Page 5 - BAT Llengua catalana i literatura

blat
Etimologia: Probablement del cèltic blato-, nom genèric de la ‘farina’ en les llengües britòniques (segle ix).”
Història
de la llengua catalana
1 Els orígens de la llengua catalana
2 L’expansió territorial
3 La consolidació idiomàtica
4 El segle xv: plenitud i factors de crisi
5 La llengua catalana
durant els regnats dels Àustria
6 La llengua catalana
durant els regnats dels Borbó
7 La llengua catalana al segle xix
• Persecució i diglòssia
• Renaixença i catalanisme
8 La llengua catalana entre 1890 i 1939 • L’autonomia política
• Els canvis demogràfics i socials
• La normativització de la llengua
• La normalització social de la llengua
9 El franquisme i la seva superació
• L’intent de genocidi cultural i lingüístic • La resistència lingüística i cultural
8
8 La llengua catalana entre 1890 i 1939
La llengua catalana va viure, durant aquest mig segle, una etapa de forta recuperació. Les vicissituds d’una llengua estan intrínsecament lligades a l’evolució política i social de la comunitat que la parla, i el cas del català durant aquest període no és cap excepció. Per això cal conèixer detallada- ment la situació política i social del país que va permetre el salt endavant que es va produir entre 1890 i 1939.
8.1 L’autonomia política
El catalanisme polític aparegut al darrer quart del segle xix va aconseguir, durant el primer terç del xx, que el Principat de Catalunya accedís a dos breus períodes de certa autonomia política dins de l’Estat espanyol:
– La Mancomunitat, activa entre el 1914 i el 1923, va estar regida per la Lliga Regionalista, partit hegemònic del catalanisme conservador. El seu líder, Enric Prat de la Riba, va destacar com a impulsor d’un ambiciós programa de modernització tècnica, cultural i també lingüística.
– La Generalitat, durant la II República Espanyola (1931-1936) i la Guer- ra Civil (1936-1939), va estar governada per Esquerra Republicana de Catalunya, partit hegemònic del catalanisme progressista. Els presidents Francesc Macià i Lluís Companys van donar un nou impuls a l’autogo- vern i a la llengua i la cultura catalanes.
Aquesta recuperació de l’autogovern, limitada a la Catalunya estricta, és significativa per l’alt rendiment que se’n va obtenir en el terreny insti- tucional, econòmic, social, cultural i, sobretot, lingüístic. Tanmateix, no va ser una empresa planera, per la inèrcia centralista de l’Estat espanyol i per períodes concrets de forta repressió anticatalana, com la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930).
8.2 Els canvis demogràfics i socials
En el pla social, el Principat va viure durant aquests anys un desenvolupa- ment econòmic que va comportar el creixement sostingut, fins a l’esclat de la Guerra Civil, d’un corrent migratori intens procedent d’altres ter- ritoris de llengua catalana (País Valencià i Illes Balears) o també de zones castellanoparlants (Aragó i Múrcia bàsicament). La incorporació d’aquests immigrants a l’ús del català va ser relativament ràpida.
Van ser anys, també, d’una conflictivitat social important (explotació dels obrers, vagues, esclats revolucionaris, atemptats, atacs a l’estament religiós, etc.) i de la consolidació d’una nova cultura de masses. La nova societat de principis de segle va comportar fenòmens tan diversos com la dismi- nució sensible de l’analfabetisme, el desenvolupament consegüent de la premsa, la incorporació progressiva de la dona en diferents àmbits, l’he- gemonia de la vida urbana i dels serveis que duia associats, la laïcització progressiva i l’emergència de noves formes culturals (com ara els viatges, l’esport, el cinema, la reproducció musical, etc.). Des del punt de vista lin- güístic, era imprescindible una posada al dia de la llengua catalana si volia ser present en aquests nous àmbits de la vida social, cosa que comportava inevitablement posar fi a la situació de diglòssia pròpia del segle xix.
Història de la llengua catalana 8
8.3 La normativització de la llengua
La represa de la literatura culta en català afavorida per la Renaixença va fer evident la necessitat d’establir una normativa oficial de la llengua, procés que llengües com el francès o el castellà havien dut a terme segles enrere a través de les acadèmies respectives.
En la gestació de la normativa del català modern, que no va ser gens fàcil, s’hi enfrontaven dues grans tendències: els partidaris d’adoptar solucions antigues i els favorables a reflectir el que anomenaven “el català que ara es parla”.
Enmig de la polèmica, el gramàtic Pompeu Fabra i els seus col·laboradors van plantejar una normativa moderna i, alhora, fidel a la tradició i vàlida per a tots els territoris de llengua catalana. Fabra és el principal artífex d’aquest procés, les fites més destacades del qual són les següents:
– La campanya lingüística de la revista modernista L’Avenç (1890-1892) a favor de la reforma ortogràfica.
– La fundació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1911),
La Mancomunitat va suposar una empenta molt important per a la modernització tecnològica del país.
172 Lesllengüesielsparlants
que comença a actuar com a acadèmia de la llengua. Les seves decisions
tenen validesa oficial perquè són reconegudes per la Mancomunitat.
12 Llege–ixLatpenutbalmiceanctióaqdueelsetsaNrtoicrlmeeds’oprtiongióràqfiuqeueEsu(g1e9n1i3), la Gramàtica catalana
d’Ors (v1a9p1u8b)licealrDeinccLioanaVeriugedneerCaaltdaelulnaylale,ndgiuaaricdaetalana (193402).— Quan se tracta de l’esperit, no hi ha a Catalunya LligaLRaetgaisocnaaflaisbtrai,aanapreisncviapiasndaerlo1b9r1in1t:camíencadamomenthséisntlóòarunicno(svMterahoídúceunrli-cvaerllbeanlg.uToatohfoicmiasl,apbeiarqauceoseelscadt’ainlà-
nisme, Noucentisme, etapa republicana) i, amb dificultatst,evl·aligaènnacriaim...po-
sant-se i sent reconeguda arreu del territori pels usuaris deMlae’lnlednegsucau.idava! Hi ha hagut una petita excepció. Així, encara que la dinàmica social i política particular 4q5 ueL’AvalevxaiunrdereCadtea-Riquer ha volgut ésser, ningú sap lunya durant aquesta etapa no va produir-se a la resta de tpeerriqtourèi,s,lasínqoutae discordanta, redactant en castellà
aquests es van beneficiar d’una codificació de la llengua quen vdaelsecrinaccperpe-facis del catàleg... — Tots ho havem tada pels escriptors balears i valencians. A València, la normseanttiivtamdoeltF,apberaen Riquer.
13 Llegeix l’article següent que Pompeu Fabra va escriure en la revista Nova Ibèria l’any 1937:
1
5
10
15
20
25
30
ACTIVITATS 8 Resol les qüestions següents:
a Detalla les fites assolides per la llengua catalana finsalmomentdelaredacciód’aquesttext.
b Digues quin és el nou repte que planteja Fabra,
en quin moment històric es va avançar molt en el seu assoliment i en quin sentit és encara un repte pendent de completar.
c Explica en què va consistir i com es va fer l’establiment del català com a llengua de cultura.
Relaciona cadascuna de les dates següents amb un d’aquests fets de la història de l’establiment de la normativa del català, de l’obra dePPOomSpeuAFa’bTra iAde PRO l’Institut d’Estudis Catalans (IEC):
Devalasellrernegcuoaneogfuicdiali adaptada amb les Normes de Castelló (1932). per8a.4leLsacnoosremsadli’tinzatecli·ólisgoècniacliade la llengua
1 UnDceosndcertlaíndtiamrredreaWdaèncdada,aladseul bsteigl,letanxicxavfainashair la desfeta republicana del al 1v9e3sp9r,elalallejonvgeunaívcoaltaaleaxnpaovsiacivóiudrel uFnaipanroçc, étsande superació de la situació disdciugtliòdsas.ic—a Pcereròadealsalmséesglrebxeixcsindo’epxotednrasinópdaesls seus usos en la societat. negar que ha sabut desenrotllar-se tota ella en
5 unEal mfebtidenetddisepodsisatrindc’iuónsaoncioarlmi aitnitveal·loefcitcuial.iNdo’uns corrents intel·lectuals i paprloelmítiacrsafatavnotradbelel’sexvpaofseircipóoesnsibelleaamquatesitxaprcocmés en diversos àmbits: de–l’Latamliotsefreartauerna qpuoèpéuslavrisicluadcau. lStiaavqaunesatassnoolirhla plena normalitat. est–atPteoltqhuoreaflaliuarleadpermemescal,a,vtamcrbééixdeirreml nqoume bdrie- de publicacions en català, fícilment pot donar-ne l’actual Barcelona una altra
10 de maimllobr adiuanrisescpoemctaLclae Vd’eaurtd. e Catalunya, La publicitat o La humanitat, la És preervaisixtaò iqnufeanretisluEltna Pmaétusfestigonilfeicsadtiuferuentfestreqvuiestes literàries i artístiques. Xè–niEuns enlosipsotetmdeaixeadrudceatrieuc,oellircatmalbà earlaegnrioam: eéls parcialment present a les delaenscaotuleraslíqsusiemdae,epsepnoinentàndiea,li’nEdsgislcéusitaidiavadaoipncioórporar-se a l’escola pública del ceantalà’eetanptaotdees leasGmeaneifreasltitaactiornespud’belxipcaonsiac.ióL’tany 1899, d’altra banda, es va 15 selectrae,aer nl’AtostseoscilaecsiófePstreosteocrtgoarnaitdzeadle’Esnasmenbyasnonça Catalana, entitat promo- motituo.rDaeds’udnelepnrismeneyramoetnqtuedesllveanegsucariuirmepenertalitatcatalanesquevaestar ella fainctsivaal’úfilntismalq1u9e3s9’h.i va pronunciar, en parla de
EUGENI D’ORS, glosa del 4-II-1911
POMPEU FABRA
Pompeu Fabra va néixer a la vila de Gràcia l’any 1868. Enginyer químic, la passió per la gramàtica i la llengua ca- talanes van marcar la seva trajectòria biogràfica. La seva tasca codificadora de la llengua va ser reconeguda durant l’etapa republicana i va haver de mar- xar a l’exili. Quan l’any 1946 el règim franquista va autoritzar la publicació de certs llibres en català, especificava que havien de publicar-se sense tenir en compte les normes fabrianes. La victòria pòstuma de Fabra, que va mo- rir a Prada de Conflent l’any 1948, va szaecrihóadverleasltlaetnlg’auratífceaxtadleanlanmoromdaetrinvait.-
14
Catalunya han estat tots. — Ahir Wanda Landowska insistí molt en què fos traduïda, per a major com- 20 prensió d’una de les peces a executar, una il·lustra- ció verbal amb què ella mateixa la documentava... No va haver-hi un segon de dubte. Eren reunides en la sala persones de diferenta naixença, de distinta parla familiar, no catalana i castellana solament, 25 sinó francesa i anglesa i altres, perquè ni tampoc hi mancaven “gentlemen” de l’extrem Nord, enle- vitats correctament, amb el vuit-reflexos a la mà... Però, ho repeteixo, no va haver-hi ni un moment de dubte: la petita traducció aclaratòria, en català va 30 fer-se. I ningú tenia aire de pensar que pogués ésser
altrament.
I lo mateix en tota ocasió, en invitacions, catàlegs, rètols, programes... — Tingui’s en compte que l’un dels expositors és canari; que l’altre duu un
35 nom estranger; que l’altre ha viscut sempre lluny d’aquí, sense conèixer primaveres sinó a Bèlgica o a París, o a Niça; que el quart, per ventura, no parla habitualment català amb els seus... Tot això no ha importat.
176 Lesllengüesielsparlants
Resol les qüestions següents:
a Exposa el fet concret que originaLle’as rltliecnlegüde’sOiresl,s parlants l’aspecte particular que destaca l’autor i la reflexió d’abast general que n’extreu.
b Relaciona les idees d’Ors amb les que Rubió i Ors expressava el 1841 en el text que has llegit en l’activitat 11 de la pàgina 149.
c Escriu un text breu en què expliquis la norma d’ús lingüístic que planteja d’Ors. Ha d’incloure nocions com elegància, distinció, cosmopolitisme, llengua de cultura, diglòssia i normalització i s’ha de situar en el context de la història de la llengua catalana entre el segle xix i les primeres dècades del xx.
173
La llengua catalana en la cultura
L’obra cabdal de la renaixença del nostre poble ha estat la de forjar una llengua que fos l’instrument adequat per al desenvolupament de la cultura catalana. La tasca a fer era àrdua, puix que no es tractava pas de restablir la llengua medieval, sinó de forjar la llengua moderna que aquella hauria esdevingut sense els llargs segles de decadència nacional i de supeditació a una llengua forastera: en tot allò en què el català actual se separava de l’antic, calia escatir quines innovacions eren de- gudes a la influència pertorbadora de l’espanyol i quines eren filles de les tendències renovadores del mateix català; calia depurar i enriquir el seu lèxic recorrent a l’arcaisme i al neologisme, re- dreçar i fixar la seva sintaxi, modernitzar i unificar la seva ortografia. Tot això ha estat realitzat gràcies a l’esforç perseverant dels escriptors i filòlegs de la renaixença i sobretot, darrerament, als treballs de l’Institut d’Estudis Catalans.
Catalunya posseïa, a la fi, una llengua que podia figurar dignament al costat de les altres llengües de cultura. Però, per als governs de la Monarquia, era endebades que s’havia acomplert aquesta obra de redreçament del català: aquest continuava essent tractat com el més humil dels parlars provincians. I ha calgut que vingués la República perquè fos admès a l’escola, a la Universitat, als organismes oficials; perquè, en fi, li fos reconeguda l’oficialitat dins el territori de Catalunya. Manca, però, encara, que aquesta sigui reconeguda en totes les terres hispàniques de llengua catalana!
POMPEU FABRA, 1937
1890 1911 191 1954 1956 197
a Un decret del govern espanyol d’actuació de l’IEC és el conju catalana.
b Es publica la segona edició del la llengua catalana de Fabra.
c Comença la campanya lingüísti de la reforma ortogràfica.
d Es publica el Diccionari genera
catalana de Fabra.
e Es publica pòstumament l’últi
de Fabra. J1o9a0n5C-Poirnoemdianedsei
f L’IEC publica elVaDicocli·olanbaoriardeaml actualitza i sublesstitoufeiciixnesl ldeixcicoiog
g La Secció Filolòdg’Eisctauddise Cl’aIEtaClapnrs ortogràfiques. de BFialorcloegloianaRfoinmsà
h Es funda la SecTecnióia Fuinloplròogfuicnad d castellà i de l’occ
15 Entra a la pàginbaàswiqeubesden l’aInssetv (www.iec.cat) i esl’lóeatnbim,oordal’ougndiaueib,sadnleldis tinguts lingüístic(tsopdo’naímquiaeisatantroi contingutsd’altreasladpisricmiperlain,ecasl.d Explica la diferèncegtuiaiamqoculòaegtaihclaiinhcao, meonpbtl d’altres llengües,ccaoràmctearrahiestlòcriac,st sobretot, etimològi
reconeix que l’àmbit nt de terres de llengua
Diccionari general de ca de L’Avenç a favor l de la llengua
ma Gramàtica catalana
Vigneaux (Barcelona
Maalrle1n9g7u7a) cLiantgaüliastnaa. que bnaProimdpeeFuabFarab.ra a ràfiques de l’Institut
omi vualgsaerlepsroNfeosrsmores nica a la Universitat
ael 1l’9IE3C9., que s’exilià.
omini del català, del
ità. Dues constants iatuetxtden’EsastpurdoidsucCcaiótalans at,esla, ulneaxicoagmrabfiaelsi con­ npls’oatnlittírmua,ciail)ó’o.nPioemllq’àausletircfa amb estacar el Diccionari eremle’nIEtaCriidleslaalcleand-èmies reallàmoneulmferantnaclèsd.e
crític, comparatiu i, c.
VA
8
181
Les ll
180
3 1932 6 1995
engüesielsparlants 177
Afinitats de la llengua catalana
El català és una llengua romànica, resultant de l’evolució local del llatí parlat en el país en el temps dels romans. Ocupa una posició central entre les llengües de la família romànica. En la seva forma actual presenta semblances particulars amb moltes d’elles. Innegablement hi ha un grau de parentiu especial entre les tres llen- gües romàniques de la Península, portuguès, castellà i català; però cal advertir que el castellà sovint s’aparta dels altres dos, mentre portuguès i català romanen més semblants: formes idèntiques com palla (ortografiat en portuguès palha) en contrast amb el castellà paja, fava a diferència de haba, roda enfront de rueda, meu enfront de mío, no són el resultat de coincidències escadusseres sinó que es repeteixen en llargues sèries de mots per a cada una d’aqueixes oposicions fonètiques, i la semblança encara s’accentua si tenim en compte que la -a final té el mateix timbre apagat en els dos idiomes extrems, tots dos distingeixen ee i oo obertes i tancades, en els matei- xos mots generalment, la v és labiodental en la major part o una gran part de territori de tots dos, un i altre coincideixen a donar a la l el mateix timbre espès, etc., característiques totes elles rebutjades per la llengua castellana. Mots típics com rec (portuguès rego ‘canal, xaragall’) o còrrec (portuguès córrego ‘barranc’) existeixen en tots dos però no en castellà.
D’altres vegades el català recorda el francès o l’italià, de la qual cosa veiem exemple en mots tan importants com sortir o mai (iguals, res- pectivament, en francès i en italià), dona (italià donna), dit (italià dito). No cal, però, exagerar la importància d’aquests detalls (encara que abundin), que solament il·lustren un principi comparable al de les semblances físiques entre parents (de vegades molt notable entre parents força allunyats), ben sovint no acompanyades de semblan- ces profundes i veritables.
JOAN COROMINES, El que s’ha de saber de la llengua catalana. Raixa
1 Contesta aquestes preguntes sobre el text de Joan Coromines:
a El text tracta de la llengua catalana com a fet
històric i social o com a codi o sistema fonètic i lèxic?
b En quin grup de llengües romàniques Coromines situa el català?
c Les semblances del català amb altres llengües romàniques són exclusives d’aquest bloc?
d Esmenta una altra llengua romànica de territori fronterer amb el català i amb la qual sí que té semblances molt importants.
2 Explica l’al·legoria sobre la qual és construït el
text.
3 Indica quin és el referent dels pronoms elles
i la qual cosa destacats en el text.
4 Torna a escriure el segon paràgraf del text afegint-hi punts i seguit. En l’enumeració que ciocnotmé,ac.aSnivciall,epsoctsomreetoscqaureelcarelgduaicptaetr.punts
5 Busca en el text un sinònim per a cadascun dels mots següents:
època esparses incrementa norma
7
8
9
10
Digues quina funció fa el sintagma subratllat en cada oració:
a Innegablement hi ha un grau de parentiu
especial entre les tres llengües romàniques de la Península [...].
b [...] cal advertir que el castellà sovint s’aparta dels altres dos [...].
c [...] un i altre coincideixen a donar a la l el mateix timbre espès [...].
d No cal, però, exagerar la importància d’aquests detalls [...].
Tria la paraula correcta en cada cas:
a El llibre de Joan Coromines ens explica el (per què / perquè) de les semblances entre les llengües romàniques.
b L’autor estableix conclusions fent una (comparativa / comparació) entre llengües romàniques.
c El contrast entre llengües romàniques és un bon (medi / mitjà) per entendre’n l’evolució.
d No ens ha d’estranyar que les llengües romàniques siguin (tan / tant) semblants entre si.
Conjuga el verb que hi ha entre parèntesis en la forma adient:
a (LpareUsneivnetarsri)taetlsvasecuosnveisdtaurdli’sausotobrrepel’reqvuoèlució
de les llengües romàniques.
b Joan Coromines ha (defendre) que el
català i el portuguès són les dues llengües peninsulars que tenen més semblances entre si.
c La professora ens va passar aquest text perquè (entendre) millor l’evolució de les llengües romàniques.
d M’he (imprimir) el text per poder-lo subratllar.
Redacció.
Explica una anècdota en què es produeixi una situació ambigua o divertida amb relació a l’ús de diferents llengües (150 paraules).
Les llengües i els parlants • Inici de la unitat
• Exposició del tema
• Activitats
• Posa’t a prova
Epsacrèrinuteusnisd:erivat de la paraula que hi ha entre
6
a Joan Coromines va ser un gran (estudi) de les llengües romàniques.
b Les llengües romàniques són un resultat de
la (Roma) a la riba nord del Mediterrani. c El castellà i el portuguès tenen una relació
de (veí) geogràfic.
d En el català i el portuguès (sovint) els sons i les paraules semblants.
Educació literària
• Inici de la unitat
• Exposició del tema • Textos i activitats • Comentari de text • Posa’t a prova
La comunicació, el llenguatge i el text
“La novel·la és la història dels homes que l’historiador ignorarà i que, sense ella, no deixarien rastre de llur pas pel món.” JOAN PUIG I FERRATER
La literatura medieval: els segles xiv i xv 11
La literatura medieval:
els segles xiv i xv
1 Context històric i cultural • Crisi
• Innovació cultural
2 Bernat Metge • L’obra
3 Tradició i renovació
de la lírica als segles xiv i xv • Els poetes dels segles xiv i xv
• Ausiàs Marc
4 La novel·la cavalleresca
• Cavalleria i literatura
• Evolució de la narrativa de ficció de tema cavalleresc • Joanot Martorell
• Curial e Güelfa
POSA’T A PROVA
AIXÍ COM CELL QUI EN LO SOMNI ES DELITA
En la primera composició d’Ausiàs Marc podràs observar com el poeta compara l’estat que provoca un amor antic, però absent, amb tot de situacions, la majoria extremes, que afecten els diferents personatges que són presentats en les estrofes successives.
4
11
1 Digues sobre quina de les figures retòriques següents és construït el poema d’Ausiàs Marc i argumenta per què:
a metàfora
b anàfora
c hipèrbole
d paradoxa
e comparació
2 Llegeix atentament aquest text i digues quines de
les afirmacions següents són certes:
COMENTARI DE TEXT 11
3 Repartiu-vos, per grups, les altres quatre situacions en què el poeta estableix unes comparacions humanes, en general extremes. Després, escriviu usintupaaciroàngsra. fPrdeenecuomcoemntarmi opdeer laelctaedxtaduenla’acdteivilteast anterior.
4 Redacta un sisè paràgraf que reculli el més essen- cial d’aquestes cinc comparacions.
5 Rellegeix el poema des d’un altre punt de vista: el dels diferents temps a què al·ludeix el poeta. Localitza les diferents formes del temps passat, del tdeamscpusnpdre’asqeunet sitsdetrletsemaspsecfutetsu;r sii caornavcéte, rciotznatrcaas- ta’ls i dedica més extensió a aquells que tinguin més importància en el poema.
Comenta el significat dels versos següents:
“Plagués a Déu que mon pensar fos mort, e que passàs ma vida en dorment!”
“lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella”
7 Digues la teva opinió sobre què interessa més a Ausiàs Marc en el fons: descriure una situació sen- timental (el record d’un amor passat) o investigar svaonbtredu’unncopnreflsiectnet mhosratil)(.eAl rgeufumgei netna-ehlopaesxspalitcdaan-t quin és el pretext del poema i quin n’és el tema.
8 Argumenta si el poema aporta alguna solució sa- tisfactòria a la situació plantejada o si, al contrari, cap de les estrofes ni la tornada no resolen el problema.
9 Elabora l’esquema que seguiries per fer un comen- tari de text d’aquest poema.
10 Redacta el teu comentari de text sobre el poema.
1 Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té l’imaginar, que altre bé no hi habita.
5 Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure, temps d’avenir en negun bé em pot caure: aquell passat en mi és lo millor.
Del temps present no em trobe amador,
10 mas del passat, que és no-res e finit. D’aquest pensar me sojorn e em delit, mas quan lo perd, s’esforça ma dolor, sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s’aconhorta 15 e creure el fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record. Plagués a Déu que mon pensar fos mort e que passàs ma vida en dorment! Malament viu qui té lo pensament
20 per enemic, fent-li d’enuigs report,
e, com lo vol d’algun plaer servir,
li’n pren així com dona ab son infant, que si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir. 25 Fora millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui em giten de saber com del passat plaer me cové eixir.
Las! Mon delit dolor se converteix;
30 dobla’s l’afany aprés d’un poc repòs,
sí co el malalt qui, per un plasent mos, tot son menjar en dolor se nodreix.
Com l’ermità qui enyorament no el creix d’aquells amics que tenia en lo món
35 e, essent llong temps que en lo poblat no fon, per fortuit cas un d’ells li apareix,
qui los passats plaers li renovella,
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se’n part, l’és forçat congoixar, 40 lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella. Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la gasta, si fermetat durament no contrasta e creure poc, si l’
a
1 Tal com aquell qui en somnis s’adelita fins a embogir d’il·lús, a mi pla bé
que el temps passat la ment captiva em té: cap altre bé més feliç no l’habita.
5 Sentint que està a l’aguait el meu dolor, sabent del cert que hauré d’anar-hi a raure, amb cap més bé el demà no em pot complaure: en mi aquell temps passat és el millor.
Del temps present no em sento amant, sinó 10 del temps passat, que és no-res i finit.
Del seu record en trec goig i delit,
però s’acreix, si el perdo, el meu dolor.
Tal com aquell qui és condemnat a mort
i amb molt de temps sabent-ho s’hi prepara 15 i que en l’indult el facin creure encara,
el fan morir sense deixar record.
Plagués a Déu que el meu pensar fos mort
i que em passés la vida dormitant!
Viu malament qui amb el rosec constant
20 dels seus records té ple d’enuig el cor, i quan li vol algun plaer servir
es troba com la dona amb un infant que, si verí li demana plorant,
té tan poc seny que no el sap contradir. 25 Fora millor el meu dolor sofrir
que no mesclar un pessic de plaer
amb aquells mals que em priven de saber com del passat plaer em puc deseixir.
Ai las! El goig del dol se’m converteix,
30 doble és l’afany després d’un breu repòs com el malalt que havent menjat un tros de pa sucat, sols de dolor es nodreix. Com l’ermità que d’enyor no pateix
dels vells amics que havia abans tractat 35 i que, vivint de temps en despoblat, com per atzar un d’ells se li apareix
i aquells plaers d’antany li renovella, tant que el passat present li fa tornar
i quan parteix, per força el fa angoixar: 40 El bé, quan fuig, cridant el mal s’esgüella. Plena de seny, quan l’amor és molt vella,
l’absència és un corc que la desgasta,
si amb una gran fermesa no es contrasta
Veles i vents bé m’hauran d’obeir
tot fent camins dubtosos per la mar. Mestral, ponent en contra veig armar; xaloc, llevant els han de subvenir amb llurs amics el gregal i el migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal perquè en bufar els sigui parcial
i així tots cinc em portin de retorn. Bullirà el mar com la cassola al forn, mudant color i l’estat natural,
i es mostrarà disposat a fer mal
a tot allò que se li posi entorn.
Els peixos xics i grossos correran
cap a buscar amagatalls secrets: fugint del mar on són criats i fets, sortosament a terra sortiran.
(Versió de Climent Forner)
1 El punt de partida del poema “Així com cell
qui en lo somni es delita” d’Ausiàs Marc és la
comparació entre el seu estat anímic i el d’algú
embogit que es refugia en el món dels somnis.
5 La comparació entre els dos termes es fa explí-
cita mitjançant les expressions “Així com cell 6 qui” i “ne pren a mi”. Pel que fa al punt de com-
“Llir entre cards” és un dels senyals amb què Ausiàs Marc es referia a la seva dama.
El crític Joan Fuster (1922-1992) va afirmar que Ausiàs Marc patia de megalomania amorosa. Informa’t sobre el sentit del concepte mega- lomania i digues per què Fuster va fer aquesta afirmació.
230 Educacióliterària
L’obra
La seva obra poètica té una gran extensió: 127 poemes que sumen uns deu mil versos decasíl·labs clàssics —és a dir, amb cesura a la quarta síl·la- ba— que, al seu torn, formen estrofes de vuit versos anomenades cobles. La darrera estrofa de cada composició, però, sol ser una tornada de quatre versos.
Els poemes de Marc són escrits plenament en llengua catalana, tot i que s’hi detecta algun provençalisme ocasional. En realitat, Marc és el primer poeta que escriu poesia en català, fet que respon a la culminació del pro- cés progressiu d’emancipació de la llengua occitana, però també a l’opció estilística que fa l’autor per una poesia personal i realista. De fet, Marc ini- cia un dels seus poemes més representatius dient explícitament que deixa a part l’estil dels trobadors.
Des del punt de vista temàtic, el gruix dels poemes de Marc s’organitza en diversos cicles de tema amorós i moral. Aquests cicles responen a circumstàncies amatòries diverses que el poeta pateix i analitza, però no necessàriament estan protagonitzats per dones diferents. Es distingeixen pel senyal que inclou la tornada de cada composició: “Llir entre cards”, “Plena de seny”, “Amor, amor” o “Oh foll amor”. Aquests senyals són, de fet, una pervivència de la poesia trobadoresca de la qual declara voler-se allunyar.
Llir entre cards, ja l’hora és arribada
i puc donar la vida per finida:
ejasseennat qdueel stot tml’óensptienrcanl’çàanifmugaida,mnada.
(Versió Climent Forner)
En el cicle anomenat dels Cants de mort, apareix el tema del destí de l’àni- ma i de la relació amorosa després de la mort de la dona. Finalment, tam- bé el tema religiós es fa present en el Cant espiritual, en el qual el poeta s’adreça a Déu exposant-li els seus problemes de consciència.
En conjunt, Marc mostra un jo líric que es té pel més gran dels amadors i que no dubta a teoritzar sobre els aspectes psicològics i morals que provo- ca el sentiment amorós.
Ecal rpnoaelt,asinoósa’adaqreuçeallaslsaaqmuaidlo’arms qoureproedteuneeinx suantissfeorfruinmaepnettietsmpierriatumaeln, ti ho fa per oferir-los una lliçó amatòria. Per la mateixa raó, la dona no és un
ésser ideal, com ho era per als trobadors occitans, ni angelical a la manera dels estilnovistes italians, sinó una figura real, amb entitat psicològica i amb qui el poeta es planteja una relació en termes humans.
L’estil de Marc és molt personal i trenca amb la retòrica clàssica de la poesia de tema amorós. Els seus poemes estan plens d’imatges originals, d’una gran vivesa, extretes de la vida quotidiana i, sovint, hiperbòliques. Per exemple, per expressar l’agitació de la vida amorosa crea la imatge del mar bullint com una cassola en el forn i dels peixos que en fugen:
Aquest estil serveix a Marc per expressar de manera molt efectiva la tensió moral d’un home escindit entre la concepció literària clàssica de l’amor i la seva experiència biogràfica.
paració que fa possible la semblança, es tracta de l’entrada en la consciència d’un element 10 que provoca plaer (el somni en el cas del foll, el passat en el cas del poeta), tot i que entra en conflicte, si més no en el cas del poeta, amb el pol del dolor, relacionat amb el temps futur. En síntesi, el poeta suporta el dolor present i futur 15 gràcies al record del temps passat, encara que és conscient que això no deixa de ser un engany.
a El fragment és una introducció al comentari de text del poema.
b El paràgraf analitza la comparació de la primera estrofa.
c S’han tingut en compte els termes de la comparació, els nexes i el punt de comparació.
d El comentari es basa exclusivament en mots que
apareixen en el text de Marc (imaginar, plaer, dolor, temps futur).
e La interpretació que s’hi fa de la primera estrofa és subjectiva.
f El comentari anterior completa les nocions que apareixen en el text amb altres que ajuden a comprendre’n el sentit.
POEMA LXXXVII
Los apetits sensuals l’arma lliguen;
[...]
L’amor que ens ve tota de part de l’arma en les virtuts i en l’entendre s’endreça; aquest voler, simple Déu lo adreça
e pot ser tant que tot altre es desarma. Però, en mi, trobant lloc, tots caigueren, mogut cascú per la sua semblança.
Dos colps sentí, donà’ls cascú sa llança, actes cascú dins en mi cometeren:
u donà llum per si, l’altre, tenebra.
e, tots justats, salut, delit e febra.
AUSIÀS MARC
Els apetits carnals l’ànima lliguen,
[...]
L’amor que ens ve de l’ànima profunda a les virtuts i a la ment s’encamina; aquest voler, simple, Déu el domina,
i els altres venç de forma molt rotunda. En mi, però, a pler tots dos caigueren, cadascun d’ells a la seva semblança. Colpit dos cops per l’una i l’altra llança, actes distints dintre meu cometeren: l’un hi feu llum i l’altre hi feu tenebra,
i, tots dos junts, salut, delit i febre. (versió de Climent Forner)
Explica què són l’amor espiritual i l’amor carnal i els efectes que té en el poeta
la convergència dels dos tipus d’amor en la seva persona.
POEMA LXXXVII (fragment)
no sia algú que los meus dits reprove:
dels grans secrets que amor cobre ab sa capa, de tots aquells puc fer apocalipsi.
Jo defallint, amor farà eclipsi.
AUSIÀS MARC
que ningú no em contradigui: jo soc capaç de revelar tots els secrets que l’amor amaga amb la seva capa. Quan jo falti, l’amor s’eclipsarà.
(prosificació i modernització)
Aquesta ciència amorosa se sobreposa, però, a una personalitat plena de contradiccions, que oscil·la de la perfecció espiritual a estats —si més no metafòrics— de desànim, malaltia, follia, naufragi, mort en vida...
CURIAL AL TORNEIG DE MELÚ
Curial participa en el torneig de Melú al costat del rei d’Aragó,
el cavaller de les espases, i quatre cavallers més que defensen
la bellesa superior de la donzella Festa. L’altre bàndol s’organitza al voltant del duc d’Orleans, que pren partit per Laquesis.
1 Aleshores, vist l’estendard de les espases i els cavallers dels escuts negres amb ell, tothom corre cap allà a mirar aquells cavallers. Tot seguit, Bon Panser, per manament del cavaller de les espases, amb gran brogit de trompetes, feu crida als quatre angles del camp que tot 5 cavaller que volgués dir que la donzella de l’escut negre no era la més bella de totes les de les llotges que tirés endavant, que hi hauria qui li ho faria conèixer per força d’armes. Festa lluïa aquest dia una cadeneta d’or al coll, amb un petit escut negre penjant, que li venia sobre el pit esquerre, tot al voltant ple de diamants i de perles molt grosses.
10 Tothom s’enretira, i diuen: “Aquí hi haurà una gran batalla, perquè el duc d’Orleans i el comte de Poitiers els faran avui tal joc que se’n recor- daran tota llur vida.” El duc d’Orleans manà a cercar l’herald i li digué: “Digues: qui t’ha manat fer aquesta crida?” L’herald va respondre: “El cavaller de les espases.” El duc va dir: “Digues-li que Orleans diu que 15 molt més bella, sense punt de comparació, és Laquesis, filla del duc de Baviera, i no solament que la de l’escut negre, sinó també que totes les del món, i així es demostrarà avui en aquesta plaça.” Era aquest duc novament pres per l’amor de Laquesis, i estava tan encès que no veia res més que ella, i era noble i molt bon cavaller i ardit. I el comte de
20 Poitiers, que venia amb ell, també era molt bon cavaller i fort.
Tot seguit, el trompeta del rei feu un toc, i cadascun dels cavallers pren la llança en la mà i es posa a punt de moure’s. Al segon toc, els cavallers s’acostaren una mica. I, mentre l’herald deia als cavallers de les espases el que el duc d’Orleans havia dit de la bellesa de Laquesis,
25 en acabant la darrera paraula, el trompeta del rei va fer un altre toc. Es mouen els estendards i comencen a atacar amb gran meravella, de manera que els dels escuts negres, tots junts i fent pinya atacaren els del duc d’Orleans i del comte de Poitiers. [...] Allí hi havia molts crits d’aquells que jeien entre els peus dels cavalls; i, així, no començaren
30 un simple torneig, sinó que semblava una batalla mortal.
El rei d’Aragó veié que el duc d’Orleans i el comte de Poitiers lluitaven junts, i que, on anaven, s’esforçaven a fer mal als cavallers dels escuts negres. Llavors, cridà de seguida Curial i, junts, anaren contra ells. I el rei prengué una forta llança en la mà per ferir el duc d’Orleans, però
35 el comte de Poitiers s’interposà i rebé el cop al seu escut. No li anà gaire bé, que fou encontrat de mig a mig tan fort que caigué del cavall asprament ferit. I el rei, posant la mà a l’espasa, corregué a ferir el duc d’Orleans. I li donà uns cops tan forts i tan contundents sobre el cap que l’atordí, i el duc anava balancejant-se, que no sabia on era, i el rei 40 no parava de ferir-lo demanant-li quina de les donzelles era més bella.
242 Educacióliterària
OBRA ANÒNIMA, Curial e Güelfa
TEXTOS I ACTIVITATS
Educació literària 231 TIRANT ÉS ARMAT CAVALLER
Tirant ha pres part en els tornejos i les festes que s’han celebrat
en ocasió de les noces del rei d’Anglaterra. De tornada, ell i els seus companys van a veure el comte Guillem de Varoic, retirat a fer vida ermitana, i que li havia donat consells quan encara no era cavaller. Diafebus explica al comte com Tirant va ser armat cavaller.
1 —Senyor —digué Diafebus—, el primer a qui el Rei donà l’orde de cavalleria fou Tirant lo Blanc i ell fou el primer que feu armes. Aquell dia, senyor, convocà tot el seu seguici de gentilhomes i donzelles i anaren al cadafal1 on el Rei havia ordenat d’armar els cavallers; trobà- 5 rem les portes tancades i trucàrem amb grans cops; després, passada una bona estona, els reis d’armes aparegueren sobre la porta, dalt del cadafal, i digueren: “Què és el que voleu?” Digueren les donzelles: “Tenim un gentilhome que vol rebre l’orde de cavalleria i demana cavalleria perquè és digne i mereixedor de rebre-la.” Obriren les portes 10 ràpidament i pujaren dalt tots els qui volgueren. Quan foren enmig d’una gran sala, feren seure el gentilhome en una cadira tota d’argent, que era coberta de canemàs2 verd, i allí l’examinaren per veure si era digne de rebre l’orde de cavalleria, pels seus costums, o si era coix o esguerrat d’algun dels seus membres, cosa que l’impedís d’entrar en 15 batalla; i havent-lo trobat tal com calia, i havent rebuda informació de testimonis fidedignes, vingué l’arquebisbe d’Anglaterra revestit com a diaca, amb el missal obert a les mans, i vingué davant del gentilhome i, en presència del Rei i de tots els altres, li digué aquestes paraules: —Vós, gentilhome, que rebeu l’orde de cavalleria, jureu a Déu i als 20 quatre sants Evangelis de no venir de cap manera contra el molt alt i molt excel·lent rei d’Anglaterra? I, a més, jureu pel sagrament que heu fet que amb totes les vostres forces mantindreu i defensareu dones i donzelles, viudes, òrfenes, desemparades, i encara casades, si socors us demanen, i que posareu tota la vostra persona a disposició d’elles, 25 i entrareu en camp a tota ultrança si tenen raó aquella o aquelles que us demanaran socors?
Fet el jurament, dos grans senyors, els majors que allí eren, el prengue- ren pels braços i el portaren davant el Rei. I el Rei li posà l’espasa sobre el cap i digué: “Déu et faci bon cavaller, i mon senyor Sant Jordi.” I el
30 besà a la boca.
Després vingueren set donzelles, vestides de blanc, significant els set goigs de la verge Maria, i li cenyiren l’espasa; i després vingueren qua- tre cavallers, els majors en dignitat que allí es trobaren, significant els quatre evangelistes, i li calçaren els esperons; després vingué la Reina i
35 el prengué d’un braç, i una duquessa, de l’altre, i el portaren fins a una bella estrada i l’assegueren a la cadira reial; després el Rei se li assegué a un costat i la Reina a l’altre i totes les donzelles i els cavallers a baix, entorn d’ell. Portaren després una molt abundosa col·lació.3 I aquest ordre han fet seguir a tots els qui són fets cavallers.
JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc Educació literària 243
232
11
POSA’T A PROVA
1 Explica quin és el motiu de dispu- ta entre els cavallers del rei d’Ara- gó i els del duc d’Orleans i en quin bàndol s’arrenglera Curial.
2 Fes una llista dels elements (de- corat, armes, signes, objectes) que intervenen en la creació de l’ambient propi d’un torneig. Digues si aquests elements propis d’un torneig coincideixen amb els que has descobert en altres relats o en pel·lícules.
3 Explica quina diferència estableix el narrador entre un torneig i una batalla mortal. Què creus que vol expressar amb l’afirmació “no començaren un simple torneig, sinó que semblava una batalla mortal”?
1 Resumeix els passos que se se- gueixen en la cerimònia d’armar cavaller i indica els successius elements simbòlics que conté.
2 Fes una llista dels elements reli- giosos presents en la cerimònia i explica la importància dels valors religiosos en la institució de la cavalleria.
3 Busca informació sobre el signifi- cat del bes que el rei fa a Tirant.
4 Digues com qualificaries l’estil
d’aquest passatge narratiu.
1 cadafal: plataforma de taulons elevada que es col·loca en un lloc públic per a un espectacle,
un acte solemne, etc.
2 canemàs: teixit groller
i molt clar de fils i de pas-
sades fet amb fil de cànem 3 col·lació: àpat
Educació literàri
envejós consella.
AUSIÀS MAR
11
244
C
10
15
20
25
30
35
en contra del que l’envejós consella.
(Versió de Climent Forner)
COM PLAERDEMAVIDA POSÀ TIRANT EN EL LLIT
DE LA PRINCESA CARMESINA
Plaerdemavida ha amagat Tirant dins d’una caixa perquè pugui contemplar
la princesa mentre es banya. Després, quan tothom se n’ha anat a dormir, la donzella introdueix Tirant en el llit de Carmesina. Més enllà de la sensualitat de l’escena,
cal observar com Plaerdemavida instrueix els amants inexperts en l’art de l’amor.
Plaerdemavida portà Tirant al llit de Carmesina i el feu jeure al costat de la Princesa. I les posts1 del llit no arribaven a la paret per la banda del capçal. Quan Tirant s’hagué ajagut, la donzella li digué que s’estigués quiet i que no es mogués fins que ella li ho digués. Ella es posà dreta al capçal del llit, i posà el seu cap entre Tirant i la Princesa, de cara cap a ella; i com que les mànigues de la camisa li feien nosa, se les tragué. Agafà la mà de Tirant i la posà sobre els pits de la Princesa, i Tirant li tocà les mamelles, el ventre i més avall. La Princesa es despertà i digué: —Valga’m Déu, i que n’ets, de pesada! A veure si em deixes dormir.
Digué Plaerdemavida, que tenia el cap al coixí:
—Oh, sou una donzella ben poc soferta! Ara sortiu del bany i teniu les carns llises i agra- dables: m’agrada molt de tocar-les.
—Toca on vulguis —digué la Princesa—, però no posis la mà tan avall com fas.
—Fareu bé de dormir, i deixeu-me tocar aquest cos que meu és —digué Plaerdemavida—, perquè jo soc aquí en lloc de Tirant. Oh traïdor de Tirant!, i tu on ets? Que si tinguessis la mà allà on jo la tinc, que n’estaries, de content!
I Tirant tenia la mà sobre el ventre de la Princesa, i Plaerdemavida tenia la seva mà sobre el cap de Tirant, i, quan ella advertia que la Princesa s’adormia, afluixava la mà, i aleshores Tirant tocava de gust; i, quan la Princesa estava a punt de despertar-se, estrenyia el cap a Tirant i ell s’estava quiet. Estigueren en aquest esbarjo durant més d’una hora, i ell sense parar de tocar-la. Quan Plaerdemavida advertí que la Princesa estava ben adormida, va afluixar del tot la mà a Tirant, i ell volgué intentar pacientment de donar fi al seu desig. Però la Princesa es començà a despertar i, mig adormida, digué:
—Què fas, desgraciada? No em pots deixar dormir? T’has tornat boja, que vols intentar el que va contra la teva natura?
Però no passà gaire estona que la Princesa s’adonà que allò era més que una dona, i no ho volgué consentir i començà a cridar molt fort. I Plaerdemavida li tancava la boca, i li digué a l’orella, perquè cap de les altres donzelles no ho sentís:
—Calleu, senyora, i no vulgueu difamar la vostra persona. Tinc molta por que no ho senti la senyora Emperadriu. Calleu, que aquest és el vostre cavaller que es deixarà morir per vós.
—Oh!, maleïda siguis! —digué la Princesa—. I no has tingut por de mi ni vergonya del món! Sense que jo en sabés res, m’has posat en greu dificultat i difamació!
—Senyora, el mal ja està fet! —digué Plaerdemavida—; poseu-hi remei, per a vós i per a mi, i em sembla que callar és el remei més segur i el que més pot servir en aquestes situacions. I Tirant, en veu baixa, la suplicava com millor podia. I a la Princesa, que es trobava en una situació tan difícil, per una part la vencia l’amor i per l’altra tenia temor, però el temor superava l’amor, i decidí callar i no dir res.
JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc
1 Resumeix breument l’acció que té lloc en el fragment que has llegit.
2 Identifica en el text passatges que facin referència a les situacions equívoques següents:
a Plaerdemavida col·loca Tirant en el lloc on sol
dormir ella.
b Plaerdemavida dirigeix la mà de Tirant.
c Carmesina pren Tirant per Plaerdemavida. d Plaerdemavida provoca en Carmesina la
fantasia que és Tirant qui la toca.
Indica amb quina oració del text es desfan narrativament tots aquests equívocs. Observa què succeeix a partir d’aquest moment i comprova si el resum que has fet en la primera activitat reflecteix l’acció d’una mpearnqeurèasp’arejucsistia.mSililocrala,lrreetloacta. ’n la redacció
3 Analitza separadament cadascun dels personatges que intervenen en aquesta escena en una taula com la següent:
5 Aplica dos adjectius qualificatius al llenguatge Eddeulcnaaciróralidteoràiridao2s3q3ue caracteritzin les intervencions dels personatges.
Egescnreiuraul ndeplalrleànggraufaetgneqdueèl ftaecxitsi uqnuae vianlcolroagcuiói els qualificatius que has escollit i alguns exemples que els justifiquin.
6 Relaciona cadascun dels passatges següents amb un dels recursos estilístics que hi ha a continuació:
a “Oh traïdor de Tirant!”
b “ulnaaPdrionncae”sa s’adonà que allò era més que c “maleïda siguis!”
– eufemisme
– imprecació
– apòstrofe
7 Fes un comentari de text d’aquest fragment de Tirant lo Blanc seguint els passos següents:
a Redacta la introducció.
b Fes un esquema detallat del desenvolupament
que seguiràs i redacta’l aprofitant l’anàlisi feta en les activitats anteriors.
c Redacta la conclusió i revisa tot el comentari.
1
5
4
Rellegeix les pàgines d’informació dca’araqcutesrtíastiuqnuietastqiudeetse’armtribnuaeqixueineas Tdieralnets lo Blanc poden ser justificades amb aquest fragment. Argumenta-les amb exemples.
1 post: peça de fusta plana i allargada
Plaerdemavida Tirant Carmesina
Nivell de colantsriotluasocbióre
Actituds
i reaccions
11
245