Page 14 - SEQÜÈNCIES de Llengua catalana i literatura

Reflexionem sobre la llengua
Les vocals en contacte
La síl·laba: nucli i marge
Com ja saps, una síl·laba és un so o un conjunt de sons pronunciats en un sol cop de veu. Tota síl·laba és formada, obligatòriament, per una vocal i, habitualment, per consonants. Així, la síl·laba té dos constituents:
• La vocal, anomenada nucli sil·làbic.
• Cada una de les consonants que hi ha al voltant del nucli sil·làbic, ano-
menada marge sil·làbic. Fixa-t’hi:
vacances: va (marge + nucli)
can (marge + nucli + marge)
ces (marge + nucli + marge)
En una síl·laba només hi ha un nucli, però de marges n’hi pot haver un (pa), més d’un (blanc) o cap (a). De fet, una sola vocal ja pot constituir una síl·laba.
Recorda que, segons la posició de la síl·laba tònica, els mots es classifi- quen en:
Les paraules són formades per múltiples combinacions de vocals i consonants. Quan coincideixen dues vocals seguides en una mateixa paraula o en dues de consecutives, es produeixen els anomenats contactes vocàlics. Diftong, hiat, elisió, sinalefa... Et sonen? Aviat descobriràs en què consisteixen.
AGUTS
La síl·laba tònica és l’última.
ordinador, meló, paper
PLANS
La síl·laba tònica és la penúltima.
casa, llibre, préssec
ESDRÚIXOLS
La síl·laba tònica és l’antepenúltima.
càmera, electrònica, família
Les vocals en contacte
En general, una paraula té tantes síl·labes com vocals. Hi ha paraules, però, que tenen dues vocals seguides o tres. En aquests casos, s’obte- nen resultats diversos segons si les vocals en contacte formen part de la mateixa síl·laba i es pronuncien en un sol cop de veu (diftong i triftong) o si pertanyen a síl·labes diferents (hiat).
De vegades hi pot haver dues vocals en contacte però que pertanyen a mots diferents: el primer d’aquests acaba en vocal i el segon hi comença (una onada). Aquest contacte de vocals pot produir una sinalefa, l’elisió d’una de les dues vocals o la fusió de vocals iguals.
El hiat
Un hiat es produeix quan dues vocals que estan en contacte dins d’un mot formen part de síl·labes diferents. Així, aquestes dues vocals es pro- nuncien en cops de veu diferents i cadascuna es manté com a nucli d’una síl·laba. Per exemple: a-va-lu-a, a-e-ri, his-tò-ri-a, te-a-tre, du-es, cu-a, di-a...
El hiat també es produeix entre vocals que estan en contacte però que per- tanyen a mots successius. Per exemple: can-çó èt-ni-ca, ra-có a-llu-nyat...