Page 37 - BAT Llengua catalana i literatura 2

La narrativa, la poesia i el teatre a partir dels anys setanta
13
2 El context literari
Els anys setanta van representar l’entrada en el panorama literari d’una generació d’escriptors que, a diferència de les anteriors, havia nascut ja a la postguerra i havia rebut una educació de caire repressiu pròpia d’aquesta etapa. Tanmateix, van compensar aquest tancament d’horitzons obrint-se cap als diferents estímuls intel·lectuals i estètics que els brindava el món contemporani, bàsicament fora del país: el cinema, el còmic, el moviment del Maig del 68 francès, etc. Aquests joves autors van adoptar una posició rebel contra la dictadura, que es va concretar en actituds esquerranes, nacionalistes, feministes, atees, etc. Formen part d’aquesta generació els poetes Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Marta Pessarrodona i Pere Gimferrer i els narradors Terenci Moix, Gabriel Janer i Manila, Maria Antò- nia Oliver, Robert Saladrigas i Montserrat Roig, entre d’altres.
A partir dels anys vuitanta, amb la normalització de l’ensenyament reglat en català, l’aprenentatge del català per part de molts adults a qui havia estat negat aquest dret i el desenvolupament de mitjans de comunica- ció en català, es va reconstituir el mercat literari i molts escriptors van poder professionalitzar-se en la seva feina. Com als anys trenta, la litera- tura catalana va tornar a desenvolupar-se una altra vegada sota el signe de la normalitat. Un dels trets més destacats de la narrativa d’aquesta etapa és l’exploració de nous gèneres, de nous temes i fins i tot de noves formes d’autoria, com és el cas del col·lectiu d’escriptors i escriptores Ofè- lia Dracs. Les propostes narratives s’han anat multiplicant fins als nos- tres dies i algunes han estat traduïdes a les llengües amb més pes a escala mundial.
LA MUNDETA SE SENT DIFERENT
Abans de conèixer en Jordi [la Mundeta] es consu- mia per acabar amb la seva virginitat. Era una nosa que l’enutjava. Al pati de la universitat se’n parlava tot el sant dia —i això que encara ningú no vivia sota la influència del Maig francès—, a les qui ho havien aconseguit, els agradava de proclamar als quatre vents la seva superioritat. [...] Malgrat que les se- ves amigues feien l’amor regularment, com el pa de cada dia, i les receptes de píndoles rajaven a dojo, ella continuava amb el delit amagat: creia, encara, que els cossos s’identificaven perquè rebien, com un ritus, la culminació de llur coneixença. I això només hauria d’arribar després d’altres actes amorosos, com una llarga passejada pel barri Gòtic, o d’una conversa d’aquelles que només es poden fer a altes hores de la matinada, enmig de boires de fum i d’al- cohol, quan les paraules esdevenen sagrades gràcies a la sinceritat.
MONTSERRAT ROIG, Ramona, adeu.
Educació literària 253
• Relaciona aquest fragment de Montser- rat Roig amb la nova manera d’entendre la sexualitat que es va obrir camí entre els joves catalans als anys setanta i que va trobar el seu reflex en la narrativa d’aquella època.