Page 4 - BAT Llengua catalana

COM ÉS AQUEST LLIBRE?
Reflexió
sobre la llengua
• Inici de la unitat
• Exposició informativa del tema
• Activitats graduades
en tres blocs: - Ho entenc
- Ho practico
- Ho faig servir
• Normes d’ús
• Posa’t a prova
“Una llengua diferent
és una visió diferent de la vida.” FEDERICO FELLINI
La formació
de paraules,
la lexicalització i els manlleus
1 2
3
4

El lèxic de la llengua
La formació de paraules
• La derivació
• La composició
• La conversió
• La truncació
• L’onomatopeia
• La reduplicació
La lexicalització
• Les locucions
• Les frases fetes
Els manlleus
NORMES D’ÚS
• El guionet en mots derivats i compostos POSA’T A PROVA
11
La comu
nicació,
el llenguatge i el text
La formació de paraules, la lexicalització i els manlleus 141
1 El lèxic de la llengua
El lèxic és el conjunt de mots d’una llengua. Com que els parlants d’una llengua necessiten constantment paraules noves per designar realitats noves i conceptes nous, són diversos els procediments de creació de parau- les que permeten ampliar el cabal lèxic. En el cas de la llengua catalana, els procediments d’ampliació lèxica són els següents:
• La formació de paraules, que és la producció de noves unitats lèxiques a partir de recursos propis, bàsicament radicals (que també s’anomenen lexemes o arrels), sufixos i prefixos. Exemple: a partir del radical animal i el sufix -ista es forma la paraula animalista.
• La lexicalització, que és l’assignació d’un significat unitari a un seguit de mots independents. Exemple: a partir de l’adverbi no i el quantificador més s’ha format només, que significa ‘solament’.
• El manlleu, que és l’adopció d’una paraula d’una altra llengua. Exemple: la paraula xat és un manlleu de la paraula anglesa chat.
Quan una paraula és nova en el lèxic, diem que és un neologisme. Els neologismes són observats i estudiats pels lingüistes i, en molts casos, aca- ben sent incorporats en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i en altres diccionaris prescriptius.
2 La formació de paraules
Per formar paraules convé conèixer l’estructura lèxica del mot. Des del punt de vista lèxic, una paraula pot tenir una estructura de fins a tres parts diferenciades per raons gramaticals i de significat:
– Un radical. És un component obligatori i conté el significat bàsic de la paraula. En el mot fustetes, per exemple, el radical és fusta, que designa la matèria vegetal llenyosa.
– Cap, un o diversos morfemes derivatius, també anomenats afixos, que s’afegeixen al radical segons les regles de formació de mots i que en modifiquen el significat bàsic. En fustetes, el sufix diminutiu -et- signifi- ca ‘de mida petita’.
– Una terminació flexiva formada per un o més morfemes flexius. Es dona només en les classes de mots que presenten variació formal (verbs, noms, adjectius, determinants i quantificadors). En el cas de fustetes, per exemple, la terminació -s és una marca de nombre plural. En alguns cfoarsmosa, dla pterrminésacdi’óunésmbouridfeam, caogmramaratiecnalp, ac;oemn arlatrens cpaestiotessp: opettiets+taer (morfema de gènere femení) + s (morfema de plural).
La formació de mots és el conjunt de processos mitjançant els quals s’obtenen nous mots a partir de mots ja existents. Aquests processos es defineixen pel tipus de procediment que suposen. Els diferents processos queden recollits en aquesta taula:
Procés Derivació Composició Conversió Truncació Onomatopeia Reduplicació
MORFOLOGIA I LEXICOLOGIA
La morfologia és la branca de la lin- güística que s’ocupa dels morfemes flexius i estudia la flexió verbal (habi- tualment anomenada conjugació) i la nominal (terminacions de noms, ad- jbeàcsticuasm, deentemrmorinfeamntess di eqguèanetirfeiciandomrs-, bre). La lexicologia, en canvi, estudia la combinació de lexemes i morfemes derivatius segons les regles de formació de mots.
Reflexiósobrelallengua235
EL NEOLOGISME DE L’ANY
El neologisme de l’any és una votació popular promoguda per l’Observatori de Neo- logia (OBNEO) i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per tal d’escollir anualment una paraula nova que els parlants consideren que ha de formar part del lèxic català.
Neologisme del 2018: sororitat Neologisme del 2019: emergència climàtica L’any 2020 les deu paraules candidates al títol de neologisme de l’any van tenir a
veure amb la pandèmia de la covid-19: coronavirus, que finalment va ser la més vo- tada i que ja figura en el diccionari de l’IEC, videotrucada, conspiranoic -a, mascareta, teletreballar, infodèmia, grup bombolla, desconfinament, traçabilitat i desescalada. L’any 2021, en canvi, els mots van tornar a ser d’àrees diverses, com és habitual: anti- vacunes, cisgènere, cronificar, disfòbia, distòpic -a, edatisme, monodosi, negacionis- me, podcast i presencialitat.
Definició
Adjunció d’afixos al radical
Exemple
blavós es forma a partir
del radical blau i de l’afix -ós
Combinació de radicals
agredolç es forma a partir dels radicals agre i dolç
Adaptació a la morfologia d’una altra classe de mots
alegrar es forma afegint
la terminació verbal al radical adjectival alegre
Eliminació d’una part d’un mot existent
moto es forma eliminant la part final de motocicleta
Reproducció d’un so o soroll
meu es forma imitant el miol dels gats
Repetició d’un mot o de part d’un mot
ziga-zaga es forma repetint z[vocal]ga
Quina d’aquestes paraules proposades l’any 2021 va ser finalment la més votada?
234 Reflexiósobrelallengua
Les llengües
i els parlants
• Inici de la unitat
• Exposició del tema • Activitats
• Posa’t a prova
“El món és un mosaic de visions,
i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món.”
DAVID CRYSTAL
La variació lingüística
1 2
3
4

Llengua i variació
Les varietats geogràfiques • Els dialectes occidentals
• Els dialectes orientals
Les varietats socials
• Varietats castellanitzants
• Varietats d’edat
Les varietats funcionals
• Varietats informals
• Varietats formals
POSA’T A PROVA
16
Comunicació
• Inici de la unitat
• Informació
• Tècniques d’anàlisi i expressió • Posa’t a prova
“No existeixen més que dues regles per escriure: tenir alguna cosa a dir i dir-la.”
OSCAR WILDE
Els tipus de text
1 El text conversacional
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Exemples de textos conversacionals
2 El text narratiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals • Exemples de textos narratius
3 El text descriptiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Exemples de textos descriptius
4 El text expositiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Classificació dels textos expositius
5 El text argumentatiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals
• Classificació dels textos argumentatius
6 El text instructiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals • Exemples de textos instructius
7 El text predictiu
• Característiques textuals
• Característiques gramaticals • Exemples de textos predictius
13