Page 9 - SEQÜÈNCIES de Ciènices socials 4

Els tractats internacionals
Actualment, les relacions internacionals són constants i abasten qüestions o problemes des de l’àmbit polític o econòmic fins al cultural o ecològic, entre d’altres. Per debatre aquests temes sovint es realitzen trobades entre representants d’estat o entre diferents institucions. Aquestes reunions s’anomenen cimeres.
De les relacions d’àmbit internacional en què estan implicats diferents estats amb interessos comuns, sovint en sorgeixen tractats internacionals per assegu- rar actuacions conjuntes. Aquests tractats són acords escrits sotmesos al dret internacional*, que s’asso- leixen després de negociacions diplomàtiques i que els signants es comprometen a complir. Es poden signar entre estats, entre un estat i un organisme internacional i, també, entre dos organismes internacionals.
Els tractats internacionals poden ser:
• Acords sobre temes concrets i de caire bilateral —entre dos estats.
• Acords de tipus multilateral —entre diversos estats— que poden donar lloc a grans organismes internacio- nals i abastar un ampli ventall d’aspectes.
* Dret internacional Conjunt de normes que regulen les relacions entre els estats, els vincles entre els súbdits de diferents estats o la situació jurídica dels estrangers respecte al territori on es troben.
3 Quina creus que hauria de ser la prioritat del joc polític internacional?
4 Quina utilitat tenen els tractats internacionals?
Una part del dret internacional és el dret humani- tari, que s’aplica en els conflictes bèl·lics i vetlla per la protecció de les persones. La major part de nor­ mes referides al dret humanitari estan recollides en les convencions de Ginebra, uns acords internacio­ nals signats a Ginebra i subscrits per la gran majo­ ria d’estats del món. En aquests acords es recullen, entre d’altres, la limitació d’algunes armes o mètodes de guerra —armes químiques o biològiques, mines antipersona, projectils explosius, etc.—, el tracte que s’ha de donar als ferits i als presoners, la protecció del personal i els equipaments sanitaris, el respecte a la població civil, la protecció dels infants, etc.
La Creu Roja Internacional, una organització inter­ nacional de tipus humanitari fundada el 1863 per auxiliar els ferits en acte de guerra, ha estat molt vinculada a aquestes convencions.
Avança 2 29 Incident diplomàtic
Activitat competencial
Aquests titulars expliquen un incident diplomàtic en els JJOO de Tòquio de 2021:
1 El president de Bielorússia, que va guanyar les eleccions el 2020 de manera fraudulenta, no atura l’espiral de violència contra els dissidents: milers de detinguts.
2 Una atleta bielorussa que participava en els JJOO
de Tòquio i que havia donat suport a les manifestacions contra el règim bielorús critica la incompetència del Comitè Olímpic de Bielorússia.
3 El Comitè Olímpic de Bielorússia, dirigit pel fill del president de Bielorússia, escurça l’estada de l’atleta bielorussa en els JJOO i la vol fer tornar contra la seva voluntat.
4 L’atleta bielorussa es nega a tornar al seu país perquè tem represàlies, segons ha explicat a les seves xarxes socials, i es refugia a l’ambaixada de Polònia a Tòquio.
5 L’atleta obté el visat de les autoritats de Polònia per raons humanitàries i vola cap a la capital, Varsòvia.
1 A partir d’aquests titulars encadenats, contesta:
• Per què l’atleta bielorussa no es va refugiar a l’ambaixada de Bielorússia al Japó? Contesta tenint en compte quin és el paper que tenen les ambaixades.
• Quines raons humanitàries pot al·legar Polònia per autoritzar l’atleta a entrar al país?
• Quina funció pot tenir la diplomàcia entre països en aquesta situació?
2 D’una ambaixada potser no, però sí que pots necessi- tar els serveis d’un consolat quan ets fora del teu país. • En quines ocasions?
+ Activitats “Les relacions internacionals”