Page 9 - SEQÜÈNCIES de Llengua catalana i literatura 1

No! Vaig al cine... No! Aquesta nit hi ha una festa... No! What the fuck! Es pot saber què passa aquí? Creieu que em podeu tenir tancada al castell?
Ahir a la nit, sense anar més lluny, es va organitzar un sidral de mil pa- rells de nassos. Jo volia sortir. L’Adam m’havia convidat a una festa de ce- lebració de Holi: ja sabeu, aquesta festa que ve de l’Índia, en què es tiren pintures de colors i que, diuen, serveix per deslliurar-se dels errors del passat, i per oblidar i perdonar. “Great!”, li vaig dir, és el que em cal per deixar una mica de fer el dropo. “Exacte; t’anirà bé i m’anirà bé”, em va dir l’Adam. Però els pares van dir que ni parlar-ne, que no estava la cosa per romanços, que només se m’acudien idees frívoles i plans per divertir-me en lloc de pensar una mica i ajudar-los i ser més amistosa amb ells, i que a veure quan posava seny. Que ja l’havia posat, vaig respondre. I ells, que no, que em faltava maduresa per enfrontar-me a una situació dura com la que estàvem vivint. I, aleshores, em va agafar molta ràbia i els vaig dir que potser hauria sigut millor que, en lloc de posar-se malalta l’Agnès, m’hagués tocat a mi; que ella és tan hiperresponsable que haurien pogut comptar amb la seva ajuda. I el pare es va aixecar de la butaca i em va etzibar: “Doncs, mira, ara que ho dius...” I jo, sense afegir res més, els vaig deixar amb la paraula a la boca i vaig marxar donant un cop de porta tan fort que l’edifici es va quedar tremolant.
Mentre vaig ser a fora, em vaig trencar el cap: d’una banda, vaig pensar que el pare és més dur que el ferro colat i que es mereixia que hagués pirat de casa i molt més, encara. De l’altra, en un moment de feblesa —o de lucidesa, ves a saber—, em va fer pena, pobre. Crec que tant ell com la mare ho estan passant molt malament i per això em donen la tabarra tot el dia. Al cap d’una estona, vaig tornar perquè em vaig imaginar que era més prudent no provocar-los anant a la festa Holi. I en arribar els vaig trobar molt aplacats, cosa que em va sorprendre perquè m’esperava una altra batalla.
“Seu, hem de parlar”, van dir, amb zero agressivitat. “Ui, ui, ui, quina por que em feu”, vaig pensar. “T’explicarem què li pas- sa a l’Agnès, potser així entendràs que de vegades siguem bruscos amb tu o que et demanem una mica de suport emocional.” I van llançar la bomba d’hidrogen. I, és clar, això de l’Agnès no era un tumor benigne. “What?!”, vaig al·lucinar. “Però de què parleu? No m’ho puc creure. És injust, és una mala jugada de la vida, és intolerable...”
Ells no feien més que assentir. Després d’això el meu jo va quedar fragmentat.
Avança 1 11
Es refereix a un castell real o té un sentit figurat?
Sidral és un terme del llenguatge formal o del llenguatge col·loquial? Què significa?
Deslliurar-se és sinònim de alliberar-se o de lligar?
Etzibar vol dir deixar anar, dir de cop i volta.
Pirar és un verb del llenguatge formal o col·loquial?
Quina expressió sinònima de donar la tabarra saps?
Aplacats vol dir calmats o excitats?