Page 19 - BAT Llengua catalana i literatura

Els noms i els adjectius
1
4 Aspectes gramaticals
referits als noms i als adjectius
4.1 La posició de l’adjectiu respecte al nom
Els adjectius solen situar-se darrere del nom que complementen. Per exem-
ple: Porta una camisa blanca. Quan se situen davant tenen dues funcions:
– Funció valorativa. Exemple: Va fer una sentida intervenció a l’assemblea.
– Funció com a epítet, és a dir, emfatitzant una característica inherent al nom. Exemple: Rebia les tendres carícies de la mare.
Hi ha dos fenòmens que hi estan relacionats:
1 Alguns adjectius (gran, pobre, trist, vell, cert, pur, rar, simple) tenen signifi- cats diferents segons que vagin davant o darrere del nom.
Exemples:
És una dona gran. (‘És una dona d’edat avançada.’)
És una gran dona. (‘És una dona amb grans qualitats.’)
Van fer una simple observació. (‘Només van fer una observació.’)
Van fer una observació simple. (‘Van fer una observació senzilla.’)
2 Davant del nom, l’adjectiu bo adopta la forma bon i l’adjectiu dolent -a es canvia per mal -a. A vegades, aquest canvi de posició també comporta un canvi de significat.
Exemples:
un sou bo = un bon sou
una feina dolenta = una mala feina
un home bo (‘un home amb qualitat moral’) ≠ un bon home (‘un
home pacífic, sense malícia’)
una amiga dolenta (‘perversa’) ≠ una mala amiga (‘que no convé’)
Els gentilicis
Els gentilicis expressen l’origen geogràfic o la nació de les persones o dels objectes. Poden ser noms i adjectius i s’escriuen amb minúscula:
– Noms: Els italians tenen fama de simpàtics.
– Adjectius: La cuina italiana s’ha fet famosa arreu del món.
Reflexió sobre la llengua 21