Page 34 - SEQÜÈNCIES de Ciències socials 1

Dones i homes
Al paleolític, els homes caçaven i les dones recol·lectaven?
Les dones s’ocupaven de la criança? Els homes pintaven?
No ho sabem. La nostra visió està massa condicionada per les associacions de rols de gènere actuals, i ens imaginem que els que van viure fa milers d’anys eren i es comportaven com nosaltres mateixos...
El paleolític
La caça i la recol·lecció
Els primers grups humans vivien de la caça d’animals sal- vatges i de la recol·lecció de plantes i fruits silvestres.
En moments en què els recursos disminuïen, podien acomodar-se a la falta d’aliments per mitjà d’accions com les següents:
· Consumint productes que fins aleshores no havien collit ni caçat mai.
· Emigrant a zones on els recursos fossin més abun- dants.
· Controlant la natalitat, a fi de mantenir o rebaixar el nombre d’integrants del grup, mitjançant infantici· dis* i avortaments*.
· Introduint canvis tecnològics, com ara l’aprofitament del foc, l’ús de pedres d’esmolar o el perfeccionament de les armes que els permetia ser més eficients.
* Infanticidi Mort donada a un infant, especialment acabat de néixer.
* Avortament Interrupció voluntària o involuntària d’un embaràs.
1 Quina informació ens dona aquesta pintura sobre la vida en el paleolític?
La demografia
Les comunitats de caçadors i recol·lectors de la prehis- tòria no podien ser gaire nombroses, ja que vivien exclu- sivament dels recursos que els proporcionava la natura.
La població de la Terra, fa uns 35.000 anys, tot just era d’uns quants centenars de milers de persones. La pobla- ció dels pobles primitius augmentava de forma molt lenta, gairebé imperceptible. Havien de passar 8.000 o 9.000 anys perquè la població es pogués duplicar.
L’esperança de vida dels homes era, aproximadament, de trenta anys i la de les dones era inferior, de vint-i-vuit anys, perquè la mortalitat deguda als embarassos i als parts era molt alta. A més, la mortalitat infantil era ele- vadíssima.
Arpons de pesca
ESCENES DE CAÇA
Els humans del paleolític eren uns experts caçadors. Acostumaven a organitzar-se per fer batudes d’animals grossos.
Un grup espantava el ramat amb crits i torxes i el con- duïa cap a espais sense escapatòria, com barrancs o aiguamolls, on els animals quedaven encallats. Allà, un altre grup els esperava i els rematava.
La resta de la comunitat es desplaçava cap a l’indret de la matança per menjar-se’ls allà mateix.