Des del punt de vista lèxic, una paraula pot tenir una estructura de fins a tres parts diferenciades per raons gramaticals i de significat:
– Un radical. És un component obligatori i conté el significat bàsic de la paraula. En el mot fustetes, per exemple, el radical és fusta, que designa la matèria vegetal llenyosa.
– Cap, un o diversos morfemes derivatius, també anomenats afixos, que s’afegeixen al radical segons les regles de formació de mots i que en modifiquen el significat bàsic. En fustetes, el sufix diminutiu -et- signifi- ca ‘de mida petita’.
– Una terminació flexiva formada per un o més morfemes flexius. Es dona només en les classes de mots que presenten variació formal (verbs, noms, adjectius, determinants i quantificadors). En el cas de fustetes, per exemple, la terminació -s és una marca de nombre plural. En alguns cfoarsmosa, dla pterrminésacdi’óunésmbouridfeam, caogmramaratiecnalp, ac;oemn arlatrens cpaestiotessp: opettiets+taer (morfema de gènere femení) + s (morfema de plural).
La formació de mots és el conjunt de processos mitjançant els quals s’obtenen nous mots a partir de mots ja existents. Aquests processos es defineixen pel tipus de procediment que suposen. Els diferents processos queden recollits en aquesta taula:
Procés Derivació Composició Conversió Truncació Onomatopeia Reduplicació
MORFOLOGIA I LEXICOLOGIA
La morfologia és la branca de la lin- güística que s’ocupa dels morfemes flexius i estudia la flexió verbal (habi- tualment anomenada conjugació) i la nominal (terminacions de noms, ad- jbeàcsticuasm, deentemrmorinfeamntess di eqguèanetirfeiciandomrs-, bre). La lexicologia, en canvi, estudia la combinació de lexemes i morfemes derivatius segons les regles de formació de mots.
Reflexiósobrelallengua79
Definició
Adjunció d’afixos al radical
Exemple
blavós es forma a partir
del radical blau i de l’afix -ós
Combinació de radicals
agredolç es forma a partir dels radicals agre i dolç
Adaptació a la morfologia d’una altra classe de mots
alegrar es forma afegint
la terminació verbal al radical adjectival alegre
Eliminació d’una part d’un mot existent
moto es forma eliminant la part final de motocicleta
Reproducció d’un so o soroll
meu es forma imitant el miol dels gats
Repetició d’un mot o de part d’un mot
ziga-zaga es forma repetint z[vocal]ga
Quina d’aquestes paraules proposades l’any 2021 va ser finalment la més votada?
78 Reflexiósobrelallengua
EL NEOLOGISME DE L’ANY
El neologisme de l’any és una votació popular promoguda per l’Observatori de Neo- logia (OBNEO) i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per tal d’escollir anualment una paraula nova que els parlants consideren que ha de formar part del lèxic català.
Neologisme del 2018: sororitat Neologisme del 2019: emergència climàtica L’any 2020 les deu paraules candidates al títol de neologisme de l’any van tenir a
veure amb la pandèmia de la covid-19: coronavirus, que finalment va ser la més vo- tada i que ja figura en el diccionari de l’IEC, videotrucada, conspiranoic -a, mascareta, teletreballar, infodèmia, grup bombolla, desconfinament, traçabilitat i desescalada. L’any 2021, en canvi, els mots van tornar a ser d’àrees diverses, com és habitual: anti- vacunes, cisgènere, cronificar, disfòbia, distòpic -a, edatisme, monodosi, negacionis- me, podcast i presencialitat.
Norma d’ús
94 Reflexiósobrelallengua
1
2
3
Completa aquestes oracions amb una paraula que estigui formada amb el prefix anti-:
a La fiscalia especialitzada a lluitar contra els delictes
de corrupció s’anomena fiscalia .
b La CUP és una organització política contrària
al capitalisme, són .
c A la colla tots estem en contra de la celebració
de Halloween a casa nostra; som .
Escriu els mots prefixats amb ex- que expressin que ja no es té aquella condició o càrrec:
4
4 Completa aquesta oració amb dos adjectius compos- tos que expressin el que s’indica entre parèntesis:
Segons l’estat al qual pertanyen, els (d’Amèrica del Nord) poden ser canadencs, (dels Estats Units) o mexicans.
5 Explica la diferència de significat entre les expres- sions destacades en les oracions de cada parella:
A a Aa alanfaerssteamdeprgeramdéusaecniól,làla. tutora va encoratjar-nos b La majoria de religions creuen en el més-enllà.
B a Abans-d’ahir vaig trobar-me amb l’Ernest a la cafeteria del port.
b Aquest pa està molt sec i ahir no vaig anar al forn: per tant, segur que està comprat d’abans d’ahir.
6 Completa aquest text i després contesta:
Les cascades més famoses d’Amèrica són les del Niàgara (Estats Units), a l’Amèrica del Nord o , i les d’Iguaçú (Brasil), a l’Amèrica del Sud o . No és tan conegut el Salto del Calvo (Costa Rica) a l’Amèrica Central o .
• Quins dos dels tres topònims compostos s’escriuen amb guionet i quin amb els dos components junts? Per què?
cascades d’Iguaçú
Reflexiósobrelallengua95
4
EL GUIONET EN MOTS DE
Com a norma general, els elements lèxics que formen el o aglutinats. Tanmateix, hi ha alguns casos en què aque
DERIVATS PER
S’escriuen junts
• En general, els derivats amb qualsevol prefix, incloent-hi els noms propis derivats de noms propis: antiviral, arxiconegut, exalumne, extracomunitari, infraroig, preromànic, proxinès, subaquàtic, Prepirineus.
COMPO
S’escriuen junts
RIVATS I COMPOSTOS
s mots derivats i compostos s’escriuen junts sts elements se separen amb un guionet (-).
PREFIXACIÓ
S’escriuen amb guionet
• no + nom o adjectiu: no-violència, no-bel·ligerant • prefix + paraula que comença amb:
– majúscula: ex-Iugoslàvia – xifra: sub-21
– símbol: globulina anti-D – cometes: ex-“hippy”
• prefix + paraula en cursiva: anti-skinheads
• prefix + locució: ex-director general
• prefix + mot amb guionet: anti-nord-americà
STOS
S’escriuen amb guionet
• En general, els compostos formats:
– Amb radicals catalans: rentaplats, milhomes, corprendre.
– Amb formants cultes: oftalmologia, audiovisual, grecoromà.
– Amb formes acabades en -o o -i: angloamericà, finisecular.
• També els manlleus que s’escriuen junts en la llengua originària, cowboy, leitmotiv, o que han estat adaptats, discjòquei, troleibús.
• numerals cardinals i ordinals: trenta-dos, quaranta-quatrè • punts cardinals: sud-est, Sud-àfrica
• reduplicatius: xino-xano, gara-gara
• quan entren en contacte una vocal i les consonants r, s o x: penja-robes, Vila-seca, para-xocs
• si el primer element duu accent gràfic: ciència-ficció, mà-llarg
• si algun dels elements és un símbol: pH-metre, covid-19
• alguns noms propis: Josep-Anton, Salvat-Papasseit
• quan escriure els elements junts provocaria desfiguració, dificultat de lectura o ambigüitat: Bell-lloc, estira-i-arronsa, abans-d’ahir
• si algun dels elements ja porta guionet: anglo-nord-americà, oest-sud-oest
• els manlleus no adaptats: foie-gras, plum-cake
S’escriuen junts
DERIVATS DE C
• En general, encara que el compost originari s’escrigui amb guionet: vuitcentista (derivat de vuit-cents), zigzaguejar (derivat de ziga-zaga).
OMPOSTOS
S’escriuen amb guionet
• Quan entren en contacte una vocal i les consonants r, s o x: vila-realenc, poca-soltada.
marit
alumna
empleat
Posa exemples de mots compostos en què els radi- cals combinats vagin separats per un guionet i en què, a més, es compleixin aquestes condicions:
Que el primer radical acabi en vocal i el segon comenci per r, s o x.
Que el primer radical sigui una desena i el segon, una unitat.
Que el primer radical sigui una unitat i el segon,
una centena.
Que tots dos radicals siguin noms de punts cardinals. Que el primer radical sigui el nom d’un punt cardinal. Que el primer radical porti accent gràfic.
directora ministra secretari
director general primer ministre secretària general
HO ENTENC
8 Explica la successió de derivacions que han permès formar el mot despenalització.
Contesta:
a Hi ha més d’una sèrie possible de passos?
b Posa un exemple de successió de passos que cal desestimar i explica per què.
c Quin és el significat previsible del mot que has analitzat?
9 Busca el mot del qual deriven els mots següents i digues si els sufixos que s’han afegit en cada cas pro- voquen un canvi de classe de mot. En cas afirmatiu, digues la classe originària i la resultant:
HO PRACTICO
11 Forma adjectius amb el prefix in- que neguin el sig- nificat dels adjectius següents:
14 Relaciona cadascun dels sufixos de la primera co- lumna amb un dels processos de canvi de classe de mot de la segona columna i amb un exemple de la tercera columna:
17
18
ACTIVITATS 4
Forma adjectius amb el sufix -dís/-dissa a partir dels verbs següents:
f calaixera g propera
h cartutxera i cartera
j mentidera
a millorable b lícit
c possible d respirable
e animat f bevible
a -à Adj b -ment V c -enc/-enca Adj d -dís/-dissa N e -egar N f -esa Adv
gh -ejdaar NV i -alles Adj j -ís/-issa Adv k -itar Adj Aanfetegreiioxrsu.n exemple en
N 1 Adj 2 Adv 3 N 4 Adj 5 Adj 6
agilitar deixalles llunyejar fageda blavissa estiuenc srelrleisncamdíesnt senzillesa forà pedregar
a esmunyir-se b bellugar
c córrer
d fondre’s
e enfilar
f enyorar
g enamorar h espantar
a davanter b peixet
c lliurament d tristament e avellaner
f ecologista g ploviscar h negrós
i puresa
j menjador
Explica les variants ortogràfiques d’aquest prefix.
12 Explica el significat de cada un dels prefixos se- gaümebnctsa.daDepsrperféixs:, posa exemples de mots formats
NV 78
Adj 9
V 10
V 11
cadascuna de les relacions
enfiladissa
a ante-
b anti-
c arxi-
d bes-
Classifica els prefixos anteriors en tònics i àtons, se- gfornmseqnuelshimroetcsaidgeurivoantso. un accent secundari quan es
13 Relaciona cadascun dels adjectius de la columna de l’esquerra amb un dels sufixos de la columna de la dreta per formar els noms abstractes corresponents. Dtaecsióprféosn,èdtigcaueososrithoighràafsichaaigquutidnea fhear easlgtautn:a adap-
Indica quins sufixos valoratius abunden en la parla adreçada als infants. Posa’n exemples i explica a què es deu aquest fenomen.
10 Classifica els mots següents segons el significat que hi aporta el sufix -era. Després, explica quina classe de paraules imposa el sufix en cada cas i quin signi- ficat hi aporta:
e circum- f contra- g dis-
h entre-
i post- j pre- k pro- l re-
msemi- n sobre- o trans- p vice-
19 Verbalitza, mitjançant prefixos, aquests radicals nominals, adjectivals i adverbials:
a bombonera b fornera
c xerrera
d brasilera
e ploranera
Forma nous mots per a cada grup.
84 Reflexiósobrelallengua
a dins b pam c lluny d vernís e fred
f os
g paper
hi gfurlala
j cara
k vergonya
l ferm
m favor
n fluix
o lent
p fons
q profund r cua
st nmeugrraella u greix
v bocí
a suau b sord
c sant
d aspre e ximple f avar
g ple
1 -or
2 -itud 3 -itat 4 -edat 5 -eria 6 -esa 7 -ícia
fageda
Busca altres noms abstractes que es formin amb cadas- cun dels sufixos anteriors.
16
a esdentegar b amuntegar
c abonyegar d empolsegar
Reflexiósobrelallengua85
15 Explica què són els gentilicis des del punt de vista del significat i des del punt de vista de la formació de mots. Fes una llista dels principals sufixos que in- tervenen en la formació de gentilicis i exemplifica’ls.
Explica la diferència de significat entre veueta, veuo- ta i veuarra en funció dels sufixos que s’han afegit al radical per formar aquests noms.
20 Explica la diferència que hi ha entre les paraules derivades de l’activitat anterior i les següents des del punt de vista de la formació de mots:
POSA’T A PROVA
Infantesa i èxit dels llibres de pàgines
Si el poeta Marcial1 pogués aconseguir una màquina del temps i visitar casa meva aquesta tarda, hi trobaria pocs objectes coneguts. El sorprendrien els ascensors, el timbre de la porta, el router, els vidres de les finestres, la neve- ra, les bombetes, el microones, les fotografies, els endolls, el ventilador, la caldera, la cadena del vàter, les cremalleres, les forquilles i els obrellaunes. S’espantaria quan sentís el xiulet de l’olla de pressió i faria un bot quan comencessin les envestides de la rentadora. Alarmat, buscaria on s’ama- guen les persones que parlen des de la ràdio. L’angoixaria —com a mi, d’al- tra banda— l’alarma del despertador. A simple vista, no tindria ni la més petita idea de la utilitat dels esparadraps, els esprais, els llevataps, la baie- tda’a, fealistabro, teol nvse,lclr’aos,sleacgadraoprad, ol’reas,perel mpiendtaolrla,veisl,s ldesisucollserdees dveinsiol,l,laelmtiràaqluleitnoa els tampons. Però entre els meus llibres se sentiria còmode. Els reconeixeria. Sabria subjectar-los, obrir-los, passar-ne les pàgines. Seguiria el solc de les ratlles amb el dit índex. Sentiria alleujament —alguna cosa queda del seu món entre nosaltres.
Per això, davant de la cascada de prediccions apocalíptiques sobre el futur del llibre, jo dic: un respecte. No subsisteixen pas tants artefactes mil·lenaris entre nosaltres. Els que queden han demostrat que són supervivents difí- cils de desallotjar (la roda, la cadira, la cullera, les tisores, el got, el martell, el llibre...). Hi ha alguna cosa en el seu disseny bàsic i en la seva depura- da senzillesa que ja no admet millores radicals. Han superat moltes proves —sobretot, la prova dels segles— sense que haguem descobert cap estri millor per complir la seva funció, més enllà de petits ajustos en els materials o els components. Freguen la perfecció en la seva humil esfera utilitària. Per això crec que el llibre continuarà sent el suport essencial per a la lectura —o alguna cosa molt semblant al que el llibre no ha deixat mai de ser, fins i tot abans de la invenció de la impremta.
IRENE VALLEJO, L’infinit dins d’un jonc. Columna, Grup 62. 1 Marcial: poeta llatí del segle i dC.
1 Escriu la tesi d’aquest text.
2 El primer paràgraf d’aquest text està construït sobre un mateix recurs expressiu que es va repetint. Digues quin és aquest recurs, posa’n almenys un parell d’exemples daedletsetxatciaer.xplica quina idea contribueixen
Celsaspsrioficeadaimqueensttseds’apmarpaluialecsiódleèlxtiecxatqsueegohnas estudiat:
7
8
9
10
11
Busca en el text un sinònim de les paraules i expressions següents:
Irene Vallejo (Sa doctora en filolo tora i articulista, v Nacional d’assai Espanyoles 2020 dins d’un jonc, e de forma divulga llibres. Actualme tasca intensa de clàssic, amb conf
96
ragossa, 1979) és gia clàssica. Escrip- a guanyar el Premi g de les Lletres amb el llibre L’infinit n el qual repassa tiva la història dels nt, du a terme una divulgació del món erències i cursos.
router
màquina d’afaitar pintallavis
ulleres de sol supervivents desallotjar
assecadora alleujament senzillesa llevataps utilitària
3
microones
ventilador
obrellaunes
esprais
Busca en el text una paraula que es pugui truncar.
Escriu una possible onomatopeia per al so que fa el timbre de la porta i una altra d’habitual en l’alarma del despertador.
4 Indica quin és el referent dels pronoms El i -ne destacats en el text.
5 Completa les oracions següents amb un deleprirvoactedeimlaenptadraeullapinadraicsaíndtaesuit:ilitzant
a Probablement, Marcial (pàl·lid) davant de l’allau de novetats que apareixerien davant dels seus ulls.
b En canvi, segur que acceptaria (còmode) en una butaca amb un llibre entre les mans.
c Se sentiria (lleuger) quan descobrís que
els llibres continuen sent llibres.
d Què diria si tastés un cafè (sucre)?
6 Reescriu el fragment del primer paràgraf del
text que va des de “El sorprendrien...” fins a “del despertador”, canviant el condicional pel futur i fent els canvis de temps verbals que calgui perquè el text resultant estigui ben cohesionat des del punt de vista gramatical.
a embats
b pronòstics
c fer desaparèixer
Tria la paraula o les paraules adequades en cada cas:
a La mà de morter és un (aparell / estri)
necessari per fer picades.
b Alguns dels ginys moderns podrien (donar / fer) por al poeta Marcial.
c Després de la visita, Marcial afirmaria que (en lloc / enlloc) com a casa.
d Marcial preguntaria (per què / per a què) serveixen tots aquells artefactes desconeguts.
Digues quina funció sintàctica fa el sintagma
subratllat en cada oració:
a A q u l a e r mp a a r t l , e b n u d s e c a s r d i a e o l a n r s à ’ d a i m o . a g u e n l e s p e r s o n e s
b L’angoixaria —com a mi, d’altra banda—
l’alarma del despertador.
c Seguiria el solc de les ratlles amb el dit índex.
Completa les oracions següents amb la forma adequada del verb indicat entre parèntesis:
a M’agradaria saber quins invents desconeguts
avui en dia em trobaria si (viatjar) al futur.
b Amb els segles han anat (aparèixer) molts
ginys que ens faciliten el dia a dia.
c Hem analitzat un poema que va ser (compondre) per Marcial al segle i dC.
d El poeta Marcial queda parat i no
(comprendre) gairebé res del que veu.
Redacció.
Escriu un text argumentatiu en què defensis l’opció de combinar l’ús del llibre convencional en suport paper amb el llibre en suport digital (150 paraules).
d estilitzada e substancials f voregen
4
97
La narrativa,
la poesia i el teatre a partir dels anys setanta
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
El context social i polític El context literari Terenci Moix Montserrat Roig
El col·lectiu Ofèlia Dracs Jaume Fuster
Maria Antònia Oliver Jaume Cabré
Quim Monzó
Jesús Moncada Isabel-Clara Simó Maria Barbal
Ferran Torrent Albert Sánchez Piñol Toni Sala
Najat El Hachmi POSA’T A PROVA
13
“Cap escriptor escriu com es parla al carrer, però tampoc no escriu com les institucions diuen que s’ha de fer.”
QUIM MONZÓ
12 Maria Barbal
Maria Barbal i Farré (1949) es va donar a conèixer en el món literari amb la novel·la Pedra de tartera (1985), que és la història del desarrelament d’una nena de la seva família originària i un retrat de la duresa de la vida a la muntanya pallaresa, especialment per a les dones.
El tema de la crisi de la societat tradicional al Pallars i de les migracions cap a la plana i les ciutats a la segona meitat del segle xx és constant en el recull de contes La mort de Teresa (1986), en les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992) i en les proses de Camins de quietud (2001), un pas· seig de l’autora per una cinquantena de pobles pallaresos en ruïnes. Tanmateix, a partir de Càmfora, Barbal incorpora nous paisatges i nous temes a la seva narrativa. Són representatives d’aquesta exploració dels territoris urbans novel·les com Carrer Bolívia (1999) i Emma (2008). Amb la novel·la Tàndem va guanyar el Premi Josep Pla 2021. Recentment ha publicat una nova novel·la, titulada Al llac (2022).
13 Ferran Torrent
Ferran Torrent i Llorca (1951) es va fer popular amb novel·les policíaques com No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987) i Cavall i rei (1989), en les quals destaca la consoli· dació del registre dels baixos fons en català. La tercera d’aquestes novel·les ha estat adaptada al cinema, com també ho han estat Gràcies per la propi- na (1995), una evocació de la infantesa i la joventut de l’autor, i L’illa de l’holandès (1998). La trilogia novel·lística Societat limitada (2002), Espècies protegides (2003) i Judici final (2006) és una crítica de la societat valenciana actual, incloent·hi la corrupció política i urbanística.
Ha conreat també la prosa més periodística, amb Tocant València (1995), i el teatre, amb dues obres escrites conjuntament amb Carles Alberola, O tu o res (1991) i Nit i dia (1993).
14 Albert Sánchez Piñol
Albert Sánchez i Piñol (1965), antropòleg, es va donar a conèixer amb l’assaig Pallassos i monstres: la història tragicòmica de vuit dictadors africans (2000), tot i que ràpidament es va decantar cap a la narrativa. Ha escrit reculls de relats breus, com Les edats d’or (2001) i Tretze tristos tràngols (20028), ui norveelal·tleds’,acvoemntuPraensdqourae adlisCconrgroe (e2n00u5n) ai,msboibernetoetx, òLtaicpielpl lferedae criatures fantàstiques i antropomòrfiques que ha tingut un gran èxit de públic i ha esdevingut l’obra catalana de tots els temps traduïda a més llengües. Recentment, s’ha dedicat a la ficció històrica, amb Victus. 1714 (2012) i la seva seqüela Vae victus (2015). Es tracta de dues llargues novel· les sobre la guerra de Successió a Catalunya i la repressió borbònica.
15 Toni Sala
Toni Sala i Isern (1969) compagina la seva tasca d’escriptor amb la docèn· cia. La seva trajectòria com a narrador es va iniciar amb el recull de con· tes Entomologia (1997), gènere que va continuar conreant a Bones notícies (h2a0p01u)biliUcantrPeelaretMdealraínn(o1v9a9i8m),mGigorailc·ilóaabflraincac:nmae(2m0ò0r4ie)s.dC’eonmFlaoqnuoevtedl·eliNsteau, (2003), Rodalies (2004) i Autoestop (2007). La seva novel·la Els nois (2014) parla dels efectes que té la mort d’algú sobre aquells a qui era proper i que el sobreviuen, així com del sexe i del destí.
16 Najat El Hachmi
Najat El Hachmi (1979), nascuda a Beni Sidel, a la província marroquina de Nador, es va donar a conèixer en el món de les lletres catalanes el 2004, amb l’obra autobiogràfica Jo també soc catalana, que relata la història del seu arrelament al nostre país després d’arribar·hi als vuit anys. Es va con· sagrar com a narradora amb la novel·la L’últim patriarca (2008), que retra· ta l’enfrontament entre un pare marroquí i una filla que s’incorpora als valors de la societat occidental. La van seguir les novel·les La caçadora de cossos (2011), La filla estrangera (2015) i Mare de llet i mel (2018), centrades en la mateixa problemàtica i amb un enfocament alliberador i feminista.
La narrativa, la poesia i el teatre a partir dels anys setanta 13
JUDICI FINAL
Per l’esplanada de la catedral circulaven diumenge molts estrangers. Alguns enca- ra es reconeixien per la peculiar manera de vestir. A Miquel Pons, llicenciat en ma- temàtiques pures, el treia de polleguera observar un individu amb sandàlies i mit- jons de llana. Els pantalons llargs dissimulaven aquell atemptat contra l’estètica més elemental, desastre en perfecta harmonia amb l’oferta turística. En una plaça tan maca, tan italiana, amb la part gòtica de la catedral presidint-la, envoltada d’uns edificis estranyament respectuosos amb l’entorn i el Palau de la Generalitat enfront, feia mal de veure un grup de guiris amb tot de colors cridaners fotografi- ant-se amb el fons d’una font d’evocació franquista, encapçalada per una mena de Neptú que representava el Túria i set dones nues que simbolitzaven un homenatge a les set sèquies que regaven l’horta de la ciutat. De l’autor de la font només se sap que mai fou empresonat. Sostenia Pons que no hi havia manera d’acostumar-se, tot i l’afany de les successives autoritats, als bunyols monumentals que ací i allà poblaven l’urbs.
258 Educacióliterària
Educacióliterària259
L’ÚLTIM PATRIARCA
[...] Mimoun va aprendre a córrer. A córrer tan de pressa com li permetien els peus damunt les pedres dels camins polsosos o els camps erms. Corria per llocs on l’avi no arribava o bé ho feia tan de pressa que no podia agafar-lo. Llavors devia dir allò de ja t’atraparé, ja, tard o d’hora t’atraparé i t’acabarà caient la pell de tant que rebràs. Però quan el tenia a prop ja era difícil que se’n recordés. I l’àvia el duia a curar de tant en tant, convençuda de la singularitat de la seva naturalesa. El portava fins a aquella casa feta només d’una habitació, l’esperava una dona tot voltada d’olors estranyes que el feia seure a prop seu. La senyora, tota tatuada des de sota el llavi fins allà on començava el seu vestit, pastava durant una estona l’alfolba molta amb la seva saliva. Tfu, feia, i escopia dins del pot per continuar remenant amb els dits gruixuts gruixuts.
Educació literària
• Inici de la unitat
• Exposició del tema