Page 8 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 2

El valor de les dades
Sabies que el mot estadística prové del terme alemany Statistik, que vol dir ‘ciència de l’Estat’? Als governs els calia saber com era la població per gestionar impostos i serveis públics, repartir terres, etc. I per això van establir sistemes per recollir i processar
les dades, és a dir, van fer estadístiques sobre la població.
L’estudi de la població
La necessitat de conèixer la població
Tots nosaltres formem part de la població d’un territori, que pot ser un poble, una ciutat, una comarca, un país... La població d’un territori és el conjunt de persones que hi viuen, i està en variació constant: neixen persones, en moren, n’arriben de noves, en marxen...
1 Diries que la teva classe pot ser un exemple de població? Per què?
En les societats actuals és imprescindible conèixer com és la població per poder planificar els recursos que necessitarà, l’oferta de serveis i prestacions, la recapta- ció d’impostos, etc.
La geografia de la població* i la demografia* són dues de les disciplines que permeten conèixer com són les poblacions.
Els estudis demogràfics analitzen la població a partir d’estadístiques. Aquests estudis serveixen per planifi- car els serveis públics, els estudis de mercat, etc. i poder establir dinàmiques que permetin fer previsions de futur.
* Geografia de la població Part de la geografia humana que estudia la distribució, l’estructura i el desplaçament dels grups humans.
* Demografia Ciència que estudia les poblacions humanes, especialment des del punt de vista quantitatiu.
Fonts per a l’estudi de la població
Les institucions públiques disposen de procediments de recollida de dades, que s’utilitzen com a fonts per als estudis demogràfics. Són els padrons municipals, els censos i els registres públics.
• Els padrons municipals. Són registres administratius gestionats pels ajuntaments, en els quals hi ha inscri- tes totes les persones que viuen en un municipi. És una base de dades que s’actualitza permanentment i el fet d’estar-hi inscrit atorga la condició de veí o veïna. Des de l’any 1998 s’obtenen xifres oficials de població de tots els municipis d’Espanya l’1 de gener de cada any, sota la coordinació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
• Els censos. Són recomptes oficials de població que es fan periòdicament en l’àmbit estatal, a partir dels padrons municipals, i que recullen diverses dades sobre la població, com l’estat civil, el nivell d’estudis o l’activitat econòmica. Poden elaborar-se censos gene- rals, amb la totalitat de la població, o censos especí- fics, que n’inclouen només una part: el cens electoral, escolar, laboral, etc.
• Els registres públics. Són organismes administratius en què es deixa constància de circumstàncies diverses de la vida de cada persona: naixement, estat civil, pro- pietats, antecedents penals, nacionalitat, testaments, etc. El més significatiu d’aquests organismes és el registre civil, d’àmbit municipal però que depèn de l’Es- tat; s’hi inscriuen els naixements, les defuncions, els matrimonis, la residència, etc.
2 Per a què serveix la demografia? Quins usos pot tenir en un municipi?
3
Quines necessitats creus que pot tenir una ciutat
amb una població molt jove?
4 Saps on i quan s’inscriuen els nens i nenes que neixen?
Colla d’adolescents