Page 13 - SEQÜÈNCIES de Llengua catatalana i literatura 4

Avança
1 15
91
Són descriptius?
Quins fragments són descriptius?
“Què rumia, el príncep? Rumia què farà en el futur, quan hereti el regne, com governarà, quines innovacions introduirà i quina dona triarà perquè s’assegui al seu costat, al tron.”
“De color blau, el príncep només du els pantalons, arrapats, que li marquen les natges, unes natges estretes i dures que fan que les noies i els pederastes girin la vista quan passa i es mosseguin el llavi inferior. També du un gipó de coloraines, una capa curta i vermella, una gorra ampla, grisa i amb una ploma verda, i unes botes de mitja canya, per damunt dels pantalons blaus i arrapats.”
“un gripau lluent, gras, entre verdós i morat”
“—Per fi has arribat —diu ella—. Si sabessis com he esperat el príncep que m’havia de deslliurar de l’encanteri.”
“El príncep doblega el cos i avança la cara. El gripau és just al seu davant. El pap se li infla
i se li desinfla, sense parar. Ara que el veu de tan a prop l’envaeix el fàstic; però se’n desfà de seguida i acosta els llavis fins al morro del galàpet.”
“[...] una noia preciosa, amb cabells d’or. I una corona al damunt que demostra la noblesa del seu llinatge.”
Ara, contesta:
• En quin fragment hi ha una metàfora?
• En quins aspectes es fixa el narrador a l’hora presentar els personatges?
I tu, què en penses?
Els companys del príncep tenen una actitud molt despectiva i frívola cap a les dones (les anomenen verres). I potser també has sentit afirmacions del mateix estil referides als homes (considerats porcs).
• Creus que es pot generalitzar?
• Com definiries la personalitat dels companys del príncep? Què els diries?
11 Temps remot o món actual? Quins elements permeten emmarcar l’acció en un temps remot? I quins ens connecten al món actual? Explica-ho.
12 Identifica-les!
Quina forma d’expressió de la veu dels personatges correspon a cada fragment? Justifica la resposta:
monòleg monòleg interior dietari
Òndia si me’n recordo del primer dia, tu; i tant! Com si fos ara. Encara no havia tocat la sirena grossa, que ja era a la porteria, jo, escolta! No es veia ni una ànima. Dos quarts de cinc amb prou feines, devien ser. La mare ja m’ho deia: “No veus que encara és d’hora?” Però jo, res. Ni una ànima, tu. Només una rata grossa com un conill, vaig veure. Òndia, tu, quina por! Es va ficar en una escaleta i jo cames ajudeu-me, amb el cabàs i la bata.
Miquel Martí i Pol, La primera vegada
23 d’abril i 24 d’abril
Horrorosos combats cos a cos. Els trets a bo- ca de canó escampen vísceres, matèria grisa i sang de color blau per la balconada. Els mons- tres, en dues nits consecutives, s’han enfilat tan amunt de les estaques que els hem hagut de repel·lir a puntades de peu, ganivetades i cops de destral. En aquestes situacions en Batís mostra la seva faceta més salvatge.
albert Sánchez Piñol, La pell freda Fa calor al llit... si gosés entreobriria la finestra...
No; més que res són els nervis... Estic molt nerviosa. De segur que ja són quarts d’una. No vull encendre el llum, perquè la claror acabarà per desvetllar-me... Ai, ara m’adono que no m’he fet el massatge facial abans de ficar-me al llit... Si no sé on tinc el cap... Com més em convindria cuidar-me... És horrible; ja tinc quaranta-tres anys... Eusebi, quaranta-cinc... Però, un home, rai! M’he de cuidar, m’he de cuidar... costi el que costi... Demà, gimnàstica un altre cop... Sí, sí... A estones em posaria a cridar com una desesperada.
carleS Soldevila, Valentina
10
Ara, poseu en comú les respostes.
En línia