Page 5 - BAT Llengua catalana

HO ENTENC
8 Explica la successió de derivacions que han permès formar el mot despenalització.
Contesta:
a Hi ha més d’una sèrie possible de passos?
b Posa un exemple de successió de passos que cal desestimar i explica per què.
c Quin és el significat previsible del mot que has analitzat?
9 Busca el mot del qual deriven els mots següents i digues si els sufixos que s’han afegit en cada cas pro- voquen un canvi de classe de mot. En cas afirmatiu, digues la classe originària i la resultant:
HO PRACTICO
11 Forma adjectius amb el prefix in- que neguin el sig- nificat dels adjectius següents:
14 Relaciona cadascun dels sufixos de la primera co- lumna amb un dels processos de canvi de classe de mot de la segona columna i amb un exemple de la tercera columna:
17
18
ACTIVITATS 141
Forma adjectius amb el sufix -dís/-dissa a partir dels verbs següents:
Norma d’ús
250 Reflexiósobrelallengua
1
2
3
Completa aquestes oracions amb una paraula que estigui formada amb el prefix anti-:
a La fiscalia especialitzada a lluitar contra els delictes
de corrupció s’anomena fiscalia .
b La CUP és una organització política contrària
al capitalisme, són .
c A la colla tots estem en contra de la celebració
de Halloween a casa nostra; som .
Escriu els mots prefixats amb ex- que expressin que ja no es té aquella condició o càrrec:
141 4 Completa aquesta oració amb dos adjectius compos-
tos que expressin el que s’indica entre parèntesis:
Segons l’estat al qual pertanyen, els (d’Amèrica del Nord) poden ser canadencs, (dels Estats Units) o mexicans.
5 Explica la diferència de significat entre les expres- sions destacades en les oracions de cada parella:
A a Aa alanfaerssteamdeprgeramdéusaecniól,làla. tutora va encoratjar-nos b La majoria de religions creuen en el més-enllà.
B a Abans-d’ahir vaig trobar-me amb l’Ernest a la cafeteria del port.
b Aquest pa està molt sec i ahir no vaig anar al forn: per tant, segur que està comprat d’abans d’ahir.
6 Completa aquest text i després contesta:
Les cascades més famoses d’Amèrica són les del Niàgara (Estats Units), a l’Amèrica del Nord o , i les d’Iguaçú (Brasil), a l’Amèrica del Sud o . No és tan conegut el Salto del Calvo (Costa Rica) a l’Amèrica Central o .
• Quins dos dels tres topònims compostos s’escriuen amb guionet i quin amb els dos components junts? Per què?
cascades d’Iguaçú
Reflexiósobrelallengua251
Irene Vallejo (Sa doctora en filolo tora i articulista, v Nacional d’assai Espanyoles 2020 dins d’un jonc, e de forma divulga llibres. Actualme tasca intensa de clàssic, amb conf
252
POSA’T A PROVA
ragossa, 1979) és gia clàssica. Escrip- a guanyar el Premi g de les Lletres amb el llibre L’infinit n el qual repassa tiva la història dels nt, du a terme una divulgació del món erències i cursos.
router
màquina d’afaitar pintallavis
ulleres de sol supervivents desallotjar
assecadora alleujament senzillesa llevataps utilitària
Infantesa i èxit dels llibres de pàgines
Si el poeta Marcial1 pogués aconseguir una màquina del temps i visitar casa meva aquesta tarda, hi trobaria pocs objectes coneguts. El sorprendrien els ascensors, el timbre de la porta, el router, els vidres de les finestres, la neve- ra, les bombetes, el microones, les fotografies, els endolls, el ventilador, la caldera, la cadena del vàter, les cremalleres, les forquilles i els obrellaunes. S’espantaria quan sentís el xiulet de l’olla de pressió i faria un bot quan comencessin les envestides de la rentadora. Alarmat, buscaria on s’ama- guen les persones que parlen des de la ràdio. L’angoixaria —com a mi, d’al- tra banda— l’alarma del despertador. A simple vista, no tindria ni la més petita idea de la utilitat dels esparadraps, els esprais, els llevataps, la baie- tda’a, fealistabro, teol nvse,lclr’aos,sleacgadraoprad, ol’reas,perel mpiendtaolrla,veisl,s ldesisucollserdees dveinsiol,l,laelmtiràaqluleitnoa els tampons. Però entre els meus llibres se sentiria còmode. Els reconeixeria. Sabria subjectar-los, obrir-los, passar-ne les pàgines. Seguiria el solc de les ratlles amb el dit índex. Sentiria alleujament —alguna cosa queda del seu món entre nosaltres.
Per això, davant de la cascada de prediccions apocalíptiques sobre el futur del llibre, jo dic: un respecte. No subsisteixen pas tants artefactes mil·lenaris entre nosaltres. Els que queden han demostrat que són supervivents difí- cils de desallotjar (la roda, la cadira, la cullera, les tisores, el got, el martell, el llibre...). Hi ha alguna cosa en el seu disseny bàsic i en la seva depura- da senzillesa que ja no admet millores radicals. Han superat moltes proves —sobretot, la prova dels segles— sense que haguem descobert cap estri millor per complir la seva funció, més enllà de petits ajustos en els materials o els components. Freguen la perfecció en la seva humil esfera utilitària. Per això crec que el llibre continuarà sent el suport essencial per a la lectura —o alguna cosa molt semblant al que el llibre no ha deixat mai de ser, fins i tot abans de la invenció de la impremta.
IRENE VALLEJO, L’infinit dins d’un jonc. Columna, Grup 62. 1 Marcial: poeta llatí del segle i dC.
1 Escriu la tesi d’aquest text.
2 El primer paràgraf d’aquest text està construït sobre un mateix recurs expressiu que es va repetint. Digues quin és aquest recurs, posa’n almenys un parell d’exemples adedletsetxatciaer.xplica quina idea contribueixen
Celsaspsrioficeadaimqueensttseds’apmarpaluialecsiódleèlxtiecxatqsueegohnas estudiat:
7
8
9
10
11
Busca en el text un sinònim de les paraules i expressions següents:
EL GUIONET EN MOTS DE
Com a norma general, els elements lèxics que formen el o aglutinats. Tanmateix, hi ha alguns casos en què aque
DERIVATS PER
S’escriuen junts
• En general, els derivats amb qualsevol prefix, incloent-hi els noms propis derivats de noms propis: antiviral, arxiconegut, exalumne, extracomunitari, infraroig, preromànic, proxinès, subaquàtic, Prepirineus.
COMPO
S’escriuen junts
RIVATS I COMPOSTOS
s mots derivats i compostos s’escriuen junts sts elements se separen amb un guionet (-).
PREFIXACIÓ
S’escriuen amb guionet
• no + nom o adjectiu: no-violència, no-bel·ligerant • prefix + paraula que comença amb:
– majúscula: ex-Iugoslàvia – xifra: sub-21
– símbol: globulina anti-D – cometes: ex-“hippy”
• prefix + paraula en cursiva: anti-skinheads
• prefix + locució: ex-director general
• prefix + mot amb guionet: anti-nord-americà
STOS
S’escriuen amb guionet
• En general, els compostos formats:
– Amb radicals catalans: rentaplats, milhomes, corprendre.
– Amb formants cultes: oftalmologia, audiovisual, grecoromà.
– Amb formes acabades en -o o -i: angloamericà, finisecular.
• També els manlleus que s’escriuen junts en la llengua originària, cowboy, leitmotiv, o que han estat adaptats, discjòquei, troleibús.
• numerals cardinals i ordinals: trenta-dos, quaranta-quatrè • punts cardinals: sud-est, Sud-àfrica
• reduplicatius: xino-xano, gara-gara
• quan entren en contacte una vocal i les consonants r, s o x: penja-robes, Vila-seca, para-xocs
• si el primer element duu accent gràfic: ciència-ficció, mà-llarg
• si algun dels elements és un símbol: pH-metre, covid-19
• alguns noms propis: Josep-Anton, Salvat-Papasseit
• quan escriure els elements junts provocaria desfiguració, dificultat de lectura o ambigüitat: Bell-lloc, estira-i-arronsa, abans-d’ahir
• si algun dels elements ja porta guionet: anglo-nord-americà, oest-sud-oest
• els manlleus no adaptats: foie-gras, plum-cake
S’escriuen junts
DERIVATS DE C
• En general, encara que el compost originari s’escrigui amb guionet: vuitcentista (derivat de vuit-cents), zigzaguejar (derivat de ziga-zaga).
OMPOSTOS
S’escriuen amb guionet
• Quan entren en contacte una vocal i les consonants r, s o x: vila-realenc, poca-soltada.
a davanter b peixet
c lliurament d tristament e avellaner
f ecologista g ploviscar h negrós
i puresa
j menjador
Explica les variants ortogràfiques d’aquest prefix.
12 Explica el significat de cada un dels prefixos se- gaümebnctsa.daDepsrperféixs:, posa exemples de mots formats
NV 78
Adj 9
V 10
V 11
cadascuna de les relacions
enfiladissa
marit
alumna
empleat
Posa exemples de mots compostos en què els radi- cals combinats vagin separats per un guionet i en què, a més, es compleixin aquestes condicions:
Que el primer radical acabi en vocal i el segon comenci per r, s o x.
Que el primer radical sigui una desena i el segon, una unitat.
Que el primer radical sigui una unitat i el segon,
una centena.
Que tots dos radicals siguin noms de punts cardinals. Que el primer radical sigui el nom d’un punt cardinal. Que el primer radical porti accent gràfic.
directora ministra secretari
director general primer ministre secretària general
3
microones
ventilador
obrellaunes
esprais
Busca en el text una paraula que es pugui truncar.
10 Classifica els mots següents segons el significat que hi aporta el sufix -era. Després, explica quina classe de paraules imposa el sufix en cada cas i quin signi- ficat hi aporta:
e circum- f contra- g dis-
h entre-
i post- j pre- k pro- l re-
msemi- n sobre- o trans- p vice-
19 Verbalitza, mitjançant prefixos, aquests radicals nominals, adjectivals i adverbials:
a bombonera b fornera
c xerrera
d brasilera
e ploranera
Forma nous mots per a cada grup.
240 Reflexiósobrelallengua
a dins b pam c lluny d vernís e fred
f os
g paper
hi gfurlala
j cara
k vergonya
l ferm
m favor
n fluix
o lent
p fons
q profund r cua
st nmeugrraella u greix
v bocí
f calaixera g propera
h cartutxera i cartera
Escriu una possible onomatopeia per al so que fa el timbre de la porta i una altra d’habitual en l’alarma del despertador.
4 Indica quin és el referent dels pronoms El i -ne destacats en el text.
5 Completa les oracions següents amb un deleprirvoactedeimlaenptadraeullapinadraicsaíndtaesuit:ilitzant
a Probablement, Marcial (pàl·lid) davant de l’allau de novetats que apareixerien davant dels seus ulls.
b En canvi, segur que acceptaria (còmode) en una butaca amb un llibre entre les mans.
c Se sentiria (lleuger) quan descobrís que
els llibres continuen sent llibres.
d Què diria si tastés un cafè (sucre)?
6 Reescriu el fragment del primer paràgraf del
text que va des de “El sorprendrien...” fins a “del despertador”, canviant el condicional pel futur i fent els canvis de temps verbals que calgui perquè el text resultant estigui ben cohesionat des del punt de vista gramatical.
a embats
b pronòstics
c fer desaparèixer
Tria la paraula o les paraules adequades en cada cas:
a La mà de morter és un (aparell / estri)
necessari per fer picades.
b Alguns dels ginys moderns podrien (donar / fer) por al poeta Marcial.
c Després de la visita, Marcial afirmaria que (en lloc / enlloc) com a casa.
d Marcial preguntaria (per què / per a què) serveixen tots aquells artefactes desconeguts.
Digues quina funció sintàctica fa el sintagma
subratllat en cada oració:
a A q u l a e r mp a a r t l , e b n u d s e c a s r d i a e o l a n r s à ’ d a i m o . a g u e n l e s p e r s o n e s
b L’angoixaria —com a mi, d’altra banda—
l’alarma del despertador.
c Seguiria el solc de les ratlles amb el dit índex.
Completa les oracions següents amb la forma adequada del verb indicat entre parèntesis:
a M’agradaria saber quins invents desconeguts
avui en dia em trobaria si (viatjar) al futur.
b Amb els segles han anat (aparèixer) molts
ginys que ens faciliten el dia a dia.
c Hem analitzat un poema que va ser (compondre) per Marcial al segle i dC.
d El poeta Marcial queda parat i no
(comprendre) gairebé res del que veu.
Redacció.
Escriu un text argumentatiu en què defensis l’opció de combinar l’ús del llibre convencional en suport paper amb el llibre en suport digital (150 paraules).
d estilitzada e substancials f voregen
11
253
j mentidera
a millorable b lícit
c possible d respirable
e animat f bevible
a -à Adj b -ment V c -enc/-enca Adj d -dís/-dissa N e -egar N f -esa Adv
hg -ejdaar NV i -alles Adj j -ís/-issa Adv k -itar Adj Aanfetegreiioxrsu.n exemple en
N 1 Adj 2 Adv 3 N 4 Adj 5 Adj 6
agilitar deixalles llunyejar fageda blavissa estiuenc srelrleisncamdíesnt senzillesa forà pedregar
a esmunyir-se b bellugar
c córrer
d fondre’s
e enfilar
f enyorar
g enamorar h espantar
a ante-
b anti-
c arxi-
d bes-
Classifica els prefixos anteriors en tònics i àtons, se- gfornmseqnuelshimroetcsaidgeurivoantso. un accent secundari quan es
13 Relaciona cadascun dels adjectius de la columna de l’esquerra amb un dels sufixos de la columna de la dreta per formar els noms abstractes corresponents. Dtaecsióprféosn,èdtigcaueososrithoighràafsichaaigquutidnea fhear easlgtautn:a adap-
Indica quins sufixos valoratius abunden en la parla adreçada als infants. Posa’n exemples i explica a què es deu aquest fenomen.
a suau b sord
c sant
d aspre e ximple f avar
g ple
1 -or
2 -itud 3 -itat 4 -edat 5 -eria 6 -esa 7 -ícia
fageda
Busca altres noms abstractes que es formin amb cadas- cun dels sufixos anteriors.
16
a esdentegar b amuntegar
c abonyegar d empolsegar
Reflexiósobrelallengua241
15 Explica què són els gentilicis des del punt de vista del significat i des del punt de vista de la formació de mots. Fes una llista dels principals sufixos que in- tervenen en la formació de gentilicis i exemplifica’ls.
Explica la diferència de significat entre veueta, veuo- ta i veuarra en funció dels sufixos que s’han afegit al radical per formar aquests noms.
20 Explica la diferència que hi ha entre les paraules derivades de l’activitat anterior i les següents des del punt de vista de la formació de mots:
1 El text conversacional
El text conversacional o dialogat és un text que suposa un intercanvi d’informació entre dos o més interlocutors. Entre ells s’estableix un torn de paraula, que és el que permet que emissor i receptor alternin en els papers i la comunicació es produeixi ordenadament.
1.1 Característiques textuals
Des del punt de vista dels trets que l’identifiquen com a tipus de text, el text conversacional té tres característiques:
Suport de codis no verbals, especialment del llenguatge corporal i gestual, que modula l’intercanvi d’informació. En el cas de converses escrites, com ara els xats, les emoticones han substituït aquest aspecte tan rellevant en la comunicació, perquè donen compte de la part afectiva, de l’estat d’ànim dels interlocutors, de la relació que hi ha entre ells, etc.
Regulació a través d’unes normes de desenvolupament específiques, relatives a aspectes com el torn de paraula o les interrupcions. Aquestes normes són conegudes i compartides pels interlocutors, de tal manera que es consideren de mala educació els supòsits en què un d’ells les contravé. Presència de fórmules com ara salutacions, comiats, excuses, compli- ments, agraïments, etc. En el cas de textos més elaborats, com ara un debat, també trobem expressions per reprendre les idees de l’interlocutor que ha intervingut anteriorment i, si escau, per rebatre-les o introduir les pròpies.
1.2 Característiques gramaticals
Des del punt de vista de les característiques gramaticals, en els textos con- versacionals destaquen quatre elements:
La varietat de modalitats oracionals utilitzada i l’abundància d’algunes d’aquestes modalitats, com ara l’exclamació, la interrogació o l’exhor- tació, que tenen molt a veure amb l’expressió personal i amb la interpel- lació a l’interlocutor. Per exemple, una dependenta pot demanar a una clienta Què li poso?, i la clienta pot contestar amb una oració imperativa del tipus Posi’m dos quilos de patates.
L’ús de paraules amb valor díctic, és a dir, que assenyalen el moment, el lloc o les persones que intervenen en la situació de comunicació: pro- noms personals, demostratius, adverbis i locucions adverbials de lloc i de temps. Per exemple, en una conversa, mots com aquí o aquest fan referèn- cia a l’àmbit immediat, mentre que allí o aquell indiquen llunyania.
L’ús d’adverbis o de locucions adverbials d’afirmació, de negació i de dubte. Per exemple, són freqüents expressions afirmatives com ara Sí, I tant! o Sens dubte.
La presència de construccions inacabades o gramaticalment incorrec- tes. Les construccions d’aquest tipus no impedeixen la comunicació, per- què es compta amb el que l’interlocutor sobreentén o amb el que comprèn encara que l’estructura gramatical no sigui acurada.
1.3 Exemples de textos conversacionals
Trobem textos conversacionals en diferents àmbits d’ús:
En la vida quotidiana, trobem textos dialogats en les converses infor- mals, amb la família, els amics i els companys, i en les formals, com ara una entrevista laboral. Les noves tecnologies han afavorit l’aparició de nous textos conversacionals, com ara els xats a través de l’ordinador o les converses a través del telèfon mòbil.
Eexnemelps lmesiltajatnruscdadeacdoempuanrticaipcaiócióabduenl’doeinenetlas ltaexràtodsiodoiadloegla’etsp. eEcntasdóonr a la televisió, l’entrevista, la tertúlia d’actualitat —que pot ser generalista o temàticament especialitzada, com ara les d’esports— i el debat.
En l’àmbit creatiu hi ha manifestacions variades de textos conversacio- nals. En el camp literari, els gèneres teatrals es fonamenten precisament en aquest tipus de text, que també apareix en narracions i en novel·les.
D’altra banda, els textos dialogats són presents en els còmics, les pel·lícu- les o les sèries de televisió.
Els tipus de text 143
POSA-HO EN PRÀCTICA
Comunicació 273
POSA’T A PROVA
La informació i la praxi social
La necessitat d’informació és bàsica en un medi humà en el qual el treball i la interrelació canvien constantment. Sistemes digitals, sèri- es numèriques, transaccions econòmiques i culturals formen part de la quotidianitat. La informació circula i s’incorpora als circuits del cervell de la mateixa manera que ho fa la menja quan passa per l’es- tómac per ser digerida i fixada pels budells. El cos humà ha de meta- bolitzar grans quantitats d’informació si es vol adaptar a les diferents realitats que s’estan formant al nostre voltant.
1 Escriu la tesi que defensa Eudald Carbonell en aquest text.
2 Digues de quin tipus és aquest text i argumenta-ho.
3 Localitza en el text una comparació i una metàfora que serveixen a l’autor per explicar millor les seves idees.
Posa’t a prova
8 Tria la paraula correcta en cada cas:
a Cada cop és més gran la quantitat d’informació
que rebem, per això costa
(tan / tant) jerarquitzar-la.
b No es pot preveure (quan / quant) trigarem a actualitzar els plantejaments
acadèmics.
c Eudald Carbonell escriu aquest assaig
asombbre el p(aeplefir/delalafi)indfeorfmera-ncoiósarelfalesxoicoineatart.
d Tanta informació no és (accessible / assequible) per al ciutadà mitjà.
9 Digues quina funció fa el sintagma subratllat
en cada oració:
a La informació circula i s’incorpora als circuits del cervell de la mateixa manera que ho fa ldaigmereindjaiqfuixandapapseslas pbeurdel’ells.tómac per ser
b El cos humà ha de metabolitzar grans quantitats d’informació [...].
c [...] cal una autèntica posada a punt de les formulacions i les metodologies acadèmiques i socials [...].
d Una mala praxi en l’execució d’aquesta realitat ens ha conduït a situacions de desigualtat i de desequilibri.
10 Redacció.
Eexcpéliscad’uinfocrams adceiólapvriodvaoquioutindibalnoaqueenigelpqeurasol nuanl o de la situació (150 paraules).
EL LLENGUATGE NO VERBAL
VARIA SEGONS LES CULTURES
Per a nosaltres, aixecar el polze serveix per transmetre un missatge positiu, però en altres cultures s’utilitza com un insult. Moure el dit índex per cridar algú pot causar un malentès a les Fili- pines, ja que aquest gest només s’uti- litza per cridar els gossos. En les cultu- res occidentals, mirar als ulls és un gest de franquesa, però a Àsia o a l’Orient Mitjà pot ser entès com una falta de respecte. Això afecta especialment les dones, que ho eviten perquè mirar als ulls pot ser entès com una mostra d’in- terès sexual. També varia de cultura en
cultura la distància considerada adient entre els interlocutors en una conversa.
Eudald Carbonell
Freser, 1953) Arq de prehistòria Rovira i Virgili, i recerca interdisci terialitzà en la c Català de Paleoe Evolució Social (I Ha dut a terme cions en jacimen cans, entre les q d’Atapuerca, conj María Bermúdez d Arsuaga. És autor de treballs i un in tigi mundial.
La manera com la informació passa al cervell i com aquest construeix
entorns socials és el que m’interessa per poder fomentar una praxi
social i crítica. La capacitat, progressivament creixent, per transfor-
mar informació i acumular-la sovint no es correspon amb la facilitat 5 per discriminar-la i utilitzar-la; per aquest motiu, cal una autèntica
posada a punt de les formulacions i les metodologies acadèmiques i socials per exercir un coneixement consistent i jerarquitzant de la informació.
La manera com les descobertes s’incorporen a la societat és la matei- xa que els humans hem de tenir en compte per estructurar el progrés col·lectiu. Una mala praxi en l’execució d’aquesta realitat ens ha con- duït a situacions de desigualtat i de desequilibri.
La contínua renovació del que sabem, conseqüència de la recerca sistemàtica, i els nous sistemes tècnics que es fan servir per transme- tre-ho construeixen ràpides avingudes de coneixement i d’informa- ció que sovint no poden ser assumides ni per una comunitat humana que camina i s’adapta als canvis a gran velocitat. Cal una argumenta- ció científica del que som, del que volem conèixer del passat i de què volem ser en el present per estructurar un temps de socialització que faciliti els mecanismes d’adaptació a aquesta acceleració del conei- xement humà, si no volem embogir durant aquests processos que tenen rangs exponencials.
EUDALD CARBONELL, El naixement d’una nova consciència. Ara llibres
4 Indica quin és el referent dels pronoms destacats en el text.
Tmoarnaeraeqsucerilu’erexparqeusesisótasiogruaicmióédsesletnezxitlldae:
[...] cal una autèntica posada a punt de les formulacions i les metodologies acadèmiques i sjeorcairaqlsupitezranext edrecilrauinfcoormneaicxieóm. ent consistent
6 Proposa un sinònim per a cadascun dels mots següents del text:
metabolitzar discriminar praxi rang
7 Conjuga el verb que hi ha entre parèntesis en la forma adient:
a Els mitjans de comunicació han (difondre)
lanotíciadelapublicaciód’aquestaobra.
b Cal que les metodologies acadèmiques s’ (adequar) a la necessitat de gestionar la gran
quantitat d’informació que rebem.
c La nostra capacitat de processar informació no
eqsue en(rceobrermes.pondre) amb la gran quantitat
d M’interessa la sociologia, però (reconèixer) que l’antropologia és una ciència que no he explorat.
1
2
Prepara una intervenció de dos minuts a la ràdio sobre un dels temes següents. Per fer-ho, segueix els passos que hi ha a continuació:
La situació política i econòmica actual.
Les expectatives i les dificultats dels joves a l’hora d’obrir-se camí en la vida. El moment esportiu del teu club preferit.
a FUensfuent ao psiettuitaacilólisdt’acotugauliiótadte. les idees que vols transmetre.
b Pensa un argument que justifiqui o un exemple que il·lustri cada idea.
c Prepara’t una manera d’arrodonir o tancar la teva intervenció.
d Pensa quines objeccions o preguntes et podrien fer i com les podries
respondre.
Fes la intervenció que has preparat i contesta les preguntes que et plantegin el professor o la professora i els teus companys.
Valoreu entre tots si ha estat més ben resolt el text expositiu inicial o el diàleg que s’ha establert després.
Escriu un text expositiu en què presentis l’examen escrit com un procés de comunicació i com un text dialogat amb les propietats correspo- nents. Abans de redactar-lo, respon aquestes qüestions:
Qui és l’emissor del text? Quina intenció persegueix?
Qui és el receptor del text? Què se n’espera?
Com han de ser les respostes com a text? Quines propietats han d’acomplir? Què és el que singularitza aquest text dialogat de l’àmbit acadèmic? Valora si el text que has escrit compleix les propietats del text que has après i, si cal, corregeix-lo perquè les compleixi millor.
INCORRECTE NO VOL DIR
QUE NO COMUNIQUI
Una expressió com Jo hi ha coses que no les entenc..., tot i no estar acabada ni ser gramaticalment correcta, compleix perfectament la seva funció comunica- tiva en una conversa amb un interlocu- tor que estigui al corrent de què parlem o que pugui demanar-nos aclariments.
272 Comunicació
290
i Roura (Ribes de ueòleg. Catedràtic de la Universitat mpulsà un equip de plinari que es ma- reació de l’Institut cologia Humana i PHES) l’any 2004. nombroses excava- ts europeus i afri- uals destaquen les untament amb José e Castro i Juan Luis d’un gran nombre vestigador de pres-
143
291
Lacomunicació,elllenguatgeieltext
1 Llengua i variació
La llengua és un sistema de signes utilitzat per persones molt diverses en situacions molt diferents. Segons les característiques personals dels usua- ris de la llengua (edat, grup social, origen geogràfic) i les condicions con- cretes de cada situació de comunicació (contextos formals o informals), el català que s’escriu i, encara més, el que es parla varien notablement. Aquest fenomen s’anomena variació lingüística. Des del punt de vista de la variació lingüística, es distingeixen diferents varietats de la llengua:
• Les varietats geogràfiques. Se solen anomenar dialectes i són les variants de la llengua comuna als diferents territoris que integren el domini lin- güístic.
• Les varietats socials. Certs grups socials adapten la llengua general a la seva particular manera de ser i a les seves necessitats expressives, sigui per diferenciació de classe, generacional, professional, etc.
• Les varietats funcionals. Aquestes varietats, també anomenades regis- tres, reflecteixen la capacitat de la llengua per adequar-se al nivell de for- malitat que cada context concret requereix.
2 Les varietats geogràfiques
La llengua catalana presenta un cert nombre de varietats geogràfiques dins el domini lingüístic. Aquestes varietats queden agrupades en dos grans blocs dialectals, el català occidental i el català oriental, d’acord amb uns criteris, els més rellevants dels quals figuren en el quadre següent:
2.1 Els dialectes occidentals
El bloc occidental comprèn la part occidental del Principat de Catalunya, les comarques de la Franja d’Aragó, les comarques catalanoparlants del País Valencià i el Principat d’Andorra.
• El català nord-occidental
Aquesta varietat geogràfica s’estén a l’oest i el sud de Catalunya, Andorra i la Franja d’Aragó i es caracteritza pels trets següents:
fonètica morfologia lèxic
Arèds,inqus edesl’càarreacnteorritdz-eonccsiodveintapl,ecl asel udecsatraàcatrerealsrcpaircl.aErsnreilbcagsodreçlàpiapllalrlèas-, criden l’atenció els demostratius aguest i aguell, l’article plural masculí les (les hòmens) i els imperfets en -iva, -eva (voliva, bateva). Al sud, es diferencia el tortosí, la varietat de les terres de l’Ebre, el Matarranya i el nord de la província de Castelló, que combina trets nord-occidentals amb elements pforroçpaevrsigaolrv,acloemncilàaic,osionbcriedtèont,caiamdbetlraet1saesipleac2ífaicpseqrusoeneessmdaenltperneesnenatmdbe subjuntiu amb les de l’imperfet (Que tinguésseu bon dia! ).
• El valencià
És el segon gran dialecte català en extensió territorial i en població. Algu- nes de les característiques més rellevants són les següents:
fonètica
morfologia
sintaxi
lèxic
Dins del valencià destaca, a les comarques centrals, l’apitxat, que es carac- teritza per l’africació i l’ensordiment de certes consonants (txermà, quinse).
Lavariaciólingüística 146
• Ets capaç de distingir el català oriental i l’occidental?
• I dins de cada bloc, ets capaç
d’identificar diferents dialectes o parlars?
Lesllengüesielsparlants327
Com veieu la salut del registre col·loquial del català dels joves?
C. S.: És cert que la majoria de paraules d’aquest català col- loquial dels joves provenen d’altres llengües. Però això no té per què ser dolent si els parlants són conscients de què diuen i en quins contextos ho diuen. Creiem que cal evitar pensar tota l’estona en termes de correcte o incorrecte. Dir bro a un professor o escriure-ho en un treball formal és inadequat, però fer servir aquesta paraula en un missatge a un amic és perfectament vàlid! Tot és qüestió de registres. X. M.: Des de Com ho diria, tendim a allunyar-nos dels ca- tastrofismes: la llengua catalana és molt creativa, amb molts recursos i perfectament apta per a qualsevol context i regis- tre. Però sí que és cert que, pel que fa a l’argot, cada vegada es va tornant més subsidiària del castellà i últimament fins i tot encara més de l’anglès, però això no només passa en ar- got juvenil, sinó en el conjunt de la llengua. De vegades fem servir termes que venen del castellà o de l’anglès quan en català hi ha un mot col·loquial que faria la mateixa funció.
Quins reptes creieu que tenim per endavant en aquest terreny?
C. S.: Penso que és important que tots tinguem més consciència lingüística. Que no estiguem constantment estressats per si això es pot dir o no es pot dir. El català, com qualsevol llengua, és un idioma viu, canviant, flexible i amb registres. Tant des de les institucions com des de qualsevol de nosaltres, s’ha d’intentar difondre i potenciar aquesta idea.
X. M.: A banda del que ha dit la Clara, també crec que des de l’acadèmia sovint s’ha deixat de banda l’argot i el català col·loquial i s’ha considerat un registre de segona. Crec que és clau que hi hagi més recerca sobre aquestes varietats per entendre millor com funcionen. També seria interessant crear una mena d’Urban Dictionary en català, és a dir, un diccionari col·laboratiu on els usuaris creessin entrades i la resta de gent les anés validant.
“Com ho diria”, un projecte en línia sobre el llenguatge dels joves
En Xavier Mas Craviotto, la Clara Soler Mañé i en Gerard Viladomat Monterde són tres joves graduats en Filologia Catalana que mantenen el web comhodiria.cat, dedicat al llenguatge dels joves, concretament a l’argot que fan servir habitualment.
mot equivalent de l’argot juvenil com es poden cercar paraules i expressions argòtiques i col·loquials per obte- nir-ne el significat o un sinònim generacionalment menys marcat. Quan vam crear Com ho diria vam pensar que tant pot ser útil per aquells joves que, avesats a utilitzar aquest argot, necessitin trobar varietats més neutres en un mo- ment determinat (treballs acadèmics, correus electrònics formals...), com per aquella gent aliena a l’entorn juvenil que necessiti conèixer el significat puntual d’una paraula que ha sentit o llegit. També pot ser útil, per exemple, a guionistes que hagin d’escriure diàlegs entre joves per a
POSA’T A PROVA
Per què s’equivoquen tant els futuròlegs?
La prospectiva és una eina per a l’anàlisi de les tendències observades en el passat i el present, a partir de les quals es poden extrapolar diferents esce- naris de futur, i aquests escenaris seran tan versemblants com ho siguin les estimacions dels paràmetres usats per als càlculs. Un bon exemple d’activi- tat prospectiva és l’exposició recent al CosmoCaixa Barcelona Experiment any 2100. Què ens espera a la Terra del futur?, que s’ha pogut veure fins al gener del 2016.
En la pel·lícula Back to the future 2, que aquí es va dir Retorn al futur 2, un científic i un jove viatgen en el temps, des del 1985 fins al 2015. Els guio- nistes van imaginar cotxes voladors, monopatins que flotarien a l’aire i pizzes liofilitzades que s’hidratarien en un electrodomèstic casolà. La van encertar molt poc, com tampoc no van caure a predir l’existència de telèfons mòbils ni internet. Per què els futuròlegs s’equivoquen? No hi ha cap motiu perquè el que avui pensem que és tecnològicament possible en un futur acabi passant, i per diverses raons. La primera, perquè no hi ha diners per a tot, i cal prioritzar; és a dir, no es poden aplicar totes les nove- tats alhora.
Una altra raó és que els usuaris avançats són una minoria, i hi ha una majoria que no pot assimilar les novetats: al costat dels telèfons de paga- ment amb tecnologia NCF, hi ha cues a les oficines dels bancs per pagar en metàl·lic els rebuts de l’aigua. A més, hi ha novetats factibles, però que no s’adapten als problemes reals de la majoria de la població: ningú no es refia de la famosa nevera que fa la compra per internet si el que vols és comprar tomàquets. I, finalment, la limitació de recursos mediambientals o de primeres matèries no sempre es considera, com es pot constatar quan assistim a les discussions sobre el canvi climàtic o sobre el pas a vehicles elèctrics. I no cal dir que el factor humà no es té mai present en la futurolo- gia: molt poca gent va preveure l’emergència de personatges com Monica Lewinsky, Bin Laden o els líders de l’Estat Islàmic, que han determinat el futur de manera considerable. Niels Bohr ja ho va avisar: predir és molt difícil, sobretot si es tracta de predir el futur.
CLAUDI MANS, “Per què s’equivoquen tant els futuròlegs?”, Ara diumenge. 27 de desembre de 2015
1 Digues quina d’aquestes possibilitats resumeix millor el sentit general del text:
a Critica els futuròlegs perquè no l’encerten mai. b Considera que la societat no està preparada
per a la majoria d’innovacions.
c Creu que hi ha molts factors que dificulten
la prospectiva.
d Predir el futur és impossible.
2 Tria la parella de sinònims que podria substituir la paraula versemblant:
• possible, probable
• vertader, autèntic
• cert, realista • real, veritable
3 Busca en el text exemples dels elements següents:
• Unaexdemfinpilcei.ó.
• Un aforisme.
• Qelusadtirferexnptrseeslseiomnesnqtsued’iunntraodenuueimxenració.
4 Argumenta per què les paraules destacades estan escrites correctament:
• Per què s’equivoquen tant els futuròlegs?
• aquests escenaris seran tan versemblants com ho siguin les estimacions dels paràmetres usats per als càlculs
• Per què els futuròlegs s’equivoquen?
• La primera, perquè no hi ha diners per a tot.
5 Sauqbureastlelas olersacpieornífsrai dsisguversbdaelsqquuine tciopnutsesnóen: aNohihacapmotiuperquèelqueavuipensem que és tecnològicament possible en un futur
acabi passant, i per diverses raons.
b no hi ha diners per a tot, i cal prioritzar.
6 Digues quina funció fan els sintagmes
si usubbrastliltautesixe-nloeslspefrapgrmoneonmtsssfeegbülesn:ts
a heni hmaectuàel·slica elels roefbicuitnsedsedel’alsigbuaancs per pagar b ndeo lsa’apdoabpltaecnióals problemes reals de la majoria c ningú no es refia de la famosa nevera
d el factor humà no es té mai present
L’articulació de la e àtona inicial de mots que comencen per en- o es- com una a (astalviar, antendre).
La desinència de la primera persona del singular del present d’indicatiu pronunciada [o]: canto, dormo.
La conservació dels articles lo i los davant dels substantius masculins.
Mots específics, com ara canella (aixeta), maçana (poma) o trebol (sostre), i mots compartits amb altres dialectes, com ara romer (romaní) o timó (farigola), que es diuen igual en valencià.
Claudi Mans i T
1948) és catedràt mica de la Univer actualment emèri bé a la divulgac cialment en tem bé no exclusivam seu blog a https:/ com.
342
eixidó (Badalona, ic d’Enginyeria quí- sitat de Barcelona, t. S’ha dedicat tam- ió científica, espe- es d’alimentació, si ent. Podeu llegir el /cmans.wordpress.
7
en la futurologia
Digues si el text de Claudi Mans, que parla de la predicció, és un text predictiu o correspon a alguna altra tipologia. Justifica la teva resposta.
15 Llegeix aquesta entrevista i resol les qüestions:
ACTIVITATS 146
17 Digues expressions de l’argot juvenil actual equiva- lents a les expressions següents:
a Fracassat.
b Quillo.
c Quilla.
d Difícil, delicat, complicat, fins i tot negatiu o agressiu. e Amb calma.
f Carregar-se-la.
g Extravagant, excèntric, enderiat per una cosa.
h Hostil, negatiu, destructiu.
i Quinriure!
j Excessivamententusiasta.
• De quines dues llengües s’agafen moltes
de les expressions de l’argot juvenil actual?
• Destaca una de les deu respostes en la qual el mot propi de l’argot juvenil comporti una ampliació
o especialització del significat originari. Explica-ho.
18 Fes un esquema que reculli les varietats de la llen- gua catalana. Cada varietat ha d’estar definida i mínimament exemplificada.
Lesllengüesielsparlants341
8 Indica de quin tipus d’oració es tracta en cada cas, segons les característiques del verb:
a Ldae plersostepnedctèivnaciées uonbaseerivnaadepserean le’al pnaàslisai t
i el present.
b Un científic i un jove viatgen en el temps. c Hi ha novetats factibles.
d Molt poca gent va preveure l’emergència
de personatges com Monica Lewinsky.
9 Analitza l’estructura lèxica d’aquestes paraules:
• extrapolar
• monopatins
• electrodomèstic • casolà
• mediambientals • climàtic
10 Redacció.
Imagina un cotxe volador i fes-ne la descripció, primer, tal com la faria un científic (com el de Retorn al futur 2) i, després, tal com la faria un jove (el noi que l’acompanya). Cada descripció ha de tenir unes 100 paraules.
16
343
Criteri
Vocals a, e oberta
i e tancada en síl·laba àtona
Vocals u, o oberta
i o tancada en síl·laba àtona
Pronunciació de -ix- Verbs incoatius
de la tercera conjugació Plurals antics esdrúixols Lèxic diferenciat
Els dos grans blocs dialectals presenten diferències lèxiques, com ara el cas de dacsa o panís en català occidental i blat de moro o moresc en català oriental.
326 Lesllengüesielsparlants
Català occidental
La a es manté
i les es es redueixen
a e tancada
La u es manté
i les os es redueixen
a o tancada
Amb la i: caixa Increment -ix-: podrix Mantenen la n: hòmens espill, melic, moixó
Català oriental
Les tres vocals
es redueixen a vocal neutra
Les tres vocals
es redueixen a u
Sense la i: ca(i)xa Increment -eix-: podreix Perden la n: homes mirall, llombrígol, ocell
Clara Soler Mañé
Xavier Mas Craviotto
sèries o pel·lícules o a escriptors que vulguin caracteritzar els seus personatges joves de manera versemblant.
Per què penseu que és interessant o útil recollir i estudiar l’argot juvenil?
X. M.: És interessant per moltes raons. D’una banda, és una font d’innovació lèxica i semàntica que demostra el potencial creatiu que té el català. De l’altra, permet veure com interaccionen les llengües entre elles i com s’adap- ten els mots i les expressions d’altres llengües a partir de recursos propis. A més, el fet que l’argot juvenil i el català col·loquial en general funcionin al marge de la normativa permet veure cap a on va la llengua de forma natural quan no se li posen cotilles. La manera com parlen els joves és un indicador de canvis lingüístics.
C. S.: Les paraules que formen part d’aquest argot canvien a una velocitat vertiginosa. Hi ha expressions que fa quatre anys es feien servir moltíssim i, en canvi, ara ja han quedat en desús, com per exemple fer la pua. Hi ha paraules que caduquen ràpidament i d’altres que acaben passant al re- gistre col·loquial d’ús més general: aquest seria el cas, per exemple, de guai o molar, que, encara que no les diria una persona de 90 anys, són molt transversals i sí que les farien servir els nostres pares.
Com es va originar aquesta recerca en el camp del llen- guatge dels joves?
X. M.: En una assignatura del grau de Filologia Catalana a la UB se’ns va demanar com a treball final de crear un recurs lingüístic en línia que fos útil als parlants del català. De seguida se’ns va acudir crear aquesta plataforma, per- què l’argot juvenil estava molt poc estudiat i crèiem que era interessant tenir una base de dades on es recollissin tots aquests mots i expressions que diuen els adolescents i els joves. Teníem 21 anys i, per tant, l’argot juvenil era un tema que ens tocava de prop. Es tractava d’estudiar una cosa del nostre dia a dia: ens havíem de fixar en com parlàvem nosaltres mateixos, i també amics i coneguts de la nostra edat. A més, vam començar a analitzar com les sèries o novel·les amb personatges joves utilitzaven aquest argot, per exemple. La veritat és que tot això va fer que el projecte ens motivés molt i que desenvolupéssim un re- curs del qual estem molt satisfets.
C. S.: La web consisteix en un cercador bidireccional: tant es pot buscar un mot del català estàndard per obtenir un
340 Lesllengüesielsparlants
16 Consulta la pàgina web http://www.ub.edu/comho diria/ i resol les qüestions següents:
a Repassa les paraules de l’opció del menú titulada
“Corpus” i valora si coneixes totes les entrades de l’argot juvenil que conté aquesta pàgina, la majoria o poques.
b Si fas servir o has sentit alguna paraula o expressió de l’argot juvenil que no figura en el corpus, suggereix-la.
c Valora si alguna de les paraules o expressions del corpus ja ha passat de moda.
d Escolta l’entrevista al guionista Enric Gomà
que hi ha en l’apartat “Blog” i digues si el que explica sobre el registre col·loquial i l’argot en les sèries catalanes et sembla ajustat a la teva percepció.
a b
Explica per què es dona aquesta dedicació
al llenguatge dels joves per part d’uns graduats
en Filologia Catalana.
Valora en quin grau és present l’argot juvenil català en aquests àmbits:
La teva vida quotidiana.
Els productes culturals (còmics, sèries, pel·lícules...). Les xarxes socials.
La pronunciació de la r final (ferrer) i de totes dues consonants
en els mots acabats en -nt, -lt, -ng, etc. (solament, salt, sang).
La terminació e o Ø de la primera persona del singular del present d’indicatiu segons les conjugacions (cante, dorm); les terminacions en -ara, -era o -ira de l’imperfet de subjuntiu (cantara, perdera
o dormira), i moltes altres peculiaritats (ací, eixe, açò, uit, dèsset, diuit, dèneu).
Algunes particularitats com ara l’ordre complement indirecte + complement directe en les combinacions de pronoms febles (li’l portaré per l’hi portaré).
Abundants mots específics, com àuia (aigua), vesprada (tarda), creïlla (patata), etc., i expressions com a poqueta nit, referida al començament de fer-se fosc.