Page 4 - BAT Llengua catalana i literatura

COM ÉS AQUEST LLIBRE?
Les unitats s’organitzen en:
Reflexió
sobre la llengua
• Inici de la unitat
• Exposició informativa del tema
• Activitats graduades
en tres blocs:
- Ho entenc
- Ho practico
- Ho faig servir
• Normes d’ús
• Posa’t a prova
2
47
Els noms
i els adjectius
1 Les classes de paraules 2 Els noms
• El gènere en els noms
• El nombre en els noms
• Classes de noms segons la realitat que anomenen
3 Els adjectius
• El gènere en els adjectius • El nombre en els adjectius • El significat dels adjectius
4 Aspectes gramaticals
referits als noms i als adjectius • La posició de l’adjectiu respecte al nom • Els gentilicis
NORMES D’ÚS
• El gènere de certs noms
POSA’T A PROVA
OBSERVACIONS
- També existeixen els ordinals quint, sext, sèptim, octau, dècim i, per a nombres superiors, ordinals formats amb el sufix -èsim/-èsima (vigèsim, centèsim, mil·lè- sim...), que també té valor fraccionari. Exemples: la vigèsima edició d’un cer- tamen és la que fa vint (ordinal), una centèsima de segon és una centena part de segon (fraccionari).
- Per expressar les nocions de fracció i de multiplicació, també es fan ser- vir expressions nominals (la meitat de sucre, un quart de farina, el triple de regals). També hi ha expressions nomi- nals que fan referència a quantitats exactes (una dotzena d’avions) o apro- ximades (dos milers de manifestants). Aquestes construccions estan formades per un especificador (article, demostra- tiu o numeral cardinal), el nom partitiu o col·lectiu i la preposició de.
34 Reflexió sobre la llengua
Cardinals
Ordinals
Fraccionaris
LNaorcmoMumaltipuldican’túiuiscsa1ciód,oble, tlriple,lqeuàndrugpleu, qauíntugplee...
Masculí
algun altre cert mateix tot
un cadascun cada un
Singular
cada cap — —
— qualsevol
Femení
alguna altra certa mateixa tota una cadascuna cada una
Masculí
alguns altres certs mateixos tots
uns
diversos uns quants
Plural
—
—
—
— diferents
Femení
algunes altres certes mateixes totes unes
diverses unes quantes
QUANTIFICADORS
INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS
A més dels quantificadors que has vist fins ara, també n’hi ha d’interrogatius i exclamatius:
• quin, quina, quins, quines
Exemples: Quina samarreta et posa- ràs? / Quins prats més verds!
• quant, quanta, quants, quantes Exemples: Quants sobres et queden? / Quantes coses que m’expliques!
• que
Exemple: Que interessant!
2 Els quantificadors
Com a classe de paraules, els quantificadors es poden caracteritzar a tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, presenten una variació formal diversa segons els casos. Hi ha quantificadors invariables (més, menys), n’hi ha que varien en gènere o nombre i tenen dues formes (una, unes; dos, dues; gaire, gaires) i n’hi ha que varien en nombre i gènere i tenen quatre formes (algun, alguna, alguns, algunes).
Des del punt de vista sintàctic, van davant d’un nom amb el qual con- corden en gènere i nombre si són variables (cinquè replà, segona porta) i funcionen com a especificadors d’aquest nom, que pot ser comptable (tres finestres) o no comptable (prou sucre).
Des del punt de vista semàntic, delimiten la mesura, la quantitat, el nombre o, simplement, l’existència del nom a què es refereixen:
2.2 Els quantitatius
Eulnsaqeuscaanltaitdaetiugrsauexs.pNre’shsiehnaudneavqaruianbtlietsatend’guènaerme ianeorma barper(omxiomlt,amdaoletan,
molts, moltes), n’hi ha que varien només en nombre (gaire, gaires) i n’hi ha - d’invariables (menys).
OBSERVACIONS
Les formes gaire i gaires es fan servir en odricaicoinoanls,nseiguaitivpesr,inindtiecrarorguantaiveqsuainctoitna-t moderada sigui per demanar precisió sobre la quantitat. Exemples:
No hi havia gaire gent.
Tens gaires deures, avui?
Si tens gaires dubtes, ajorna la decisió. En contextos informals i col·loquials, els eqnuanotimtabtirues (prou,s,mmaasssaesi ,foforçrcaesv)a;rien algunes zones, prou també varia en gènere (prouta, proutes).
Moltes d’aquestes formes poden anar seguides de la preposició de (molts (pdrep) ocsaicvaióllsd)e. Eéns oebl lcigaastòdreia:ggeennssi dteots, alal, tot de taques.
Tipus de quantificador
Numeral Quantitatiu Indefinit
Noció que indica
Quantitat numèrica exacta Quantitat en una escala de graus Existència o inexistència
Exemples
sis
molts algun, cap
Invariables
Com en el cas dels determinants, l’inventari de quantificadors és una llis- ta tancada.
2.1 Els numerals
Els numerals expressen de manera precisa aspectes relatius a la quantitat. Segons el significat concret, distingim:
– Els cardinals, que expressen la quantitat: dos camins.
– Els ordinals, que expressen l’ordre dins d’una sèrie: el segon apartat.
– Els fraccionaris i els multiplicatius, que expressen una relació numèri- ca: mitja dosi, una doble titulació.
Els indefinits aporten una idea d’existència, inexistència o quantitat inde- terminada. N’hi ha de variables en gènere i nombre (cert, certa, certs, certes), n’ohmi éhsavaqruienneonmnéosmvbariee(nqueanlsegvèonl,eqreua(lcsasdevaoslc)uinn, ’chaidhaascdu’ninav),arni’ahbilehsa(cqapu)e.
2.3
Els indefinits
gaires - més, menys, prou, massa, força, gens de, tot de
Els determinants, els quantificadors i els pronoms 2
HO ENTENC
15 Indica si les paraules destacades del text funcionen com a especificadors o com a pronoms i digues de quin tipus és cada cas:
Per fer el treball de filosofia, la professora ens ha posat en grups de quatre. Jo sol ja m’organitzo bé, però en aquests moments tinc molts deures i en certa manera ja m’està
bé tenir uns quants companys per repartir la feina. A la primera reunió hem decidit que cadascú s’encarregarà de buscar informació sobre un filòsof. Jo de seguida m’he ofert per treballar Heràclit si a ningú no li feia res i, com que els altres no tenien cap preferència, me l’han assig- nat. M’atrau la seva teoria de l’etern retorn, segons la qual un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu.
16 Identifica els pronoms que hi ha en aquest text i digues a qui o a què es refereixen:
Vam sortir d’excursió amb els nostres amics. Ells són uns bons caminadors, però nosaltres no ens quedem enrere. Ens van proposar de pujar a Sant Llorenç del Munt per un camí que no coneixíem. La jornada va ser molt agradable i no em faria res de tornar-hi.
17 Escriu una oració amb cadascun dels quantificadors següents:
algun algú cap ningú res
Quins fan d’especificadors del nom i quins de pronom?
HO PRACTICO
18 Substitueix els sintagmes subratllats per un dels pro- noms següents:
ningú algú cadascú cadascuna cadascun
a Alguna persona ha avisat la guàrdia urbana.
b Cada persona ha d’assumir la seva responsabilitat.
c Són tres germanes i cada germana és ben diferent
de les altres.
d Cap persona no va gosar prendre la paraula.
e He comprat els gots, però valien dotze euros cada got.
40 Reflexió sobre la llengua
19 Completa aquestes oracions amb els pronoms següents: hom quelcom algú tothom altri
23
24
Llegeix la nota gramatical i, després, torna a escriure leexsproersascioionnsssuqbureathllai dheas paecr opnrotinoumacsiófebsulebss:tituint les
Sovint els demostratius, l’indefinit mateix i fins i tot els pro- noms personals forts s’usen en excés. A vegades, cal simple- ment eliminar-los i, en altres casos, s’han de substituir per un pronom feble.
25
26
ACTIVITATS 42 Insereix la segona proposició en la primera mitjançant
ucenspsarorinsopmerrqeulaètilu’o,rsaecgióuirnetsueltamnotdqeul.edFei sbenlsccoannsvtrisuïndea-. Fixa’t en l’exemple:
Ha telefonat al seu pare. Feia anys que no s’hi parlava. x Ha telefonat al seu pare, amb qui feia anys que no es parlava.
a Aquest vespre emeten un documental. Aquest documental m’interessa.
b Avui he llegit l’article. Ahir em vas parlar d’un article.
c Estem esperant la documentació. Els advocats han
d’aportar la documentació.
d El problema era molt complicat. Es referia a un problema.
HO FAIG SERVIR
En Robert Casasegura coneix la Maria Bernal i, tot i que arecutuealecotrmònaicatdramcitnainst-raladodre dtue. lIamfaingcinaa, ’lti qeuneviaquunesctoers-
dues persones no es coneixen i has de transformar aquest missatge en un de més formal, que inclogui unes formes de salutació i comiat més adequades i, sobretot, un tractament de respecte.
Fes dues versions del text: una amb el tractament de vostè (més formal) i una altra amb el tractament de vós (respectuós però menys formal que vostè):
Benvolguda Maria,
Tm’uesncirtiact adqeuveesïtnms disesalatgqeucaolmtuaetasdpmriensisdterandtao,rpdeer leaxpco- csaorm-tpetleaessitàuapcriàócteicoanmòemnticazaermoeiietantcdar’eaxhearcnicdie. Evlenvoirsetrles rebuts de la llum, la neteja i el manteniment de l’ascen- sor de mig any, així com el segon rebut de l’assegurança. Et proposo que tinguem una reunió de propietaris per exposar-vos la situació. Prèviament, però, m’agradaria pdearrlarm-naepaemrqbutèu spoerrtivualdoeral rplaspio, scsoibmilpitlaetmdenptàarsisaamr eunta, d’apujar la vostra quota mensual ja des d’ara o de cara a l’any vinent.
Edem8p.0o0tsat1ru4c.0a0r iedneh1o5r.a0r0i da’o17fi.c0i0n)ap(edrepdairlluarn-snae.divendres Una abraçada,
Robert
Singular Masculí
Plural
bastant molt poc tant quant
gaire
Femení
bastanta molta poca tanta quanta
Masculí
bastants molts pocs tants quants
Femení
bastantes
moltes - poques
tantes
quantes
QUANTITATIUS VARIABLES
res
b Hi ha en ell que m’inspira desconfiança.
quelcom a Has de menester
més?
cd NSiot,egnràscies,ardairj,aandorevçual’lt a dirmecécsi.ó.
Quina d’aquestes formes és marcadament formal? Completa les oracions amb la forma adequada:
a Davant dels mals resultats de l’Arnau, el tutor va
b Dcruidranr telas sceounsveprsaare, stoptheor mpatrelanriad’alqcuaepstesl.s últims esdeveniments, però ningú no va gosar referir-se als mateixos.
c La carretera va quedar molt malmesa per l’allau, però no hi ha pressupost per fer una reparació en ella.
d La mare va incloure les cosines de Tarragona a la llista de convidats, però el pare no va voler convidar
aquestes.
Escriu com demanaries a algú que s’aturi en cadascuna de les situacions següents:
a A una persona amb el tractament de familiaritat.
b A diverses persones amb el tractament de familiaritat.
c A una persona amb el tractament de respecte vostè.
4
1
“Dins un mot, quanta gent que hi viu!” VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
a b c d e
Cal respectar els béns d’ .
va fer córrer el fals rumor sobre el president.
Hi ha que no funciona bé.
ha de posar-se d’acord en la data.
Antigament
creia que la Terra era plana.
•
•
Us parlaré dels meus amics perquè aquests han influït molt en la meva personalitat.
x Us parlaré dels meus amics perquè Ø han influït molt en la meva personalitat.
Era la persona idònia, però no van pensar en aquesta.
x Era la persona idònia, però no van pensar-hi.
20 Completa les oracions amb totes les formes possibles següents:
21
alguna cosa
a No tenien (algú/algun/cap) motiu per enfadar-se. b Et queixes perquè només heu guanyat un partit? Nosaltres no n’hem guanyat (ningú/cap/algun).
c Chaovmerqdue dneomqauneadraavala veïn(gae. ns/res) de sal, en va
d Potser ens hem equivocat d’aula: m’estranya que encara no hi hagi (ningú/cap/algun).
e tot evlameósnta).r d’acord en la data de l’examen (tothom/
un/una, dos/dues, tres, quatre, cinc... primer, primera, primers, primeres segon, segona, segons, segones tercer, tercera, tercers, terceres
quart, quarta, quarts, quartes
cinquè, cinquena, cinquens, cinquenes... mig, mitja, mitjos, mitges
terç, quart, cinquè...
Norma d’ús 2 64 Reflexió sobre la llengua 35
f Ho sento, de pa de mig no me’n queda (gens/
cap). d
A diverses persones amb el tractament de respecte vostès.
A una persona amb el tractament de respecte vós.
g No fa mai de fet, no fa
(ningú/cap) favor a (algú/ningú);
(res/gens/cap) que no sigui cobrant. e
22 Indica la forma normativa en cada cas: La setena nota musical
L’adverbi d’afirmació
La conjunció condicional
El pronom reflexiu o recíproc
El pronom reflexiu o recíproc reforçat amb l’indefinit mElavtenixtre o una cavitat interior
f A diverses persones amb el tractament de respecte vós.
Digues quina paraula afegiries a l’imperatiu especial- ment en els tractaments de respecte.
si sí si sí si sí si sí si sí si sí
Per què es va originar el cervell?
El cervell humà prové d’un llarg procés evolutiu, que es va iniciar amb els primers animals. De fet, els animals som els únics éssers vivents que tenim un sistema nerviós raonablement organitzat. Tanmateix, per què els ani- mals tenim sistema nerviós i les plantes i els fongs, per exemple, no en tenen? Per un motiu molt simple: els animals ens desplacem, i això fa neces- sari un sistema que no només ens permeti respondre amb rapidesa als can- vis ambientals, sinó molt especialment anticipar-los. Aquesta anticipació és crucial per buscar aliments i fugir dels perills. Malgrat que les persones som els únics animals que podem imaginar conscientment el futur, el cervell de tota la resta els permet instintivament anticipar-s’hi.
Uns dels animals més primitius des de la perspectiva evolutiva, i, per tant, amb una morfologia més senzilla, són les hidres. Passen bona part de la seva vida enganxades al fons marí, i per això no els cal un cervell pròpiament dit. En tenen prou amb un sistema nerviós difús, escampat per tot el cos en forma de xarxa.
Una mica més complexos són els cnidaris, com les meduses. Aquests animals ja neden de manera molt més controlada i precisa. El seu sistema nerviós ja no és difús, sinó que es troba més organitzat. Més complexos encara des del punt de vista morfològic són els cucs. El seu sistema nerviós ja està clara- ment organitzat. A dins el cap hi presenten els ganglis cefàlics, que, malgrat que no poden ser considerats encara un cervell pròpiament dit, tenen una tasca de gestió i de control corporal i del comportament importantíssima. Per què al cap, però, i no a la cua o al mig del cos? De fet, tots els animals tenen el cervell o els ganglis cefàlics al cap. El motiu és molt lògic, i té a veure amb la gènesi mateixa del cervell. Una vegada van sorgir, per evolució, animals capaços de desplaçar-se cap a llocs concrets predeterminats pel seu comportament, la selecció natural va afavorir aquells que podien conèixer més ràpidament l’entorn cap al qual es dirigien, per poder-se anticipar i reaccionar amb rapidesa a les contingències que hi podien trobar. Els òrgans especialitzats a detectar l’entorn són, precisament, els òrgans dels sentits. Per tant, si es volien anticipar a allò que trobarien i es desplaçaven sempre amb el cap per davant, el més útil i avantatjós des del punt de vista de la selecció natural era concentrar-los a la punta anterior del cos, al cap. És el mateix que fem nosaltres quan conduïm un automòbil: no n’hi ha cap que tingui els comandaments als seients del darrere, tots els tenen als del davant. Aquesta acumulació d’òrgans dels sentits —fotoreceptors, quimioreceptors, etcètera— no és senzilla de gestionar, atès que cal integrar totes les infor- macions entrants i donar respostes concretes i ràpides. Per això cal tenir un nombre elevat de cèl·lules nervioses ben interconnectades, molt superior a qualsevol altra part del cos. I no és justament això el que és un cervell? L’acumulació dels òrgans dels sentits al cap va anar acompanyada indefu- giblement de la gènesi evolutiva del cervell. Era una necessitat, i la selecció natural ho va afavorir.
DAVID BUENO I TORRENS, 100 cosCeossqsueetàcnaial sEadbiecriosnosbr(eadeal pctearcvieól)l.
i el text
qualssevol
POSA’T A PROVA
EL/AL, ELS/ALS
L’article definit masculí singular (el) o plural (els) es pot confondre amb les contraccions al i als, respectiva- ment, sobretot en el cas dels parlants del català oriental, que pronuncien igual aquestes formes.
ESCRIVIM CASOS EXEMPLES
el/els
SINTAGMA NOMINAL
• Subjecte: En aquest carril els autobusos tenen prioritat. • Atribut: En Martí és el seu pediatre.
• Complement directe: Veig els nets cada setmana.
al/als
el/els o al/als
SINTAGMA PREPOSICIONAL
ADJUNT ORACIONAL DE TEMPS
PEL/PE
• Complement indirecte: Van donar una indemnització als afectats.
• Complement de règim: De jove em vaig dedicar de valent als escacs. • Adjunt oracional de lloc: Al carrer passa de tot.
Hi ha les dues possibilitats. Exemples: Les últimes eleccions van ser el 2021. / El curs comença al setembre.
R AL, PELS/PER ALS
El dubte entre escriure pel o per al (o bé pels o per als) és raonable, perquè depèn de la tria de la preposició correcta (per o per a). El que sempre cal evitar són les formes per el i per els, que mai no són correctes. ESCRIVIM CASOS EXEMPLES
per
(o pel, pels)
Generalment (amb el sentit de lloc, causa, mitjà, agent de l’acció verbal, etc.).
Va venir passant pels túnels.
Ha relliscat pel tipus de paviment. Me’n vaig assabentar pel veí del tercer.
per a (o per al, per als)
Amb el sentit de beneficiari o destinatari.
Vaig comprar caramels per als nens. Aquest paquet és per al secretari.
ELS VERBS PRONOMINALS
Els verbs pronominals són verbs que es conjuguen amb un o dos pronoms que no tenen cap funció sintàctic específica en l’oració.
1 Digues si les afirmacions següents són certes o falses:
a La capacitat de moure’s dels animals fa que desenvolupin un sistema nerviós.
b Els cucs són els animals més senzills dotats de cervell.
c Els òrgans sensorials s’acumulen al cap
a causa de la seva funció anticipatòria.
d La selecció natural va afavorir que els òrgans
sheunmsàoreiavloslusc’aiocnuémsu. lessin al cap i que el cervell
2 Copia les tres oracions interrogatives que hi ha en el text, a part del títol, i explica la funció que fan en els tres casos.
La funció que fa la interrogació en el títol,
és la mateixa o una altra? Explica-ho.
3 Busca en la primera oració del text els determinants següents i digues de quin tipus són en cada cas:
Tres articles Un numeral
4 Indica quin és el referent dels pronoms los i hi destacats en el text.
5 Reescriu aquest fragment de manera que evitis l’ús de la primera persona gramatical:
Tanmateix, per què els animals tenim sistema nerviós i les plantes i els fongs, per exemple, no en tenen, malgrat que disposen d’altres mdrecarnàpisimdaems eqnute taalms bcéanevlsispearmbeiteentarless?poPne-r un motiu molt simple: els animals ens des- placem, i això fa necessari un sistema que no n a l o s m c a é n s v e i s n s a m p b e r i e m n e t t a i l s r , e s s i p n o ó n m d r o e l t a e m s p b e c r i a a p l mi d e e n s a t anticipar-los. Aquesta anticipació és crucial per buscar aliments i fugir dels perills. Malgrat que les persones som els únics animals que podem anticipar conscientment el futur, el cmeervnetlalndteictipotaar-lsa’hrie.sta els permet instintiva-
6
7
8
9
10
Reflexió sobre la llengua 41
Busca en el text un sinònim de cadascuna de les paraules següents:
celeritat òptica regular
s’adreçaven eventualitats
Escriu un derivat de la paraula que hi ha entre parèntesis:
a El nostre cervell té capacitat per
(magatzem) milions de dades.
b Uconma leasipóèradlucaerdvelml peomtòcraiausoarlaafecta(csiornds).
c L’autor del text divulga els seus coneixements sobre el cervell amb (clar).
d Comparat amb les larves, les hidres adultes nperersveionstesn amléaspart a(netsecràiosr) del cèols·l.ules
Tria la paraula correcta en cada cas:
a El text explica el (perquè / per què)
de la situació del cervell en el cos.
b La neurologia és la branca de la
c (Eml lelidbirceinéas/elmresduelctaintad)’uqnuesetsutduidpiareevli cmeorvltell. (complert / complet).
d No tenim cap altre (orgue / òrgan) tan complex com el cervell.
Digues quina funció fa el sintagma subratllat en cada oració:
a El cervell humà prové d’un llarg procés
evolutiu.
b Passen bona part de la seva vida enganxades
al fons marí.
c El seu sistema nerviós ja està clarament
organitzat.
d Una vegada van sorgir, per evolució, animals
capaços de desplaçar-se cap a llocs concrets predeterminats pel seu comportament.
Redacció.
Escriu un text argumentatiu en què defensis la necessitat que la població tingui uns coneixements científics mínims per poder-se desenvolupar en la vida (150 paraules).
1
2
Tria la forma correcta per a cada oració:
a Els / Als estornells els agraden els plataners.
b Van despertar el / al veïnat amb els seus crits.
c Es van trobar el / al port.
d Els / Als treballadors perden poder adquisitiu.
e En Joan i la Pepa són els / als simpàtics de la colla.
f El secretari es referia els / als candidats desestimats. Valora si aquestes dues oracions són correctes o incorrectes i justifica la teva resposta:
En Carles és el seu refugi.
En Carles és al seu refugi.
3 En quina funció sintàctica podem alternar el i al? Posa’n un exemple.
132 Reflexió sobre la llengua
4
Dsuigburaetsllaqtueinacafudnacioórascinótàictoicrana-flaeseal persocnrioumre tfeobteles substituint els pronoms per un SN o un SPrep referits a persones:
a Vaig avisar-lo ahir al vespre.
b Després de sopar els ensenyarem les fotos del viatge.
c Vam trobar-los a la porta del cinema.
d Li demanaré que em faci els talls ben prims.
e El vam acompanyar en aquells moments
tan dolorosos.
1
2
Classifica els verbs següents en pronominals i no pro- nominals i fes una oració amb cadascun:
seure caure fallar callar asseure semblar caminar • assemblar
Escriu una oració amb cadascun d’aquests verbs en què es vegi clarament que tenen sentits diferents. Si cal, fes servir el diccionari:
3
Completa les oracions amb els verbs següents, afe- gint-hi els pronoms que calgui:
En altres casos, els pronoms canvien el sentit del verb i l’estructura oracional que es genera al seu voltant. Vegem-ne els més habituals:
haver haver-hi anar anar-se’n ser ser-hi sentir sentir-hi veure veure-hi veure-s’hi
Vverbsaiuexinlialer,sapearríefriaxsnisomd’éosbleignacailóg.uns temps compostos dels Verb pronominal, amb el sentit d’‘existir’.
Vvenrbtrea’m. b el sentit de ‘dirigir-se a un lloc’ i també d’‘anar de Verb amb el sentit de ‘marxar d’un lloc’.
Vceormb acofpeut’l.atiu amb el sentit d’‘existir, tenir realitat, tenir lloc Verb amb el sentit de ‘trobar-se en un lloc’.
Verb transitiu que significa ‘percebre alguna cosa amb l’oïda’. Veenrbointreasntasittidueafmunbceiol nsaemnteitndt’e. ‘tenir la capacitat de l’oïda Verb transitiu que significa ‘percebre alguna cosa amb la vista’. Veenrbointreasntasittidueafmunbceiolnsaemnteitndt’e. ‘tenir la capacitat de la vista Vviesrtbaimntaralgnrsaiticuiracmumbsetàlnsecinetsitcdoem‘plearcfoesbcreor,leestc.’osesambla
LHeas jduegafdeor rels dhaeunrseusa. t la samarreta.
Hi haurà novetats aviat. (Haurà novetats aviat.)
DFaemdoàsadniieresmquaelnaopplautcjaa.nar.
Se n’ha anat enfadat. (S’ha anat enfadat.) El partit és avui.
En Pere no hi és. (En Pere no està.)
Acabo de sentir un soroll. Ú(Últlitmimaameennttnnoohsiesnetnotobéb.é).
Veig la masia al final del camí. A(Ambblelessuulllelereresshvieviegigmmilloillro.)r. Naoles’hpiavlepieangtesn.s,peròcontinuavaavançant
estar estar-se estar-se’n
sortir sortir-se’n
tocar tocar-hi
a b c d e
anar sentir escoltar ser veure
No l’ quan ho deia, perquè estava distret.
Si notes que el nen no bé, porta’l a l’otorrino.
de l’estadi quan vam veure que el partit estava perdut.
bé la pissarra?
Si no
bé, hauràs d’anar a l’oculista.
Reflexió sobre la llengua 133
a
Alguns d’aquests verbs porten sempre el pronom. Per exemple, existeix el verb queixar-se però no queixar. Vaig queixar-me. (Vaig queixar.) Ens queixarem. (Queixarem.)
David Bueno i T
1965) És doctor e sor de Genètica Barcelona. La sev sional s’ha centra genètica del dese neurociència i en el comportament apassionat de la la cultura human vessants.
46
orrens (Barcelona, n Biologia i profes- a la Universitat de a trajectòria profes- t en la biologia i la nvolupament, en la la seva relació amb humà. És un gran ciència, la natura i a en tots els seus
Comunicació
• Inici de la unitat
• Informació
• Tècniques d’anàlisi i expressió
• Posa’t a prova
T A PROVA
La informació i la praxi social
La necessitat d’informació és bàsica en un medi humà en el qual el treball i la interrelació canvien constantment. Sistemes digitals, sèries numèriques, transaccions econòmiques i culturals formen part de la quotidianitat. La informació circula i s’incorpora als circuits del cervell de la mateixa manera que ho fa la menja quan passa per l’es- tómac per ser digerida i fixada pels budells. El cos humà ha de meta- bolitzar grans quantitats d’informació si es vol adaptar a les diferents realitats que s’estan formant al nostre voltant.
La manera com la informació passa al cervell i com aquest construeix entorns socials és el que m’interessa per poder fomentar una praxi social i crítica. La capacitat, progressivament creixent, per transfor- mar informació i acumular-la sovint no es correspon amb la facilitat per discriminar-la i utilitzar-la; per aquest motiu, cal una autèntica posada a punt de les formulacions i les metodologies acadèmiques i socials per exercir un coneixement consistent i jerarquitzant de la informació.
La manera com les descobertes s’incorporen a la societat és la matei- xa que els humans hem de tenir en compte per estructurar el progrés col·lectiu. Una mala praxi en l’execució d’aquesta realitat ens ha con- duït a situacions de desigualtat i de desequilibri.
La contínua renovació del que sabem, conseqüència de la recerca sistemàtica, i els nous sistemes tècnics que es fan servir per transme- tre-ho construeixen ràpides avingudes de coneixement i d’informa- ció que sovint no poden ser assumides ni per una comunitat humana que camina i s’adapta als canvis a gran velocitat. Cal una argumenta- ció científica del que som, del que volem conèixer del passat i de què volem ser en el present per estructurar un temps de socialització que faciliti els mecanismes d’adaptació a aquesta acceleració del conei- xement humà, si no volem embogir durant aquests processos que tenen rangs exponencials.
EUDALD CARBONELL, El naixement d’una nova consciència. Ara llibres
1 Escriu la tesi que defensa Eudald Carbonell en aquest text.
8
Posa’t a prova
Tria la paraula correcta en cada cas:
7
“No existeixen més que dues regles per escriure: tenir alguna cosa a dir i dir-la.”
OSCAR WILDE
Els tipus de text
1 El text conversacional
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Exemples de textos conversacionals
2 El text narratiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals • Exemples de textos narratius
3 El text descriptiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Exemples de textos descriptius
4 El text expositiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Classificació dels textos expositius
5 El text argumentatiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Classificació dels textos argumentatius
6 El text instructiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Exemples de textos instructius
7 El text predictiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals • Exemples de textos predictius
1 El text conversacional
El text conversacional o dialogat és un text que suposa un intercanvi d’informació entre dos o més interlocutors. Entre ells s’estableix un torn de paraula, que és el que permet que emissor i receptor alternin en els papers i la comunicació es produeixi ordenadament.
1.1 Característiques textuals
Des del punt de vista dels trets que l’identifiquen com a tipus de text, el text conversacional té tres característiques:
Suport de codis no verbals, especialment del llenguatge corporal i gestual, que modula l’intercanvi d’informació. En el cas de converses escrites, com ara els xats, les emoticones han substituït aquest aspecte tan rellevant en la comunicació, perquè donen compte de la part afectiva, de l’estat d’ànim dels interlocutors, de la relació que hi ha entre ells, etc.
Regulació a través d’unes normes de desenvolupament específiques, relatives a aspectes com el torn de paraula o les interrupcions. Aquestes normes són conegudes i compartides pels interlocutors, de tal manera que es consideren de mala educació els supòsits en què un d’ells les contravé. Presència de fórmules com ara salutacions, comiats, excuses, compli- ments, agraïments, etc. En el cas de textos més elaborats, com ara un debat, també trobem expressions per reprendre les idees de l’interlocutor que ha intervingut anteriorment i, si escau, per rebatre-les o introduir les pròpies.
1.2 Característiques gramaticals
Des del punt de vista de les característiques gramaticals, en els textos con- versacionals destaquen quatre elements:
La varietat de modalitats oracionals utilitzada i l’abundància d’algunes d’aquestes modalitats, com ara l’exclamació, la interrogació o l’exhor- tació, que tenen molt a veure amb l’expressió personal i amb la interpel- lació a l’interlocutor. Per exemple, una dependenta pot demanar a una clienta Què li poso?, i la clienta pot contestar amb una oració imperativa del tipus Posi’m dos quilos de patates.
L’ús de paraules amb valor díctic, és a dir, que assenyalen el moment, el lloc o les persones que intervenen en la situació de comunicació: pro- noms personals, demostratius, adverbis i locucions adverbials de lloc i de temps. Per exemple, en una conversa, mots com aquí o aquest fan referèn- cia a l’àmbit immediat, mentre que allí o aquell indiquen llunyania.
L’ús d’adverbis o de locucions adverbials d’afirmació, de negació i de dubte. Per exemple, són freqüents expressions afirmatives com ara Sí, I tant! o Sens dubte.
La presència de construccions inacabades o gramaticalment incor- rectes. Les construccions d’aquest tipus no impedeixen la comunicació, perquè es compta amb el que l’interlocutor sobreentén o amb el que com- prèn encara que l’estructura gramatical no sigui acurada.
1.3 Exemples de textos conversacionals
Trobem textos conversacionals en diferents àmbits d’ús:
En la vida quotidiana, trobem textos dialogats en les converses infor- mals, amb la família, els amics i els companys, i en les formals, com ara una entrevista laboral. Les noves tecnologies han afavorit l’aparició de nous textos conversacionals, com ara els xats a través de l’ordinador o les converses a través del telèfon mòbil.
Eexnemelps lmesiltajatnruscaddeacdoempuanrticaipcaiócióabduenl’doeinenetlas ltaexràtodsiodoiadloegla’ets.peEcntasdóonr a la televisió, l’entrevista, la tertúlia d’actualitat —que pot ser generalista o temàticament especialitzada, com ara les d’esports— i el debat.
En l’àmbit creatiu hi ha manifestacions variades de textos conversacio- nals. En el camp literari, els gèneres teatrals es fonamenten precisament en aquest tipus de text, que també apareix en narracions i en novel·les.
D’altra banda, els textos dialogats són presents en els còmics, les pel·lícu- les o les sèries de televisió.
Els tipus de text 47
POSA-HO EN PRÀC
Comu
EL LLENGUATGE NO VERBAL
VARIA SEGONS LES CULTURES
Per a nosaltres, aixecar el polze serveix per transmetre un missatge positiu, però en altres cultures s’utilitza com un insult. Moure el dit índex per cridar algú pot causar un malentès a les Filipines, ja que aquest gest només s’utilitza per cridar els gossos. En les cultures occidentals, mirar als ulls és un gest de franquesa, però a Àsia o a l’Orient Mitjà pot ser entès com una falta de respecte. Això afecta especialment les dones, que ho eviten perquè mirar als ulls pot ser entès com una mostra d’in- terès sexual. També varia de cultura en
cultura la distància considerada adient entre els interlocutors en una conversa.
INCORRECTE NO VOL DIR
QUE NO COMUNIQUI
Una expressió com Jo hi ha coses que no les entenc..., tot i no estar acabada ni ser gramaticalment correcta, compleix perfectament la seva funció comunicati- va en una conversa amb un interlocutor que estigui al corrent de què parlem o que pugui demanar-nos aclariments.
142 Comunicació
1
2
Prepara una intervenció de dos minuts a la ràdio sobre un dels temes següents. Per fer-ho, segueix els passos que hi ha a continuació:
La situació política i econòmica actual.
Les expectatives i les dificultats dels joves a l’hora d’obrir-se camí en la vida. El moment esportiu del teu club preferit.
a UFensfeutnao psietutiatacilólisdta’acotugauliiótadt.e les idees que vols transmetre.
b Pensa un argument que justifiqui o un exemple que il·lustri cada idea.
c Prepara’t una manera d’arrodonir o tancar la teva intervenció.
d Pensa quines objeccions o preguntes et podrien fer i com les podries
respondre.
Fes la intervenció que has preparat i contesta les preguntes que et plantegin el professor o la professora i els teus companys.
Valoreu entre tots si ha estat més ben resolt el text expositiu inicial o el diàleg que s’ha establert després.
Escriu un text expositiu en què presentis l’examen escrit com un procés de comunicació i com un text dialogat amb les propietats corresponents. Abans de redactar-lo, respon aquestes qüestions:
Qui és l’emissor del text? Quina intenció persegueix?
Qui és el receptor del text? Què se n’espera?
Com han de ser les respostes com a text? Quines propietats han d’acomplir? Què és el que singularitza aquest text dialogat de l’àmbit acadèmic? Valora si el text que has escrit compleix les propietats del text que has après i, si cal, corregeix-lo perquè les compleixi millor.
TICA
Eudald Carbonell
Freser, 1953) Ar de prehistòria de l i Virgili, impulsà ca interdisciplinar zà en la creació de Paleoecologia Social (IPHES) l’a terme nombroses ciments europeus quals destaquen l juntament amb Jo de Castro i Juan autor d’un gran n un investigador de
nicació 143
160
POSA’
i Roura (Ribes de queòleg. Catedràtic a Universitat Rovira un equip de recer- i que es materialit- de l’Institut Català Humana i Evolució ny 2004. Ha dut a excavacions en ja- i africans, entre les es d’Atapuerca, con- sé María Bermúdez Luis Arsuaga. És ombre de treballs i prestigi mundial.
47
161
a
Cada cop és més gran la quantitat d’informació que rebem, per això costa (tan / tant) jerarquitzar-la.
No es pot preveure (quan / quant) trigarem a actualitzar els plantejaments
acadèmics.
Eudald Carbonell escriu aquest assaig
asombbre el p(aepl efir /delalafi)indfoermfera-cnioósarelaflesxoiocnieatrat. Tanta informació no és (accessible / assequible) per al ciutadà mitjà.
2 Digues de quin tipus és aquest text i
argumenta-ho. b
3 Lmoectaàlfiotzra eqnuelseterxvteiuxnean caolm’apuatorar cpióerieuxnpalicar millor les seves idees.
4 Indica quin és el referent dels pronoms destacats en el text.
5 Tmoarnaera eqsucerilu’erexparqeusseisótasiogruaicmióédsesletnezxitllda:e [...] cal una autèntica posada a punt de les for- mulacions i les metodologies acadèmiques i si ojecriarlsqupietrzaenxterdceirlaunincfornmeiaxceimó.ent consistent
6 Pserogpüoesnatsudnesl itneòxnt:im per a cadascun dels mots metabolitzar discriminar praxi rang
7 Conjuga el verb que hi ha entre parèntesis en
la forma adient:
a Els mitjans de comunicació han (difondre) lanotíciadelapublicaciód’aquestaobra.
b Cal que les metodologies acadèmiques s’ (adequar) a la necessitat de gestionar la gran
quantitat d’informació que rebem.
c La nostra capacitat de processar informació nqouaenstitat q(uceorernesrpeobnedmr.e) amb la gran
d M’interessa la sociologia, però
(reconèixer) que l’antropologia és una ciència que no he explorat.
c d
9 Digues quina funció fa el sintagma subratllat en cada oració:
a La informació circula i s’incorpora als circuits
del cervell de la mateixa manera que ho fa ldaigmereidnajaiqfiuxandapapseslsabpuedrel’lels.tómac per ser
b El cos humà ha de metabolitzar grans
c q[.u..a]nctaitlautsnad’ainuftoèrnmtiaccaiópo[.s..a]d. a a punt de les formulacions i les metodologies acadèmiques i socials [...].
d Una mala praxi en l’execució d’aquesta realitat ens ha conduït a situacions de desigualtat i de desequilibri.
10 Redacció. Euxnpelixccaésund’cinafsordmealacióvidparovqouqoutiduiannbaloeqnueligqual personal o de la situació (150 paraules).