Page 4 - Dossier de Ciències socials 2

L’estudi de la població
Colla d’adolescents
La necessitat de conèixer la població
Tots nosaltres formem part de la població d’un territori, que pot ser un poble, una ciutat, una comarca, un país... La població d’un territori és el conjunt de persones que hi viuen, i està en variació constant: neixen persones, en moren, n’arriben de noves, en marxen...
En les societats actuals és imprescindible conèixer com és la població per poder planificar els recursos que necessitarà, l’oferta de serveis i prestacions, la recapta- ció d’impostos, etc.
La geografia de la població i la demografia són disci- plines que permeten conèixer com són les poblacions.
Els estudis demogràfics analitzen la població a partir d’estadístiques. Aquests estudis serveixen per planificar els serveis públics, els estudis de mercat, etc. i poder establir dinàmiques que permetin fer previsions de futur.
Fonts per a l’estudi de la població
Les institucions públiques disposen de procediments de recollida de dades, que s’utilitzen com a fonts per als estudis demogràfics. Són els padrons municipals, els censos i els registres públics.
• Els padrons municipals. Són registres administra- tius gestionats pels ajuntaments, en els quals hi ha inscrites totes les persones que viuen en un munici- pi. És una base de dades que s’actualitza permanent- ment i el fet d’estar-hi inscrit atorga la condició de veí o veïna. Des de l’any 1998 s’obtenen xifres oficials de població de tots els municipis d’Espanya l’1 de gener de cada any, sota la coordinació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
• Els censos. Són recomptes oficials de població que es fan periòdicament en l’àmbit estatal, a partir dels padrons municipals, i que recullen diverses dades sobre la població, com l’estat civil, el nivell d’estudis o l’activitat econòmica. Poden elaborar-se censos gene- rals, amb la totalitat de la població, o censos especí- fics, que n’inclouen només una part: el cens electoral, escolar, laboral, etc.
• Els registres públics. Són organismes administratius en què es deixa constància de circumstàncies diverses de la vida de cada persona: naixement, estat civil, pro- pietats, antecedents penals, nacionalitat, testaments, etc.
El més significatiu d’aquests organismes és el registre civil, d’àmbit municipal però que depèn de l’Estat; s’hi inscriuen els naixements, les defuncions, els matrimo- nis, la residència, etc.
EL PRIMER CENS CATALÀ
A Catalunya, el primer cens es va fer l’any 1768, però no va ser fins a mitjan segle xix que es van elabo- rar censos de manera oficial, sistemàtica i fiable. Ja des del segle xiv, el més semblant a un recompte de població que es feia a Catalunya eren els fogat- ges, que eren una relació de les cases o focs que hi havia a cada població. El seu objectiu primordi- al era la recaptació dels impostos corresponents, coneguts també com a fogatges.
Actualment, el cens de població és una opera- ció d’àmbit estatal, que realitza l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Des de 1991, l’Institut d’Es- tadística de Catalunya (Idescat) hi col·labora en alguns aspectes dels treballs censals.
8
Població de fet i població de dret
Quan es fan estudis de població, s’ha de tenir en compte que hi ha una població de fet i una població de dret.
• La població de fet la componen les persones que real- ment viuen en un territori. Inclou les que no estan regis- trades i que, per tant, es troben en situació irregular i no apareixen en les dades oficials.
• La població de dret és formada per les persones que estan registrades oficialment en un territori i que, per tant, gaudeixen de drets com a ciutadans.