Page 31 - BAT Llengua catalana i literatura

La literatura medieval: dels orígens al segle xiv
10
2.2 Característiques generals de la poesia trobadoresca
La poesia dels trobadors té les característiques següents:
És una poesia culta, perquè presenta textos molt elaborats tant des del punt de vista mètric (tipus de composicions i estrofa, precisió en la quan- titat sil·làbica i en la rima) com retòric (ús de figures retòriques, imatges i tòpics).
És una poesia lírica, perquè expressa els sentiments de l’autor, principal- ment pel que fa a l’amor, però també a la mort o a la religió.
És una poesia escrita en llengua occitana, no pas en cap dels dialectes d’aquesta llengua, sinó més aviat en una llengua literària comuna accep- tada també pels trobadors catalans i del nord d’Itàlia. Per això la història de la literatura catalana s’obre amb uns autors que escrivien en una llen- gua diferent del català.
La lírica dels trobadors es va iniciar amb Guilhem de Peitieu i va viure el seu període clàssic entre els segles xii i xiii, amb trobadors com Jaufré Rudel, Marcabrú i Arnaut Daniel, o trobairitz com la comtessa de Dia.
2.3 L’amor cortès
La temàtica bàsica de la poesia dels trobadors és l’amor cortès, és a dir, una filosofia de l’amor refinada com escau a l’ambient de la cort. Cal entendre aquesta fin’amors, per dir-ho amb la denominació occitana, com un codi format per un conjunt de convencions clarament establertes i que fan referència als diferents personatges protagonistes i als seus sentiments:
La dama noble (anomenada midons, que vol dir “senyora”, ja que és l’es- posa del senyor feudal), que és idealitzada, de manera que reuneix un seguit de qualitats físiques (joventut, bellesa) i morals (gentilesa, virtut). La seva identitat real sol amagar-se darrere d’un nom fals que inventa el trobador (senhal, “senyal”).
El trobador (anomenat hom, que significa “vassall”), que admira aquesta dama ideal i que experimenta una sèrie de sentiments amorosos, i molt sovint de sofriments, que l’ennobleixen i l’omplen de valors com la gen- tilesa, la cortesia o la humilitat.
El senyor feudal (marit de la dama i qualificat de gilós, “gelós”), advertit pels lausengiers (aduladors envejosos) de la relació que pretén el trobador.
L’amor cortès contenia una sèrie de tòpics, com ara l’enamorament a pri- mera vista, el context primaveral de l’enamorament, la perdurabilitat del sentiment amorós al cor del trobador, la malaltia, el sofriment i fins i tot la mort per amor. Aquests tòpics, que constitueixen la base de tota la poesia lírica amorosa occidental, no responien a una experiència realment viscuda pel trobador, sinó a una metàfora del vassallatge real del troba- dor respecte al senyor feudal al qual servia.
Si l’amor cortès és una metàfora del vassallatge, qui representaria la dama i qui representaria el trobador?
Educació literària 199