Page 18 - BAT Llengua catalana i literatura

3.3 El significat dels adjectius Valor explicatiu i valor restrictiu
Segons el significat que aporten al nom que complementen, distingim dos valors de l’adjectiu:
– Un adjectiu té valor explicatiu si destaca una qualitat del nom que acompanya.
Van tenir una collita excel·lent. L’adjectiu excel·lent afegeix informació referida a la qualitat de la collita.
– Un adjectiu té valor restrictiu si especifica una qualitat o un estat del nom que permet distingir-lo dels altres. Per exemple:
Em vaig adreçar a la policia local. L’adjectiu local precisa a quina policia es va adreçar l’emissor.
La gradació
Hi ha diversos recursos per expressar el grau o la intensitat amb què un determinat adjectiu posseeix la característica que expressa:
– Pot anar precedit d’un adverbi que en concreti el grau: poc amable, força curiosa.
– Pot portar un sufix valoratiu, que pot ser diminutiu (grassonet), augmen- tatiu (grandàs) o superlatiu (blanquíssima).
– Pot formar part d’una construcció comparativa (la Maria és més alta que el Sergi) o superlativa (la Maria és la més alta de la colla).
Pel que fa als adjectius comparatius i superlatius, cal tenir en compte que:
– L’adjectiu superlatiu es forma, generalment, amb el sufix -íssim/-íssima. Tanmateix, en alguns casos es forma amb el sufix -èrrim/-èrrima (pobre x paupèrrim, cèlebre x celebèrrim).
– En alguns casos, existeixen adjectius comparatius i superlatius d’origen culte. Per exemple: el comparatiu de bo/bona és millor i el superlatiu és òptim/òptima.
20 Reflexiósobrelallengua
bo òptim